U2 - BEAUTIFUL DAY

Publicació: 9 d'octubre de 2000

Llistes: EUA: #21   Regne Unit: #1 (1 setmana)

"Beautiful Day", llançada el 2000 com a primer single de l'àlbum "All That You Can't Leave Behind", s'inspira en la implicació de Bono amb Jubilee 2000, que advocava per l'alliberament del deute del Tercer Món. La lletra explora una narrativa sobre trobar joia enmig de la pèrdua. Va rebre elogis generalitzats i es va convertir en el 14è número u de U2 a Irlanda, el quart al Regne Unit i el primer als Països Baixos. A més, va encapçalar les llistes en diversos països com Austràlia, Canadà i Espanya, arribant al número 21 a la llista Billboard Hot 100 als Estats Units.

A principis dels anys 2000, U2 va tornar a les seves arrels èpiques després d'experimentar amb diferents estils musicals durant els anys 1990. "Beautiful Day" va marcar un retorn deliberat al seu so caracteritzat per la guitarra. The Edge va destacar la importància d'aquest so, que havia definit U2 en el passat però que havia estat abandonat temporalment. El co-productor Brian Eno va afegir elements electrònics, combinant enfocaments antics i nous.

La gravació de "Beautiful Day" va ser un procés transformador per a U2, segons The Edge. Inicialment, la cançó va passar per diversos enfocaments sense una direcció clara. El punt d'inflexió va arribar quan Bono va introduir la frase senzilla però impactant, "It's a beautiful day." Aquesta frase, aparentment banal al principi, va provocar un impuls creatiu quan es va combinar amb la música. La contribució de Brian Eno, especialment amb el bombo i la línia de teclat a l'obertura, va proporcionar una direcció crucial per al desenvolupament de la cançó.

El vídeo musical, dirigit per Jonas Åkerlund, es va rodar l'agost de 2000 a l'aeroport Charles de Gaulle de París, on es van prendre les fotografies de l'àlbum. Mostra U2 passejant per diverses ubicacions dins de l'aeroport, incloent una nau, una terminal i una pista, amb escenes intercalades de la banda actuant enmig de grans avions que s’enlairen i aterren sobre ells. El vídeo inclou aparicions especials de Middle East Airlines i Air France. També es va rodar un vídeo alternatiu a Èze, França. A més, es va filmar una versió en directe de la cançó a la teulada de l'Hotel Clarence a Dublin un mes abans del llançament de l'àlbum.

El 2001, "Beautiful Day" va rebre un reconeixement significatiu a la 43a cerimònia anual dels Premis Grammy. La pista va guanyar tres Premis Grammy: Cançó de l'Any, Gravació de l'Any i Millor Interpretació de Rock per a un Duo o Grup Vocal.

U2 - BEAUTIFUL DAY

Released: October 9, 2000

Charted:  US: #21    UK: #1 (1 week)

"Beautiful Day" released in 2000 as the lead single from their album "All That You Can't Leave Behind," draws inspiration from Bono's involvement with Jubilee 2000, advocating for Third World Debt relief. The lyrics portray a narrative of finding joy amidst loss. It garnered widespread acclaim and became U2's 14th number-one single in Ireland, their fourth in the UK, and their first in the Netherlands. Additionally, it topped charts across multiple countries including Australia, Canada, and Spain, while peaking at number 21 on the Billboard Hot 100 in the US.

In the early 2000s, U2 returned to their anthemic roots after experimenting with different musical styles in the 1990s. "Beautiful Day" marked a deliberate return to their signature guitar-driven sound. The Edge highlight the importance of this sound, which had defined U2 in the past but was temporarily abandoned. Co-producer Brian Eno added electronic elements, blending old and new approaches. 

The recording of "Beautiful Day" was a transformative process for U2, according to The Edge. Initially, the song underwent several iterations without a clear direction. The turning point came when Bono introduced the simple yet impactful lyric, "It's a beautiful day." This lyric, seemingly banal at first, sparked a creative surge when combined with the music. Brian Eno's contribution, particularly the Euro kick drum opening and keyboard line, provided a crucial direction for the song's development. 

The music video directed by Jonas Åkerlund, was filmed in August 2000 at Paris' Charles de Gaulle Airport, where the album's photographs were taken. It features U2 walking around various locations within the airport, including a hangar, terminal, and runway, with scenes interspersed of the band performing amidst large jets taking off and landing overhead. The video includes cameo appearances by Middle East Airlines and Air France. An alternative video was also shot in Èze, France. Additionally, a live version of the song was filmed on the rooftop of The Clarence Hotel in Dublin a month prior to the album's release.

In 2001 "Beautiful Day" achieved significant acclaim at the 43rd Annual Grammy Awards ceremony. The track won three Grammy Awards: Song of the Year, Record of the Year, and Best Rock Performance by a Duo or Group with Vocal. 

