ANNIE LENNOX - WHY

Estrena: 16 de març de 1992

Llistes: EUA: #34   Regne Unit: #5

"Why" va ser el debut d'Annie Lennox com a artista en solitari el març de 1992. Va ser el single principal del seu primer àlbum en solitari, "Diva", i va aconseguir un èxit significatiu, arribant al número cinc al Regne Unit. Als Estats Units, "Why" va assolir el número 34 a la llista Billboard Hot 100 i el número sis a la llista Adult Contemporary. Internacionalment, la cançó també va ser un gran èxit, encapçalant les llistes a Itàlia i arribant al top 10 en diversos països, incloent-hi Bèlgica, Canadà i Irlanda.

"Why", va ser el seu primer llançament després de la ruptura dels Eurythmics el 1990, el duo amb Dave Stewart. Al contrari d’Stewart, Lennox és més introvertida i sovint es qüestionava a si mateixa. Mentre Stewart la va recolzar, Lennox no estava segura que pogués fer música sense ell. En una entrevista de novembre de 2007, Lennox va revelar que "Why" era una cançó personal que reflexionava sobre les seves incerteses a l'hora de començar una carrera en solitari. No tenia confiança en la seva capacitat per escriure cançons sola ni en la seva direcció en la música i en la vida. Sorprenentment, només li va portar uns 10 minuts escriure la cançó, reflectint la seva naturalesa crua i personal. "Why" va demostrar el potencial en solitari de Lennox i va connectar amb el públic arreu del món, impulsant el seu àlbum "Diva" al número u al Regne Unit. L'àlbum també va tenir un bon rendiment als Estats Units, venent més de 2 milions de còpies.

Annie Lennox tenia una gran quantitat d'experiències personals per explicar quan va començar a treballar a l'àlbum "Diva". El fet de ser mare, la pèrdua del seu pare i l'inici de la seva carrera en solitari van contribuir en la profunditat emocional de la composició de les cançons. "Why" engloba aquestes emocions complexes mentre Lennox lluitava amb els misteris inherents de la vida i les relacions personals.

En el llibre de Daniel Rachel, "The Art of Noise: Conversations with Great Songwriters", Lennox va descriure l'essència de "Why" com a reflex de l'experiència humana universal d'arribar a un punt on les complexitats de les relacions desafien al  desenvolupament personal. La cançó planteja una sèrie de preguntes, surgides dels sentiments que molts han sentit afrontant-se amb els aspectes inexplicables de la vida i l'amor. En última instància, "Why" serveix com a exploració commovedora de la condició humana i de la nostra cerca de comprensió davant de la incertesa.

El videoclip dirigit per Sophie Muller, va ser filmat a Venècia, Itàlia, coincidint amb la sessió de fotos per a la portada de l'àlbum "Diva". El vídeo captura Annie Lennox davant d'un mirall de tocador, contemplant el seu reflex mentre s'aplica maquillatge. A mesura que avança el vídeo, Lennox experimenta una transformació, apareixent finalment amb l'icònic vestuari de la portada de l'àlbum. Al llarg del vídeo, s'intercalen plans de Lennox fent posat per a les càmeres mentre canta la cançó. Les captivadores imatges del vídeo van fer que Lennox guanyés el premi al Millor Vídeo Femení als Premis MTV Video Music Awards de 1992.

ANNIE LENNOX - WHY

Released: March 16, 1992

Charted:  US: #34  UK: #5 

"Why" marked Annie Lennox's debut as a solo artist, released on March 1992. It was the lead single from her first solo album, Diva (1992), and achieved significant success, reaching number five in the United Kingdom. In the United States, "Why" peaked at number 34 on the Billboard Hot 100 and reached number six on the Adult Contemporary chart. Internationally, the song was also a major hit, topping the charts in Italy and reaching the top 10 in several other countries, including Belgium, Canada, and Ireland.

