MADONNA - LIKE A PRAYER

Publicació: 3 de març de 1989

Llistes: EUA: #1 (3 setmanes)   Regne Unit: #1 (3 setmanes)

"Like A Prayer" és una cançó de l'àlbum del mateix nom de Madonna del 1989, el seu quart àlbum d'estudi. Escrita i produïda per Madonna i Patrick Leonard, va ser llançada com a single principal de l'àlbum. "Like A Prayer" es pot considerar la seqüela espiritual de "Like a Virgin", tot i que la fusió del que és sexual i el que és religiós es produeix a un nivell més profund en aquesta cançó.

"Like a Prayer" és un himne d'esperança, fe i fortalesa. Es tracta de trobar la fe i confiar en el diví per superar moments difícils. La cançó parla de la força de la pregària, amb la tornada proclamant que quan invoques el nom del Senyor, és com si les pregàries es fessin realitat. La cançó també anima els oients a creure en el misteri de la vida, a estar sols i confiar en la força divina per superar les dificultats.

És cert que aquesta és una de les cançons més importants de la discografia de Madonna, i també una de les més populars entre els seus seguidors, però ens centrarem en el que va generar la polèmica, que va ser el vídeo musical.

Quan es preparava per llançar l'àlbum "Like A Prayer", Madonna va signar un contracte d'endorsement d'un any amb Pepsi per 5 milions de dòlars. Va actuar en un anunci publicitari, amb la cançó de fons, on ballava pels carrers de la ciutat i les esglésies de gent negra i brindava amb el seu altre jo de vuit anys. En aquest anunci, "Like A Prayer" és només una cançó pop.

Madonna va tenir la visió del controvertit vídeo de “Like a Prayer” molt abans que Pepsi llancés la seva versió dolça de ballar pels carrers. Va dir a la revista Interview: "Originalment, quan vaig gravar la cançó, la reproduïa una vegada i una altra, intentant tenir una idea visual del tipus d'història o fantasia que em provocava. No parava d'imaginar una història sobre una noia que estava bojament enamorada d'un home negre, ambientada al Sud, amb aquesta relació amorosa interracial prohibida. I l'home del qual està enamorada canta en una coral. Així que està obsessionada amb ell i va sempre a l'església per veure’l. Després es va convertir en una història més gran, que tractava sobre el racisme i la intolerància... Llavors Mary Lambert es va involucrar com a directora, i va crear una història que incorporava més del simbolisme religiós que jo havia escrit originalment per a la cançó".

La història bàsica del vídeo és força simple. Madonna observa com tres homes blancs apunxalen fins a la mort una dona. Mentre aquesta dona es mor, un home negre corre per ajudar-la. La policia, que arriba al lloc, deté l'home equivocat mentre els blancs esglaiats s'alegren d'haver sortit impunes. Però Madonna testimonia a favor de l'home negre, i l’abraça quan surt d'una gàbia a la sala del tribunal. Mentre tot això està passant, Madonna juga el seu propi relat intern. En el seu somni, entra en una església imaginant el mateix home negre com si fos una estàtua santa semblant a Crist que pren vida i que la bessa a la galta i al front. Quan acaba la cançó, estan a terra junts, fent sexe.

En una entrevista, la directora Mary Lambert va dir que volia que el vídeo "explorés la correlació entre l'èxtasi sexual i l'èxtasi religiós" i que la idea del sant negre "venia de Madonna que em deia que volia 'follar amb un home negre a l'altar.' Vaig dir, 'Bé, per què no fer-ho amb un Jesús negre? Anem-hi de cap.' A ella li va agradar la proposta." Hi ha més. Madonna balla davant de creus en flames, un símbol antic del racisme americà que sembla estranyament bell aquí. (Lambert: "El Ku Klux Klan podria agafar una creu, que és un símbol sagrat per a molta gent, i appropriar-se'n per infondre por i horror i promoure l'odi racial. Volia capgirar-ho tot." ) 

També, Madonna balla deshinividament davant d’una coral evangèlica, a continuació troba un ganivet al terra de l'església i es talla accidentalment a la mà, creant-se les estigmes. A mesura que acaba el vídeo, tot el repartiment - coral evangèlica, homes blancs assassins, policies, tothom - es giren cap a la càmera mentre cau el teló. Aquest final serveix com a nota de gràcia, cridant l'atenció sobre l'artifici de tot el projecte. És una peça de treball absolutament impressionant. Naturalment, la gent es va enfadar molt.

