"Sweet Caroline" és una cançó de Neil Diamond, llançada com a senzill al maig de 1969 amb el títol complet "Sweet Caroline (Good Times Never Seemed So Good)". Diamond la va escriure sobre la seva segona esposa, Marcia Murphey, amb qui es va casar el 1969. Va optar pel nom "Caroline" per la seva estructura de tres síl·labes, que encaixava millor amb la melodia que "Sweet Marcia".
Neil Diamond va gravar "Sweet Caroline" durant la seva primera sessió d'enregistrament a Memphis amb els productors Tommy Cogbill i Chips Moman. Tot i tenir només dues cançons escrites per a la sessió, Diamond va escriure ràpidament "Sweet Caroline" la nit abans a la seva habitació d'hotel per complir amb la norma d'enregistrar com a mínim tres cançons. Va descriure-la com una de les cançons més ràpides que mai hagi escrit. Diamond creu que "Sweet Caroline" va ser inspirada divinament, suggerint que hi ha un element espiritual en la seva creació. Va expressar aquest sentiment en una entrevista amb el Los Angeles Times el 2013, afirmant: "Penso que hi ha una mica de Déu en aquesta cançó. Sempre ho he sentit així."
"Sweet Caroline" ha estat objecte d'especulació sobre la seva inspiració, amb algunes persones creient que es tractava de Caroline Kennedy, filla del president John F. Kennedy. Diamond inicialment va negar aquesta connexió, afirmant que tot i que Caroline Kennedy li va donar la idea pel nom, no en va ser la inspiració. El 2007, Diamond la va interpretar a la festa del 50è aniversari de Caroline Kennedy via satèl·lit i va revelar que la cançó realment era sobre ella. Va explicar que com a compositor en dificultats als anys 60, va veure una foto encantadora de Caroline Kennedy en una revista, cosa que el va inspirar a escriure la cançó. Caroline Kennedy tenia 11 anys quan es va llançar el single.
"Sweet Caroline" va experimentar un ressorgiment a la llista de senzills del Regne Unit al juliol del 2021, impulsat pels fans d'Anglaterra que la van adoptar com a himne durant els partits de futbol de l'Euro 2021. La cançó va guanyar popularitat mentre els fans continuaven cantant-la al llarg del camí d'Anglaterra fins al partit final, arribant finalment a la posició número 20 de la llista. Des de llavors, s'ha convertit en un himne recurrent als estadis de futbol europeus.
NEIL DIAMOND - SWEET CAROLINE
Released: May 28, 1969
Charted: US: #4 UK: #8
"Sweet Caroline" is a song by Neil Diamond, released as a single in May 1969 with the full title "Sweet Caroline (Good Times Never Seemed So Good)." Diamond wrote the song about his second wife, Marcia Murphey, whom he married in 1969. He opted for the name "Caroline" in the song due to its three-syllable structure, which fit the melody better than "Sweet Marcia."
Neil Diamond recorded "Sweet Caroline" during his first recording session in Memphis with producers Tommy Cogbill and Chips Moman. Although having only two songs written for the session, Diamond quickly penned "Sweet Caroline" the night before in his motel room to meet the norm of recording at least three songs. He described it as one of the fastest songs he ever wrote. Diamond believes that "Sweet Caroline" was divinely inspired, suggesting that there is a spiritual element to the song's creation. He expressed this sentiment in an interview with the Los Angeles Times in 2013, stating, "I think there's a little bit of God in that song. I always have felt that."
"Sweet Caroline" has been subject to speculation regarding its inspiration, with some believing it was about Caroline Kennedy, daughter of President John F. Kennedy. Diamond initially denied this connection, stating that while Caroline Kennedy gave him the idea for the name, she wasn't the inspiration behind the song. In 2007, Diamond performed the song at Caroline Kennedy's 50th birthday party via satellite and revealed that the song was indeed about her. He explained that as a struggling songwriter in the '60s, he saw a charming photo of Caroline Kennedy in a magazine, which inspired him to write the song. Caroline Kennedy was 11 years old when the song was released.
