Total de visualitzacions de pàgina:

12.2.24


DONNA SUMMER & BARBRA STREISAND - NO MORE TEARS (ENOUGH IS ENOUGH)


Estrena: octubre de 1979

Llistes: Regne Unit: #3   EUA: #1 (2 setmanes)


"No More Tears (Enough Is Enough)" és una poderosa col·laboració entre dues veus icòniques de finals dels anys 70, Barbra Streisand i Donna Summer. Escrita per Paul Jabara i Bruce Roberts, i produïda per Giorgio Moroder i Gary Klein, la cançó va destacar en l'àlbum "Wet" de Streisand i també va aparèixer a l'àlbum recopilatori de Summer "On the Radio: Greatest Hits Volumes I & II".


La versió completa de la cançó va aparèixer a l'àlbum de Streisand, mentre que una versió més llarga de 11 minuts, coneguda com la versió maxi-single, es va incloure a l'àlbum de Summer. La versió estesa, amb producció addicional de Harold Faltermeyer, mostrava un toc de rock més contundent.


La connexió de Paul Jabara amb Barbra Streisand a través del seu èxit anterior de música disco  "The Main Event/Fight", va obrir pas a la presentació de Streisand i Donna Summer per a "No More Tears (Enough Is Enough)", ja què l’èxit anterior de Streisand demostrava la seva versatilitat i comoditat amb els ritmes disco. La visió de Jabara de "No More Tears" com un duet s'ajustava perfectament a la destresa vocal de Streisand i Summer.


La sessió d'enregistrament de "No More Tears (Enough Is Enough)" es va caracteritzar per una barreja d'intimidació i excitació entre Barbra Streisand i Donna Summer, com va descriure Paul Jabara. Malgrat les aprehensions inicials, les dues icòniques cantants van mantenir un intercanvi animat, cadascuna intentant igualar la destresa vocal de l'altra.


Lluny de ser una confrontació entre dives, la sessió es va caracteritzar per moments de competitivitat, com ara Summer intentant emular les notes llargues de Streisand. Jabara va recordar vívidament l'atmosfera dinàmica, amb els gestos dramàtics de Streisand i l'entrega apassionada de Summer alimentant les interpretacions de l'altra.


L’imatge de Streisand i Summer mirant-se en els seus tamborets, compromeses en un duel vocal, va ser una visió surrealista i emocionant per a Jabara. L'energia col·laborativa entre les dues cantants va convertir la sessió d'enregistrament en el somni de qualsevol compositor, grácies a una actuació memorable i captivadora. "No More Tears" troba les dues dives  a l'estudi al pic del seu registre vocal. En un moment en què les gravacions es feien cantant, a diferència d'avui, la batalla de veus és sens dubte espectacular, amb un intercanvi constant de notes sostingudes on destaquen els setze segons inicials de Barbra Streisand. Ens trobem davant d'un dels millors duets de la història de la música pop.


El llançament de "No More Tears (Enough Is Enough)" va presentar una dinàmica interessant amb la seva distribució dual per part de Casablanca Records i Columbia Records, que representaven els segells respectius de Donna Summer i Barbra Streisand. Malgrat l'esforç conjunt, els senzills presentaven lleugeres variacions en les mescles i els arranjaments de veus de fons a través de diferents formats i regions. A Europa, la cançó es va llançar exclusivament en format single per Casablanca Records, mentre que Columbia Records distribuïa la versió del maxi-single.


"No More Tears (Enough Is Enough)" va fer un impressionant debut a la llista Billboard Hot 100, entrant al número 59 el 20 d'octubre de 1979. El seu ascens va ser ràpid, assolint el codiciat número u de la llista el 24 de novembre - 1 de desembre de 1979. Aquest assoliment va suposar un fet significatiu ja que la cançó es va convertir en el primer duet femení a encapçalar la llista Billboard Hot 100. Per a Barbra Streisand i Donna Summer, va marcar el seu quart senzill en arribar al número u als Estats Units. A més, la cançó va gaudir d'una permanència de quatre setmanes al número u de la llista de disco.