Poc després que es difongués el vídeo de "Like A Prayer", el mateix Papa Joan Pau II va denunciar Madonna, cridant al boicot dels seus espectacles a Itàlia. Pepsi, enfrontant-se al boicot, va trencar amb Madonna i mai més va emetre l'anunci.

"Like A Prayer" és una autèntica obra mestra del pop, una obra personal de dubte, ràbia i emoció que transcendeix el seu temps, i encara funciona sense que el pas del temps hagi malmès la seva inqüestionable qualitat artística, o el seu contingut autèntic i provocador. És Madonna en la seva forma més pura.

MADONNA - LIKE A PRAYER 

Released: March 3, 1989

Charted:  US: #1 (3 wks)  UK: #1 (3 wks)

“Like A Prayer” is a song from Madonna’s 1989 fourth studio album of the same name. Written and produced by Madonna and Patrick Leonard, was released as the album's lead single. “Like A Prayer” can be considered the spiritual sequel to “Like a Virgin” though, the fusion of sexual and the religious happens are on a deeper level in that track.

"Like a Prayer" is an anthem of hope, faith, and strength. It is about finding faith and relying on the divine to get through difficult times. The song is about turning to prayer in moments of need. The lyrics speak of the power of prayer, with the chorus proclaiming that when you call out the Lord's name, it is like prayers coming true. The song also encourages listeners to believe in life's mystery, to stand alone and rely on divine strength to overcome struggles. 

It is true that this is one of the most important songs in Madonna's discography, and also one of the most popular among her followers, but we are going to focus on what generated the controversy that was the music video.

When she was getting ready to release the Like A Prayer album, Madonna signed a year-long endorsement deal with Pepsi for $5 million. She acted in a commercial, set to the song, where she danced through city streets and Black churches and toasted her own eight-year-old self. In that commercial, “Like A Prayer” is just a pop song.

Madonna had the vision for this song's controversial video long before Pepsi released its cutesy dancing-in-the-streets version. She told Interview magazine: "Originally, when I recorded the song, I would play it over and over again, trying to get a visual sense of what sort of story or fantasy it evoked in me. I kept imagining this story about a girl who was madly in love with a black man, set in the South, with this forbidden interracial love affair. And the guy she's in love with sings in a choir. So she's obsessed with him and goes to church all the time. And then it turned into a bigger story, which was about racism and bigotry... Then Mary Lambert got involved as the director, and she came up with a story that incorporated more of the religious symbolism I originally wrote into the song."

The basic story of the “Like A Prayer” video is pretty simple. Madonna watches as three snarling white guys stab a woman to death. As that woman is dying, a Black man rushes to her aid. Police, arriving on the scene, arrest the wrong man as the white thugs exult in getting off scot-free. But Madonna testifies on the Black man’s behalf, and she hugs him when he steps out of a courtroom cage. As all this is happening, though, though, Madonna plays out her own internal story. She enters a dreamspace church, imagining that same Black man as a Christlike saint statue who comes to life and who kisses her on the cheek and the forehead. By the time the song ends, they’re down on the floor together, getting busy. 

In an interview, director Mary Lambert said that she wanted the video “to explore the correlation between sexual ecstasy and religious ecstasy” and that the idea of the Black saint “came from Madonna telling me she wanted to ‘f**k a Black guy on the altar.’ I said, ‘Well, why not have it be a Black Jesus? Let’s just go all the way.’ She liked that.” There’s more. Madonna dances in front of burning crosses, an age-old symbol of American racism that looks oddly beautiful here. (Lambert: “The Ku Klux Klan could take a cross, which is a holy symbol to a lot of people, and appropriate it in a way to instill fear and horror and promote race hatred. I wanted to turn that on its head.”) Also, Madonna magically manifests a Black gospel choir in the church, and she dances alongside them with awkward abandon. She finds a knife on the church floor and accidentally cuts her own hand, giving herself the stigmata. As the video ends, the entire cast — gospel choir, murderous white guys, cops, everyone — turns to the camera and takes a bow, as a curtain falls. That ending serves as a grace note, calling attention to the artifice of the entire enterprise. It’s an altogether stunning piece of work. Naturally, people got pissed. 

Soon after the “Like A Prayer” video aired, Pope John Paul II himself denounced Madonna, calling for a boycott of her shows in Italy. Pepsi, facing the boycott, dropped Madonna and never again aired the commercial.

“Like A Prayer”is a true pop masterpiece, a personal work of doubt, anger and excitement that transcends its time, and still works without the passage of time having dented its undoubted artistic quality, or its genuine and provocative content. It is Madonna in its purest form.

 

YES - OWNER OF A LONELY HEART

Publicació: 24 d'octubre de 1983

Llistes:  EUA: #1 (2 setmanes)  Regne Unit: #28

"Owner of a Lonely Heart" és una cançó del grup britànic de rock progressiu Yes. És el primer tema i senzill del seu onzè àlbum d'estudi del 1983 "90125".

"90125" va ser una desviació dràstica del so progressiu de Yes dels anys 70, que contenia guitarra i sintetitzadors distorsionats que eren populars en aquell moment. Amb l'ajuda de MTV, Yes va trobar de sobte una nova audiència, que de vegades es va sorprendre en saber que gran part del seu catàleg posterior constava de peces complexes que sovint duraven més de 10 minuts. "Owner Of A Lonely Heart" és una traïció total a tot el que la banda havia fet abans. També va ser un puntada al seu cul, a vegades, les coses surten així. I per què? Perquè aquesta cançó no havia de ser una cançó de Yes. La banda que va gravar la cançó ni tan sols s'havia de dir Yes. Yes s'havia trencat, estaven acabats. Els membres de la banda volien fer altres coses, i només van acceptar dir-se Yes perquè el seu segell discogràfic els ho va exigir. La història de la franquícia Yes ja era molt complicada abans que "Owner Of A Lonely Heart" arribés a ser. Però la cançó es va convertir, amb diferència, en el major èxit d'una banda que temps enrera s'havia decidit a gravar cançons que no podien convertir-se mai en èxits, ni que fos per disseny.

La cançó va ser escrita pels membres de Yes Jon Anderson, Trevor Horn, Trevor Rabin i Chris Squire. La va cantar Anderson, que acabava de tornar al grup des que va marxar l'any 1980. Va explicar el seu paper en el moment d’escriure-la: "La cançó ja estava acabada, però no hi havia versos. Havien provat alguns versos i realment no funcionaven, tenien la tornada, tenien l'arranjament però alguna cosa fallava. Vaig entrar i totes les cançons estaven pràcticament acabades, però hi havia una manca de cors aquí i de versos allà. Vaig estar tres setmanes amb Trevor i vam completar-ho tot. Recordo estar assegut amb Trevor Rabin i vam començar: "Move yourself, you always live your life never thinking of the future” (Mou-te, sempre vius la teva vida sense pensar en el futur). Aquesta va ser la frase que vaig escriure. I després deia: “Prove yourself, win or lose" (Demostra't, guanya o perd). I després va dir: "Jon, me n'he d'anar. Tu segueix". Així que vaig continuar escrivint els versos de la lletra. La tornada ja estava ben organitzada per Trevor".

Trevor Horn, abans dels Buggles, va produir l'àlbum "90125". Horn va prendre el relleu de Jon Anderson com a cantant principal de Yes per al seu àlbum de 1980 "Drama", i després d'una gira per donar suport a l'àlbum, la banda es va separar i Horn es va centrar en el treball de producció. Quan Yes es va tornar a formar per a "90125", Anderson va tornar juntament amb Tony Kaye, Chris Squire i Alan White, i Horn va produir l'àlbum. Aquesta cançó va arribar al número 1 als EUA la setmana del 21 de gener de 1984 i va seguir-hi la setmana següent, quan al Regne Unit una altra cançó produïda per Horn, "Relax" de Frankie Goes To Hollywood, va ocupar el primer lloc. Això va fer que Horn fos l'únic productor a tenir èxits simultàniament número 1 tant al Regne Unit com als Estats Units amb diferents cançons de diferents artistes. Trevor Horn es va convertir en un dels productors definitoris dels anys 80.

"Owner of a Lonely Heart" tracta de reconèixer l'individualisme i el poder de l'autodeterminació. La lletra subratlla la importància d'assumir riscos i escollir ser diferent. La tornada emfatitza la idea que és molt millor "posseir" un cor solitari que un cor trencat, indicant el valor d'estar sol i valorar-se a un mateix en lloc de confiar en algú per prendre decisions per tu. La cançó en última instància anima a prendre el control de la pròpia vida i a fer el teu propi destí.

YES - OWNER OF A LONELY HEART

Released: October 24, 1983

Charted:  US: #1 (2 Wks)  UK: #28 

“Owner of a Lonely Heart” is a song by British progressive rock band Yes. It is the first track and single from their 1983’s eleventh studio album “90125”.  