"Sweet Caroline" experienced a resurgence on the UK singles chart in July 2021, propelled by England fans adopting it as an anthem during the Euro 2021 soccer games. The song gained popularity as fans continued to sing it throughout England's journey to the final match, ultimately reaching a peak position of #20 on the chart. Since then it has become a recurring anthem in European football stadiums.
BRUCE SPRINGSTEEN - BORN TO RUN
Publicació: 25 d'agost de 1975
Llistes: EUA: #23 Regne Unit: #16
"Born to Run" és una cançó de Bruce Springsteen, llançada com a tema principal del seu àlbum del 1975 amb el mateix nom. Malgrat el seu èxit inicial limitat fora dels Estats Units, allà va guanyar una àmplia difusió a les ràdios progressives i de rock orientat dins del país. Aquest single va ser la primera entrada de Springsteen al Top 40 del Billboard Hot 100, arribant al número 23 de la llista.
"Born to Run" captura l'essència de l’inquietud juvenil i el desig d'aventura i llibertat. Bruce Springsteen va escriure la lletra a la seva casa a Long Branch, Nova Jersey, a principis de 1974. Recorda el moment en què la frase "born to run" li va venir a la memòria mentre tocava la guitarra al costat del llit. Inicialment, va pensar que podria tractar-se del títol d'una pel·lícula o alguna cosa que havia vist, però veient que no, va quedar convençut que era el títol perfecte per complementar la música que havia creat.
"Born to Run" va debutar en directe el 9 de maig de 1974, quan Bruce Springsteen va obrir per Bonnie Raitt a Harvard Square. El crític de rock Jon Landau, present a l'espectacle, va declarar famosament al Real Paper de Boston: "Vaig veure el futur del rock and roll - i el seu nom és Bruce Springsteen." Landau va acabar sent el seu manager.
"Born to Run" va ser la peça que va marcar la transició de Springsteen d'escriure cançons principalment per a actuacions en directe a crear produccions d'estudi. Després d'enregistrar diverses versions de la cançó, incloent-ne una amb un cor femení, en un estudi de baix pressupost, va passar a un estudi de gamma alta per perfeccionar-la més. Springsteen va ser ferm en no voler llançar la cançó fins que no complís els seus exigents estàndards.
En una entrevista del 2005 amb National Public Radio, Springsteen va reconèixer que "Born To Run" captura l'esperit de la seva joventut, però tenia com a objectiu escriure cançons que abordessin problemes i qüestions adultes. Springsteen va trobar inspiració en la música country, el blues antic i el folk, que li van oferir la intensitat que buscava per explorar temes madurs. Va expressar el seu compromís amb la composició de cançons com un esforç de tota la vida, amb la intenció de crear música que pogués interpretar fins i tot en els seus anys posteriors, més enllà de l'energia juvenil de "Born To Run".
En un concert celebrat a The Spectrum a Filadèlfia el 9 de desembre de 1980, Springsteen va fer una emotiva interpretació de "Born To Run" després de la tràgica mort de John Lennon la nit anterior. Springsteen va començar l'espectacle amb un sentit homenatge a Lennon, reconeixent la seva profunda influència en les vides de molts, afirmant: "Si no fos per John Lennon, molts de nosaltres estariem en un lloc molt diferent aquesta nit." Expressant la dificultat perbtocar enmig d'aquesta tragèdia, Springsteen i la E Street Band van canalitzar les seves emocions a la interpretació, amb el guitarrista Steve Van Zandt visiblement commogut fins a les llàgrimes i el teclista Danny Federici colpejant el seu teclat amb tan força que va trencar una tecla. El concert va concloure amb un homenatge a Lennon mentre la banda tancava amb una versió de "Twist And Shout".
No hi va haver cap vídeo musical amb el llançament original de "Born to Run", però el 1987, es va llançar un vídeo amb una interpretació en directe de la cançó a la gira Born in the U.S.A. Tour de Bruce Springsteen i la E Street Band 1984-1985 a MTV i altres canals. Aquest vídeo també incloïa clips d'altres cançons de la mateixa gira i va concloure amb un sincer missatge de "Gràcies" als fans de Springsteen. A més, el 1988, el director Meiert Avis va filmar un vídeo d'una interpretació acústica de "Born to Run" durant la gira Tunnel of Love Express.
