BLONDIE - HEART OF GLASS

Publicació: 3 de gener de 1979

Llistes: Regne Unit: #1 (4 setmanes)  EUA: #1 (1 setmana)

"Heart of Glass" és una cançó escrita per la cantant Debbie Harry i el guitarrista Chris Stein. Va aparèixer en el tercer àlbum d'estudi de la banda, "Parallel Lines" (1978), i es va publicar com a single al gener de 1979. La cançó va aconseguir un èxit significatiu, arribant al número u en les llistes de diversos països, incloent els Estats Units i el Regne Unit. Debbie Harry va explicar al programa Words and Music que, líricament, "Heart of Glass" tractava d'un assetjador que la perseguia, i Chris Stein va intervenir per ajudar-la.

Debbie Harry i Chris Stein van escriure inicialment una versió primerenca de "Heart of Glass" titulada "Once I Had a Love" al voltant de 1974-75. Aquesta versió inicial es va gravar com a demo el 1975, amb un so més lent i més funky amb un ritme disco bàsic. A causa de la seva influència disco, la banda la va anomenar humorísticament "La cançó disco". La inspiració per a aquesta versió original va venir del èxit disco de 1974 de The Hues Corporation, "Rock the Boat". El títol "Heart of Glass" va sorgir quan la cançó es va enregistrar el 1978, amb Stein posant-la en concepte en aquell moment.

La cançó va experimentar una transformació i es va tornar a enregistrar com a segona demo amb el mateix títol el 1978, aquest cop inclinant-se cap a un so més orientat al pop. Segons Harry, "Heart of Glass" va ser una de les primeres cançons que Blondie va escriure, però van passar anys abans que la gravessin correctament. Van experimentar amb diversos estils, incloent la balada i el reggae, però cap acabava de funcionar. No va ser fins que la banda va col·laborar amb el productor Mike Chapman per treballar al seu àlbum "Parallel Lines" que "Heart of Glass" va trobar la seva forma definitiva. Harry va recordar que Chapman va demanar a la banda que toquessin totes les seves cançons, i quan van esmentar la vella, va trobar-la fascinant i va començar a perfeccionar-la.

Segons la revista Rolling Stone, Harry i Stein van crear la cançó al seu apartament de Nova York, amb el teclista Jimmy Destri contribuint amb el sintetitzador. La fusió d'elements punk i disco van crear un so únic que va trionfar a la pista de ball. Chris Stein va reflexionar sobre l'èxit inesperat de "Heart of Glass", destacant que inicialment la veien com una incorporació d’última hora per diversificar l’àlbum. Destri va afegir que Stein albergava el desig d'explorar el so disco, i a vegades interpretaven "Heart of Glass" per provocar intencionalment als seus seguidors més fidels. 

L'admiració de Debbie Harry per la música disco europea, especialment la feina de Giorgio Moroder, era evident en la seva declaració a NME a l'edició del 4 de febrer de 1978. Va elogiar el seu atractiu comercial tot transmetent substància, expressant el desig d'explorar un territori musical similar. La sorprenent versió de Blondie de "I Feel Love" de Donna Summer en el Blitz Benefit el 7 de maig de 1978, va marcar un moment significatiu en l'escena musical de Nova York. Roman Kozak, en la seva història del CBGB (un reconegut local nocturn de la ciutat), va destacar l'impacte de la versió de Blondie, describint-la com un esdeveniment cabdal enmig de la divisió entre rock i disco. La valenta desviació de Blondie de les normes del rock per abraçar elements disco va establir un precedent perquè altres bandes experimentesin amb la música ballable. Aquesta experimentació va contribuir a l'aparició del dance rock com a gènere.