Annie Lennox's debut solo single, "Why," marked her first release after the 1990 breakup of Eurythmics, her duo with Dave Stewart. Unlike Stewart, Lennox is more introverted and often questioned herself. While Stewart was supportive, Lennox wasn't sure she could make music without him. In a November 2007 interview Lennox revealed that "Why" was a personal song reflecting her uncertainties about going solo. She wasn't confident in her ability to write songs alone or in her direction in music and life. Surprisingly, it only took her about 10 minutes to write the song, reflecting its raw and personal nature. "Why" demonstrated Lennox's solo potential and resonated with audiences worldwide, propelling her “Diva” album to number one in the UK. The album also performed well in the United States, selling over 2 million copies.

Annie Lennox had a wealth of personal experiences to draw from when she began working on the “Diva” album. Becoming a mother, the loss of her father, and embarking on her solo career all contributed to the emotional depth of her songwriting. "Why" encapsulates these complex emotions as Lennox grapples with the inherent mysteries of life and relationships.

In Daniel Rachel's book The Art of Noise: Conversations with Great Songwriters, Lennox described the essence of "Why" as reflecting the universal human experience of reaching a point where the complexities of relationships defy unraveling. The song poses a series of questions, echoing the sentiments many have felt when confronted with the inexplicable aspects of life and love. Ultimately, "Why" serves as a poignant exploration of the human condition and our quest for understanding in the face of uncertainty.

The music video directed by Sophie Muller, was filmed in Venice, Italy, coinciding with the photo shoot for the “Diva” album cover. The video captures Annie Lennox in front of a vanity mirror, contemplating her reflection as she applies makeup. As the video progresses, Lennox undergoes a transformation, eventually appearing in the iconic outfit featured on the album cover. Throughout the video, interspersed shots depict Lennox striking poses for the cameras while singing the song. The video's captivating imagery earned Lennox the award for Best Female Video at the 1992 MTV Video Music Awards.

FRANKIE GOES TO HOLLYWOOD - TWO TRIBES

Estrena: 4 de juny de 1984

Llistes: EUA: #43   Regne Unit: #1 (9 setmanes)

"Two Tribes" de Frankie Goes to Hollywood és un himne antibèl·lic llançat al Regne Unit el juny de 1984. La cançó, posteriorment inclosa a l'àlbum "Welcome to the Pleasuredome", juxtaposa una línia de baix contundent i un riff de guitarra amb influències de música clàssica russa, creant un arranjament opulent produït per Trevor Horn. Les lletres nihilistes expressen entusiasme per la guerra nuclear i van ser inspirades per la creença del president dels EUA, Ronald Reagan, en el retorn de Crist després d'un esdeveniment d'aquest tipus. Les "dues tribus" referenciades són Amèrica i la Unió Soviètica, causants de la amenaça de destrucció global de la Guerra Freda.

"Two Tribes" destaca principalment per la participació de l'actor britànic Patrick Allen llegint fragments d'un fullet de defensa civil del govern, afegint gravetat al missatge de la cançó sobre la guerra nuclear. Llançada durant un període d'augment de les tensions de la Guerra Freda, el single va captar l'atenció general. Tot i que el membre del grup, Holly Johnson, va suggerir que les "dues tribus" podrien representar qualsevol facció oposada, com "vaquers i indis" o "el Capità Kirk i els Klingons", la lletra inclou una referència directa al llavors president dels EUA, Ronald Reagan. Específicament, el vers "On the air America/I modelled shirts by Van Heusen" fa al·lusió a l'associació passada de Reagan amb Phillips Van Heusen, una empresa de roba per a la qual havia fet publicitat el 1953.

"Two Tribes" va assolir un èxit immens al Regne Unit, impulsat per diversos remixos i una campanya de màrqueting que presentava el grup com a membres de l'Exèrcit Roig. En el seu llançament, va debutar al número u de la UK Singles Chart el 10 de juny de 1984, on hi va romandre durant nou setmanes consecutives. Això el va convertir en el senzill que va estar més temps en el número u al Regne Unit durant la dècada de 1980. A més, durant aquest període, el single anterior del grup, "Relax", va remuntar ràpidament les llistes fins al número dos.