DONNA SUMMER & BARBRA STREISAND - NO MORE TEARS (ENOUGH IS ENOUGH) 


Released: October 1979

Charted:  UK: #3   US: #1 (2 weeks) 


"No More Tears (Enough Is Enough)" is a powerful collaboration between two iconic voices of the late 1970s, Barbra Streisand and Donna Summer. Written by Paul Jabara and Bruce Roberts, and produced by Giorgio Moroder and Gary Klein, the song was a standout track on Streisand's "Wet" album and also featured on Summer's compilation album "On the Radio: Greatest Hits Volumes I & II."


The song's full-length version appeared on Streisand's album, while a longer 11-minute edit, known as the 12" version, was included on Summer's album. The extended version, boasting additional production by Harold Faltermeyer, showcased a harder rock edge.


Paul Jabara's connection with Barbra Streisand through "The Main Event/Fight" paved the way for the introduction of Streisand and Donna Summer to the disco-infused world of "No More Tears (Enough Is Enough)." Streisand's previous success with the dance-pop number demonstrated her versatility and comfort with disco rhythms. Jabara's vision for "No More Tears" as a disco soul duet perfectly suited the vocal prowess of both Streisand and Summer.


The recording session for "No More Tears (Enough Is Enough)" was marked by a blend of intimidation and exhilaration between Barbra Streisand and Donna Summer, as described by Paul Jabara. Despite initial apprehensions, the two iconic singers engaged in a spirited exchange, each trying to match the other's vocal prowess. 


Far from being a showdown between divas, the session was characterized by moments of one-upmanship, such as Summer attempting to emulate Streisand's lengthy notes. Jabara vividly recalled the dynamic atmosphere, with Streisand's dramatic gestures and Summer's impassioned delivery fueling each other's performances.


The image of Streisand and Summer facing each other on their stools, engaged in a vocal duel, was a surreal and exhilarating sight for Jabara. The collaborative energy between the two singers turned the recording session into a songwriter's dream, resulting in a memorable and captivating performance. “No More Tears” finds the two divas in the studio at the peak of their vocal range. At a time when recordings were made singing, unlike today, the battle of voices is undoubtedly spectacular, with a constant exchange of sustained notes where the initial sixteen seconds of Barbra Streisand stand out. We are facing one of the best duets in the history of pop music.


The release of "No More Tears (Enough Is Enough)" presented an interesting dynamic with its dual distribution by Casablanca Records and Columbia Records, representing Donna Summer and Barbra Streisand's respective labels. Despite the joint effort, the singles featured slight variations in mixes and background vocal arrangements across different formats and regions. In Europe the song was exclusively released on 7" by Casablanca Records, while Columbia Records distributed the extended 12" version.


"No More Tears (Enough Is Enough)" made an impressive debut on the Billboard Hot 100, entering at number 59 on 20 October 1979. Its ascent was swift, reaching the coveted number one spot on the chart on 24 November – 1 December 1979. This achievement marked a significant milestone as the song became the first duet by two women to top the Billboard Hot 100. For both Barbra Streisand and Donna Summer, it marked their fourth chart-topping single in the United States. Additionally, the song enjoyed a reign of four weeks at number one on the disco chart.






















 


 

DONNA SUMMER - LOVE TO LOVE YOU BABY


Estrena: 26 de novembre de 1975

Llistes: Regne Unit: #4   EUA: #2


"Love to Love You Baby" és una cançó revolucionària en la història de la música disco. Produïda per Pete Bellotte i coescrita per Giorgio Moroder, Donna Summer i Bellotte, la pista es va llançar inicialment als Països Baixos el juny de 1975 amb el títol "Love to Love You" abans del seu llançament global com "Love to Love You Baby" al novembre de 1975. Destacablement, va ser una de les primeres cançons disco a ser llançada en un format llarg, marcant una evolució significativa en l'estil i l'estructura del gènere.