BRUCE SPRINGSTEEN - BORN TO RUN
Released: August 25, 1975
Charted: US: #23 UK: #16
"Born to Run" is a song by Bruce Springsteen, released as the title track of his 1975 album of the same name. Regardless of its initial limited success outside the United States, it gained extensive airplay on progressive and album-oriented rock radio stations within the country. The single marked Springsteen's first entry into the Top 40 of the Billboard Hot 100, reaching number 23 on the chart.
"Born to Run" captures the essence of youthful restlessness and the desire for adventure and freedom. Bruce Springsteen wrote the lyrics in his home in Long Branch, New Jersey, in early 1974. He recalled the moment when the phrase "born to run" came to him while playing his guitar on the edge of his bed. Initially, he thought it might be the title of a movie or something he had seen, but he was drawn to its cinematic quality, believing it would complement the music he had been imagining.
"Born to Run" made its debut on May 9, 1974, when Bruce Springsteen opened for Bonnie Raitt at Harvard Square. Rock critic Jon Landau, who was present at the show, famously declared in Boston's Real Paper: "I saw rock and roll's future - and its name is Bruce Springsteen." Landau later became Springsteen's manager.
"Born to Run" marked Springsteen's transition from writing songs primarily for live performances to crafting studio productions. After recording multiple versions of the song, including one with a female chorus, at a low-budget studio, he moved to a higher-end studio to refine it further. Springsteen was adamant about not releasing the song until it met his exacting standards.
In a 2005 interview with National Public Radio, Springsteen acknowledged that "Born To Run" captures the spirit of his youth, but he aimed to write songs that addressed adult issues and problems. Springsteen found inspiration in country music, older blues, and folk, which offered the intensity he sought for exploring mature themes. He expressed his commitment to songwriting as a lifelong endeavor, intending to create music he could perform even in his later years, beyond the youthful energy of "Born To Run."
At a concert held at The Spectrum in Philadelphia on December 9, 1980, Bruce Springsteen delivered an emotional performance of "Born To Run" in the wake of John Lennon's tragic death the night before. Springsteen began the show with a heartfelt tribute to Lennon, acknowledging his profound influence on the lives of many, stating, "If it wasn't for John Lennon, a lot of us would be some place much different tonight." Expressing the difficulty of performing amidst such tragedy, Springsteen and the E Street Band channeled their emotions into the performance, with guitarist Steve Van Zandt visibly moved to tears and keyboardist Danny Federici hitting his keyboard so forcefully that he broke a key. The concert concluded with a tribute to Lennon as the band closed with a rendition of "Twist And Shout".
No music video accompanied the original release of "Born to Run," but in 1987, a video featuring a live performance of the song from Bruce Springsteen and the E Street Band's 1984–1985 Born in the U.S.A. Tour was released to MTV and other channels. This video also included clips of performances of other songs from the same tour and concluded with a heartfelt "Thank you" message to Springsteen's fans. Additionally, in 1988, director Meiert Avis filmed a video of an acoustic rendition of "Born to Run" during the Tunnel of Love Express tour.
21.6.24
LED ZEPPELIN - STAIRWAY TO HEAVEN
Llançament: 8 de novembre de 1971
Àlbum: Led Zeppelin IV
"Stairway to Heaven" és un himne de rock llegendari de Led Zeppelin, presentat al seu quart àlbum d'estudi, conegut com a Led Zeppelin IV. Composada pel guitarrista Jimmy Page amb lletra escrita per Robert Plant. Considerada una de les millors cançons de rock de tots els temps, és celebrada per la seva estructura multifuncional, començant amb una introducció lenta i acústica abans de construir-se en un poderós arranjament de hard rock. La pista mostra el solo de guitarra icònic de Page i la veu emotiva de Plant, culminant en l’icònica frase acappella, "And she's buying a stairway to heaven" (I ella està comprant una escalinata cap al cel).