El vídeo icònic de "Two Tribes" va ser dirigit pels antics membres del grup 10cc, Lol Creme i Kevin Godley. Famós per retratar una lluita sense restriccions a cop de puny entre el llavors president dels EUA, Ronald Reagan, i el líder soviètic Konstantin Chernenko. Godley va recordar el rodatge intens, on van animar l'audiència a cridar "Mata! Mata! Mata!" per ambientar la escena. Alguns membres de l'audiència fins i tot es van unir saltant al ring i barallant-se. El vídeo acaba mostrant una destrucció global, capturant els temors i tensions de l'època de la Guerra Freda.

FRANKIE GOES TO HOLLYWOOD - TWO TRIBES

Released: June 4, 1984

Charted:  US: #43    UK: #1 (9 weeks)

"Two Tribes" by Frankie Goes to Hollywood is an anti-war anthem released in the UK on June 1984. The song, later featured on the album “Welcome to the Pleasuredome”, juxtaposes a pounding bass line and guitar riff with influences of Russian classical music, creating an opulent arrangement produced by Trevor Horn. The nihilistic lyrics express enthusiasm for nuclear war and were inspired by US president Ronald Reagan's belief in Christ's return after such an event. The "two tribes" referenced are America and the Soviet Union, emblematic of the Cold War's threat of global annihilation.

"Two Tribes" prominently features British actor Patrick Allen reading excerpts from a government civil defense leaflet, adding gravitas to the song's message about nuclear warfare. Released during a heightened period of Cold War tensions, the single captured widespread attention. While band member Holly Johnson suggested that the "two tribes" could represent any opposing factions, such as "cowboys and Indians," or "Captain Kirk and Klingons," the lyrics include a direct reference to then-US President Ronald Reagan. Specifically, the line "On the air America/I modelled shirts by Van Heusen" alludes to Reagan's past association with Phillips Van Heusen, a clothing company he had advertised for in 1953.

"Two Tribes" achieved immense success in the UK, propelled by various remixes and a marketing campaign portraying the band as members of the Red Army. Upon its release, it debuted at number one on the UK Singles Chart on June 10, 1984, where it remained for nine consecutive weeks. This made it the longest-running number-one single in the UK during the 1980s. Additionally, during this period, the group's previous single "Relax" surged back up the charts to number two.

The iconic video for "Two Tribes" was directed by former 10cc band members Lol Creme and Kevin Godley. It famously depicts a no-holds-barred, hand-to-hand fight between then-US President Ronald Reagan and Soviet leader Konstantin Chernenko. Godley recalled the intense shoot, where they encouraged the audience to chant "Kill! Kill! Kill!" to set the scene. Some audience members even joined in by jumping into the ring and brawling. The video ultimately descends into a depiction of global destruction, capturing the fears and tensions of the Cold War era.

BLUE SWEDE - HOOKED ON A FEELING

Estrena: 1973

Llistes: EUA: #1 (1 setmana)   Regne Unit: #90

"Hooked on a Feeling" és una cançó pop escrita originalment per Mark James i interpretada per B.J. Thomas el 1968, amb una guitarra sitar elèctrica interpretada per Reggie Young. La versió de Thomas va arribar al número 5 a la llista Billboard Hot 100 el 1969. El 1973, el grup suec de pop rock Blue Swede va enregistrar una versió amb lletra modificada per evitar referències a les drogues, la qual va arribar al número 1 als Estats Units.

L'èxit de "Hooked on a Feeling" de Blue Swede va significar el primer número 1 als Estats Units d'un grup suec. Va assolir aquesta fita la mateixa setmana que ABBA va guanyar el Concurs de la Cançó d'Eurovisió amb "Waterloo", presentant-se així a un públic internacional.

