BLONDIE - SUNDAY GIRL

Estrena: maig de 1979

Llistes: Regne Unit: #1 (3 setmanes)

"Sunday Girl" és una cançó de l'àlbum "Parallel Lines" de Blondie del 1978. Escrita pel guitarrista Chris Stein, la inspiració de la cançó va sorgir del gat de Debbie Harry, anomenat Sunday Man, que havia desaparegut recentment. Després de l'èxit del seu número u "Heart of Glass", "Sunday Girl" es va llançar com a següent senzill al Regne Unit i Europa. Espanya va ser un dels pocs països on no es va editar en single. Tot i que no es va llançar als Estats Units, la cançó va assolir el número 1 al Regne Unit i Irlanda i va aconseguir un lloc entre el Top Ten en diversos països europeus.

Blondie va gravar una versió en francès de "Sunday Girl" que al Regne Unit es va incloure al maxi-single, mentre que a França i als Països Baixos, va servir com a cara B del single.

La intenció del productor Mike Chapman de crear un àlbum pop en lloc d'un disc de new wave és evident a "Parallel Lines" amb "Sunday Girl" que simbolitza l'atractiu comercial de l'àlbum i les seves melodies contagioses. La visió de Chapman per a l'àlbum brilla a través de la lletra sobre un romanç adolescent de la cançó i la dolçor irresistible de la seva melodia, temperada per la entrega vocal sempre eficient de Debbie Harry.

L’escepticisme inicial de Chapman sobre la qualitat interpretativa de la banda va ser eclipsat per la impressionant demostració inicial de "Sunday Girl". Malgrat la negligència de la banda, Chapman va reconèixer el potencial de la cançó i mitjançant un arranjament influït per la música llatina, la col·laboració i el refinament  van fer evolucionar la cançó cap a una versió més polida per a l’edició definitiva per a l'àlbum.

"Sunday Girl" ha rebut elogis de la crítica des del seu llançament, amb crítics que destaquen la seva melodia contagiosa, la veu captivadora de Debbie Harry i el seu encant nostàlgic que recorda els grups vocals de noies dels seixanta. Rolling Stone va alabar la cançó, assenyalant la veu de Debbie Harry com a "més densa i cínicament dolça", destacant la seva capacitat per encarnar l'essència d'aquells grups vocals de noies. Tom Maginnis d'AllMusic va descriure "Sunday Girl" com a pur pop, establint paral·lelismes amb els sons innocents dels Beach Boys i la música sense inhibicions del rock primerenc. Maginnis va fer èmfasi en la qualitat dolça i encantadora de la cançó, evocant records d'icònics grups vocals de noies com les Ronnettes i les Shangri-Las. Pitchfork va destacar l'elegància de la cançó, subratllant la seva musicalitat refinada i el seu atractiu atemporal. Slant Magazine va elogiar "Sunday Girl" per la seva fusió de pop de grups de noies dels anys 60 amb new wave dels anys 70, citant-la com un dels moments més capriciosos de l'àlbum.

BLONDIE - SUNDAY GIRL

Released: May 1979

Charted: UK: #1 (3 weeks)

"Sunday Girl," is a track from Blondie's 1978 album "Parallel Lines”. Penned by guitarist Chris Stein, the song's inspiration stemmed from Debbie Harry's cat, aptly named Sunday Man, who had recently gone missing. Following the success of their chart-topping hit "Heart of Glass", "Sunday Girl" was released as the follow-up single in the UK and Europe, capturing the hearts of listeners across the continent. While it didn't see a release in the US, the song soared to number 1 in the UK and Ireland and achieved top ten status in various European countries.

Blondie recorded a French-language version of "Sunday Girl". In the UK, the French-language version was included on the "Sunday Girl" 12" single, while in France and the Netherlands, it served as the B-side of the 7" single.

Producer Mike Chapman's intention to create a pop album rather than a new wave record is evident in Blondie's "Parallel Lines", with "Sunday Girl" epitomizing the album's commercial appeal and infectious melodies. Chapman's vision for the album shines through in the track's teen romance lyrics and the irresistible sweetness of its melody, tempered by Debbie Harry's distinctive vocal delivery. 

Chapman's initial skepticism about the band's performance quality was overshadowed by the impressive early demo of "Sunday Girl." Despite the band's perceived sloppiness, Chapman recognized the potential of the song and its Latin-influenced arrangement. Through collaboration and refinement, the track evolved into a more polished and pop-inspired rendition for the final album.

"Sunday Girl" has garnered widespread critical acclaim since its release, with reviewers praising its infectious melody, Debbie Harry's captivating vocals, and its nostalgic charm reminiscent of early rock and girl vocal groups. Rolling Stone lauded the song, noting Debbie Harry's voice at its "thickest and most cynically sweet," highlighting her ability to embody the essence of a one-girl girl group. Tom Maginnis of AllMusic described "Sunday Girl" as pure pop, drawing parallels to the innocent sounds of the Beach Boys and the uninhibited music of early rock. Maginnis emphasized the song's dulcet and charming qualities, evoking memories of iconic girl vocal groups like the Ronnettes and the Shangri-Las. Pitchfork noted the song's sense of elegance, highlighting its refined musicality and timeless appeal. Slant Magazine praised "Sunday Girl" for its fusion of '60s girl-group-pop with '70s new wave, citing it as one of the album's most whimsical moments.