“90125” was a drastic departure from Yes' progressive sound in the '70s, containing distorted guitar and synthesizers that were popular at the time. With help from MTV, Yes suddenly found a new audience, who were sometimes shocked to learn that much of their back catalog consisted of complex pieces that would often run well over 10 minutes. “Owner Of A Lonely Heart” is a total betrayal of everything that the band had done before. Not coincidentally, it also kicks ass. Sometimes, things work out like that. This track wasn’t supposed to be a Yes song. The band that recorded the song wasn’t even supposed to be called Yes. Yes had broken up. They were finished. The members of the band wanted to move onto other things, and they only assented to calling themselves Yes because their label demanded it. The history of the Yes franchise was already plenty complicated before “Owner Of A Lonely Heart” had come to be. But the song became by far the biggest hit from a band who had once made a point of recording songs that couldn’t become hits, almost by design.

This was written by Yes members Jon Anderson, Trevor Horn, Trevor Rabin and Chris Squire. It was sung by Anderson, who had just returned to the group since leaving in 1980. He told about his role in writing it: "The song was already finished, but there were no verses. They had tried some verses and it really wasn't working. They had the chorus, they had the arrangement. I came in and all the songs were virtually put together, but there was a lack of choruses here, verses there. I went in for three weeks with Trevor and sort of filled everything in. I remember sitting with Trevor Rabin and we started off, 'Move yourself, you always live your life never thinking of the future’. That was the line I wrote. And then he'd say, 'Prove yourself, win or lose'. And then he said, 'Jon, I've got to go. You carry on.' So I just carried on writing the lyrics to the verses. The chorus was already well organized by Trevor."

Trevor Horn, formerly of the Buggles, produced the “90125” album. Horn took over for Jon Anderson as lead singer of Yes for for their 1980 album “Drama”, and after a tour to support the album the band broke up and Horn focused on production work. When Yes re-formed for “90125” Anderson returned along with Tony Kaye, Chris Squire and Alan White, and Horn produced the album. This song hit #1 in the US the week of January 21, 1984, and held the position the following week, when in the UK another Horn-produced song, "Relax" by Frankie Goes To Hollywood, claimed the top spot. This made Horn the only producer to have simultaneous #1 hits in both the UK and the US with different songs by different artists. Trevor Horn went on to become one of the defining producers of the ’80s. 

“Owner of a Lonely Heart” is about recognizing individualism and the power of self-determination. The lyrics emphasize the importance of taking risks and choosing to be different. The chorus emphasizes the idea that it is far better to “own” a lonely heart than a broken heart, signaling the value of being alone and valuing one’s self instead of relying on someone else to make decisions for you. The song ultimately encourages taking control of one's life and making their own destiny.

 

PET SHOP BOYS feat. DUSTY SPRINGFIELD - WHAT HAVE I DONE TO DESERVE THIS?

Estrena: 10 d'agost de 1987

Llistes: Regne Unit: #2   EUA: #2 

"What Have I Done to Deserve This?" és una col·laboració notable entre els Pet Shop Boys i Dusty Springfield. Llançada com el segon senzill de l'àlbum "Actually" del duo el 1987, es va convertir en un èxit comercial tant al Regne Unit com a Amèrica del Nord. La cançó no només va revitalitzar la carrera de Dusty Springfield, sinó que també va despertar un interès renovat en la seva música. Posteriorment, els Pet Shop Boys van continuar la seva col·laboració amb Springfield, produint senzills com "Nothing Has Been Proved" i "In Private" per al seu àlbum "Reputation" el 1990.

La història darrere la col·laboració entre els Pet Shop Boys i Dusty Springfield per a "What Have I Done to Deserve This?" afegeix una capa interessant a la història de la cançó. La col·laboració entre els Pet Shop Boys i Dusty Springfield es va originar de l'admiració de Neil cap a Springfield. Tennant havia volgut col·laborar abans amb Springfield, que havia estat una de les seves heroïnes d'infància durant diversos anys, però els gestors de Dusty només es van interessar en els Pet Shop Boys  després de l'èxit mundial del seu àlbum debut "Please". Malgrat la resistència inicial del seu segell discogràfic i el desinterès inicial de Springfield, la persistència de Neil Tennant i l'atractiu de la cançó finalment la van convèncer de participar. El retorn de Springfield, que en aquell moment vivia a Califòrnia, a Londres per a la sessió d'enregistrament i la direcció dels Pet Shop Boys per a la seva interpretació vocal destaca l'esforç col·laboratiu darrere de la creació de la cançó.