Led Zeppelin va començar a conceptualitzar "Stairway to Heaven" a principis de 1970 amb la intenció de crear una nova cançó èpica per servir com a punt focal de les seves actuacions en viu, substituint "Dazed and Confused". Jimmy Page va prendre la iniciativa en el desenvolupament de la cançó, experimentant amb diferents seccions de guitarra en el seu estudi de 8 pistes instal·lat a la seva casa en un vaixell. A l'abril d'aquell any, Page va insinuar als periodistes que la cançó podria tenir fins a 15 minuts de durada i la va descriure com a construcció cap a un clímax, retardant la bateria de John Bonham en la seva introducció. Al llarg d'uns 18 mesos de gira gairebé constant, la cançó va prendre forma gradualment. Page i Robert Plant van revelar que van començar a treballar-hi a Bron-yr-Aur, una casa de camp gal·lesa de 250 anys on ja havien escrit cançons per a "Led Zeppelin III".
Finalment, "Stairway to Heaven" va ser elaborada durant les sessions a Headley Grange a Hampshire, utilitzant l'estudi mòbil dels Rolling Stones. Headley Grange, tot i que mancava de l'encant romàntic de Bron-yr-Aur, posseïa el seu propi encant únic. Situada en una àrea remota, l’extensa i antiquada mansió mancava d'electricitat, però gaudia d'una acústica inmillorable. Els grups de rock cercaven refugi allà per a la solitud i la composició de cançons, protegits de les distraccions urbanes pel paisatge rural, on les úniques interrupcions provenien de la presència ocasional de xais i alguns animals salvatges.
Durant l'hivern glacial de 1970, la banda va recórrer a cremar les baranes de l'escala per escalfar-se, mentre que Robert Plant escrivia la lletra assegut davant la llar de foc. Jimmy Page ja havia enregistrat les seves idees musicals en cintes de cassette, fet que va ajudar en el desenvolupament de la peça. Una cinta d’assaig de "Stairway" va ajudar a refinar la lletra, amb la part essencial del ritme de John Bonham afegint dinamisme a la cançó. Page va buscar crear un impuls extra incorporant una fanfàrria abans del solo de guitarra, culminant en la potent veu de Plant.
El debut en directe de "Stairway to Heaven" a Belfast el 5 de març de 1971, va sorprendre el públic del Regne Unit, amb el seu desenvolupament simfònic captivant l’audiència. L’obra mestra de Led Zeppelin va mostrar elements contrastants i dispositius dramàtics, recordant la progressió de la música clàssica. Des de l’icònica introducció de guitarra acústica fins a la veu apassionada i el llegendari solo de guitarra, cada component va contribuir a l’èxit de la cançó. Malgrat l'absència dels flabiols de John Paul Jones de la versió de l'àlbum, la interpretació va calar com una obra mestra que va deixar una empremta inesborrable a la imaginació del públic.
En una entrevista de 1975 amb la revista Rolling Stone, Jimmy Page va parlar de la importància de "Stairway To Heaven", descrivint-la com una culminació de l'essència i l'habilitat de Led Zeppelin com a banda. Va destacar la seva naturalesa comprensiva, elogiant la incorporació de la força col·lectiva de la banda en lloc de solos individuals. Page va assenyalar la seva decisió deliberada d'evitar llançar-la com a single, reconeixent el seu estatus de referència en la seva carrera. Reflexionant sobre l'aspiració per una qualitat duradora en la música, Page va reconèixer el desafiament de replicar aquest assoliment però va expressar la determinació de la banda per continuar lluitant per l'excel·lència musical.
Entre les nombroses versions de "Stairway To Heaven", una actuació destaca per la seva interpretació excepcional i impacte emocional: la versió de 2012 d'Ann i Nancy Wilson de Heart al Kennedy Center, durant un concert d'homenatge a Robert Plant, Jimmy Page i John Paul Jones. Acompanyades per un cor gospel i recolzades a la bateria per Jason Bonham, fill de John Bonham, les germanes Wilson van oferir una interpretació fascinant que va captivar l'audiència. Plant, Page i Jones, que observaven des de la llotja, estaven visiblement emocionats mentre la cançó es desplegava. Més tard aquella nit, van expressar personalment el seu agraïment a les germanes Wilson per la seva inoblidable interpretació.
"Stairway to Heaven", sovint considerada la cançó de rock més famosa de tots els temps, mai no va ser un èxit de vendes perquè mai no es va llançar oficialment com a single al públic en general. En comptes d'això, les emissores de ràdio van rebre singles promocionals, que es van convertir en peces de col·leccionisme entre els fans.
