KATE BUSH – CLOUDBUSTING

Publicació: 14 d’octubre de 1985

Llistes: Regne Unit: núm. 20

Amb “Cloudbusting”, publicat l’octubre de 1985 com a segon single de “Hounds of Love”, Kate Bush va oferir una de les cançons més inusuals i emocionalment potents de la seva carrera: un senzill pop arrelat no pas en el romanç ni en la introspecció, sinó en les memòries d’un nen que observa com l’Estat s’enduu el seu pare. Va arribar fins al núm. 20 de les llistes britàniques i, amb el temps, s’ha convertit en una de les obres més estimades de Bush.

La cançó s’inspira en “A Book of Dreams”, les memòries publicades el 1973 per Peter Reich, fill del psicoanalista austríac Wilhelm Reich. Bush va descobrir el llibre per casualitat i va quedar captivada pel relat des del punt de vista infantil sobre la meravella científica, la innocència i la pèrdua sobtada. Les teories controvertides de Reich sobre l’“energia orgònica” i el seu “cloudbuster” casolà —una màquina que creia que podia manipular l’atmosfera— proporcionen la imatge central de la cançó, però el nucli emocional de la història es troba en un altre lloc: l’esperança desesperada d’un nen que pot fer que torni a ploure i, així, fer tornar el seu pare.

Bush transmet aquesta devastació íntima des del primer vers —“I wake up crying” (Em desperto plorant)—, un cop sec que ella va descriure com el to punyent ideal per a una història sobre un amor abruptament trencat. L’arranjament de la cançó reflecteix la tensió emocional: un ritme propulsiu, com el d’una locomotora de vapor, que Bush va tenir dificultats a perfeccionar fins que ella i Del Palmer van construir un so de tren artificial utilitzant efectes casolans i el sintetitzador Fairlight. Aquest pols mecànic suggereix moviment cap endavant, però la lletra queda suspesa en el record, atrapada entre el consol del passat i el dol del present.

Si la cançó és cinematogràfica, el videoclip —dirigit per Julian Doyle— la va convertir en cinema literalment. Donald Sutherland interpreta Wilhelm Reich, mentre Bush assumeix el paper del jove Peter. El seu càsting va ser inicialment controvertit: Bush volia interpretar clarament el noi, mentre que Doyle defensava l’ambigüitat. El resultat final —una interpretació emotivament crua i amb una identitat de gènere difusa— es va convertir en un dels vídeos més icònics dels anys vuitanta. L’escena final, amb Reich emportat per la força i Bush/Peter corrent darrere seu sense poder fer res, continua gravada en la memòria cultural amb la força d’un curtmetratge.

La participació de Sutherland va estar apunt de no produir-se. L’actor va rebutjar inicialment el projecte fins que Bush es va presentar personalment a la seva porta a l’hotel Savoy per convèncer-lo. La conversa que van mantenir, segons recordaria més tard, el va convèncer que no es tractava d’un videoclip convencional: era un homenatge, una obra d’art i un acte d’empatia. Els seus records vius del rodatge —inclosa una advertència a Bush perquè no es fumés un porro al plató— han passat a formar part de la llegenda de la cançó.

“Cloudbusting” no destaca només com un dels punts àlgids de “Hounds of Love”, sinó com una de les narratives musicals més colpidores de Kate Bush. És una rara cançó pop que uneix biografia, mitologia i memòria infantil —una exploració de la meravella i la pèrdua embolcallada en una melodia inoblidable. La seva frase, “Jo simplement sé que passarà alguna cosa bona”, continua sent una de les més esperançadores de Bush: una creença desafiant en la llum, fins i tot quan els núvols s’acumulen al cel.

KATE BUSH - CLOUDBUSTING

Released: October 14, 1985

Charts:  UK: #20    

With “Cloudbusting,” released in October 1985 as the second single from “Hounds of Love”, Kate Bush delivered one of the most unusual, emotionally songs of her career—a pop single rooted not in romance or introspection, but in the memoir of a child watching his father be taken away by the state. Peaking at No. 20 on the UK charts, the song has since become one of Bush’s most beloved works.

The track takes its inspiration from “A Book of Dreams”, the 1973 memoir by Peter Reich, son of Austrian psychoanalyst Wilhelm Reich. Bush, who discovered the book by accident, was captivated by the child’s-eye account of scientific wonder, innocence and sudden loss. Reich’s controversial theories about “orgone energy” and his homemade “cloudbuster”—a machine he believed could manipulate the atmosphere—provided the song’s central image, but the emotional heart of the story lies elsewhere: a boy’s desperate hope that he can make it rain again, and thus bring his father back.

Bush channels that intimate devastation from the first line—“I wake up crying”—a jolt she described as setting a pungent note for a story about love abruptly severed. The song’s arrangement mirrors the emotional tension: a propulsive, steam-engine rhythm that Bush struggled to perfect until she and Del Palmer constructed an artificial train sound using homemade effects and the Fairlight synthesizer. The mechanical pulse suggests forward motion, but the lyric remains suspended in memory, caught between past reassurance and present grief.

If the song is cinematic, the music video—directed by Julian Doyle—turned it into literal cinema. Donald Sutherland plays Wilhelm Reich, with Bush taking on the role of young Peter. Her casting was initially controversial; Bush wanted to portray the boy outright, while Doyle urged ambiguity. The final result—a gender-blurring, emotionally raw performance—became one of the most iconic videos of the 1980s. Its closing scene, as Reich is taken away and Bush/Peter runs helplessly after him, still lingers in the cultural memory with the force of a short film.

Sutherland’s involvement almost didn’t happen. The actor initially declined until Bush personally appeared at his door at the Savoy Hotel to persuade him. Their conversation, he later recalled, convinced him that the project was far from a typical music video: it was a tribute, a piece of art, and a work of empathy. His vivid memories of filming—including cautioning Bush about smoking a joint on set—have since become part of the song’s lore.

“Cloudbusting” stands not just as a highlight of “Hounds of Love”, but as one of Bush’s most compelling musical narratives. It is a rare pop song that bridges biography, mythology, and childhood memory—an exploration of wonder and loss wrapped in an unforgettable melody. Its refrain, “I just know that something good is gonna happen,” remains one of Bush’s most hopeful lines, a defiant belief in light even as the clouds gather overhead.