El videoclip, dirigit per Stanley Dorfman, sovint s'atribueix erròniament a Studio 54 però es va rodar a una discoteca de vida breu anomenada Copa. El vídeo presenta imatges de la ciutat de Nova York de nit abans de passar a Blondie actuant a l'escenari. El primer pla de Debbie Harry fent playback i les imatges a mitja distància de la banda s'alternen al llarg del vídeo. Debbie Harry volia ballar però se li va indicar que restés estàtica mentre les càmeres es movien al seu voltant. Portava un vestit platejat asimètric dissenyat per Stephen Sprouse, qui va imprimir una imatge de línies d'escaneig de televisió sobre el teixit per crear un efecte d'op-art. Les membres masculins de la banda portaven samarretes fetes per la mateixa Harry. L'exposició del vídeo va ajudar a promocionar el treball de Sprouse als mitjans de comunicació. 

BLONDIE - HEART OF GLASS

Released: January 3, 1979

Charted:  UK: #1 (4 weeks)  US: #1 (1 week)

"Heart of Glass" is a song written by singer Debbie Harry and guitarist Chris Stein. It appeared on the band's third studio album, "Parallel Lines" (1978), and was released as a single in January 1979. The song achieved significant success, reaching number one on the charts in several countries, including the United States and the United Kingdom. Debbie Harry shared on the show Words and Music that lyrically, "Heart of Glass" was about a stalker who was pursuing her, and Chris Stein intervened to help her.

Debbie Harry and Chris Stein initially composed an early version of "Heart of Glass" titled "Once I Had a Love" around 1974–75. This initial iteration was recorded as a demo in 1975, featuring a slower, funkier sound with a basic disco beat. Due to its disco influence, the band humorously referred to it as "The Disco Song". The inspiration for this original version came from The Hues Corporation's 1974 disco hit "Rock the Boat". The title "Heart of Glass" emerged when the song was recorded in 1978, with Stein conceptualizing it at that time.

The song underwent a transformation and was re-recorded as a second demo with the same title in 1978, this time leaning towards a more pop-oriented sound. According to Harry, "Heart of Glass" was among the first songs Blondie wrote, but it took years before they recorded it properly. They experimented with various styles, including ballad and reggae renditions, but none quite clicked. It wasn't until the band collaborated with producer Mike Chapman to work on their album "Parallel Lines" that "Heart of Glass" found its definitive form. Harry recalled that Chapman asked the band to play all their songs, and when they mentioned the old one, he found it fascinating and began to refine it.

According to Rolling Stone magazine, Harry and Stein crafted the song in their gritty New York apartment, with keyboardist Jimmy Destri contributing the synthesizer hook. The fusion of punk and disco elements in the song created a unique sound that resonated on the dance floor. Chris Stein reflected on the unexpected success of "Heart of Glass", highlighting that they initially viewed it as a novelty addition to diversify their album. Destri added that Stein harbored a desire to explore disco, and performing "Heart of Glass" was sometimes intentionally provocative to challenge certain expectations.

Debbie Harry's admiration for Euro disco music, particularly the work of Giorgio Moroder, was evident in her statement to NME in the February 4, 1978 edition. She praised its commercial appeal while still conveying substance, expressing a desire to explore similar musical territory. Blondie's surprising cover of Donna Summer's "I Feel Love" at the Blitz Benefit on May 7, 1978, marked a significant moment in the New York music scene. Roman Kozak, in his history of CBGB, noted the impact of Blondie's rendition, describing it as a pivotal event amid the rock versus disco divide. Blondie's bold departure from rock norms to embrace disco elements set a precedent for other bands to explore danceable music. This experimentation contributed to the emergence of dance rock as a genre.

The music video, directed by Stanley Dorfman, is often misattributed to Studio 54 but was actually filmed at a short-lived club called the Copa. The video features footage of New York City at night before transitioning to Blondie performing on stage. Close-ups of Debbie Harry lip-syncing and mid-distance shots of the band alternate throughout the video. Debbie Harry wanted to dance in the video but was instructed to remain static while the cameras moved around. She wore a silver asymmetrical dress designed by Stephen Sprouse, who printed a picture of television scan lines onto fabric to create an op-art effect. The male band members wore T-shirts made by Harry herself. The exposure from the video helped elevate Sprouse's work in the media.