THE CLASH - THE MAGNIFICENT SEVEN

Publicació: 10 d'abril de 1981

Llistes: Regne Unit: #34

"The Magnificent Seven" és una fusió pionera de punk rock i influències del primer hip hop. Llançada el 1981 com el tercer senzill de l'àlbum "Sandinista!" dels Clash, la cançó va inspirar-se en l'escena emergent de l'hip hop a la ciutat de Nova York, especialment en grups com Sugarhill Gang i Grandmaster Flash & the Furious Five. Mick Jones, en particular, va quedar captivat per l'energia crua i els ritmes innovadors del hip hop, i aquesta influència és palpable al llarg de la cançó. El títol fa homenatge a la pel·lícula del Western de John Sturges del 1960 amb el mateix nom.

"The Magnificent Seven" va tenir uns inicis humils, amb el baixista d’Ian Dury and the Blockheads, Norman Watt-Roy, plantant les primeres llavors d'inspiració. Mick Jones va reconèixer ràpidament la necessitat d'alguna cosa funky per complementar el desig de Joe Strummer d'experimentar amb el rap. En un cop de creativitat espontani, Strummer va escriure la lletra a l'instant, i en poques hores, la cançó va ser enregistrada i finalitzada. Durant les sessions d'enregistrament de "Sandinista!", el baixista dels Clash, Paul Simonon, estava ocupat amb el seu paper d'actor a la pel·lícula "Ladies and Gentlemen, the Fabulous Stains". Per omplir el buit del baix en la seva absència, Watt-Roy va intervenir i va crear la línia de baix contagiosa que esdevindria el sinònim de "The Magnificent Seven".

No obstant això, el llançament de "Sandinista!" va provocar una lleugera polèmica a causa del crèdit de composició "The Clash" a cada cançó, obviant les contribucions significatives dels col·laboradors externs com Watt-Roy. Aquesta negligència no va reconèixer la valuosa aportació de fonts externes, exemplificada pel paper essencial de Watt-Roy en la conformació del so característic de la cançó.

Enregistrada als Electric Lady Studios al març de 1980 durant la primera etapa de les sessions de "Sandinista!", la lletra es van elaborar en un estil de corrent de consciència. La narrativa gira al voltant d'un dia de treball mundà, començant amb el so del despertador a les 7:00 del matí, assenyalant l'inici d'un altre dia monòton "Ring! Ring! It's 7:00 A.M.! Move yourself to go again" (Ring! Ring! Són les 7:00 A.M.! Mou-te per tornar-hi), plena de reflexions sobre qüestions socials com el comercialisme i la publicitat manipuladora "Working for a rise, better my station, take my baby to sophistication" (Treballant per pujar, millorar la meva posició, portar el meu nadó a la sofisticació) i la trista realitat de la brutalitat policial "What do we have for entertainment? Cops kickin' Gypsies on the pavement""What do we have for entertainment? Cops kickin' Gypsies on the pavement" (Què tenim per entreteniment? Policies pegant a gitanos al paviment).

La cançó pren un gir imaginatiu al situar figures històriques com Karl Marx, Friedrich Engels, Martin Luther King i Mahatma Gandhi en escenaris actuals. Per exemple, Marx i Engels es troben a la caixa d'un supermercat 7-11, i King i Gandhi pateixen la decepció de veure com el seu equip de futbol pateix una derrota contundent. Les frases finals imiten el format d'una "història divertida" sovint presentada als noticiaris, injectant un toc de fantasia parlant sobre anècdotes absurdes com curses d'estrussos o aspiradores que engoleixen ocellets domèstics.

Les veus col·lectives de la banda als cors aporten una energia carismàtica i un toc rebel a la cançó, mentre que la línia de baix persistent crea un ritme hipnòtic. La part de guitarra de Mick Jones brilla i aporta el to funky que destaca en la cançó.

THE CLASH - THE MAGNIFICENT SEVEN

Released: April 10, 1981

Charted: UK: #34 

"The Magnificent Seven" is a pioneering fusion of punk rock and early hip hop influences. Released in 1981 as the third single from the Clash's “Sandinista!” album, the song drew inspiration from the emerging hip hop scene in New York City, particularly acts like the Sugarhill Gang and Grandmaster Flash & the Furious Five. Mick Jones, in particular, was captivated by the raw energy and innovative rhythms of hip hop, and this influence is palpable throughout the track. The title of the song pays homage to John Sturges' 1960 Western film of the same name.

"The Magnificent Seven" had humble beginnings, with Ian Dury and the Blockheads' bassist Norman Watt-Roy planting the initial seeds of inspiration. Mick Jones quickly recognized the need for something funky to complement Joe Strummer's desire to experiment with rap. In a spontaneous burst of creativity, Strummer penned the lyrics on the spot, and within hours, the song was recorded and finalized. During the recording sessions for “Sandinista!”, Clash bassist Paul Simonon was occupied with his acting role in the film “Ladies and Gentlemen, the Fabulous Stains”. To fill the bass void in his absence, Watt-Roy stepped in and crafted the infectious bassline that would become synonymous with "The Magnificent Seven."

However, the release of “Sandinista!” sparked mild controversy due to the blanket "The Clash" writing credit on every song, overlooking significant contributions from external collaborators like Watt-Roy. This oversight failed to acknowledge the valuable input from outside sources, exemplified by Watt-Roy's essential role in shaping the song's sound.

Recorded at Electric Lady Studios in March 1980 during the early stages of the Sandinista! sessions, the lyrics were crafted in a stream-of-consciousness style. The narrative revolves around a mundane workday, starting with the ringing of the alarm clock at 7:00 A.M., signaling the beginning of another monotonous day ("Ring! Ring! It's 7:00 A.M.! Move yourself to go again"), peppered with reflections on societal issues like commercialism and manipulative advertising ("Working for a rise, better my station, take my baby to sophistication") and the grim reality of police brutality ("What do we have for entertainment? Cops kickin' Gypsies on the pavement"). 

The song takes an imaginative turn by placing historical figures like Karl Marx, Friedrich Engels, Martin Luther King, and Mahatma Gandhi in modern-day scenarios. For instance, Marx and Engels find themselves at a 7-11 store checkout, and King and Gandhi suffer the disappointment of watching their football team suffer a crushing defeat. The concluding lines mimic the format of a lighthearted "kicker story" often featured in newscasts, injecting a touch of whimsy with absurd anecdotes like ostrich races or vacuum cleaners swallowing pet budgies. 

The collective voices of the band on the choruses add a charismatic and rebellious energy to the song, while the persistent bass line creates a hypnotic groove. Mick Jones's guitar parts shine as some of his most memorable moments in the track.