Total de visualitzacions de pàgina:

22.3.24

 


CYNDI LAUPER - MEMPHIS BLUES


Publicat: 22 de juny de 2010

Llistes: EUA: #26  Regne Unit: #105


"Memphis Blues" és l’onzè àlbum d'estudi de Cyndi Lauper, que presenta versions de cançons clàssiques de blues. Llançat el seu 57è aniversari, el 22 de juny de 2010, l'àlbum va marcar una continuació del seu exitós retorn començat el 2008. Va rebre elogis de la crítica i va ser nominat als Premis Grammy el 2010. L'àlbum va tenir una bona acollida comercial, guanyant el reconeixement com el disc de blues més venut de Billboard el 2010 i classificant-se com el setè millor àlbum de l'any segons el New York Post. Per donar suport a l'àlbum, Lauper va iniciar la seva gira més gran fins el moment, la Memphis Blues Tour, que va incloure més de 140 espectacles.


La transició de Cyndi Lauper al gènere del blues amb "Memphis Blues" mostra la seva notable capacitat per reinventar-se com a artista. Malgrat l'escepticisme inicial dels puristes, la veu aguda de Lauper resulta sorprenentment adequada per als clàssics del gènere que es presenten a l'àlbum. Cançons com "Rollin’ and Tumblin’" de Muddy Waters i "Crossroads" de Robert Johnson s'aborden amb naturalitat i autenticitat, desmentint qualsevol noció de ser una oportunista. La interpretació de Lauper de temes de llegendes del blues com Albert King i Memphis Slim és ben rebuda, destacant la seva versatilitat com a vocalista i el seu profund respecte pel gènere.


La immersió de Cyndi Lauper en el món de la música blues a "Memphis Blues" s'enriqueix amb la col·laboració d'artistes veterants que encarnen l'esperit del gènere. Amb veterans com Charlie Musselwhite, B.B. King, Allen Toussaint i Ann Peebles, així com talents emergents com Jonny Lang, Lauper s'envolta de músics profundament arrelats en la tradició del blues. L'àlbum presenta músics de sessió sòlids, inclosos 'Skip' Charles Pitts, Lester Snell, i una secció de vents liderada per Derrick Williams, Kirk Smothers i Marc Franklin, tots veterans de les gravacions del segell Stax. Cançons com "Down Don’t Bother Me", "Romance in Dark", "How Blue Can You Get" i "Rollin and Tumblin’" mostren la immersió genuïna de Lauper en el gènere.


L'exploració del gènere del blues per part de Cyndi Lauper va ser influïda per la seva admiració a icones del rock com Janis Joplin i els Rolling Stones, que la van portar a descobrir llegendes del blues com Muddy Waters, Robert Johnson i Big Maybelle. Reconeixent el paper fonamental del blues en l'evolució del rock and roll, Lauper va emprendre un viatge musical cap al blues, malgrat els riscos involucrats.


Per a Lauper, la transició del món del pop al gènere del blues va ser una aventura audaç que requeria un compromís total. Va abordar el procés de selecció de cançons amb cura meticulosa, triant dotze pistes que s’adequqven a ella i explicaven històries captivadores.


Col·laborar amb les personalitats eminents de la comunitat del blues va ser una experiència humil i inspiradora per a Lauper. Treballant al costat d'aquests artistes llegendaris, Lauper va sentir un profund sentiment d'honor i admiració, tot i que també va experimentar moments d'intimidació i vulnerabilitat durant el procés d'enregistrament. Malgrat els reptes, la dedicació i la passió de Lauper pel blues li van permetre immersir-se plenament en el viatge creatiu, amb el resultat de l'àlbum aclamat "Memphis Blues".




CYNDI LAUPER - MEMPHIS BLUES 


Released: June 22, 2010

Charted:  US: #26   UK: #105 


"Memphis Blues" is the eleventh studio album by Cyndi Lauper, featuring cover versions of classic blues songs. Released on her 57th birthday, June 22, 2010, the album marked a continuation of her successful comeback starting in 2008. It received critical acclaim and was nominated for the Grammy Awards in 2010. The album was well-received commercially, earning recognition as Billboard's biggest selling blues album of 2010 and ranking as the 7th best album of the year by the New York Post. To support the album, Lauper embarked on her largest tour yet, the Memphis Blues Tour, which included over 140 shows. 


Cyndi Lauper's transition into the blues genre with "Memphis Blues" showcases her remarkable ability to reinvent herself as an artist. Despite initial skepticism from purists, Lauper's high-pitched voice proves surprisingly fitting for the genre's classics featured on the album. Songs like "Rollin’ and Tumblin’" by Muddy Waters and "Crossroads" by Robert Johnson are approached with naturalness and authenticity, dispelling any notions of her being an opportunist. Lauper's rendition of tracks by blues legends like Albert King and Memphis Slim is well-received, highlighting her versatility as a vocalist and her deep respect for the genre. 


Cyndi Lauper's immersion into the realm of blues music on "Memphis Blues" is enriched by the collaboration of seasoned artists who embody the genre's spirit. With veterans like Charlie Musselwhite, B.B. King, Allen Toussaint, and Ann Peebles, as well as emerging talents like Jonny Lang, Lauper surrounds herself with musicians deeply rooted in blues tradition. The album features solid session players, including 'Skip' Charles Pitts, Lester Snell, and a horn section led by Derrick Williams, Kirk Smothers, and Marc Franklin, all veterans of the Stax label recordings. Tracks like "Down Don’t Bother Me," "Romance in Dark," "How Blue Can You Get," and "Rollin and Tumblin’" showcase Lauper's genuine immersion into the blues genre.


Cyndi Lauper's exploration of the blues genre was influenced by her exposure to rock icons like Janis Joplin and the Rolling Stones, who led her to discover blues legends such as Muddy Waters, Robert Johnson, and Big Maybelle. Recognizing the foundational role of blues in the evolution of rock and roll, Lauper embarked on a musical journey into the blues, despite the risks involved.


For Lauper, transitioning from the pop world to the blues genre was a bold adventure that required wholehearted commitment. She approached the song selection process with meticulous care, choosing twelve tracks that resonated with her and told compelling stories. 


Collaborating with the esteemed personalities in the blues community was a humbling and inspiring experience for Lauper. Working alongside these legendary artists, Lauper felt a deep sense of honor and admiration, although she also experienced moments of intimidation and vulnerability during the recording process. Despite the challenges, Lauper's dedication and passion for the blues allowed her to immerse herself fully in the creative journey, resulting in the acclaimed album "Memphis Blues."












Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada