ROD STEWART - MAGGIE MAY

Llançament: Juliol de 1971

Llistes d’èxits: EUA: #1 (5 setmanes) | Regne Unit: #1 (5 setmanes)

“Maggie May” és una cançó coescrita per Rod Stewart i Martin Quittenton, inclosa en l’àlbum de 1971 “Every Picture Tells a Story”. Es va convertir en un èxit massiu, assolint simultàniament el número 1 a les llistes del Regne Unit i dels Estats Units. L’àlbum també va arribar al primer lloc en ambdós països, fent que Stewart es convertís en el primer artista a tenir una cançó i un àlbum número 1 als EUA i al Regne Unit al mateix temps.

“Maggie May” s’inspira en la primera experiència sexual de Rod Stewart al Beaulieu Jazz Festival de 1961 amb una dona més gran. Tot i que l’experiència va ser breu i incòmoda, Stewart la va convertir en una història fictícia una dècada més tard, creant així el seu primer gran èxit. El nom “Maggie May” prové d’una cançó tradicional de Liverpool sobre una prostituta. Avui dia, Stewart encara no sap si la dona real es va reconèixer a la cançó.

“Maggie May” ha rebut crítiques per les seves connotacions misògines, ja que Stewart relata la seva trobada amb una dona més gran mentre n’insulta l’aparença i li nega tota agència. La cançó reflecteix una visió antiga de la Madonna-whore complex, però la interpretació de Stewart transmet vulnerabilitat i autoodi, contrastant amb representacions més agressives i sarcàstiques d’altres cantants, com Mick Jagger. Tot i les seves mancances, l’afecte genuí de Stewart per Maggie i l’eufòria de l’experiència humanitzen la cançó.

Inicialment, “Maggie May” semblava un èxit improbable per la seva manca d’una tornada tradicional i per la seva llarga durada de 5:46. Mercury Records la va llançar com a cara B de “Reason to Believe”, que va arribar només al lloc 62 l’agost de 1971, però les emissores de ràdio van començar a donar preferència a “Maggie May”, cosa que va portar Mercury a promocionar-la com a cara A. La cançó va escalar fins al número 1 l’octubre de 1971.

Hi ha afirmacions conflictives sobre qui va ser el primer a posar Maggie May a la ràdio. Rod Stewart va atribuir el mèrit a un DJ de Cleveland, probablement Mitch Michaels de WMMS. Mentrestant, Chuck Buell, director musical de WLS a Chicago, va afirmar que va identificar “Maggie May” com un èxit, la va posar en rotació i va convèncer Ted Atkins de KHJ Los Angeles perquè fes el mateix, malgrat l’èmfasi inicial de Mercury en “Reason to Believe”.

El músic britànic Ray Jackson, de la banda Lindisfarne, va tocar la mandolina a Maggie May i en altres cançons de Stewart, rebent només una tarifa de sessió de 15 lliures. L’any 2003, Jackson va amenaçar amb emprendre accions legals, al·legant que la seva aportació era vital per a l’èxit de la cançó i que mereixia un crèdit com a coautor. Stewart va rebutjar la demanda, argumentant que Jackson havia estat contractat com a músic de sessió. Per agreujar la situació, els crèdits de l’àlbum indicaven irònicament: “The mandolin was played by the mandolin player in Lindisfarne. The name slips my mind” (La mandolina la tocava el mandolinista a Lindisfarne. El nom se m'escapa del cap). Jackson no va arribar a presentar la demanda als tribunals, però el seu posicionament públic va destacar la seva contribució i va promoure la seva obra artística posterior.

Des del punt de vista musical, “Maggie May” és excepcional, fusionant perfectament elements de folk i rock. La melodia acústica central de Martin Quittenton, l’orgue d’Ian McLagan i el solo icònic de mandolina de Ray Jackson al minut 4:26 donen a la cançó el seu caràcter distintiu. Les contribucions de Ronnie Wood, des de les línies de baix fins a la guitarra de 12 cordes i el solo elèctric, aporten profunditat. L’èxit de la cançó el 1971 reflectia les tendències populars del moment, amb un estil narratiu personal propi dels cantautors de l’època. La combinació de l’energia del rock amb la calidesa del folk va fer que “Maggie May” esdevingués un clàssic atemporal.

ROD STEWART - MAGGIE MAY

Released: July 1971

Charts:  US: #1 (5 weeks)  UK: #1 (5 weeks)

“Maggie May” is a song co-written by Rod Stewart and Martin Quittenton, featured on Stewart’s 1971 album “Every Picture Tells a Story”. It became a massive hit, topping both the UK and US charts simultaneously. The album also reached #1 in both countries, making Stewart the first artist to achieve a #1 song and album in the US and UK at the same time.

“Maggie May” was inspired by Rod Stewart’s first sexual experience at the 1961 Beaulieu Jazz Festival with an older woman. While the encounter was brief and awkward, Stewart fictionalized it into the song a decade later, creating his first major hit. The name “Maggie May” was taken from a traditional Liverpudlian song about a prostitute. To this day, Stewart doesn’t know if the real woman recognized herself in the song.

“Maggie May” has drawn criticism for its misogynistic undertones, as Rod Stewart recounts his tryst with an older woman while insulting her appearance and denying her agency. The song reflects a dated Madonna-whore complex, but Stewart’s delivery conveys vulnerability and self-loathing, contrasting with Mick Jagger’s more venomous depictions of women. Stewart’s genuine affection for Maggie and the elation of the experience humanize the song despite its flaws.

“Maggie May” was initially considered an unlikely hit due to its lack of a traditional chorus and lengthy 5:46 runtime. Mercury Records released it as the B-side to “Reason to Believe”, which peaked at #62 in August 1971. However, radio stations began flipping the single to play “Maggie May”, leading Mercury to promote it as the A-side. The song climbed to #1 by October.

There are competing claims over who first played “Maggie May” on the radio. Rod Stewart credited a DJ in Cleveland, likely Mitch Michaels at WMMS, for flipping the record. Meanwhile, Chuck Buell, music director at WLS in Chicago, claimed he identified “Maggie May” as a hit, put it in rotation, and convinced Ted Atkins at KHJ Los Angeles to do the same, despite Mercury’s initial promotional focus on “Reason to Believe”.

Ray Jackson, a British musician from the band Lindisfarne, played the mandolin on “Maggie May” and other Rod Stewart tracks, receiving only a £15 session fee. In 2003, Jackson threatened legal action, claiming his mandolin part was vital to the song’s success and that he deserved a writing credit. Stewart dismissed the claim, stating Jackson’s work was paid as “work-for-hire.” Adding to Jackson’s frustration was Stewart’s album credit, which read: “The mandolin was played by the mandolin player in Lindisfarne. The name slips my mind.” Although Jackson never pursued the case in court, his public stance highlighted his contributions and promoted his later artistic work.

Musically, “Maggie May” is exceptional, blending folk and rock elements seamlessly. Co-writer Martin Quittenton’s central acoustic melody, Ian McLagan’s organ, and Ray Jackson’s iconic mandolin solo at 4:26 give the song its distinct character. Ronnie Wood’s contributions, from basslines to 12-string guitar and electric solo, add further depth. The song’s success in 1971 reflected its alignment with popular trends of the time. It combines two memorable solos, including one from an unconventional rock instrument (the mandolin), and tells a personal, character-driven story like much of the era’s singer-songwriter music. By fusing the energy of rock with the warmth of folk, “Maggie May” became a timeless classic.