LED ZEPPELIN - STAIRWAY TO HEAVEN
Released: November 8, 1971
Album: Led Zeppelin IV
"Stairway to Heaven" is a legendary rock anthem by Led Zeppelin, featured on their fourth studio album, commonly known as Led Zeppelin IV. Released on November 8, 1971, the song is composed by guitarist Jimmy Page with lyrics penned by lead vocalist Robert Plant. Regarded as one of the greatest rock songs of all time, it is celebrated for its multi-sectional structure, starting with a slow, acoustic introduction before building into a powerful hard rock arrangement. The track showcases Page's iconic guitar solo and Plant's emotive vocals, culminating in the iconic a cappella line, "And she's buying a stairway to heaven."
Led Zeppelin began conceptualizing "Stairway to Heaven" in early 1970 with the intention of creating a new, epic song to serve as the focal point of their live performances, replacing "Dazed and Confused." Jimmy Page took the lead in developing the song, experimenting with different sections on guitar in his 8-track studio installed in his boathouse. By April of that year, Page hinted to journalists that the song could be as long as 15 minutes and described it as building towards a climax, with John Bonham's drums delayed in their entrance. Over the course of about 18 months of almost constant touring, the song gradually took shape. Page and Robert Plant revealed that they began working on it at Bron-yr-Aur, a 250-year-old Welsh cottage where they had previously written songs for “Led Zeppelin III”.
Finally "Stairway to Heaven" was crafted during sessions at Headley Grange in Hampshire, utilizing the Rolling Stones’ mobile studio. Headley Grange, while lacking the romantic allure of Bron-yr-Aur, possessed its own unique charm. Situated in a remote area, the sprawling, antiquated mansion lacked electricity but boasted remarkable acoustics. Bands sought refuge there for solitude and songwriting, shielded from urban distractions by the pastoral landscape, where the only interruptions came from the occasional presence of sheep and other wildlife.
During the bitterly cold winter of 1970, the band resorted to burning the stairway's banisters for warmth, with Robert Plant writing the lyrics while seated by the blazing fire. Jimmy Page had already recorded his musical ideas on cassette tapes, which aided in the song's development. A rehearsal tape of "Stairway" helped refine the lyrics, with John Bonham's pivotal beat pickup adding to the song's dynamic. Page aimed to create an extra kick, incorporating a fanfare before the guitar solo, culminating in Plant's powerful vocals.
The live debut of "Stairway to Heaven" in Belfast on March 5, 1971, took the UK public by surprise, with its symphonic unfolding captivating audiences. Led Zeppelin's masterpiece showcased contrasting elements and dramatic devices, reminiscent of classical music's progression. From the iconic acoustic guitar intro to the passionate vocals and legendary guitar solo, each component contributed to the song's allure. Despite the absence of John Paul Jones' wooden recorders from the album version, the performance resonated as a masterpiece that left an indelible mark on the public's imagination.
In a 1975 interview with Rolling Stone magazine, Jimmy Page discussed the significance of "Stairway To Heaven," describing it as a culmination of Led Zeppelin's essence and prowess as a band. He emphasized its comprehensive nature, praising its embodiment of the band's collective strength rather than individual solos. Page noted their deliberate decision to avoid releasing it as a single, recognizing its milestone status in their career. Reflecting on the aspiration for enduring quality in music, Page acknowledged the challenge of replicating such achievement but expressed determination to continue striving for excellence.
Among the numerous cover versions of "Stairway To Heaven", one performance stands out for its exceptional rendition and emotional impact: the 2012 rendition by Ann and Nancy Wilson of Heart at the Kennedy Center, during a concert honoring Robert Plant, Jimmy Page, and John Paul Jones. Accompanied by a gospel choir and backed on drums by Jason Bonham, son of John Bonham, the Wilson sisters delivered a mesmerizing performance that captivated the audience. Plant, Page, and Jones, watching from the balcony, were visibly moved as the song unfolded. Later that night, they personally expressed their gratitude to the Wilson sisters for their unforgettable rendition.
"Stairway to Heaven," often regarded as the most famous rock song of all time, never became a chart hit because it was never officially released as a single to the general public. Instead, radio stations received promotional singles, which became coveted collector's items among fans.