U2 - DESIRE

Estrena: 19 de setembre de 1988

Llistes: EUA: #3   Regne Unit: #1 (1 setmana)

"Desire", llançada el 1988 com a primer single de l'àlbum "Rattle and Hum", va assolir un èxit significatiu. Va ser el primer single número u de U2 tant al Regne Unit com a Austràlia. Als Estats Units, va arribar al número tres a la llista Billboard Hot 100. La cançó també va valer a U2 el Premi Grammy a la Millor Interpretació de Rock per un Duo o Grup Vocal als 31st Annual Grammy Awards el 1989.

Aquesta melodia va divergir del so anterior de la banda, inspirant-se en "1969" de The Stooges i adoptant un estil proto-punk. Bono la va descriure com a capturadora de la religiositat dels concerts de rock i de la seva pròpia ambició per l'èxit. Amb un ritme atronador a l’estil de Bo Diddley i un solo d'harmonica de Bono, "Desire" va destacar a la ràdio amb la seva essència de rock & roll, distingint-se de les cançons pop contemporànies.

"Desire" és una cançó que explora temes d'ambició i dedicació necessàries per aconseguir l'èxit com a banda. Bono, reflexionant sobre la cançó, va comparar el ritme de la música amb la seva ànima, afirmant la connexió entre els concerts de rock 'n' roll i el seu impacte espiritual en el públic. També va criticar els predicadors americans que exploten els seus seguidors per guanys financers, utilitzant la metàfora de la frase  "stealing hearts at a traveling show" (robar cors en un espectacle itinerant). En les actuacions en directe, Bono de tant en tant modifica la lletra, canviant "And the fever when I'm beside her" (la febre quan ella és al meu costat) per "And the feeling when I'm inside her" (el sentiment quan sóc dins d’ella), cosa que afegeix una dimensió més íntima i provocativa a la lletra original.

El vídeo musical es va gravar a Hollywood, Califòrnia, i va ser dirigit per Richard Lowenstein i Lynn-Maree Milburn. Aquesta versió, coneguda com el remix de Hollywood, mostra els membres de la banda i persones locals en diversos llocs al voltant de la ciutat. El vídeo inclou imatges aleatòries que fan referència als elements esmentats a la lletra.

U2 - DESIRE

Released: September 19, 1988

Charted:  US: #3    UK: #1 (1 week)

"Desire" released in 1988 as the lead single from the album “Rattle and Hum”, achieved significant success. It marked U2's first number-one single in both the United Kingdom and Australia. In the United States, it peaked at number three on the Billboard Hot 100. The song also earned U2 the Grammy Award for Best Rock Performance by a Duo or Group with Vocal at the 31st Annual Grammy Awards in 1989.

This tune diverged from the band's previous sound, drawing inspiration from The Stooges' "1969" and embracing a raucous, proto-punk style. Bono described it as capturing the religiosity of rock concerts and his own ambition for success. Featuring a thunderous Bo Diddley rhythm and Bono's harmonica solo, "Desire" stood out on the radio with its rock & roll essence, distinguishing itself from contemporary pop songs.

"Desire" is a song that explores themes of ambition and dedication necessary for achieving success as a band. Bono, reflecting on the song likened the rhythm of the music to its soulful essence, asserting the connection between rock 'n' roll concerts and their spiritual impact on audiences. He also criticized charismatic American preachers who exploit their followers for financial gain, using the metaphor of "stealing hearts at a traveling show." In live performances, Bono occasionally alters the lyrics, changing "And the fever when I'm beside her" to "And the feeling when I'm inside her," which adds a more intimate and provocative dimension to the song's original lyrics.

The music video was filmed in Hollywood, California, and directed by Richard Lowenstein and Lynn-Maree Milburn. This version, known as the Hollywood remix, features band members and local people in various locations around the city. The video includes random images that reference elements mentioned in the song's lyrics.

THE KINKS - WATERLOO SUNSET

Estrena: 5 de maig de 1967

Llistes: Regne Unit: #2

"Waterloo Sunset" va ser llançada com a senzill el maig de 1967, i posteriorment inclosa a l'àlbum "Something Else by the Kinks". Escrita i produida per Ray Davies, la cançó va assolir el número 2 a les llistes del Regne Unit a mitjans de 1967. També va aconseguir estar dins del top 10 a Austràlia, Nova Zelanda i gran part d'Europa, però malgrat el seu èxit en altres llocs, el single no va entrar a les llistes a Amèrica del Nord. Es destacable que "Waterloo Sunset" va ser la primera publicació dels Kinks disponible en estèreo real.

Aquesta cançó s’inspira en el pont i l'estació de Waterloo de Londres. Ray Davies reflecteix sobre les seves experiències personals i observacions en ella. Davies, antic alumne de l'Escola d'Art de Croydon, creuava sovint el pont de Waterloo. La narrativa de la cançó gira entorn d'un personatge que observa des de la finestra d'un edifici a dues persones enamorades trobant-se a l'estació de Waterloo.

Quan Ray va presentar inicialment la cançó a la banda durant les sessions d'enregistrament de l'àlbum, se sentia reticent a compartir les lletres profundament personals. El seu germà Dave va descriure els sentiments de Ray cap a la cançó com a semblant a un fragment d'un diari privat que ningú no hauria de llegir. El mateix Ray Davies va caracteritzar la cançó com un homenatge romàntic i líric a la generació de la seva germana gran.

