BLONDIE - ATOMIC

Publicació: febrer de 1980 (Regne Unit), abril de 1980 (EUA)

Llistes: Regne Unit: #1 (2 setmanes)  EUA: #39

"Atomic" és una cançó del quart àlbum d'estudi de 1979, "Eat to the Beat". Escrita per Debbie Harry i Jimmy Destri i produïda per Mike Chapman, la cançó es va llançar al febrer de 1980 com el tercer senzill de l'àlbum. "Atomic" va pujar ràpidament al cim de les llistes del Regne Unit després del seu llançament. Aquest és el senzill més venut de Blondie al Regne Unit, amb 1.180.000 exemplars venuts. La pista va experimentar un èxit renovat el 1994, tornant a entrar al Top 20 del Regne Unit al núm. 19 gràcies a un remix de P Diddy. El productor Xenomania també va reconfigurar "Atomic" més tard per a l'àlbum recopilatori "The Very Best Of Blondie".

"Atomic" es presenta com una cançó característica de Blondie, sorgida de les sessions de "Eat To The Beat". Inicialment concebuda per Jimmy Destri per buscar alguna cosa amb la màgia de "Heart of Glass", la cançó va experimentar una transformació quan Destri la va impregnar amb el que Debbie Harry va denominar el "tractament espagueti-western". Amb el toc líric de Harry, "Atomic" es va convertir en una fusió dinàmica de diversió i estil, ancorada per ganchos contagiosos.

La seva estructura, caracteritzada per un riff de guitarra captivador, distingeix "Atomic". Allunyant-se dels formats convencionals de vers-tornada, la cançó opta per un corrent continu de melodies hipnotitzadores i canvis de tonalitat sense costura. Cal destacar la frase "oh your hair is beautiful" que es presenta com un pinacle dins del repertori musical de Blondie.

La versió single de 1980 va representar un remix de la pista original. La versió de l'àlbum, que dura 4:35, present a "Eat to the Beat" i "The Best of Blondie" del 1981, compta amb un segment introductori inspirat en la cançó infantil "Three Blind Mice" i incorpora una pausa instrumental amb un solo de guitarra. La versió del single mesclara per Mike Chapman adopta per un enfocament diferent. Elimina la introducció de "Three Blind Mice" i substitueix la pausa instrumental per una repetició del vers, alterant així l'estructura i el flux de la cançó. Aquest remix ofereix una versió condensada i lleugerament modificada d’"Atomic", adaptant-se a les preferències de les audiències radiofòniques i contribuint a l'èxit comercial de la cançó com a senzill.

El vídeo musical dirigit per David Mallet, mostra el grup actuant a un escenari en el que sembla ser un ambient de discoteca post-apocalíptica. Debbie Harry impacta al vestir una bossa de brossa, un vestuari futurista punk que s’afegeix a l'estètica edgy del vídeo. Els membres de l'audiència a la discoteca llueixen també vestits igualment futuristes, contribuint a generalitzar el concepte de l'escena. La model de moda Gia fa aparicions, afegint un toc de glamour i intriga al món post-apocalíptic representat al film. La presència de Gia és notable ja que surt d'un cotxe al principi del vídeo i apareix esporàdicament al llarg, captivant els espectadors amb els seus moviments de ball i vestits estilosos, que inclouen una minifalda, ulleres de sol i una serp vermella al voltant del coll.

BLONDIE - ATOMIC

Released: February 1980 (UK), April 1980 (US)

Charted:  UK: #1 (2 weeks)  US: #39 

"Atomic" is a song from their 1979’s fourth studio album, “Eat to the Beat”. Written by Debbie Harry and Jimmy Destri and produced by Mike Chapman, the song was released in February 1980 as the album's third single. "Atomic" quickly climbed to the summit of the UK charts upon its release. This is Blondie's best selling single in the UK, with 1,180,000 in sales. The track experienced renewed success in 1994, re-entering the UK Top 20 at #19 thanks to a remix by P Diddy. Producer Xenomania also later reworked "Atomic" for “The Very Best Of Blondie” compilation album.

"Atomic" stands as a signature Blondie track, born out of the “Eat To The Beat” sessions with an air of serendipity. Initially conceived by Jimmy Destri to capture the magic of "Heart of Glass", the song underwent a transformation when Destri infused it with what Debbie Harry termed the "spaghetti-western treatment". With Harry's lyrical touch, "Atomic" evolved into a dynamic fusion of fun and cool, anchored by infectious hooks.

