QUEEN - CRAZY LITTLE THING CALLED LOVE

Publicació: 12 d’octubre de 1979

Classificació als EUA: #1 (4 setmanes)

“Crazy Little Thing Called Love” va suposar un canvi d’estil per a Queen, mostrant un so rockabilly que homenatjava els primers dies del rock ‘n’ roll — especialment Elvis Presley, a qui Freddie Mercury admirava profundament. Quan es va llançar com a single, va arribar al número 2 al Regne Unit, superat només per “Another Brick in the Wall (Part II)” de Pink Floyd. Als Estats Units, va esdevenir el primer número 1 de Queen al Billboard Hot 100, mantenint-se al capdamunt durant quatre setmanes el 1980. Inicialment, ni tan sols estava prevista la seva publicació als EUA, però l’alta rotació a les emissores de ràdio a partir d’importacions va obligar la discogràfica a editar-ne una versió americana, que ràpidament es va disparar a les llistes. A Austràlia també va triomfar, encapçalant les llistes durant set setmanes. Com a darrer single de Queen dels anys 70, va ajudar a obrir pas cap a una nova etapa sonora que continuarien amb l’àlbum “The Game”.

Mercury la va escriure en només cinc o deu minuts mentre es relaxava a la banyera de l’Hotel Bayerischer Hof de Munic. Va ser la primera cançó de Queen en què Mercury tocava la guitarra. Més tard, bromejava sobre les seves habilitats limitades amb l’instrument, però justament aquesta simplicitat va donar un encant especial a la peça. Segons va explicar: “La vaig fer amb guitarra, que no sé tocar gens… Això em va obligar a treballar amb un marc molt reduït. No podia passar per molts acords, i justament per aquesta limitació crec que va sortir una bona cançó.”

La cançó és un homenatge sincer a Elvis Presley i Cliff Richard, cosa que es fa evident en el so nu i directe, el ritme ballable i la interpretació vocal de Mercury. El seu estil retro i rockabilly contrastava fortament amb el rock més operístic i elaborat habitual de Queen, però aquest canvi va ser molt ben rebut pels fans. El moment divertit cap al final, quan Mercury diu “Ready Freddie” i la banda li respon amb un “Ready!”, es va convertir en una icona dels concerts en directe del grup, sempre molt celebrat pel públic.

Un detall curiós envolta aquesta cançó: tant Roger Taylor com Brian May han esmentat el rumor que John Lennon va escoltar “Crazy Little Thing Called Love” i això el va inspirar a tornar a la música. Encara que la connexió mai no s’ha confirmat del tot, se sap que Lennon era fan del treball de Queen, i el seu àlbum de 1980 “Double Fantasy” presenta clarament una influència pop/rock més vintage que encaixaria amb aquesta inspiració.

QUEEN - CRAZY LITTLE THING CALLED LOVE

Released: October 12, 1979

US: #1 (4 wks) 

“Crazy Little Thing Called Love” marked a stylistic departure for Queen, showcasing a rockabilly sound that paid homage to early rock ‘n’ roll—particularly Elvis Presley, whom Freddie Mercury deeply admired. When released as a single, it peaked at #2 in the UK, held back from the top spot by Pink Floyd’s “Another Brick in the Wall (Part II)”. In the United States, it became Queen’s first #1 hit on the Billboard Hot 100, holding the position for four weeks in 1980. It wasn’t originally released in the U.S. at all, but heavy radio play of imported copies pushed the label to issue an American release—which then skyrocketed. The song’s appeal also extended to Australia, where it topped the ARIA Charts for seven weeks. As Queen’s final single of the 1970s, it helped transition the band into a new sonic era that continued with The Game.