La frase "Terry es troba amb Julie a l’estació de Waterloo cada divendres a la nit" ha suscitat diverses interpretacions al llarg dels anys. Inicialment es creia que feia referència als actors Terence Stamp i Julie Christie, però Ray Davies va aclarir en la seva autobiografia que això no era cert. Va explicar que la frase era en realitat una fantasia inspirada en la relació de la seva germana, imaginant-la a ella i al seu xicot començant una nova vida a un altre país.

Malgrat aquesta aclaració, Davies va afegir més llenya a la confusió suggerint a Rolling Stone el 2015 que Terry i Julie eren "actors grans i famosos a l'època". En realitat, Terry era el nebot de Davies, Terry Davies, amb qui era proper durant els seus primers anys adolescents. Els actors Julie Christie i Terence Stamp van tenir una relació coneguda a principis dels anys 1960 i van protagonitzar junts la pel·lícula "Far From the Madding Crowd” (Lluny de la multitud). No obstant, la pel·lícula es va estrenar diversos mesos després que "Waterloo Sunset" es convertís en un senzill d'èxit.

"Waterloo Sunset" és àmpliament considerada com l’obra més icònica de Ray Davies a Gran Bretanya, sovint vista com l'epítom de l'esperit dels Swinging Sixties. És celebrada per la seva profunditat musical i lírica, fins al punt que sovint s'estudia en cursos universitaris d'arts. Ray Davies mateix ha restat importància a la significació de la cançó i ha expressat el desig de revisar algunes de les seves frases. No obstant això, els professionals de la música coincideixen generalment en el punt de vista que la naturalesa auto-crítica de Davies contribueix al perfeccionisme perdurable de la cançó. Abans de la seva publicació, Davies fins i tot va revisitar la ubicació referenciada a la cançó a l'hora del capvespre per captar amb precisió l'atmosfera.

"Waterloo Sunset" és un oda atemporal a les esperances i somnis d'una generació, àmpliament considerada com una de les cançons més exquisides mai escrites. El periodista de música pop Robert Christgau la va aclamar com "la cançó més bonica en llengua anglesa". Pete Townshend de The Who la va descriure com divina i la va etiquetar com una obra mestra.

THE KINKS - WATERLOO SUNSET

Released: May 5, 1967

Charted:  UK: #2 

"Waterloo Sunset" was released as a single on May 1967, and later included on the album "Something Else by the Kinks." Penned and produced by Ray Davies, the song peaked at number 2 on the UK charts in mid-1967. It also achieved top 10 status in Australia, New Zealand, and across most of Europe, but despite its success elsewhere, the single did not chart in North America. Notably, "Waterloo Sunset" marked the Kinks' first release available in true stereo.

This song draws inspiration from London's Waterloo Bridge and Station. Ray Davies reflect his personal experiences and observations on it. Davies, a former student at Croydon Art School, would frequently cross Waterloo Bridge. The song's narrative centers on a character observing two lovers meeting at Waterloo Station from a window's vantage point. 

When Ray initially brought the song to the band during the album recording sessions, he was hesitant to share the deeply personal lyrics. His brother Dave described Ray's feelings toward the song as akin to an extract from a private diary that no one was supposed to read. Ray Davies himself characterized the song as a romantic and lyrical tribute to his older sister's generation.

The line "Terry meets Julie, Waterloo Station every Friday night" has sparked various interpretations over the years. Initially believed by some to reference actors Terence Stamp and Julie Christie, Ray Davies clarified in his autobiography that this was not the case. He explained that the line was actually a fantasy inspired by his sister's relationship, imagining her and her boyfriend embarking on a new life in another country. 

Despite this clarification, Davies later added to the confusion by suggesting to Rolling Stone in 2015 that Terry and Julie were "big, famous actors at the time." In reality, Terry was Davies' nephew Terry Davies, whom he was close to during his early teenage years. The actors Julie Christie and Terence Stamp did have a well-known relationship in the early 1960s and starred together in the film "Far From the Madding Crowd," which is often linked to the song's inspiration. However, the film was released several months after "Waterloo Sunset" became a hit single.

"Waterloo Sunset" is widely regarded as Ray Davies' most iconic work in Britain, often seen as epitomizing the spirit of the swinging sixties. It is celebrated for its musical and lyrical depth, so much so that it is frequently studied in university arts courses. Ray Davies himself has downplayed the song's significance and has expressed a desire to revise some of its lyrics. Nonetheless, music professionals tend to agree with the view that Davies' self-critical nature contributes to the song's enduring perfectionism. Before its release, Davies even revisited the location referenced in the song at sunset to ensure the atmosphere was accurately captured.

"Waterloo Sunset" is a timeless ode to the hopes and dreams of a generation, widely considered one of the most exquisite and enduring songs ever written. Pop music journalist Robert Christgau hailed it as "the most beautiful song in the English language". Pete Townshend of The Who described it as divine and labeled it a masterpiece.