NEW ORDER - BLUE MONDAY

Publicació: 7 de març de 1983

Llistes: EUA: #68   Regne Unit: #3

"Blue Monday" és una cançó emblemàtica llançada el març de 1983, a través de Factory Records. Inicialment, es va editar només en maxi-single, també va aparèixer en certes versions del cassette i CD de l'àlbum de la banda "Power, Corruption & Lies" (1983). Composada i produïda col·lectivament per Gillian Gilbert, Peter Hook, Stephen Morris i Bernard Sumner, "Blue Monday" té la distinció de ser el maxi-single més venut a Gran Bretanya. La seva durada de 7 minuts i 25 segons el converteix en un dels senzills més llargs en les llistes de vendes. Malgrat la seva popularitat, el single no va ser llançat en el format tradicional de 7 polzades fins al 1988, cosa que va incrementar encara més les seves vendes. La seva importància es destaca a la pel·lícula "24 Hour Party People", que documenta l'ascens de Factory Records, el segell discogràfic de la banda.

El 1988, Quincy Jones i John Potoker van col·laborar en un remix de la cançó titulada "Blue Monday 88" emparellada amb el tema instrumental de la cara B "Beach Buggy". Aquest remix va ser llançat sota el segell de Quincy Jones, Qwest Records. La versió renovada va arribar a la tercera posició a les llistes britàniques, impulsada principalment per les vendes rècord del format de la versió de single tradicional. Posteriorment, el 1995, el duo alemany Hardfloor va fer un altre remix de la cançó, arribant a la 17a posició a les llistes del Regne Unit.

El títol "Blue Monday" no s'esmenta a la lletra, una característica habitual en moltes altres cançons de New Order. La banda es va inspirar pel títol de la cançó en una il·lustració del llibre de Kurt Vonnegut "Breakfast of Champions", que Stephen Morris, el bateria de la banda, estava llegint en aquell moment. La il·lustració mostrava la frase "Goodbye Blue Monday", fent referència a l'impacte positiu de la invenció de la rentadora en les vides de les dones de casa.

"Blue Monday" té una influència significativa en el gènere de l'electrònica. Tot i que el synthpop ja destacava en la música popular britànica, aquesta pista s'acredita com un dels primers discos de ball britànics que van entrar amb èxit a l’escena de clubs de Nova York.

Curiosament, la portada del senzill no mostra de manera directa el nom del grup ni el títol de la cançó en anglès. Enlloc d'això, mostra la representació codificada: "FAC 73 BLUE MONDAY AND THE BEACH NEW ORDER", expresada a través d'una sèrie de blocs de colors. La clau de decodificació d'aquest missatge estava impresa a la part posterior de la portada de l'àlbum "Power, Corruption & Lies".

Les reflexions de Peter Hook sobre "Blue Monday" proporcionen una visió sobre la complexa relació que sovint tenen els artistes amb les seves obres més icòniques. Tot i els sentiments ocasionals de descontentament que poden sorgir per estar fortament associats amb una cançó en particular, Hook reconeix l'apel·lat atemporal i la qualitat atemporal de "Blue Monday". Atribueix aquesta qualitat a l'habilitat de la cançó per reinventar-se contínuament, evocant un sentiment enlloc de ser només una cançó convencional. Hook també reflexiona amb humor sobre la ignorància de la banda sobre els alts costos de producció de les cobertes del senzill en comparació amb els discos mateixos, destacant la naturalesa imprevisible del seu èxit. Malgrat qualsevol reserva, la banda reconeix i abraça finalment la importància de la cançó en el seu llegat i continua interpretant-la per al gaudiment dels seus fans.

La decisió de New Order d’interpretar "Blue Monday" en directe al programa Top of the Pops de la BBC, tot i la política del programa de fer playback, va donar lloc a un moment memorable però caòtic. Peter Hook reflexiona sobre l'experiència amb sentit de l'humor, reconeixent les dificultats tècniques trobades durant la interpretació. Malgrat els reptes, aparèixer al Top of the Pops va ser un fet significatiu per a la banda, proporcionant-los un moment de reconeixement, especialment entre els membres de la família i els parents que eren escèptics sobre el seu èxit.

NEW ORDER - BLUE MONDAY

Released: March 7, 1983

Charted:  US: #68   UK: #3 

"Blue Monday" by New Order is a landmark song released on March 1983, through Factory Records. Initially appearing as a 12-inch single, it also featured on certain cassette and CD versions of the band's album "Power, Corruption & Lies" (1983). Composed and produced collectively by Gillian Gilbert, Peter Hook, Stephen Morris, and Bernard Sumner, "Blue Monday" holds the distinction of being the best-selling 12-inch single in Britain. Its extended duration of 7 minutes and 25 seconds makes it one of the longest-charting singles ever. Despite its popularity, the single wasn't issued in the traditional 7-inch format until 1988, a move that further fueled its sales. Its significance is underscored in the film "24 Hour Party People," which documents the ascent of Factory Records, the band's label.

In 1988, Quincy Jones and John Potoker collaborated on a remix of the song titling it "Blue Monday 88" and pairing it with the instrumental B-side "Beach Buggy." This remix was released under Quincy Jones' label, Qwest Records. The revamped version ascended to the third position on the British charts, driven largely by the record-breaking sales of the 7-inch version. Subsequently, in 1995, the German duo Hardfloor undertook another remix of the track, propelling it to the 17th spot on the UK charts.

The title "Blue Monday" is not explicitly mentioned in the lyrics, a characteristic shared with many other New Order songs. The band derived the song's title from an illustration in Kurt Vonnegut's book "Breakfast of Champions," which Stephen Morris, the band's drummer, happened to be reading at the time. The illustration featured the phrase "Goodbye Blue Monday," referencing the positive impact of the invention of the washing machine on housewives' lives.

"Blue Monday" holds significant influence in the electronica genre. While synthpop was already prominent in British popular music, this track is credited as one of the first British dance records to successfully penetrate the New York club scene.

Interestingly, the single's sleeve does not straightforwardly display the group name or song title in English. Instead, it features a coded representation: "FAC 73 BLUE MONDAY AND THE BEACH NEW ORDER," conveyed through a series of colored blocks. The decoding key for this message was printed on the back sleeve of the album "Power, Corruption & Lies."

Peter Hook's reflections on "Blue Monday" provide insight into the complex relationship artists often have with their most iconic works. Despite occasional feelings of discontent that may arise from being strongly associated with a particular song, Hook acknowledges the enduring appeal and timeless quality of "Blue Monday." He attributes this to the track's ability to continually reinvent itself, evoking a feeling rather than just being a conventional song. Hook also humorously recounts the band's obliviousness to the high production costs of the single's sleeves compared to the records themselves, highlighting the unpredictable nature of their success. Despite any reservations, the band ultimately recognizes and embraces the song's significance to their legacy and continues to perform it for the enjoyment of their fans.

New Order's decision to perform "Blue Monday" live on BBC's Top of the Pops, despite the show's policy of miming to a backing track, resulted in a memorable yet chaotic moment. Peter Hook reflects on the experience with a sense of humor, acknowledging the technical difficulties encountered during the performance. Despite the challenges, appearing on Top of the Pops was a significant milestone for the band, providing a moment of validation and recognition, especially among family members and relatives who may have previously been skeptical of their success.