GREG KIHN BAND - JEOPARDY

Llançament: Gener de 1983

Llistes d’èxits: EUA: #2, Regne Unit: #63

“Jeopardy”, de la Greg Kihn Band, forma part del seu àlbum “Kihnspiracy” de 1983 i es va convertir en el seu únic èxit al Top 10, arribant al número 2 del Billboard Hot 100. Escrita per Greg Kihn i el baixista Steve Wright, la cançó és un típic tema pop dels anys 80, però el que realment la va diferenciar va ser el seu videoclip.

Al vídeo, Greg Kihn interpreta un nuvi que experimenta por escènica abans del casament. En somnis, veu com els convidats es transformen en monstres i, finalment, fuig de la cerimònia. El videoclip porta els espectadors a un viatge surrealista ple d’escenaris estranys i onírics. Comença com una dolça història de casament, però aviat es converteix en un espectacle de terror amb imatges grotesques que recorden l’horror corporal de David Cronenberg i acaba amb un gir ambigu d’estil David Lynch. El vídeo deixa moltes preguntes obertes: Era la núvia realment un monstre? Tot era producte de la ment paranoica del nuvi? Eren els cadàvers fumants un símbol?

La història continua al videoclip de la següent cançó, “Reunited”, que parodia El Mag d’Oz i mostra els nuvis transportats a un món ple de bruixes i petits personatges anomenats “munchkihns.” Greg Kihn va defensar l’enfocament poc convencional dels seus videoclips, evitant la tendència de l’època d’imatges sexualitzades, preferint un estil entretingut i apte per a totes les edats. Reflectint sobre la indústria dels videoclips, Kihn va criticar amb humor l’ús excessiu de models atractives, contrastant la seva narrativa creativa amb l’estil provocatiu de bandes com Duran Duran.

Malgrat les interpretacions sobre possibles significats ocults, Greg Kihn va rebutjar la idea de símbols complexos en les seves cançons, explicant que les seves lletres solen abordar temes senzills inspirats en les relacions i en la seva parella. Jeopardy va suposar un canvi respecte al so habitual de rock de la banda, inclinant-se cap a un estil pop més peculiar que va connectar amb un públic més ampli. Tot i així, aquest èxit va ser una excepció per a la banda, que habitualment es mantenia fidel a les seves arrels rockeres.

Kihn es va resistir a les pressions de la seva discogràfica per replicar l’èxit de Jeopardy. El seu següent senzill, “Reunited”, i els àlbums posteriors van tornar a un estil de rock més directe que agradava als seus fans de sempre, però no van aconseguir repetir l’èxit comercial. Malgrat això, Kihn es mostrava orgullós de l’autenticitat de la banda i de la seva capacitat per entretenir nous públics amb actuacions enèrgicament diverses, fins i tot quan obrien concerts per a grups com Journey.

Més enllà de la música, Greg Kihn es va convertir en novel·lista i va passar molts anys com a DJ matinal a K-Fox FM a San Jose, Califòrnia, mentre continuava actuant en directe fins ben entrada la dècada del 2000. Greg Kihn va morir l’any 2024, als 75 anys, després d’una batalla contra l’Alzheimer.

GREG KIHN BAND - JEOPARDY

Released: January 1983

Charts:  US: #2    UK: #63 

“Jeopardy” by the Greg Kihn Band, from their 1983 album Kihnspiracy, became their only Top 10 hit, peaking at No. 2 on the Billboard Hot 100. Written by Greg Kihn and bassist Steve Wright, the song is a typical ‘80s pop tune, but its music video set it apart. 

In the video, Kihn portrays a groom who experiences cold feet, dreams of his wedding guests turning into monsters, and ultimately runs out on the ceremony. The video takes viewers on a surreal journey through layers of bizarre, dream-like scenarios. It begins as a sweet wedding story but quickly spirals into a horror-themed spectacle with grotesque imagery akin to David Cronenberg’s body horror and ends with an ambiguous, Lynchian twist. The plot leaves viewers pondering: Was the bride a monster? Was it all in the groom’s paranoid mind? Were the smoking corpses symbolic?

The story continues in the sequel video for “Reunited,” which parodies The Wizard of Oz as the bride and groom are whisked into a whimsical land filled with witches and “munchkihns.” Greg Kihn defended his unconventional approach to music videos, avoiding the era’s trend of sexualized imagery, instead aiming for family-friendly entertainment. Reflecting on the music video industry, Kihn humorously criticized the gratuitous use of video vixens, contrasting his creative storytelling with the provocative style of bands like Duran Duran.

Greg Kihn dismissed the notion of hidden meanings or complex symbolism in his songs, explaining that his lyrics typically revolve around simple themes, often inspired by relationships and his girlfriend. The 1983 hit “Jeopardy” was a departure from the Greg Kihn Band’s usual rock sound, leaning into a quirky pop style that connected with a broader audience and became their biggest hit, but this success was an outlier for the band, which predominantly stuck to their rock roots.

Kihn resisted pressure from his record company to replicate the success of “Jeopardy.” Their next single, “Reunited,” and subsequent albums returned to a straightforward rock style, which appealed more to their longtime fans but failed to produce another major hit. Kihn took pride in the band’s authentic approach and their ability to entertain new audiences with diverse, high-energy live performances, even when opening for major acts like Journey.

Beyond music, Greg Kihn became a novelist and spent many years as a morning DJ at K-Fox FM in San Jose, California, while continuing to perform live into the 2000s, often at venues like the Santa Cruz Beach Boardwalk. Kihn passed away in 2024 at the age of 75 after battling Alzheimer’s disease.