THE KINKS - ALL DAY AND ALL OF THE NIGHT

Estrena: 23 d'octubre de 1964

Llistes: Regne Unit: #2   EUA: #7

"All Day and All of the Night", llançada el 1964, va aconseguir un èxit significatiu com a single. Va arribar al número 2 a les llistes de Record Retailer al Regne Unit i al número 7 al Billboard Hot 100 als Estats Units el 1965. També va ser inclosa a l'EP Kinksize Hits al Regne Unit i al segon àlbum americà dels Kinks, "Kinks-Size" (1965). El cantant Ray Davies va descriure la cançó com "neuròtica", reflectint temes d'obsessió i possessivitat en les relacions.

"All Day and All of the Night" va ser concebuda com a seguiment del seu èxit "You Really Got Me". Sota la pressió de la seva discogràfica per produir un altre èxit ràpidament, la banda va crear una cançó amb un so d’acords potents similars, que va tornar a ser exitosa. Ambdues cançons comparteixen similituds en el seu ritme, estructura, veus de fons, progressions i solos de guitarra. El tema va ser produït per Shel Talmy, el manager de la banda, que també va produir les primeres obres de The Who. El seu estil de producció destacava per un so fort i dinàmic, que es va convertir en un distintiu de les primeres gravacions dels Kinks.

Ray Davies va negar vehementment el persistent rumor que Jimmy Page tocava la guitarra en les primeres cançons dels Kinks, incloent "All Day and All of the Night". En una entrevista, Davies va recordar un incident específic durant la sessió d'enregistrament de la cançó. La banda tenia un horari ajustat, gravant al matí ràpidament abans d'un concert més tard aquell dia. Jimmy Page, que treballava en un altre estudi en aquell moment, va passar a escoltar el solo de guitarra de Dave Davies. Segons Ray Davies, Page va riure davant del solo, però més tard va afirmar que havia tocat a la pista.

Ray Davies va rebutjar la afirmació de Page, afirmant que el solo va ser interpretat per Dave Davies, el guitarrista principal de la banda. Davies va expressar la seva frustració amb la afirmació de Page i es va referir a ell en termes forts, afirmant: "Així que penso que és un idiota, i pot llençar totes les malediccions que vulgui sobre mi perquè sé que tinc raó i ell està equivocat."

"All Day and All of the Night" va ser objecte de comparacions amb "Hello, I Love You" de The Doors, provocant discussions sobre les similituds en les seves estructures musicals. Ray Davies va mencionar el desig del seu editor de dur a terme accions legals per les similituds, però va decidir no procedir. Dave Davies va expressar irritació per la percebuda falta de reconeixement respecte a aquestes similituds. Robby Krieger de The Doors va negar les acusacions de robatori musical atribuint en canvi l'ambient de la cançó a "Sunshine of Your Love" de Cream.

THE KINKS - ALL DAY AND ALL OF THE NIGHT

Released: October 23, 1964

Charted:  UK: #2   US: #7 

"All Day and All of the Night" released in 1964, achieved significant success as a single. It reached No. 2 on the Record Retailer chart in the UK and No. 7 on the Billboard Hot 100 chart in the US in 1965. The song was also featured on the Kinksize Hits EP in the UK and on the Kinks' second American album, “Kinks-Size” (1965). Lead singer Ray Davies described the song as "neurotic," reflecting themes of obsession and possessiveness in relationships.

"All Day and All of the Night" was crafted as a follow-up to their breakthrough hit, "You Really Got Me." Under pressure from their record company to produce another hit quickly, the band created a song with a similar power chord-driven sound, which proved successful once again. Both songs share similarities in their beat, structure, background vocals, progressions, and guitar solos. The track was produced by Shel Talmy, the band's manager, who also produced The Who's early work. Talmy's production style emphasized a loud and dynamic sound, which became a hallmark of The Kinks' early recordings. 

Ray Davies vehemently denied the persistent rumor that Jimmy Page played guitar on The Kinks' early songs, including "All Day and All of the Night." In an interview Davies recalled a specific incident during the recording session for the song. The band had a tight schedule, recording early in the morning before a gig later that day. Jimmy Page, who was working in another studio at the time, dropped by to listen to Dave Davies' guitar solo. According to Ray Davies, Page laughed and snickered at the solo, but later claimed he had played on the track. 