"Love to Love You Baby" va marcar un moment crucial en la carrera de Donna Summer, catapultant-la cap a l'estrellatge de la música disco i guanyant-li el títol de "Reina de la Disco". Abans del llançament de la cançó, Summer va explorar diversos gèneres musicals, incloent el folk-pop i el teatre musical. "Love to Love You Baby" va ser la seva irrupció en l'escena disco, introduint la seva veu sensual i preparant l'escenari per als seus nombrosos èxits posteriors. A mesura que la música disco guanyava popularitat tant en clubs de ball clandestins com en la cultura mainstream, el so i l'estil distintius de Summer van jugar un paper important en la conformació de l'evolució i l'impacte cultural del gènere.


La història darrere de les veus de Donna Summer a "Love to Love You Baby" s'ha convertit en llegenda. Tot i que els rumors suggerien que simulava un acte sexual a l'estudi, la realitat era lleugerament diferent. Donna Summer es va estirar al terra de l'estudi mentre enregistrava la seva  veu per a la cançó, però principalment per crear un ambient relaxat i íntim més que per simular una trobada sexual. Volia capturar l'ambient i la sensualitat de la cançó autènticament. El productor de Summer, Giorgio Moroder, va facilitar aquesta configuració d'enregistrament poc convencional per ajudar-la a sentir-se més còmoda i lliure per expressar-se. Mentre estava estirada de costat amb les llums apagades, Summer cantava la lletra suggeridora amb la mà al genoll, canalitzant la passió i la fantasia transmeses a la cançó. La presència de la seva parella Peter va servir com a inspiració durant el procés d'enregistrament. Aquest enfocament va contribuir a l'entrega vocal icònica i sensual de la cançó.


La versió completa de "Love to Love You Baby" que es troba a l'àlbum té una durada de 16 minuts i 50 segons, permetent una exploració estesa de la seva atmosfera sensual. La versió del single es va condensar a 4 minuts i 57 segons, cosa que la feia més radiable. La decisió d'allargar la cançó va arribar després que el cap del segell de Donna Summer, Neil Bogart, expressés entusiasme pel potencial de la pista. Bogart va contactar Giorgio Moroder a primera hora del matí, transmetent que els convidats a una festa que feia a casa seva demanaven repetidament escoltar la demo del single. Reconeixent l'atractiu i el potencial cautivador de la cançó, Bogart va suggerir d'allargar-la, una proposta que Moroder i l'equip de Summer van acceptar. 


"Love to Love You Baby" va provocar polèmica i fascinació en el seu llançament a causa de la seva lletra explícita i la seva naturalesa suggerent. La revista Time va comptabilitzar 22 orgasmes escoltats al llarg de la cançó, subratllant el seu contingut provocador (avui dia això fa riure). La revista va categoritzar la cançó com "Rock sexual", destacant l'ús de Summer de vocalitzacions suggeridores per transmetre sensualitat i fantasia.


La polèmica al voltant de la cançó va portar a accions reguladores a diversos països. A Gran Bretanya, la BBC va prohibir emitir "Love To Love You Baby", mentre que als Estats Units, l'organització del reverend Jesse Jackson, Operation PUSH (People United to Save Humanity), va criticar les cançons sexualment suggeridores, atribuint-les a un augment percebut en l'embaràs adolescent.


Reflexionant sobre l'impacte de la cançó, Donna Summer va reconèixer les preocupacions plantejades sobre la seva influència, especialment entre els joves. Va expressar reserves sobre la tria d'una cançó tan explícita per a obrir la seva carrera, però en va acceptar les conseqüències.








