MINNIE RIPERTON - LOVIN’ YOU

Publicació: 29 de novembre de 1974

Llistes: Regne Unit: #2 · EUA: #1 (1 setmana)

“Lovin’ You” de Minnie Riperton, publicada a finals de 1974, és una suau cançó de bressol convertida en balada número u, sostinguda per la seva sorprenent veu de cinc octaves i el seu registre xiuxiuejat cristal·lí. El 5 d’abril de 1975 va arribar al #1 del Billboard Hot 100, alhora que escalava fins al #2 al Regne Unit i al #3 a la llista R&B.

La cançó va néixer de la intimitat. Riperton i el seu marit, el compositor Richard Rudolph, van començar a esbossar-la a Chicago el 1971. Després del naixement de la seva filla Maya Rudolph (que més tard seria coneguda pel seu pas a Saturday Night Live), van desenvolupar-la més a Florida. Riperton en va escriure la melodia; Rudolph, la lletra i el pont. En essència, “Lovin’ You” no va ser concebuda com un single per a la ràdio, sinó com una cançó de bressol privada, quelcom que Minnie podia cantar per calmar la seva filla. Aquest origen personal roman a l’enregistrament —especialment al coda eteri de Riperton, on literalment canta el nom de la seva filla: “Maya, Maya, Maya…”

Quan Riperton va signar amb Epic Records, va nomenar Stevie Wonder com el seu productor somiat. Wonder, immers de ple en la seva etapa clàssica dels anys setanta (“Innervisions”, “Fulfillingness’ First Finale”), hi va accedir, produint sota el pseudònim “Black Bull Productions” per restriccions contractuals. El seu toc és lleuger però crucial: va crear espai al voltant de la veu de Riperton amb poc més que piano elèctric, guitarra acústica i textures suaus de fons, deixant les seves espectaculars notes vocals completament al front.

El resultat va ser radical. En una dècada de soul orquestrat i discoteca redundant, “Lovin’ You” va gosar ser gairebé nua —sense bateria, sense línia de baix, només veu i aire. I aquella veu. Riperton eleva l’oient fins a l’estratosfera amb les seves notes en un registre xiuxiuejat, però alhora ho arrela amb una calidesa que fa que la cançó soni tant xiuxiuejada com cantada. Aquest contrast —íntim i alhora impossible d’assolir— és el que meravella.

Tot i ser recordada sovint com un one-hit wonder, Riperton no ho era gens. Havia cantat amb Rotary Connection, treballat com a vocalista de sessió (incloent amb Wonder), i era venerada pels músics per la seva tècnica i audàcia. Tràgicament, el 1976 li van diagnosticar un càncer de mama i, malgrat continuar enregistrant, va morir el 1979 amb només 31 anys. La seva mort va congelar “Lovin’ You” en l’ambre —per sempre un moment pur i irrepetible.

La vida posterior de la cançó ha estat curiosa. Va reaparèixer en anuncis de Burger King i Visa a principis dels 2000, de vegades emprada amb to humorístic per les seves notes impossibles, però sempre reconeixible als pocs segons. Les versions han anat des de l’homenatge fins al kitsch —la més destacada, una versió techno de Marc et Claude el 2003—, però cap no ha sabut capturar la màgia delicada de l’original de Riperton.

MINNIE RIPERTON - LOVIN’ YOU

Released: November 29, 1974

Charts:  UK: #2   US: #1 (1 week)

Minnie Riperton’s “Lovin’ You”, released in late 1974, is a gentle lullaby turned chart-topping ballad, carried aloft by her astonishing five-octave voice and crystalline whistle register. On April 5, 1975, it reached #1 on the Billboard Hot 100, also climbing to #2 in the UK and #3 on the R&B chart.

The song was born in intimacy. Riperton and her husband, songwriter Richard Rudolph, began sketching it out in Chicago in 1971. After the birth of their daughter Maya Rudolph (later of Saturday Night Live fame), they fleshed it out further in Florida. Riperton wrote the melody; Rudolph the lyrics and bridge. At its heart, “Lovin’ You” was conceived not as a radio single but as a private lullaby, something Minnie could sing to soothe Maya. That personal origin lingers in the recording—most famously in Riperton’s ethereal vocal coda, where she literally sings her baby daughter’s name: “Maya, Maya, Maya…”

When Riperton signed to Epic Records, she named Stevie Wonder as her dream producer. Wonder, already deep into his classic mid-’70s run (Innervisions, Fulfillingness’ First Finale), agreed, producing under the pseudonym “Black Bull Productions” due to label restrictions. His touch is light but crucial: he built space around Riperton’s voice with little more than electric piano, acoustic guitar, and soft background textures, leaving her soaring vocal runs completely exposed.

The result was radical. In a decade of lushly orchestrated soul and bombastic disco, “Lovin’ You” dared to be nearly naked—no drums, no bassline, just voice and air. And that voice. Riperton takes listeners into the stratosphere with her whistle notes, yet grounds it with a warmth that makes the song feel as much whispered as sung. The contrast—intimate yet impossibly elevated—is why it still stuns.

Though remembered as a one-hit wonder, Riperton was anything but. She had sung with Rotary Connection, worked as a session vocalist (including for Wonder), and was revered by musicians for her control and adventurousness. Tragically, she was diagnosed with breast cancer in 1976, and despite continuing to record, she died in 1979 at only 31. Her passing froze “Lovin’ You” in amber—forever a pure, unrepeatable moment.

The song’s afterlife has been curious. It reappeared in Burger King and Visa commercials in the early 2000s, sometimes played for laughs due to its otherworldly whistle notes, yet always recognizable within seconds. Covers have ranged from earnest to kitsch—most notably a 2003 techno version by Marc et Claude—but none capture the delicate magic of Riperton’s original.