Written by Mercury in just five to ten minutes while lounging in a bath at the Bayerischer Hof Hotel in Munich, it was the first Queen track Mercury played guitar on. He later joked about his limited guitar skills, but the raw energy of the rhythm part added to the song’s charm. Freddie Mercury’s spontaneous creation of “Crazy Little Thing Called Love” has become part of rock legend. As he candidly said, his limited guitar skills actually helped shape the song: “I did that on the guitar, which I can’t play for nuts… I simply had to write within a small framework. I couldn’t work through too many chords and because of that restriction I wrote a good song, I think.”

The track was a heartfelt tribute to Elvis Presley and Cliff Richard, whose early rock ‘n’ roll influence is clear in the song’s stripped-back sound, swingy rhythm, and Mercury’s vocal delivery. Its retro rockabilly feel was quite different from Queen’s usual layered, operatic rock, but the stylistic shift was warmly embraced by fans. The playful “Ready Freddie” line near the end, answered by the band with “Ready!”, added a personal touch and became an iconic moment in Queen’s live performances, often triggering wild cheers from audiences.

An intriguing bit of rock folklore surrounds the song: Roger Taylor and Brian May both alluded to a rumor that John Lennon heard “Crazy Little Thing Called Love” and it helped inspire his return to music. While this connection remains unconfirmed, it is true that Lennon was a fan of Queen’s work, and his 1980 album “Double Fantasy” did reflect a more vintage pop/rock influence. 

T’PAU - CHINA IN YOUR HAND

Publicació: 12 d’octubre de 1987

Classificació: Regne Unit #1 (5 setmanes)

“China in Your Hand” de T’Pau va esdevenir una sensació inesperada l’any 1987, aconseguint mantenir-se cinc setmanes consecutives al capdamunt de les llistes britàniques. Llançada com una versió regravada del seu àlbum de debut “Bridge of Spies”, la cançó va assolir el número 1 a l’octubre de 1987, convertint-se en el número u 600 de la història de les llistes del Regne Unit.

Es tracta d’una balada poderosa amb una profunditat poètica i una base literària sorprenent. Inspirada en la novel·la “Frankenstein” de Mary Shelley, la lletra reflexiona sobre l’ambició, la fragilitat i les conseqüències imprevistes, tot esquemetitzat en la metàfora d’una tassa de porcellana: “Don’t push too hard, your dreams are china in your hand.” — l’advertència que, com la porcellana, els somnis poden trencar-se si no es manegen amb cura.

La versió de l’àlbum contenia referències més explícites a “Frankenstein” i al mite de la creació, però l’edició per a senzill les va suavitzar per arribar a un públic més ampli. Curiosament, la cançó gairebé va ser descartada durant les sessions de gravació, però quan una altra peça no funcionava, el productor Roy Thomas Baker (conegut per produir temes èpics com Bohemian Rhapsody) va apostar per aquesta balada encara inacabada i la va fer brillar.

De manera irònica, la vocalista Carol Decker va admetre més tard que va acabar cansant-se de la cançó, qualificant-la de “collaret de molí”, tot i que reconeix que és el tema que va definir la carrera de T’Pau. El més sorprenent és que ni tan sols estava pensada inicialment per incloure’s a l’àlbum.

El tema va impedir que George Harrison arribés al número 1 amb el seu retorn “Got My Mind Set on You”, i també va encapçalar les llistes d’arreu d’Europa, incloent Irlanda, Noruega, els Països Baixos, Suïssa, Islàndia i Bèlgica.

T’PAU - CHINA IN YOUR HAND

Released: October 12, 1987

UK: #1 (5 weeks)

“China in Your Hand” by T’Pau became a surprise sensation in 1987, soaring to the top of the UK Singles Chart for five consecutive weeks. Released as a re-recorded version from their debut album “Bridge of Spies”, the song hit number one in October 1987, becoming the 600th UK number one single in chart history.

The song is a power ballad with poetic depth and an unexpected literary backbone. Inspired by Mary Shelley’s Frankenstein, the lyrics explore themes of ambition, fragility, and unintended consequences — all wrapped in a metaphor of a delicate china cup: “Don’t push too hard, your dreams are china in your hand.” The idea being that like fragile porcelain, dreams can shatter if not handled with care.

Though the album version includes more explicit references to Frankenstein and its creation myth, the single edit dialed those back for broader appeal. The song was almost scrapped during recording sessions near Chicago, but a quick pivot from a failing track led producer Roy Thomas Baker to champion this unfinished ballad. With his experience producing epic songs like “Bohemian Rhapsody,” he brought it to life.

Ironically, lead singer Carol Decker admitted she quickly grew tired of the song’s fame, calling it “a millstone round my neck” — though it undeniably defined T’Pau’s career. Still, the fact that it wasn’t originally intended for the album, and yet became their most iconic hit.

It famously blocked George Harrison’s comeback hit “Got My Mind Set on You” from reaching number one, and also topped charts across Europe, including in Ireland, Norway, the Netherlands, Switzerland, Iceland, and Belgium.

 

ABBA - THE WINNER TAKES IT ALL

Llançament: 21 de juliol de 1980

Classificació al Regne Unit: #1 (2 setmanes)

“The Winner Takes It All” d’ABBA és una de les cançons més emocionals i icòniques del grup, publicada el 1980 com a single principal del seu setè àlbum d’estudi, “Super Trouper”. La cançó va tenir un èxit comercial enorme, arribant al número 1 al Regne Unit (el vuitè senzill del grup que ho aconseguia) i assolint bones posicions arreu d’Europa. Als Estats Units, va ser l’últim èxit del grup dins del Top 10, arribant al número 8 del Billboard Hot 100.

En essència, és una balada colpidora sobre l’enfonsament d’una relació. “The Winner Takes It All” destaca no només per la seva melodia commovedora i la força vocal que l’acompanya, sinó també per la seva càrrega personal. Escrita per Björn Ulvaeus durant la ruptura del seu matrimoni amb Agnetha Fältskog, la cançó és una narració fictícia sobre un divorci, però reflecteix de manera inquietant el dolor real que la parella vivia en aquell moment.

La interpretació vocal d’Agnetha, poderosa i vulnerable alhora, va elevar la cançó a un nivell profundament personal per a molts fans. Inicialment, Ulvaeus havia gravat una maqueta amb la seva pròpia veu, però finalment va decidir cedir-la a Agnetha, conscient que la seva interpretació transmetria una càrrega emocional molt més gran. Malgrat el caràcter íntim de la lletra, ambdós van afrontar la gravació amb una gran professionalitat artística. Ulvaeus va comparar l’actuació d’Agnetha amb la d’una actriu consumada, capaç de transmetre patiment sense perdre la compostura. Tot i això, va admetre que ell mateix va plorar durant el procés.

Anys més tard, Agnetha va recordar la cançó amb estima, afirmant que era la seva preferida del repertori d’ABBA. Tot i estar inspirada en la seva pròpia experiència, va reconèixer que també reflectia, d’alguna manera, la separació entre Benny i Frida, fent-la una mena de retrat emocional compartit. La seva interpretació ha estat reconeguda com una de les més sentides de la música pop, capturant vulnerabilitat i resignació amb una dignitat silenciosa. El fet que ABBA mai l’interpretés en directe durant la seva carrera li confereix encara més mística: una confessió íntima que només va viure dins de l’estudi, però que va triomfar arreu del món.

El videoclip, dirigit pel col·laborador habitual del grup Lasse Hallström, va ser rodat el juliol de 1980 a l’illa de Marstrand, a la costa oest de Suècia. Sorprenentment, la gravació va tenir lloc només deu dies després de la finalització legal del divorci entre Björn i Agnetha. El vídeo s’obre amb un muntatge en blanc i negre de fotografies del grup, gairebé com un pròleg nostàlgic i silenciós, abans de centrar-se en Agnetha, que carrega el pes emocional de la peça. Les seves expressions, sovint serenes i introspectives, es veuen reforçades per escenes on camina sola per paisatges costaners, subratllant la solitud i el desamor. Aquestes imatges es combinen amb fotografies i fragments dels altres membres del grup, que apareixen més distesos i distanciats emocionalment —una contrastada intencional que accentua encara més l’aïllament d’Agnetha. Amb el pas del temps, el vídeo s’ha percebut com una mena d’instantània documental del dolor real: una obra construïda amb art, però impregnada per la realitat personal dels seus protagonistes.

ABBA - THE WINNER TAKES IT ALL

Released: July 21, 1980

UK: 1 ( 2 wks)

“The Winner Takes It All” by ABBA is one of the band’s most emotionally songs, released in 1980 as the lead single from their seventh studio album, “Super Trouper”. The song was a massive commercial success, reaching No. 1 in the UK, where it became ABBA’s eighth chart-topper, and performing strongly across Europe. In the United States, it became their final Top 10 hit, peaking at No. 8 on the Billboard Hot 100.

At its core, the track is a heart-wrenching ballad about the collapse of a relationship. “The Winner Takes It All” stands out not just for its haunting melody and soaring vocals, but for the deep personal history woven into its creation. Written by Björn Ulvaeus during the breakup of his marriage to Agnetha Fältskog, the song is a fictionalized account of divorce, but one that eerily paralleled the real emotional turmoil the couple was experiencing at the time. 

Agnetha's powerful and vulnerable vocal performance elevated the song to something deeply personal for many fans. Ulvaeus originally sang the demo himself, but eventually gave it to Agnetha, recognizing that her voice would give the song greater emotional depth. Despite the personal nature of the lyrics, both approached it with commendable artistic professionalism. Ulvaeus compared Agnetha's performance to that of a seasoned actress, who embodies anguish without appearing disturbed. Even so, the emotional weight was undeniable, recognizing that he also shed some tears.

Agnetha later reflected on the song with surprising affection, calling it her favorite ABBA song. Although it was about her own experience, she saw it as a shared emotional portrait, which also reflected the dissolution of Benny and Frida's relationship. Her performance is often hailed as one of pop's most heartfelt vocal deliveries, capturing vulnerability and regret with quiet dignity. The fact that the song was never performed live during ABBA's professional stage adds to its mythical aura: an intimate confession that lived only in the studio but that echoed worldwide.

Directed by longtime ABBA collaborator Lasse Hallström, the music video was filmed in July 1980 on the picturesque island of Marstrand, located on Sweden’s west coast. Remarkably, the shoot took place just ten days after Björn and Agnetha’s divorce was finalized. The video opens with a black-and-white photo montage of the band—serving almost as a quiet, nostalgic prologue—before focusing in on Agnetha, who carries the emotional core of the piece. Her expressions, often solemn and introspective, are framed by shots of her walking alone through the coastal landscape, reinforcing the sense of solitude and heartbreak. Cut between these scenes are still photographs and clips of the other band members, often looking more cheerful and detached—an intentional contrast that amplifies Agnetha’s isolation in the narrative. In retrospect, the video feels almost like a documentary snapshot of real heartbreak—crafted artfully, but undeniably shaped by the personal realities of its performers.

 

DURAN DURAN - A VIEW TO A KILL 

Llançament: 6 de maig de 1985

EUA: #1 (2 setmanes)  Regne Unit: #2 

“A View to a Kill” és el 13è single de Duran Duran, escrit com tema principal de la pel·lícula de James Bond del mateix nom. Va ser l’única cançó de Bond que ha arribat al número 1 del Billboard Hot 100 als Estats Units i va assolir el número 2 al Regne Unit, quedant bloquejada del número 1 per “19” de Paul Hardcastle. Va ser l’última cançó enregistrada per la formació clàssica de cinc membres abans de la seva separació el 1985 i la van interpretar en el seu últim concert junts fins al 2001, durant Live Aid.

La col·laboració va començar quan John Taylor, un gran fan de Bond, va preguntar en estat ebri al productor Cubby Broccoli quan contractarien algú decent per escriure una cançó de Bond. La banda va treballar amb el compositor de Bond, John Barry, per crear un tema amb la grandiositat necessària, que segons Taylor van aconseguir a la perfecció.

El videoclip, dirigit per Godley & Creme, es va rodar a la Torre Eiffel i mostra els membres de la banda en una missió d’espionatge, paral·lela a una escena de la pel·lícula. El vídeo acaba amb Simon Le Bon fent broma, presentant-se com “Bon. Simon Le Bon” abans d’explosionar accidentalment la Torre Eiffel amb un detonador amagat al seu Walkman.

La cançó va rebre elogis per la seva melodia potent i la producció sofisticada, però poc després del seu llançament, Roger Taylor va deixar la banda de manera amistosa, mentre que Andy Taylor ho va fer en circumstàncies més tenses.

DURAN DURAN - A VIEW TO A KILL 

Released: May 6, 1985

US: #1 (2 wks)  UK: #2 

“A View to a Kill” is Duran Duran’s 13th single, written as the theme for the James Bond film of the same name. It became the only Bond theme to reach #1 on the US Billboard Hot 100 and peaked at #2 in the UK, blocked by Paul Hardcastle’s “19.” It was the last track recorded by the band’s classic five-member lineup before their split in 1985 and was performed at Live Aid in their final show together until 2001.

The collaboration began after John Taylor, a huge Bond fan, drunkenly asked producer Cubby Broccoli when they would get someone decent to write a Bond song. The band worked with Bond composer John Barry to create a track with the necessary “grandiosity,” which Taylor later said they “nailed.”

The music video, directed by Godley & Creme, was filmed at the Eiffel Tower and features the band members on a spy mission, paralleling a scene from the film. The video ends with Simon Le Bon humorously introducing himself as “Bon. Simon Le Bon” before accidentally blowing up the Eiffel Tower with a detonator hidden in his Walkman.

The song received praise for its strong melody and sophisticated production, but shortly after its release, Roger Taylor amicably left the band, followed by Andy Taylor’s more acrimonious departure.

 

OMD - SO IN LOVE

Released: May 13, 1985

Charts: UK: #27  US: #26 

“So in Love” is a 1985 single by English electronic band Orchestral Manoeuvres in the Dark and the lead release from their sixth studio album, “Crush”. Though it was one of the last tracks written for the album, it became pivotal, eventually charting in the UK Top 30 and marking the band’s first breakthrough in the U.S., reaching No. 26 on the Billboard Hot 100. The song also achieved Top 10 success in Belgium and the Netherlands.

Originally dropped, it was revived thanks to bandmate Martin Cooper, who encouraged a demo. Written by Andy McCluskey, despite its romantic title, “So in Love” is not a love song. Instead, it’s a reflective track about looking back at a broken relationship and questioning what ever drew you to that person. Lead singer Andy McCluskey explained that OMD’s distinct sound comes from the tension between “architecture and morality” — the coldness of machines vs. the warmth of emotion. This song, written during the painful end of a relationship, reflects that dynamic perfectly.

“So in Love” was also a milestone in the U.S., becoming OMD’s first American hit after years of trying to break into the market. Though a Top 30 hit in the UK, it was in the U.S. — where MTV made or broke synth-pop bands — that it finally gave OMD visibility. It would later be overshadowed by the massive success of “If You Leave” from “Pretty in Pink”, which many American listeners still associate most closely with the band.

The single artwork and music video were inspired by the Mexican Day of the Dead festival. Directed by Andy Morahan, the video was shot on location in the Province of Almería, Spain. Daytime scenes took place in the picturesque village of Alhabia, while the Tabernas Desert provided a striking backdrop for other sequences. Night scenes were filmed in the capital city, Almería, specifically on El Paseo and Cabo de Gata Avenue.