L’experiència de Julian Mendelsohn amb Dusty Springfield durant la producció de la cançó va ser alhora desafiadora i gratificant. Malgrat l'enfocament meticulós de Springfield en la gravació de les veus, Mendelsohn i l'equip van perseverar a través de múltiples gravacions, amb un resultat fantàstic. La dedicació de Springfield per aconseguir la perfecció va acabar donant fruit, mostrant el seu talent increïble com a cantant i deixant una empremta perdurable en tothom implicat en el procés de producció.

Allee Willis, que va escriure la pista amb els Pet Shop Boys, proporciona un context revelador per a "What Have I Done to Deserve This?", destacant el tema d'estar atrapat en una relació disfuncional, incapaç de trencar lligams malgrat saber que està malament. La profunditat de la narrativa afegeix complexitat al paisatge emocional de la cançó. La representació de Neil dels personatges com una dona gran al càrrec d'una obra i un home que treballa per a ella proporciona un marc vívid per explorar temes de penediment i desig en les relacions.

Una possible connexió entre el títol de la cançó "What Have I Done to Deserve This?" i la pel·lícula de Pedro Almodóvar "¿Qué he hecho yo para merecer esto?", que traduït literalment és el títol la cançó dels Pet Shop Boys, podria donar llum sobre la inspiració darrere de la seva composició. Els paral·lelísmes entre la trama de la pel·lícula i certs aspectes de la història de la cançó recolzen aquesta possibilitat.

El vídeo musical de "What Have I Done to Deserve This?" proporciona un teló de fons teatral amb escenes filmades a l'O2 Brixton Academy de Londres. La inclusió d'una coral femenina i membres masculins de l'orquestra de fosa s’afegeix a l’espectacle visual, mentre que l'ús de cortines de teatre i catifes de l'escenari millora l'atmosfera dramàtica del vídeo.

PET SHOP BOYS feat. DUSTY SPRINGFIELD - WHAT HAVE I DONE TO DESERVE THIS?

Released: August 10, 1987

Charted:  UK: #2   US: #2 

"What Have I Done to Deserve This?" is a remarkable collaboration between the Pet Shop Boys and Dusty Springfield. Released as the second single from the duo's album "Actually" in 1987, it became a commercial success in both the United Kingdom and North America. The song not only revitalized Dusty Springfield's career but also sparked renewed interest in her music. Subsequently, the Pet Shop Boys continued their collaboration with Springfield, producing singles like "Nothing Has Been Proved" and "In Private" for her album "Reputation" in 1990.

The story behind the collaboration between Pet Shop Boys and Dusty Springfield for "What Have I Done to Deserve This?" adds an interesting layer to the song's history. The collaboration between the Pet Shop Boys and Dusty Springfield stemmed from Neil admiration for Springfield. Tennant had wanted to collaborate with Dusty Springfield, who had been one of his childhood heroes for several years, but Dusty's management only became interested after the worldwide success of their debut album “Please”. Despite initial resistance from their record label and Springfield's initial disinterest, Neil Tennant's persistence and the appeal of the song eventually convinced her to participate. Springfield's, at the time living in California, return to London for the recording session and the Pet Shop Boys' direction for her vocal performance highlight the collaborative effort behind the creation of the song.

Julian Mendelsohn's experience with Dusty Springfield during the production of the song was both challenging and rewarding. Despite Springfield's meticulous approach to recording vocals, Mendelsohn and the team persevered through multiple takes, resulting in a fantastic outcome. Springfield's dedication to achieving perfection ultimately paid off, showcasing her incredible talent as a singer and leaving a lasting impression on everyone involved in the production process.

Allee Willis, who wrote the track with the Pet Shop Boys, provides insightful context to "What Have I Done to Deserve This?" highlighting the theme of being trapped in a dysfunctional relationship, unable to break free despite knowing it's wrong. The depth of the narrative adds layers of complexity to the song's emotional landscape. Neil's portrayal of the characters as an older woman in charge of a building site and a man who works for her provides a vivid backdrop for exploring themes of regret and longing in relationships. 

A possible connection between the song title "What Have I Done to Deserve This?" Is Pedro Almodóvar's film "¿Qué he hecho yo para merecer esto?", whose title literally translates to the Pet Shop Boys' song, could shed light on the inspiration behind the song. The parallels between the film's plot and certain aspects of the song's storyline further support this possibility. 

The music video for "What Have I Done to Deserve This?" provides a theatrical backdrop for the song's narrative, with scenes filmed at the O2 Brixton Academy in London. The inclusion of a female chorus line and male members of the pit orchestra adds to the visual spectacle, while the use of theatre drapes and stage curtains enhances the dramatic atmosphere of the video.