CULTURE CLUB - KARMA CHAMELEON

Llançament: 5 de setembre de 1983

Posicions a les llistes: Estats Units: #1 (3 setmanes)   Regne Unit: #1 (6 setmanes)

“Karma Chameleon”, llançada al setembre de 1983, és una cançó de Culture Club inclosa a l’àlbum “Colour by Numbers”. Va ser un èxit massiu, liderant la llista de singles del Regne Unit durant sis setmanes i convertint-se en el senzill més venut de 1983 al país. La cançó va assolir el número 1 en 20 països, incloent-hi tres setmanes al cim del Billboard Hot 100 dels Estats Units a principis de 1984, consolidant-se com l’èxit global més gran de Culture Club i l’únic número 1 de la banda als Estats Units.

Boy George va descriure “Karma Chameleon” com una reflexió sobre la por a l’alienació i la importància de l’autenticitat, advertint que no ser fidel a un mateix comporta repercussions kàrmiques. La lletra està influenciada per la complicada relació romàntica i professional de George amb el bateria Jon Moss, una relació que en aquell moment es mantenia privada però que sovint inspirava la música de Culture Club. Coescrita per Phil Pickett, un antic teclista de Sailor, la cançó reflecteix l’estil col·laboratiu de composició de la banda, amb George centrant-se principalment en les lletres.

El tema inclou una part destacada d’harmònica tocada per Judd Lander, un músic de sessió de Liverpool que també havia col·laborat a “Church of the Poison Mind” de Culture Club. Tot i això, el vídeo musical mostra un actor negre simulant tocar l’harmònica en un vaixell fluvial, mentre que Lander és blanc. Aquesta decisió reflecteix una tendència habitual dels vídeos musicals de l’època, també present en altres temes en què Lander havia participat. Curiosament, el vídeo de “Karma Chameleon” inclou la banda però cap instrument, a excepció de l’harmònica.

El vídeo musical, dirigit per Peter Sinclair, es va gravar el 1983 a Desborough Island, a Weybridge. Ambientat al Mississippi de 1870, mostra una festa vibrant i multiracial amb personatges vestits amb roba de l’època, incloent-hi peces de color vermell, daurat i verd, com es menciona a la lletra. Boy George hi apareix amb el seu estil característic: roba acolorida, trenes llargues, guants sense dits i un barret bombí. La narrativa del vídeo segueix un carterista i lladre de joies que roba entre la multitud. A bord d’un vaixell anomenat The Chameleon, el lladre és enxampat fent trampes al pòquer amb una mà guanyadora. Obliguen el lladre a tornar els objectes robats i, finalment, l’obliguen a caminar per la taula fins a caure al riu, empès pels para-sols de les dames. A mesura que cau la nit, la festa al vaixell continua.

Culture Club va afrontar una demanda per plagi relacionada amb aquesta cançó, presentada pels compositors de “Handy Man”, un èxit de 1960 de Jimmy Jones. Boy George va reconèixer la possibilitat d’haver escoltat la cançó abans, però va negar haver-la copiat intencionadament, fent broma: “Els vam donar deu penics i una poma” per resoldre l’assumpte.

CULTURE CLUB - KARMA CHAMELEON

Released: September 5, 1983

Charts:  US: #1 (3 weeks)  UK: #1 (6 weeks)

“Karma Chameleon,” released in September 1983, is a song by Culture Club from their album “Colour by Numbers”. It became a massive hit, topping the UK singles chart for six weeks and becoming the best-selling single of 1983 in the UK. The song reached number one in 20 countries, including a three-week reign atop the US Billboard Hot 100 in early 1984, marking Culture Club’s biggest global hit and only US number-one single.

Boy George described “Karma Chameleon” as addressing the fear of alienation and the importance of authenticity, warning that failing to be true to oneself leads to karmic repercussions. The song’s lyrics were influenced by George’s complicated romantic and professional relationship with drummer Jon Moss, inspiring lines like “You’re my lover, not my rival.” Their relationship, kept private at the time, often shaped Culture Club’s music. Co-written by Phil Pickett, a former Sailor keyboardist, the song reflects the collaborative songwriting style of the band, with George primarily handling the lyrics.

Judd Lander played the harmonica on “Karma Chameleon,” a prominent element in the track’s arrangement. Lander, a Liverpool native and accomplished session musician, also contributed to Culture Club’s “Church of the Poison Mind.” The music video, however, features a black actor miming the harmonica performance on a riverboat, though Lander is white. This decision reflects a recurring trend in music videos of the era, as seen in Lander’s harmonica work being mimed by a black actor in Robbie Nevil’s “Wot’s It to Ya?” The “Karma Chameleon” video is unique in featuring the band but no instruments except for the harmonica.

The music video directed by Peter Sinclair, was filmed at Desborough Island in Weybridge in 1983. Set in 1870 Mississippi, it features a lively, multiracial crowd dressed in 19th-century attire, including red, gold, and green outfits referenced in the lyrics. Boy George sports his signature look with colorful clothing, long braids, fingerless gloves, and a bowler hat. The narrative follows a pickpocket and jewelry thief stealing from the crowd. Onboard a riverboat called The Chameleon, the thief is caught cheating at poker with a royal flush. He is forced to return his stolen goods and walk the plank at the prodding of ladies’ parasols, plunging into the river. As evening falls, the party aboard the boat continues.

Culture Club faced a plagiarism lawsuit over this song from the writers of “Handy Man,” a 1960 hit by Jimmy Jones. Boy George acknowledged the possibility of having heard the song before but denied intentionally copying it, joking, “We gave them ten pence and an apple” to resolve the issue.