Els icònics "ooga-chaka ooga-oogas" que s'escolten al principi de la versió de Blue Swede van originar-se d'una altra versió de la cançó feta pel cantant i compositor anglès Jonathan King el 1971. King va afegir l’estrofa després de ser inspirat per la cançó de Johnny Preston de 1959 "Running Bear". La frase "ooga chaka" en si no té cap significat específic.

La gravació de "Hooked on a Feeling" de Blue Swede va guanyar més prominència quan es va incloure a la banda sonora de la primera pel·lícula de Quentin Tarantino, "Reservoir Dogs", el 1992. A més, en un episodi del 1998 de la sèrie "Ally McBeal" titulat "Cro-Magnon", la neurosi del personatge principal per concebre un fill abans que li caduqui el rellotge biològic es representa a través d'una escena en què imagina un bebè generat per ordinador ballant al ritme de la versió de Blue Swede. Aquesta escena es va convertir en icònica i va donar lloc a la creació d'un meme viral a internet amb el bebè ballant al ritme de la gravació de Blue Swede, consolidant així el lloc de la cançó en la cultura popular del moment.

"Hooked on a Feeling" va ser l'únic número 1 de Blue Swede als Estats Units, on va romandre a la llista de Billboard durant unes impressionants 18 setmanes. Malgrat l’immensa popularitat de la cançó, la trajectòria del grup va ser curta, sent actius només del 1973 al 1975 abans que el líder Skifs iniciés una carrera en solitari. Tot i que van publicar dos àlbums de versions durant aquest temps, Blue Swede no va poder replicar l'èxit assolit per aquesta cançó.

BLUE SWEDE - HOOKED ON A FEELING

Released: 1973

Charted:  US: #1 (1 week)  UK: #90 

"Hooked on a Feeling" is a pop song originally written by Mark James and performed by B.J. Thomas in 1968, featuring the electric sitar played by Reggie Young. Thomas's version reached No. 5 on the Billboard Hot 100 in 1969. In 1973, Swedish pop rock group Blue Swede recorded a cover version with tweaked lyrics to avoid drug references, which reached No. 1 in the United States.

The success of Blue Swede's "Hooked on a Feeling" marked a milestone as the first #1 hit in the US by a Swedish act. It achieved this feat in the same week that ABBA won the Eurovision Song Contest with "Waterloo," introducing themselves to an international audience. 

The iconic "ooga-chaka ooga-oogas" heard at the beginning of Blue Swede's version originated from a separate cover of the song by English singer/songwriter Jonathan King in 1971. King added the distinctive chant after being inspired by Johnny Preston's 1959 song "Running Bear." The "ooga chaka" phrase itself doesn't hold any specific meaning.

Blue Swede's recording of "Hooked on a Feeling" gained further prominence when it was featured on the soundtrack of Quentin Tarantino's debut film “Reservoir Dogs” in 1992. Additionally, in a 1998 episode of the legal comedy-drama series “Ally McBeal” titled "Cro-Magnon," the main character's neurosis about conceiving a child before her biological clock expires is depicted through a scene where she imagines a computer-generated baby dancing to Blue Swede's rendition of the song. This scene became iconic and led to the creation of an internet meme featuring the dancing baby along with the Blue Swede recording, solidifying the song's place in pop culture history.

"Hooked on a Feeling" marked Blue Swede's sole chart-topping success in the United States, where it remained on the Billboard chart for an impressive 18 weeks. Despite the song's immense popularity, the band's tenure was short-lived, active only from 1973 to 1975 before frontman Skifs pursued a solo career. Although they released two albums of cover songs during this time, Blue Swede couldn't replicate the success of their iconic hit.

THE CARDIGANS - LOVEFOOL 

Publicació: 10 d'agost de 1996

Llistes: Regne Unit: #2 

"Lovefool" dels Cardigans, escrita per Peter Svensson i Nina Persson, va debutar com a single principal del seu àlbum "First Band on the Moon" el 1996. Inicialment llançada al Japó, va aconseguir reconeixement global després de ser inclosa a la pel·lícula de Baz Luhrmann "Romeo + Juliet". Malgrat la seva popularitat, no va arribar a les llistes del Billboard Hot 100 a causa dels criteris de llançament comercial de singles, però va encapçalar les llistes Billboard Hot 100 Airplay i Top 40 Mainstream. La inclusió de la cançó a la pel·lícula va ajudar a catapultar els Cardigans a la fama internacional.

