MEAT LOAF - BAT OUT OF HELL

Publicació: Maig de 1978

Llistes: Gran Bretanya: #8 

"Bat Out of Hell" és un himne de rock escrit per Jim Steinman per a l'àlbum icònic del 1977 de Meat Loaf del mateix nom. Inicialment llançada com a segon senzill a Austràlia al maig de 1978, va guanyar atenció internacional quan es va reeditar al gener de 1979 al Regne Unit i altres països europeus. La cançó, juntament amb gran part de l'àlbum, s'inspira en la història de Peter Pan i el País de Neverland. Steinman va imaginar una "versió de rock i ciència-ficció de Peter Pan", un concepte que va realitzar finalment el 2017 quan va acabar el musical en el qual havia estat treballant des de 1968.

Steinman la va escriure per ser la definitiva "cançó sobre un accident de moto" capturant la intensitat carregada d'adrenalina del viatge d'un motorista i l'impacte visceral d'un accident catastròfic. La lletra descriu vívidament l'espantós moment d'un accident, amb imatges del cor del motorista encara bategant mentre es trenca del cos, semblant a un ratpenat que escapa de l'infern. La influència de "Leader of the Pack", una altra cançó icònica amb una moto, és evident en la composició de Steinman, que aprofita l'atractiu i el perill associat amb la cultura de les motos.

"Bat Out of Hell" comença amb una introducció instrumental que dura gairebé dos minuts, caracteritzada per una interacció inquietant entre el piano i la guitarra. A mesura que comença la lletra, es desplega una narrativa intensa, que descriu un paisatge carregat de temes de maldat, armes, ganivets i la imatgeria crua de "carrers injectats de sang". Enmig d'aquest teló fosc, la cançó es centra en la representació d'una noia "pura", un símbol recurrent carregat de significat.

La cançó captura la intensitat del viatge del motociclista, la seva velocitat temerària esmentada amb la lletra "riding faster than any other boy has ever gone” (corrent més ràpid que cap altre noi ho ha fet mai). Obviant el perill imminent, es llença cap a la corba, adonant-se massa tard del perill que s'apropa. L'accident es captat per una cacofonia de bateria i guitarres que rugeixen, que fan ressò de la violència caòtica de la col·lisió. Mentre el motociclista es troba greument ferit, la lletra descriu una imatge crua de la seva forma destrossada amuntegada amb les restes en flames de la seva moto. Alhora, enmig de la destroça, veu el seu cor encara bategant, un moment visceral reflectit musicalment per la línia de baix palpitant creada per Kasim Sulton.

La tornada, "I'll be gone when the morning comes” (Marxaré quan arribi el matí), comporta un doble significat, representant tant la separació del protagonista de la seva amant com la inevitabilitat de la seva pròxima mort. Finalment, la cançó culmina amb la repetició inquietant de la frase "like a bat out of hell” (com un ratpenat sortint de l'infern), subratllant el final sobtat i violent del viatge del motorista.

Durant el procés d'enregistrament, el productor Todd Rundgren inicialment es va resistir a la idea de simular el so d'una moto amb la seva guitarra. La persistència de Steinman finalment el va convèncer a provar-ho. La interpretació de Rundgren, incloent el so de la moto i el següent solo, es va executar impecablement en una sola presa.

"Bat Out of Hell" inicialment no es va llançar com a single als Estats Units, només es va publicar una versió en maxisingle en edició limitada. Malgrat la seva llarga durada de 9 minuts i 56 segons, la cançó ràpidament va guanyar popularitat a les emissores de ràdio després del llançament de l'àlbum. Tot i que la seva llarga durada la feia inadequada per a les emissores de ràdio pop convencionals, "Bat Out of Hell" va trobar el seu lloc entre les emissores de Freeform i Album Oriented Rock, que dominaven les ones durant aquella època.