Its distinctive structure, characterized by a captivating guitar riff, sets "Atomic" apart. Departing from conventional verse-chorus formats, the song opts for a continuous stream of mesmerizing melodies and seamless key changes. Notably, the soaring refrain "oh your hair is beautiful" stands as a pinnacle within Blondie's musical repertoire. 

The 1980 single version represented a remix of the original track. The album version, spanning 4:35, found on both "Eat to the Beat" and 1981's "The Best of Blondie", features an introductory segment inspired by the nursery rhyme "Three Blind Mice" and incorporates an instrumental break featuring a bass guitar solo. The 7" version mixed by Mike Chapman takes a different approach. It removes the "Three Blind Mice" intro and replaces the instrumental break with a repeat of the verse, thereby altering the song's structure and flow. This remix offered a condensed and slightly modified rendition of "Atomic", catering to the preferences of radio audiences and contributing to the song's commercial success as a single.

The music video directed by David Mallet, showcases the band performing on stage in what appears to be a post-apocalyptic nightclub setting. Debbie Harry makes a striking visual statement by wearing a garbage bag, a punkish futuristic costume that adds to the video's edgy aesthetic. The audience members at the club are depicted in similarly futuristic attire, contributing to the overall vibe of the scene. The top fashion model Gia makes appearances, adding a touch of glamour and intrigue to the post-apocalyptic world depicted in the film. Gia's presence is notable as she emerges from a limo at the beginning of the video and sporadically appears throughout, captivating viewers with her dance moves and stylish attire, which includes a miniskirt, sunglasses, and a red slinky around her neck.

 

BLONDIE - HEART OF GLASS

Publicació: 3 de gener de 1979

Llistes: Regne Unit: #1 (4 setmanes)  EUA: #1 (1 setmana)

"Heart of Glass" és una cançó escrita per la cantant Debbie Harry i el guitarrista Chris Stein. Va aparèixer en el tercer àlbum d'estudi de la banda, "Parallel Lines" (1978), i es va publicar com a single al gener de 1979. La cançó va aconseguir un èxit significatiu, arribant al número u en les llistes de diversos països, incloent els Estats Units i el Regne Unit. Debbie Harry va explicar al programa Words and Music que, líricament, "Heart of Glass" tractava d'un assetjador que la perseguia, i Chris Stein va intervenir per ajudar-la.

Debbie Harry i Chris Stein van escriure inicialment una versió primerenca de "Heart of Glass" titulada "Once I Had a Love" al voltant de 1974-75. Aquesta versió inicial es va gravar com a demo el 1975, amb un so més lent i més funky amb un ritme disco bàsic. A causa de la seva influència disco, la banda la va anomenar humorísticament "La cançó disco". La inspiració per a aquesta versió original va venir del èxit disco de 1974 de The Hues Corporation, "Rock the Boat". El títol "Heart of Glass" va sorgir quan la cançó es va enregistrar el 1978, amb Stein posant-la en concepte en aquell moment.

La cançó va experimentar una transformació i es va tornar a enregistrar com a segona demo amb el mateix títol el 1978, aquest cop inclinant-se cap a un so més orientat al pop. Segons Harry, "Heart of Glass" va ser una de les primeres cançons que Blondie va escriure, però van passar anys abans que la gravessin correctament. Van experimentar amb diversos estils, incloent la balada i el reggae, però cap acabava de funcionar. No va ser fins que la banda va col·laborar amb el productor Mike Chapman per treballar al seu àlbum "Parallel Lines" que "Heart of Glass" va trobar la seva forma definitiva. Harry va recordar que Chapman va demanar a la banda que toquessin totes les seves cançons, i quan van esmentar la vella, va trobar-la fascinant i va començar a perfeccionar-la.

Segons la revista Rolling Stone, Harry i Stein van crear la cançó al seu apartament de Nova York, amb el teclista Jimmy Destri contribuint amb el sintetitzador. La fusió d'elements punk i disco van crear un so únic que va trionfar a la pista de ball. Chris Stein va reflexionar sobre l'èxit inesperat de "Heart of Glass", destacant que inicialment la veien com una incorporació d’última hora per diversificar l’àlbum. Destri va afegir que Stein albergava el desig d'explorar el so disco, i a vegades interpretaven "Heart of Glass" per provocar intencionalment als seus seguidors més fidels. 