Ray Davies dismissed Page's claim, asserting that the solo was performed by Dave Davies, the band's lead guitarist. Davies expressed frustration with Page's assertion and referred to him in strong terms, stating, "So I think he's an asshole, and he can put all the curses he wants on me because I know I'm right and he's wrong." 

"All Day and All of the Night" drew comparisons to The Doors' "Hello, I Love You," prompting discussions about similarities in their musical structures. Ray Davies mentioned his publisher's desire to pursue legal action over the similarities but opted not to proceed. Dave Davies expressed irritation over the perceived lack of acknowledgment regarding these similarities. Robby Krieger of The Doors denied allegations of musical theft in the liner notes of the Doors Box Set, attributing the song's vibe instead to Cream's "Sunshine of Your Love."

 

BEACH BOYS - GOOD VIBRATIONS

Publicació: 10 d'octubre de 1966

Llistes: EUA: #1 (1 setmana) Regne Unit: #1 (2 setmanes)

"Good Vibrations" és una cançó composta per Brian Wilson amb lletra de Mike Love. Llançada com a single l'octubre de 1966, va tenir un èxit immediat, assolint el número u a les llistes tant dels Estats Units com del Regne Unit. Capitol Records va ser inicialment reticent a llançar-la com a senzill a causa de la seva durada de 3:35, que es considerava llarga per a una cançó pop en aquell moment. Tanmateix, Wilson va convèncer-los de fer-ho, i els seus instints van ser encertats quan "Good Vibrations" va esdevenir un gran èxit. La cançó és notable pel seu so innovador, la producció complexa i la seva estructura multipart, episòdica, que trencava amb les fórmules convencionals de la música pop. En aquell moment, era el senzill més car mai gravat, degut a l'extens temps d'estudi i l'experimentació.

Brian Wilson va explicar a Rolling Stone que la inspiració per a "Good Vibrations" venia de la seva mare, qui parlava de "vibracions" com a sentiments invisibles. També mencionava com els gossos responien de manera diferent a les persones, cosa que els va portar a parlar de "bones vibracions." Wilson es va obsessionar amb el concepte, treballant incansablement en la cançó mentre la resta de la banda estava de gira. Durant aquest temps, Wilson va entrar en una fase estranya, passant temps al llit i treballant en música de formes no convencionals, com utilitzar una caixa de sorra. Tot i el seu comportament excèntric, molts el consideraven un geni gràcies a les cançons revolucionàries i tècniques de gravació que va desenvolupar. Wilson es referia a "Good Vibrations" com "la suma de la meva visió musical," una barreja perfecta d'imaginació, talent, producció i espiritualitat. Va compondre la cançó mentre estava sota els efectes de l'LSD, fet que probablement va contribuir al seu caràcter psicodèlic i experimental, capturant l'essència d'una experiència transcendent.

"Good Vibrations" va ser gravada en fragments en sis estudis diferents a Los Angeles, convertint-se en una de les primeres cançons pop muntades a partir de diverses parts. La cançó va ser gravada durant dos mesos amb músics d'estudi de Los Angeles, en lloc dels mateixos Beach Boys. Es van utilitzar més de 90 hores d'estudi i 70 hores de cinta, amb almenys 12 músics involucrats, incloent Glen Campbell (guitarra principal), Hal Blaine (bateria), Larry Knechtel (orgue) i Carol Kaye (baix). Kaye va recordar en una entrevista com Wilson mai va modificar la part de baix durant les 12 sessions de gravació, tot i canviar la resta de la música múltiples vegades. Va descriure la línia de baix com a reminiscència d'un estil jazzístic, amb Kaye tocant la part superior i Lyle Ritz tocant la part inferior. Tot i que Mike Love i Brian Wilson lideraven habitualment les veus de la banda, Carl Wilson va ser qui va assumir el lideratge en aquesta cançó després que inicialment es considerés Dennis Wilson.

El so agut i distintiu de "Good Vibrations" es va produir utilitzant un electro-theremin, un dispositiu que imita el theremin, un instrument que crea so a través de camps elèctrics sense contacte físic. El theremin, inventat el 1919, era difícil de tocar i sovint s'utilitzava en bandes sonores de pel·lícules de terror. Brian Wilson volia un so únic i d'alta freqüència per complementar els violoncels de la cançó i va pensar en el theremin, però no en va trobar cap. En lloc d'això, va contractar Paul Tanner, un ex-trombonista, que havia desenvolupat l'electro-theremin amb Bob Whitsell.

Mike Love va escriure la lletra qualificant-la com un "poema florit" inspirat per la cultura psicodèlica dels anys 60. Tot i que no parlava explícitament de drogues, Love va reconèixer que l'ambient psicodèlic de l'època va influir en la seva escriptura. La pista instrumental, composta per Brian Wilson, era tan única i experimental que Love va sentir que les lletres havien de capturar tant el sentiment de la música com l'esperit dels temps. Es va centrar en el tema universal de l'atracció entre nois i noies, creant la memorable frase de la tornada: "I'm pickin' up good vibrations, she's giving me the excitations" (Estic agafant bones vibracions, ella m'està donant les emocions).

Brian Wilson va començar a treballar en la cançó mentre completava l'àlbum emblemàtic dels Beach Boys “Pet Sounds”, que ell sentia que no havia estat ben rebut per la crítica. Va dedicar un esforç extra a "Good Vibrations" per demostrar la seva visió artística. Aquesta cançó va marcar l'inici d'un projecte ambiciós titulat “Smile”, un àlbum que Wilson va gravar durant més de 50 sessions però que no va llançar. Finalment va ser completat el 2004.

Al documental “Long Promised Road”, Don Was explora les tècniques de producció de Brian Wilson, reproduint pistes múltiples de "Good Vibrations", però admet que no pot comprendre completament com Brian va crear aquesta obra mestra. La cançó, construïda a partir de fragments gravats en quatre estudis diferents, barreja audàcia experimental amb una atractiva sensació pop. Malgrat la seva complexitat, "Good Vibrations" emergeix com un senzill de pop perfectament elaborat i emocionant. Sovint es considera una de les millors cançons de la història, representant el punt àlgid de la innovació pop dels anys 60 i, indubtablement, el cim dels Beach Boys.

BEACH BOYS - GOOD VIBRATIONS

Released: October 10, 1966

Charts:  US: #1 (1 week)   UK: #1 (2 weeks)

"Good Vibrations" is a song composed by Brian Wilson with lyrics by Mike Love. Released as a single on October 1966, it became an immediate success, reaching number one on charts in both the United States and the United Kingdom. Capitol Records was initially hesitant to release the track as a single due to its length of 3:35, which was considered long for a pop song at the time. Wilson, however, convinced them to release it, and his instincts proved correct when "Good Vibrations" became a massive hit. The song is notable for its innovative sound, complex production, and its episodic, multi-part structure, which broke from conventional pop music formulas. At the time, it was the most expensive single ever recorded due to its extensive studio time and experimentation. 

Brian Wilson explained to Rolling Stone that the inspiration for “Good Vibrations” came from his mother, who talked about "vibrations" as invisible feelings. She also mentioned how dogs would respond differently to different people, which led them to discuss "good vibrations." Wilson became obsessed with the concept, working tirelessly on the track while the rest of the band toured. During this time, Wilson entered a strange phase, spending time in bed and working on music in unconventional ways, like using a sandbox. Despite his eccentric behavior, many considered him a genius due to the groundbreaking songs and recording techniques he developed. Brian Wilson referred to "Good Vibrations" as "the summation of my musical vision," a perfect blend of imagination, talent, production, and spirituality. He composed the song while on LSD, which likely contributed to its psychedelic and experimental nature, capturing the essence of a vivid, transcendent experience.