Al Regne Unit, "Bat Out of Hell" va ser editada per reduir-ne la durada a 6 minuts i 40 segons, fent-la més apte per a la ràdio, i posteriorment es va llançar com a senzill. Aquesta versió editada va entrar a les llistes de vendes al febrer de 1979, assolint una respectable posició número 15. Remarcablement, això va passar 16 mesos després del llançament inicial de l'àlbum. La cançó va experimentar un nou èxit el 1993 quan es va reeditar al Regne Unit, aquesta vegada més editada per reduir-ne la durada a 4 minuts i 50 segons. Malgrat ser una reedició, va aconseguir un lloc impressionant a les llistes, assolint la posició número 8.

MEAT LOAF - BAT OUT OF HELL

Released: May 1978

Charted:  UK: #8 

"Bat Out of Hell" is a rock anthem written by Jim Steinman for Meat Loaf's iconic 1977 album of the same name. Initially released as the second single in Australia in May 1978, it later gained international attention when re-released in January 1979 in the UK and other European countries. The song, along with much of the album, draws inspiration from the story of Peter Pan and the Neverland. Steinman envisioned a "rock 'n roll sci-fi version of Peter Pan," a concept he finally realized in 2017 with the completion of a musical he had been working on since 1968.

Steinman wrote it to be the ultimate "motorcycle crash song” capturing the adrenaline-fueled intensity of a rider's journey and the visceral impact of a catastrophic accident. The lyrics vividly depict the harrowing moment of a crash, with imagery of the rider's heart still beating as it breaks free from the body, akin to a bat escaping from hell. The influence of "Leader of the Pack," another iconic song featuring a motorcycle, is evident in Steinman's composition, which taps into the allure and danger associated with motorcycle culture.

"Bat Out of Hell" starts with an instrumental introduction lasting nearly two minutes, characterized by a haunting interplay between piano and guitar. As the lyrics commence, a vivid narrative unfolds, depicting a landscape fraught with themes of evil, guns, knives, and the stark imagery of "bloodshot streets." Amidst this dark backdrop, the song hones in on the portrayal of a "pure" girl, a recurring symbol imbued with significance.

The song captures the intensity of the biker's journey, his reckless speed emphasized by the lyric "riding faster than any other boy has ever gone." Oblivious to the impending danger, he hurtles into the curve, realizing too late the peril ahead. The crash is signaled by a cacophony of drums and roaring guitars, echoing the chaotic violence of the collision. As the biker lies fatally wounded, the lyrics paint a grim picture of his torn and twisted form, juxtaposed against the burning wreckage of his bike. Yet, amidst the carnage, he perceives his heart still beating, a visceral moment mirrored musically by the pulsating bass line crafted by Kasim Sulton.

The chorus, "I'll be gone when the morning comes," carries a dual meaning, signifying both the protagonist's departure from his lover and the inevitability of his impending demise. Finally, the song culminates with the haunting repetition of the line "like a bat out of hell," underscoring the abrupt and violent end to the biker's journey.

During the recording process, producer Todd Rundgren initially resisted the idea of simulating a motorcycle sound with his electric guitar. Steinman's persistence eventually convinced him to give it a try. Rundgren's performance, including the motorcycle sound and subsequent solo, was executed flawlessly in a single take.

"Bat Out of Hell" was initially excluded from single release in the US, with only a limited-edition 12-inch version made available. Despite its lengthy duration of 9 minutes and 56 seconds, the song quickly gained traction on radio stations following the album's release. While its extended length rendered it unsuitable for mainstream pop radio, "Bat Out of Hell" found favor among Freeform and Album Oriented Rock stations, which dominated the airwaves during that era. 

In the UK, "Bat Out of Hell" underwent editing to reduce its duration to 6 minutes and 40 seconds, making it more radio-friendly, and was subsequently released as a single. This edited version entered the charts in February 1979, reaching a respectable position of #15. Remarkably, this occurred 16 months after the album's initial release. The song experienced renewed success in 1993 when it was re-released in the UK, this time with further editing to shorten it to 4 minutes and 50 seconds. Despite its earlier release, it still managed to chart impressively, reaching #8 on the UK charts.