L'admiració de Debbie Harry per la música disco europea, especialment la feina de Giorgio Moroder, era evident en la seva declaració a NME a l'edició del 4 de febrer de 1978. Va elogiar el seu atractiu comercial tot transmetent substància, expressant el desig d'explorar un territori musical similar. La sorprenent versió de Blondie de "I Feel Love" de Donna Summer en el Blitz Benefit el 7 de maig de 1978, va marcar un moment significatiu en l'escena musical de Nova York. Roman Kozak, en la seva història del CBGB (un reconegut local nocturn de la ciutat), va destacar l'impacte de la versió de Blondie, describint-la com un esdeveniment cabdal enmig de la divisió entre rock i disco. La valenta desviació de Blondie de les normes del rock per abraçar elements disco va establir un precedent perquè altres bandes experimentesin amb la música ballable. Aquesta experimentació va contribuir a l'aparició del dance rock com a gènere.

El videoclip, dirigit per Stanley Dorfman, sovint s'atribueix erròniament a Studio 54 però es va rodar a una discoteca de vida breu anomenada Copa. El vídeo presenta imatges de la ciutat de Nova York de nit abans de passar a Blondie actuant a l'escenari. El primer pla de Debbie Harry fent playback i les imatges a mitja distància de la banda s'alternen al llarg del vídeo. Debbie Harry volia ballar però se li va indicar que restés estàtica mentre les càmeres es movien al seu voltant. Portava un vestit platejat asimètric dissenyat per Stephen Sprouse, qui va imprimir una imatge de línies d'escaneig de televisió sobre el teixit per crear un efecte d'op-art. Les membres masculins de la banda portaven samarretes fetes per la mateixa Harry. L'exposició del vídeo va ajudar a promocionar el treball de Sprouse als mitjans de comunicació. 

BLONDIE - HEART OF GLASS

Released: January 3, 1979

Charted:  UK: #1 (4 weeks)  US: #1 (1 week)

"Heart of Glass" is a song written by singer Debbie Harry and guitarist Chris Stein. It appeared on the band's third studio album, "Parallel Lines" (1978), and was released as a single in January 1979. The song achieved significant success, reaching number one on the charts in several countries, including the United States and the United Kingdom. Debbie Harry shared on the show Words and Music that lyrically, "Heart of Glass" was about a stalker who was pursuing her, and Chris Stein intervened to help her.

Debbie Harry and Chris Stein initially composed an early version of "Heart of Glass" titled "Once I Had a Love" around 1974–75. This initial iteration was recorded as a demo in 1975, featuring a slower, funkier sound with a basic disco beat. Due to its disco influence, the band humorously referred to it as "The Disco Song". The inspiration for this original version came from The Hues Corporation's 1974 disco hit "Rock the Boat". The title "Heart of Glass" emerged when the song was recorded in 1978, with Stein conceptualizing it at that time.

The song underwent a transformation and was re-recorded as a second demo with the same title in 1978, this time leaning towards a more pop-oriented sound. According to Harry, "Heart of Glass" was among the first songs Blondie wrote, but it took years before they recorded it properly. They experimented with various styles, including ballad and reggae renditions, but none quite clicked. It wasn't until the band collaborated with producer Mike Chapman to work on their album "Parallel Lines" that "Heart of Glass" found its definitive form. Harry recalled that Chapman asked the band to play all their songs, and when they mentioned the old one, he found it fascinating and began to refine it.

According to Rolling Stone magazine, Harry and Stein crafted the song in their gritty New York apartment, with keyboardist Jimmy Destri contributing the synthesizer hook. The fusion of punk and disco elements in the song created a unique sound that resonated on the dance floor. Chris Stein reflected on the unexpected success of "Heart of Glass", highlighting that they initially viewed it as a novelty addition to diversify their album. Destri added that Stein harbored a desire to explore disco, and performing "Heart of Glass" was sometimes intentionally provocative to challenge certain expectations.

Debbie Harry's admiration for Euro disco music, particularly the work of Giorgio Moroder, was evident in her statement to NME in the February 4, 1978 edition. She praised its commercial appeal while still conveying substance, expressing a desire to explore similar musical territory. Blondie's surprising cover of Donna Summer's "I Feel Love" at the Blitz Benefit on May 7, 1978, marked a significant moment in the New York music scene. Roman Kozak, in his history of CBGB, noted the impact of Blondie's rendition, describing it as a pivotal event amid the rock versus disco divide. Blondie's bold departure from rock norms to embrace disco elements set a precedent for other bands to explore danceable music. This experimentation contributed to the emergence of dance rock as a genre.

The music video, directed by Stanley Dorfman, is often misattributed to Studio 54 but was actually filmed at a short-lived club called the Copa. The video features footage of New York City at night before transitioning to Blondie performing on stage. Close-ups of Debbie Harry lip-syncing and mid-distance shots of the band alternate throughout the video. Debbie Harry wanted to dance in the video but was instructed to remain static while the cameras moved around. She wore a silver asymmetrical dress designed by Stephen Sprouse, who printed a picture of television scan lines onto fabric to create an op-art effect. The male band members wore T-shirts made by Harry herself. The exposure from the video helped elevate Sprouse's work in the media.

