HAROLD MELVIN & THE BLUE NOTES / THELMA HOUSTON / THE COMMUNARDS - DON’T LEAVE ME THIS WAY

Versió Harold Melvin & the Blue Notes Publicada: novembre de 1975

Llistes: Regne Unit: #5

Versió de Thelma Houston Publicació: 2 de desembre de 1976

Llistes: EUA: #1 (1 setmana)  Regne Unit: #13

Publicació de la versió Communards: 11 d'agost de 1986

Llistes: Regne Unit: #1 (4 setmanes)  EUA: #40

"Don't Leave Me This Way" és un himne plè de ànima que ha transcendit generacions amb les seves veus poderoses i el seu ritme contagiant. Originalment escrita per Kenneth Gamble, Leon Huff i Cary Gilbert, la cançó va guanyar prominència el 1975 amb Harold Melvin & the Blue Notes amb la col·laboració de Teddy Pendergrass. Com a part del repertori de l'etiqueta Philadelphia International, la pista es va convertir en un clàssic de l'època. La versió de Thelma Houston el 1976 va consolidar encara més  la cançó, propulsant-la a alçades encara majors a les llistes, guanyant elogis multitudinaris. Els Communards van aportar una nova perspectiva amb el seu cover electritzant el 1986.

La versió original de "Don't Leave Me This Way" de Harold Melvin & the Blue Notes va descobrir la veu plena d'ànima de Teddy Pendergrass i va ser inclosa a l'àlbum del grup "Wake Up Everybody" el 1975. Tot i que inicialment no es va publicar com a single als Estats Units, la gravació dels Blue Notes es v fer popular i va arribar al número tres de la llista US Billboard Hot Disco Singles després de la versió de Thelma Houston. Al Regne Unit, la interpretació dels Blue Notes va assolir un èxit considerable, arribant al número cinc de les llistes de vendes quan es va publicar com a senzill el 1977. La seva popularitat va fer que la pista es presentés com a cançó principal en un LP de baix cost editat per l'etiqueta CBS Embassy al Regne Unit el 1978. Tot i no editar-se en single als Estats Units, "Don't Leave Me This Way" finalment es va publicar en maxi-single al país el 1979.

L'èxit de la versió de Thelma Houston va marcar un punt d'inflexió en la seva carrera després d'anys de gravar sense èxit comercial significatiu. La cançó, que finalment la va impulsar a l'estrellatge, es va incloure al seu àlbum del 1976 "Any Way You Like It". El productor Hal Davis, conegut pel seu treball en èxits disco com "Love Hangover" de Diana Ross, va jugar un paper crucial en transformar la pista en un himne ballable. Davis va emprar un enfocament similar al que va utilitzar per l'èxit de Ross, utilitzant el mateix estudi (Paramount a Los Angeles) i molts dels mateixos músics de sessió, inclosos James Gadson a la bateria i Henry Davis al baix. La guitarra, que va contribuir significativament al ritme enganxós de la cançó, va ser interpretada per Art Wright, que també va fer l'arranjament. Amb l'experiéncia de Davis i els talentosos músics involucrats, "Don't Leave Me This Way" va adquirir una nova vida com a vibrant pista disco, perfectament adequada per exhibir la poderosa veu de Thelma Houston.

La versió dels Communards el 1986 va aportar una interpretació fresca a la cançó, infonent-la amb el so energètic del synth-pop característic de l'època. Aquesta versió hi-NRG, amb la veu de Jimmy Somerville i la vocalista convidada Sarah Jane Morris, va arribar al cim de les llistes de vendes del Regne Unit, on hi va romandre durant quatre setmanes al setembre de 1986. Un dels factors clau que va contribuir a l'èxit de la cançó va ser la inclusió d'una innovadora versió llarga de 22:55 minuts. La col·laboració entre Jimmy Somerville i Sarah Jane Morris va afegir profunditat i textura a la pista, barrejant el característic falset de Somerville amb l’entrega plena de coratge de Morris.