Nina Persson va trobar inspiració per "Lovefool" mentre esperava un avió a l'aeroport, imaginant-la amb una "lenta sensació de bossa nova". Peter Svensson, recordant la creació de la cançó, va mencionar que la va escriure a la seva ciutat natal al seu llit, amb l’intenció original que fos una bossa nova lenta, mel·lancòlica i trista. La producció la va transformar en quelcom totalment diferent.

"Lovefool" va trobar èxit inicialment a Europa, arribant a posicions moderades a les llistes de Suècia i el Regne Unit el 1996. La seva inclusió a "Romeo + Juliet" va catapultar la seva popularitat a nivell mundial. En el seu rellançament el 1997, la cançó va arribar al número dos a les llistes del Regne Unit i va aconseguir èxit internacional, encapçalant les llistes a Nova Zelanda i causant un impacte significatiu als Estats Units. Malgrat el seu triomf comercial, la cantant principal Nina Persson va admetre sentir-se confusa sobre l'atractiu mainstream de la cançó, ja que la banda es va identificar més amb una estètica rockera que no pop.

Es van crear tres vídeos musicals per a "Lovefool". El primer, per al mercat europeu, va tenir un to més fosc i un estil original, amb un actor interpretant un gangster enamorat i el grup interpretant els membres de la seva banda. El segon vídeo, dirigit per Geoff Moore a Nova York, mostrava un home varat en una illa enviant un missatge en una ampolla a la seva amant, intercalat amb escenes de la banda actuant dins de l'ampolla. A més, els reporters amb equip de submarinisme entrevisten la banda mentre interpreten. El tercer vídeo, lligat a "Romeo + Juliet" de Baz Luhrmann, incorporava clips de la pel·lícula al costat de les escenes de la banda actuant. 

THE CARDIGANS - LOVEFOOL 

Released: August 10, 1996

Charted:  UK: #2 

"Lovefool" by the Cardigans, penned by Peter Svensson and Nina Persson, debuted as the lead single from their album "First Band on the Moon" in 1996. Initially released in Japan, it gained global recognition after being featured in Baz Luhrmann's film "Romeo + Juliet." Despite its popularity, it didn't chart on the Billboard Hot 100 due to commercial single release criteria, but it did top the Billboard Hot 100 Airplay and Top 40 Mainstream charts. The song's inclusion in the film helped propel the Cardigans to international fame.

Nina Persson found inspiration for "Lovefool" while waiting for a plane at an airport, envisioning it with a "slow bossa nova feel." Peter Svensson, recalling the song's creation, mentioned writing it in his hometown on his bed, originally intending for it to be a slow, mellow, and sad bossa nova. The production and disco drums transformed its vibe into something shinier.

"Lovefool" initially found success in Europe, reaching moderate positions on charts such as Sweden and the UK in 1996. Its inclusion in "Romeo + Juliet" catapulted its popularity globally. Upon re-release in 1997, the song soared to number two on the UK Singles Chart and achieved international success, topping charts in New Zealand and making significant impacts in the US. Despite its commercial triumph, lead singer Nina Persson admitted feeling conflicted about the song's mainstream appeal, as the band identified more with a rock aesthetic.

Three music videos were created for "Lovefool." The first, for the European market, featured a darker tone and original style, with an actor playing a gangster love interest and the band portraying his gang members. The second video, directed by Geoff Moore in New York, depicted a man stranded on an island sending a message in a bottle to his lover, interspersed with scenes of the band performing inside the bottle. Additionally, reporters in scuba gear interview the band mid-song. The third video, tied to Baz Luhrmann's "Romeo + Juliet," incorporated clips from the film alongside the band's performance scenes.