DONNA SUMMER - LOVE TO LOVE YOU BABY 


Released: November 26, 1975

Charted:  UK: #4   US: #2 


"Love to Love You Baby" is a groundbreaking song in disco music history. Produced by Pete Bellotte and co-written by Giorgio Moroder, Donna Summer, and Bellotte, the track was initially released in the Netherlands in June 1975 under the title "Love to Love You" before its global release as "Love to Love You Baby" in November 1975. Notably, it was among the first disco tracks to be released in an extended format, marking a significant evolution in the genre's style and structure.


"Love to Love You Baby" marked a pivotal moment in Donna Summer's career, catapulting her into disco stardom and earning her the title "Queen of Disco." Before the song's release, Summer explored various musical genres, including folk-pop and musical theater. "Love to Love You Baby" was her breakthrough into the disco scene, introducing her sultry vocals and setting the stage for her numerous subsequent hits. As disco music gained popularity in both underground dance clubs and mainstream culture, Summer's distinctive sound and style played a significant role in shaping the genre's evolution and cultural impact.


The story behind Donna Summer's vocals on "Love to Love You Baby" has become legendary. While the rumors suggested that she simulated a sex act in the studio, the reality was slightly different. Donna Summer did lie on the studio floor while recording her vocals for the song, but it was mainly to create a relaxed and intimate atmosphere rather than to simulate a sexual encounter. She wanted to capture the mood and sensuality of the song authentically. Summer's producer, Giorgio Moroder, facilitated this unconventional recording setup to help her feel more comfortable and free to express herself. While lying on her back with the lights out, Summer sang the suggestive lyrics with her hand on her knee, channeling the passion and fantasy conveyed in the song. Her boyfriend Peter's presence served as her inspiration during the recording process. This approach contributed to the song's iconic and sensual vocal delivery.


The full version of "Love to Love You Baby" found on the album runs for an expansive 16 minutes and 50 seconds, allowing for an extended exploration of its sensual atmosphere. The single version was condensed to a more radio-friendly 4 minutes and 57 seconds. The decision to extend the song came after Donna Summer's label boss, Neil Bogart, expressed enthusiasm for the track's potential. Bogart contacted Giorgio Moroder in the early hours of the morning, conveying that party guests at his house were repeatedly requesting to hear the single version. Recognizing the song's captivating allure and potential, Bogart suggested extending it, a proposal that Moroder and Summer's team embraced wholeheartedly. 


"Love to Love You Baby" stirred controversy and fascination upon its release due to its explicit lyrics and suggestive nature. Time magazine famously tallied 22 orgasms heard throughout the song, emphasizing its provocative content. The magazine categorized the song as "Sex Rock," highlighting Donna Summer's use of suggestive vocalizations to convey sensuality and fantasy.


The controversy surrounding the song led to regulatory actions in various countries. In Britain, the BBC banned "Love To Love You Baby" from airplay, while in the US, Reverend Jesse Jackson's organization Operation PUSH (People United to Save Humanity) criticized sexually suggestive songs, attributing them to a perceived increase in teen pregnancy.


Reflecting on the song's impact, Donna Summer acknowledged the concerns raised about its influence, particularly among youth. She expressed reservations about choosing such an explicit song to open her career but accepted the consequences. 



















 

DONNA SUMMER - HOT STUFF

Estrena: 13 d'abril de 1979

Llistes: Regne Unit: #11   EUA: #1 (3 setmanes)


"Hot Stuff" va marcar un notable canvi per a Donna Summer, mostrant una fusió d'elements de disco i rock que la distingien dels seus llançaments anteriors. Produïda per Pete Bellotte i Giorgio Moroder, la cançó va introduir una direcció rock diferent al repertori de Summer, destacada per la inclusió d'un solo de guitarra interpretat pel reconegut guitarrista Jeff "Skunk" Baxter, exmembre de The Doobie Brothers i Steely Dan.