 

BLONDIE -  (I’M ALWAYS TOUCHED BY YOUR) PRESENCE, DEAR

Publicació: Abril de 1978

Llistes: Gran Bretanya: #10 

"(I'm Always Touched by Your) Presence, Dear" és una cançó de Blondie del seu àlbum de 1978 "Plastic Letters". Escrita pel llavors baixista de Blondie, Gary Valentine, la cançó gira al voltant de les connexions telepàtiques que Valentine creia compartir amb la seva parella, la periodista Lisa Jane Persky, durant el seu temps de gira. Malgrat la sortida de Valentine, el bateria Clem Burke va convèncer el grup per enregistrar la cançó, que presenta un patró d'acords simple i optimista i la veu duplicada de Debbie Harry. La pista destaca per la dinàmica bateria de Burke mentre manté un ritme simple creat per Jimmy i Chris. L'estil melòdic de Blondie en aquesta cançó va servir com a precursor per a bandes de guitarra posteriors com The Strokes.

"Presence, Dear" es va llançar el 1978 com el segon senzill de l'àlbum “Plastic Letters”. Va arribar al número 10 de la llista de singles del Regne Unit al maig de 1978, però mai es va llançar com a senzill als Estats Units. Aquesta cançó va marcar el primer indici que Blondie transcendien la seva imatge com a curiositat estilosa del club CBGBs obsessionats pels anys 60. La cançó te una melodia magnífica, amb una lletra que alterna la diversió amb l’imatge sexy que Debbie Harry encarna plenament. La seva brillantor rau en la subtilesa de la seva evolució, que es construeix gradualment des d'una introducció de folk-rock a un clímax atronador, impulsat per l'excepcional bateria de Clem Burke.

"Presence, Dear" ha rebut crítiques positives des del seu llançament. Stewart Mason d'AllMusic la va aclamar com un dels primers grans èxits del grup, descrivint-la com una dolça cançó d'amor pop poderosa amb lletres brillantment ambientades en un addicte riff de guitarra. La revista GQ va destacar la capacitat de Blondie per barrejar humor, intel·ligència, culte i pop de xiclet en la lletra de la cançó. The Daily Telegraph la va classificar entre les deu millors cançons del grup, elogiant la veu glacial de Debbie Harry i destacant la naturalesa insistent de la melodia, suggerint que podria fer falta un exorcista per treure-te- la del cap.

BLONDIE -  (I’M ALWAYS TOUCHED BY YOUR) PRESENCE, DEAR

Released: April 1978

Charted:  UK: #10 

"(I'm Always Touched by Your) Presence, Dear" is a track by Blondie from their 1978 album Plastic Letters. Written by former Blondie bassist Gary Valentine, the song revolves around the telepathic connections Valentine believed he shared with his girlfriend, journalist Lisa Jane Persky, during their time on tour. Despite Valentine's departure, drummer Clem Burke convinced the band to record the song, which features a simple, upbeat chord pattern and Debbie Harry's double-tracked vocals. The track showcases Burke's dynamic drum fills while maintaining a straightforward rhythm from Jimmy and Chris. Blondie's melodic style in this song served as a precursor to later guitar bands like The Strokes.

"Presence, Dear" was released in 1978 as the second single from Blondie's album Plastic Letters. It reached number 10 in the UK singles chart in May 1978 but was never released as a single in the US. This song marked the initial indication that Blondie transcended their image as stylish, 60s-obsessed CBGBs curiosities. The song boasts a magnificent tune, with alternately funny and sexy lyrics that Debbie Harry fully embodies. Its brilliance lies in the subtlety of its evolution, gradually building from a jangly folk-rock introduction to a thunderous climax, propelled by Clem Burke’s exceptional drumming.

"Presence, Dear" has garnered critical acclaim since its release. Stewart Mason of AllMusic hailed it as one of the group's early highlights, describing it as a sweet power pop love song featuring a brilliantly starry-eyed lyric set to an addictive jangly guitar riff. GQ magazine highlighted Blondie's ability to blend humor, intelligence, cult appeal, and bubblegum pop in the song's lyrics. The Daily Telegraph ranked it among the band's top ten songs, praising Debbie Harry's "glacial" vocals and noting the melody's insistent nature, suggesting that it might require an exorcist to remove it from one's head.