CYNDI LAUPER - TIME AFTER TIME

Estrena: 27 de març de 1984

Llistes: Regne Unit: #3   EUA: #1 (2 setmanes)

"Time After Time" és un clàssic de Cyndi Lauper, que mostra la seva habilitat com a compositora i destaca per la seva emotiva veu. Co-escrita amb Rob Hyman, que també va contribuir amb els cors, la cançó es va convertir en una de les més populars del primer àlbum de Lauper, "She's So Unusual", publicat el 1983. Produïda per Rick Chertoff, "Time After Time" es va llançar com a senzill el març de 1984 i ràpidament va ascendir les llistes, convertint-se finalment en el primer número u de Lauper als Estats Units.

Curiosament, la gestació de la cançó va passar durant l’etapa final de la producció de l'àlbum, després que Lauper ja hagués enregistrat èxits com "Girls Just Wanna Have Fun", "She Bop" i "All Through the Night". L’inspiració per a "Time After Time" va sorgir d'un títol que Lauper va veure a la revista TV Guide, fent referència a una pel·lícula de ciència-ficció del mateix nom estrenada el 1979.

El procés col·laboratiu entre Cyndi Lauper i Rob Hyman en la composició de "Time After Time" és una mostra fascinant de la dinàmica creativa darrere de la cançó. La seva connexió inicial i les experiències compartides van proporcionar un terreny fèrtil per a expressar emocions profundes i reflexions personals. L'observació de Hyman sobre com a vegades és més fàcil obrir-se a algú que no és un amic íntim o un membre de la família, ressona en el context de la seva col·laboració. Ambdós artistes travessaven relacions personals complicades en aquell moment, cosa que va infondre autenticitat i una emoció crua a la cançó .

El vídeo musical està farcit de convidats amb connexions personals amb Lauper. El lluitador Captain Lou Albano, conegut pel seu paper en el vídeo de "Girls Just Want To Have Fun", apareix com a cuiner en un restaurant. La mare i el xicot de Lauper també fan aparicions, interpretant els seus rols reals en el vídeo, continuant la tradició d'incorporar cares familiars de l’entorn de Lauper als seus vídeos.

Dirigit per Edd Griles, que ja havia col·laborat amb Lauper en vídeos musicals com "Girls Just Want To Have Fun" i "She Bop", el vídeo manté una estètica i estil consistents que complementen la profunditat emocional de la cançó. Curiosament, al principi del vídeo, es veu a Lauper mirant la pel·lícula de 1936 "Garden of Allah" en lloc de "Time After Time". Segons Lauper, la llàgrima que vessa al final del vídeo és autèntica. Cyndi va rebutjar la suggerència del director d’incorporar artificialment una llàgrima perquè tenia confiança en la seva capacitat de plorar quan volia.

La destacable versió instrumental de "Time After Time" de Miles Davis el 1985 va significar una fusió agradable entre el jazz i el pop. L’aficionat al jazz George Cole va destacar l'afinitat de Davis per les melodies populars al llarg de la seva carrera, citant clàssics com "My Funny Valentine" i "If I Were A Bell" com part del seu repertori. L'admiració de Davis per la melodia de Cyndi Lauper el va portar a incorporar-la en les seves actuacions en concert des del 1984 fins poc abans de la seva mort el 1991. Segons Cole, les versions en directe de Davis sovint superaven la versió de l'àlbum, mostrant la brillantor en l’improvitzacio i la profunditat emocional per la qual Davis era conegut. Per a Cyndi Lauper, la versió de Miles Davis tenia un significat especial, i va expressar la seva admiració per la interpretació del jazzista. En una entrevista amb The Sun el 2008, Lauper va revelar que la versió de Davis era la seva preferida entre les moltes adaptacions que es van fer de la cançó.

CYNDI LAUPER - TIME AFTER TIME 

Released: March 27, 1984

Charted:  UK: #3   US: #1 (2 weeks)

"Time After Time" is a timeless classic by Cyndi Lauper, showcasing her songwriting prowess and emotive vocals. Co-written with Rob Hyman, who also contributed backing vocals, the song emerged as a standout track from Lauper's debut album, "She's So Unusual," released in 1983.  Produced by Rick Chertoff, "Time After Time" was released as a single in March 1984 and quickly ascended the charts, eventually becoming Lauper's first number one hit in the United States.

Interestingly, the song's inception occurred during the final stages of the album's production, after Lauper had already recorded hits like "Girls Just Wanna Have Fun", "She Bop", and "All Through the Night". The inspiration for "Time After Time" came from a title Lauper spotted in TV Guide magazine, referencing the science fiction film of the same name released in 1979.

The collaborative process between Cyndi Lauper and Rob Hyman in writing "Time After Time" is a fascinating insight into the creative dynamic behind the song. Their initial connection and shared experiences provided a fertile ground for the expression of deep emotions and personal reflections. Hyman's observation about how sometimes it's easier to open up to someone who is not a close friend or family member resonates with the context of their collaboration. Both artists were navigating significant personal relationships at the time, which undoubtedly infused their songwriting with authenticity and raw emotion. "Time After Time" captures the essence of vulnerability and longing, drawing from the complexities of human connection and the passage of time. 

The music video features notable appearances and personal connections. Wrestler Captain Lou Albano, known for his role in the "Girls Just Want To Have Fun" video, appears as a cook at a diner. Lauper's mother and boyfriend also make appearances, portraying their real-life roles in the video, continuing the tradition of incorporating familiar faces from Lauper's world into her videos

Directed by Edd Griles, who had previously collaborated with Lauper on music videos like "Girls Just Want To Have Fun" and "She Bop", the video maintains a consistent aesthetic and style that complements the song's emotional depth. Interestingly, at the beginning of the video, Lauper is depicted watching the 1936 film "Garden of Allah" instead of "Time After Time”. According to Lauper, the tear she sheds at the end of the video is authentic. She rejected the director's suggestion to manually induce a tear because she was confident in her ability to cry when she wanted to.

Miles Davis's instrumental cover of "Time After Time" in 1985 marked a unique fusion of jazz and pop. Jazz aficionado George Cole noted Davis's affinity for popular tunes throughout his career, citing classics like "My Funny Valentine" and "If I Were A Bell" as part of his repertoire. Davis's admiration for the melody of Cyndi Lauper's track led him to incorporate it into his concert performances extensively from 1984 until shortly before his passing in 1991. According to Cole, live versions of Davis's rendition often surpassed the album version, showcasing the improvisational brilliance and emotional depth for which Davis was renowned. For Cyndi Lauper, Miles Davis's cover held special significance, with Lauper expressing her admiration for Davis's interpretation. In an interview with The Sun in 2008, Lauper revealed that Davis's rendition was her favorite among the many cover versions of the song.