"Good Vibrations" was uniquely recorded in fragments across six different studios in Los Angeles, making it one of the first pop songs assembled from various parts. The song was recorded over two months with top Los Angeles session musicians rather than the Beach Boys themselves. Over 90 hours of studio time and 70 hours of tape were used, with at least 12 musicians involved, including Glen Campbell (lead guitar), Hal Blaine (drums), Larry Knechtel (organ), and Carol Kaye (bass guitar). Kaye recalled in an interview how Wilson never altered the bass part during the 12 recording sessions, even though he changed the rest of the music multiple times. She described the bass line as having a jazz-like feel, with Kaye playing the upper part and Lyle Ritz handling the lower part. While Mike Love and Brian Wilson typically led the band's vocals, Carl Wilson took the lead on this song after Dennis Wilson was initially considered. 

The distinctive high-pitched sound in "Good Vibrations" was produced using an electro-theremin, a device that mimics the theremin, an instrument that creates sound through electric fields without physical contact. The theremin, invented in 1919, was difficult to play and often used in horror movie soundtracks. Brian Wilson wanted a unique, high-frequency sound to complement the cellos in the track and thought of the theremin, but couldn't find one. Instead, he enlisted Paul Tanner, a former trombonist, who had developed the electro-theremin with Bob Whitsell.

Mike Love wrote the lyrics as a "flowery poem" inspired by the psychedelic culture of the 1960s. While not explicitly about drugs, Love acknowledged that the era's psychedelic vibe influenced his writing. The instrumental track, composed by Brian Wilson, was so unique and experimental that Love felt the lyrics needed to capture both the feeling of the music and the spirit of the times. He focused on the universal theme of boy-girl attraction, creating the memorable chorus line, "I'm pickin' up good vibrations, she's giving me the excitations." 

Brian Wilson began working on the track while completing the Beach Boys' landmark album “Pet Sounds”, which he felt had been poorly received by critics. He poured extra effort into "Good Vibrations" to prove his artistic vision. This song marked the beginning of an ambitious project titled “Smile”, an album that Wilson recorded over 50 sessions but never released. It was eventually completed in 2004.

In the documentary “Long Promised Road”, Don Was explores Brian Wilson's production techniques, playing multi-tracks from “Good Vibrations”, yet admits he can't fully grasp how Brian created such a masterpiece. The song, constructed from fragments recorded in four different studios, blends experimental audacity with seamless pop appeal. Despite its complexity, “Good Vibrations” emerges as a perfectly crafted, exhilarating pop single. It's often considered one of the greatest singles ever, representing the peak of 1960s pop innovation and unquestionably the Beach Boys' crowning achievement.

 BEACH BOYS - CALIFORNIA GIRLS

Estrena: 12 de juliol de 1965

Llistes: EUA: #3  Regne Unit: #26

"California Girls" és una cançó de l'àlbum “Summer Days (And Summer Nights!!)”, escrita per Brian Wilson i Mike Love. Inspirada en part per la primera gira europea de la banda, les lletres expressen l'apreciació per les dones d'arreu del món, amb un èmfasi en les dones despreocupades i banyades pel sol de Califòrnia. La cançó es va llançar com a single i va assolir el número 3 al Billboard Hot 100, entrant al top 10 de diversos països, convertint-se en un dels èxits globals més importants dels Beach Boys. La cançó combina la lletra divertida de Love amb la introducció instrumental reflexiva i melancòlica de Wilson, creant un himne pop dinàmic que captura les personalitats contrastants dins del grup.

"California Girls" presenta la veu principal de Mike Love, amb contribucions de Bruce Johnston, Brian Wilson, Carl Wilson, Dennis Wilson i Al Jardine. Johnston, que es va unir als Beach Boys per a les gires quan Brian Wilson va optar per no viatjar, va fer el seu debut vocal en aquesta pista. Johnston va explicar com Brian Wilson va trucar-lo a ell i a Love mentre enregistraven, demanant a Love que escrivís la lletra de la cançó. Va descriure l'experiència com veure Love crear la lletra de manera ràpida, comparant-ho amb una "màquina de fax descontrolada".

Brian Wilson va descriure "California Girls" com una cançó amb un aire clàssic, començant per la seva distintiva introducció. Volia barrejar un riff de piano tradicional de country amb un ritme animat i enèrgic. Al seu llibre de memòries de 2016, va explicar que la cançó se centra en un home que fantasia amb diverses noies, però que finalment desitja la que té més a prop. La inspiració per a la melodia va sorgir després d'un viatge amb LSD, que el va portar a crear un so que recordava les pel·lícules de vaquers clàssiques.

Paul McCartney es va inspirar per escriure "Back In The U.S.S.R." com a contrapart soviètica de "California Girls" durant un viatge a l'Índia. Mentre estudiava la meditació transcendental amb Mike Love dels Beach Boys, McCartney va compartir la seva idea durant l'esmorzar, on Love va suggerir que incorporés referències a noies de Rússia, Ucraïna i Geòrgia. Aquest intercanvi va influir en les lletres de McCartney, donant forma al seu homenatge divertit a les dones de la Unió Soviètica.

A "California Girls", els coneguts músics d'estudi Hal Blaine (bateria) i Carol Kaye (baixista) van contribuir a la pista, demostrant la seva experiència de col·laboracions prèvies amb Phil Spector. Kaye va assenyalar que, tot i que Brian Wilson solia proporcionar parts de baix escrites, aquesta cançó li va permetre incorporar un fraseig propi que no estava escrit. Va descriure la línia de baix com una reminiscència del clàssic de country "Tumbling Tumbleweeds".

"California Girls" exemplifica el so característic dels Beach Boys, capturant l'essència del sol i l'alegria. El seu to animat transmet una sensació de benestar, amb canvis de to dinàmics que evoquen una sensació de felicitat. Les harmonies vocals creen una energia alegre i captivadora, que encarna la màgia de la seva música.

BEACH BOYS - CALIFORNIA GIRLS

Released: July 12, 1965

Charts:  US: #3     UK: #26 

"California Girls" is a song from the album “Summer Days (And Summer Nights!!)”, written by Brian Wilson and Mike Love. Inspired partly by the band's first European tour, the lyrics express appreciation for women worldwide, with a focus on the carefree, sun-kissed women of California. The song was released as a single, reaching number 3 on the Billboard Hot 100 and charting in the top 10 in multiple countries, making it one of the Beach Boys' most successful tracks globally. The song combines Love's playful, swaggering lyrics with Wilson's reflective and melancholy instrumental introduction, creating a dynamic pop anthem that captures the contrasting personalities within the band.

"California Girls" features lead vocals by Mike Love, with contributions from Bruce Johnston, Brian Wilson, Carl Wilson, Dennis Wilson, and Al Jardine. Johnston, who joined the Beach Boys for touring when Brian Wilson opted to stay off the road, made his vocal debut on this track. Johnston recounted how Brian Wilson called him and Love while recording, asking Love to write lyrics for the song. He described the experience as watching Love creatively craft the lyrics quickly, likening it to a "runaway fax machine."

Brian Wilson described "California Girls" as a song with a classical feel, starting with its distinctive introduction. He aimed to blend a traditional country piano riff with a lively, upbeat rhythm. In his 2016 memoir, he explained that the song centers on a man who fantasizes about various girls but ultimately desires the one closest to him. The inspiration for the melody emerged after an acid trip, leading him to create a sound reminiscent of classic cowboy movies. Wilson expressed pride in the song, highlighting his personal taste in its composition.

Paul McCartney was inspired to write "Back In The U.S.S.R." as a Soviet counterpart to "California Girls" during a trip to India. While studying Transcendental Meditation with Mike Love of The Beach Boys, McCartney shared his idea at breakfast, where Love suggested incorporating references to girls from Russia, Ukraine, and Georgia. This exchange influenced McCartney's lyrics, shaping the song's playful homage to the women of the Soviet Union.

On "California Girls," renowned studio musicians Hal Blaine (drummer) and Carol Kaye (bass player) contributed to the track, showcasing their expertise from previous collaborations with Phil Spector. Kaye noted that while Brian Wilson usually provided written bass parts, this song allowed her to incorporate a lick of her own that wasn't scripted. She described the bass line as reminiscent of the country classic "Tumbling Tumbleweeds."

"California Girls" exemplifies the Beach Boys' signature sound, capturing the essence of sunshine and joy. Its uplifting tonality feels like a dose of Vitamin D, with dynamic key changes that evoke a sense of bliss. The harmonious vocals create a cheerful energy that's enchanting, embodying the magic of their music.