El vídeo musical de la versió dels Communards va servir com a potent acompanyament visual dels temes d'opressió i desafiament de la cançó. Ambientat en un entorn subterrani amb una multitud fervorosa, el vídeo va retractar l'electritzant actuació de la banda enmig d'un fons de tensió i malestar. Un element impactant del vídeo va ser la inclusió d'un jove ros i estoic entre la multitud, la presència aparentment passiva del qual no aixecava cap sospita. A mesura que el vídeo avançava, es revelava que era perseguit, capturat i obligat a ser un informant per a la policia secreta. A mesura que la tensió augmentava, el jove finalment trucava per ràdio a les autoritats, traïnt els que l'envoltaven.

HAROLD MELVIN & THE BLUE NOTES / THELMA HOUSTON / THE COMMUNARDS - DON’T LEAVE ME THIS WAY

Harold Melvin & the Blue Notes version Released: November 1975

Charted:  UK: #5 

Thelma Houston version Released: December 2, 1976

Charted: US: #1 (1 week) UK: #13 

The Communards version Released: August 11, 1986

Charted: UK: #1 (4 weeks). US: #40 

"Don't Leave Me This Way" is a soulful anthem that has transcended generations with its powerful vocals and infectious rhythm. Originally penned by Kenneth Gamble, Leon Huff, and Cary Gilbert, the song first gained prominence in 1975 with Harold Melvin & the Blue Notes featuring Teddy Pendergrass. As part of the Philadelphia International label's repertoire, the track became a classic of the era. Thelma Houston's rendition in 1976 further solidified the song's status, propelling it to even greater heights on the charts and earning widespread acclaim for her soulful delivery. In 1986, the Communards brought a fresh perspective to the song with their electrifying cover.

The original version of "Don't Leave Me This Way" by Harold Melvin & the Blue Notes showcased the soulful vocals of Teddy Pendergrass and was featured on the group's 1975 album Wake Up Everybody. Although it wasn't initially released as a single in the United States, the Blue Notes' recording gained traction and reached number three on the US Billboard Hot Disco Singles chart following Thelma Houston's cover version. In the United Kingdom, the Blue Notes' rendition of the song achieved considerable success, peaking at number five on the UK Singles Chart when it was released as a single in 1977. Its popularity led to the track being featured as the title song on a budget LP issued by the CBS Embassy label in the UK in 1978. Despite its initial non-single status in the US, "Don't Leave Me This Way" eventually received a 12-inch single release in the country in 1979.

Thelma Houston's breakthrough hit, "Don't Leave Me This Way," marked a turning point in her career after years of recording without significant commercial success. The song, which finally propelled her to stardom, was featured on her 1976 album “Any Way You Like It”. Producer Hal Davis, known for his work on disco hits like Diana Ross's "Love Hangover," played a crucial role in transforming the track into a dance-floor anthem. Davis employed a similar approach to the one he used for Ross's hit, utilizing the same studio (Paramount in Los Angeles) and many of the same session musicians, including James Gadson on drums and Henry Davis on bass. The guitar work, which contributed significantly to the song's infectious groove, was handled by Art Wright, who also provided the arrangement. With Davis's expertise and the talented musicians involved, "Don't Leave Me This Way" took on a new life as a vibrant disco track, perfectly suited to showcase Thelma Houston's powerful vocals. 

The Communards' rendition in 1986 brought a fresh interpretation to the song, infusing it with the energetic synth-pop sound characteristic of the era. This hi-NRG version, featuring the powerful vocals of Jimmy Somerville and guest vocalist Sarah Jane Morris, soared to the top of the UK Singles Chart, where it remained for an impressive four weeks in September 1986. One of the key factors contributing to the song's success was the inclusion of an innovative 22:55 extended version. The collaboration between Jimmy Somerville and Sarah Jane Morris added depth and texture to the track, blending Somerville's distinctive falsetto with Morris's soulful delivery. 

The music video for the Communards' rendition served as a powerful visual accompaniment to the song's themes of oppression and defiance. Set in an underground setting with a fervent crowd, the video depicted the band's electrifying performance amidst a backdrop of tension and unease. One striking element of the video was the inclusion of a blond, stoic young man amidst the crowd, whose seemingly passive presence belied a deeper significance. As the video unfolded, it was revealed that he was being chased down and caught, forced into the role of an informant to the secret police. As the tension mounted, the young man finally radioed in to the authorities, betraying those around him.