Llançada com a single principal del seu àlbum "Bad Girls" el 1979 sota Casablanca Records, "Hot Stuff" no només va ampliar el ventall musical de Summer, sinó que també es va convertir en una de les seves cançons més representatives. El seu èxit al Billboard Hot 100, on va arribar al número u, va consolidar el seu estatus com una cançó clau a la carrera de Summer. "Hot Stuff" va fer guanyar a Donna Summer el premi Grammy a la Millor Actuació Vocal Femenina de Rock, un èxit significatiu, especialment tenint en compte que va ser l'any inaugural del premi.


La capacitat de Donna Summer per encarnar el personatge d'una dona llibidinosa en cançons com "Hot Stuff" provenia de les seves habilitats com a cantant i actriu. Malgrat no ser una dona llibertina a la vida real, Summer posseïa una notable capacitat per canalitzar diferents personatges i emocions a través de les seves actuacions. Segons el seu marit, Bruce Sudano, Summer va abordar el personatge de la cançó amb facilitat i naturalitat, infonent-li els elements de rock i soul que la cançó exigia.


Els esforços col·laboratius als estudis de Rusk Sound a Los Angeles per a l'àlbum Bad Girls de Donna Summer van reunir un conjunt de talents. Amb Keith Forsey a la bateria, Harold Faltermeyer als teclats i Scott Edwards al baix per a "Hot Stuff", la cançó va beneficiar-se d'una barreja d'elements de disco tradicionals i un toc diferent de rock. El record de Edwards reflecteix l'evolució de la música disco, amb "Hot Stuff" representant un equilibri entre el so disco estandarditzat i un desig de profunditat musical i creativitat en les línies de baix.


"Hot Stuff" es va convertir en una part memorable de la pel·lícula de 1997 "The Full Monty". En una escena crucial, els personatges escolten la cançó a la ràdio, inspirant-los a abraçar l’audaç idea de despullar-se del tot durant el seu espectacle.






DONNA SUMMER - HOT STUFF 


Released: April 13, 1979

Charted:  UK: #11  US: #1 (3 weeks)


"Hot Stuff" marked a notable departure for Donna Summer, showcasing a fusion of disco and rock elements that set it apart from her previous releases. Produced by Pete Bellotte and Giorgio Moroder, the song introduced a distinct rock direction to Summer's repertoire, highlighted by the inclusion of a guitar solo performed by renowned guitarist Jeff "Skunk" Baxter, formerly of The Doobie Brothers and Steely Dan. 


Released as the lead single from her album "Bad Girls" in 1979 under Casablanca Records, "Hot Stuff" not only expanded Summer's musical range but also became one of her signature tracks. Its success on the Billboard Hot 100, where it reached number one, solidified its status as a pivotal song in Summer's career. "Hot Stuff" earned Donna Summer the Grammy Award for Best Female Rock Vocal Performance, a significant achievement, especially considering it was the inaugural year for the award. 


 Donna Summer's ability to embody the persona of a libidinous vixen in songs like "Hot Stuff" stemmed from her talents as both a singer and an actress. Despite not being a wild child in real life, Summer possessed a remarkable ability to channel different characters and emotions through her performances. According to her husband, Bruce Sudano, Summer approached the character of the song with ease and naturalness, infusing it with the rock and soul elements that the song demanded. 


The collaborative efforts at Rusk Sound Studios in Los Angeles for Donna Summer's Bad Girls album brought together a talented ensemble. With Keith Forsey on drums, Harold Faltermeyer on keyboards, and Scott Edwards on bass for "Hot Stuff," the song benefited from a mix of traditional disco elements and a touch of musicality. Edwards' recollection reflects the evolution of disco music, with "Hot Stuff" representing a balance between the standardized disco sound and a desire for musical depth and creativity in basslines.


"Hot Stuff" became a memorable part of the 1997 film "The Full Monty". In a pivotal scene, the characters hear the song on the radio, inspiring them to embrace the bold idea of baring it all during their show.