EDDY GRANT - ELECTRIC AVENUE

Llançament: 18 d’abril de 1983

Posició a les llistes: EUA: #2 | Regne Unit: #2

“Electric Avenue” és una cançó del músic guyanès-britànic Eddy Grant, llançada al seu àlbum de 1982 “Killer on the Rampage”. Escrita i produïda pel mateix Grant, es va convertir en un dels grans èxits de 1983, impulsada en gran part pel seu videoclip, filmat a Barbados. El single va arribar al número 2 al Regne Unit el gener de 1983 i, al juliol, va escalar fins al número 2 del Billboard Hot 100 als EUA.

Als primers anys de MTV, la cadena va ser criticada per la seva falta de diversitat racial, ja que poques vegades programava artistes negres. Però després de l’èxit de “Billie Jean” de Michael Jackson, MTV va començar a diversificar-se, i cançons com “Electric Avenue” es van incloure en la seva rotació. L’exposició a MTV va ser clau per a l’èxit de la cançó als Estats Units.

El títol “Electric Avenue” fa referència a un carrer de Brixton (Londres), que va ser el primer mercat il·luminat amb electricitat. Brixton, conegut per la seva important població caribenya, va ser escenari dels disturbis de 1981, causats per la desocupació, el racisme i la pobresa. Grant, que havia estat vinculat al Black Theatre de Brixton, es va veure molt afectat per aquests fets i la va escriure com una crítica a la desigualtat racial i social. La lletra reflecteix la frustració d’un home pobre que observa un món ple de riquesa i oportunitats que ell mai no podrà assolir.

“Electric Avenue” es va gravar amb una instrumentació mínima—només sintetitzador, bateria i guitarra—, tots interpretats pel mateix Grant. El seu so característic es va aconseguir mitjançant un procés de postproducció que incloïa un efecte de reverberació no lineal que imitava el so d’una motocicleta. L’enginyer de so Frank Aggarat va dubtar sobre l’ús d’aquest efecte, però Grant estava convençut que tindria impacte. Un altre element destacat de la producció va ser l’ús d’un efecte de retard a la caixa de la bateria, que, tot i no ser perfectament executat, va acabar donant personalitat i força a la cançó.

El setembre de 2020, Eddy Grant va demandar Donald Trump per l’ús no autoritzat de la cançó en un vídeo de campanya publicat a Twitter. El vídeo es va visualitzar més de 13 milions de vegades, però es va eliminar després que Grant presentés una denúncia per infracció de drets d’autor. Trump va intentar desestimar la demanda al·legant ús legítim i immunitat presidencial, però el tribunal va rebutjar aquests arguments.

El 13 de setembre de 2024, la justícia va fallar a favor de Grant, declarant que l’anunci no es considerava ús legítim i que Trump era responsable de danys i costes legals. A partir d’aquell moment, el cas es va centrar a determinar la quantitat que Grant rebria. Finalment, el 20 de novembre de 2024, ambdues parts van arribar a un acord extrajudicial, i la demanda es va retirar. Els termes de l’acord no es van fer públics.

EDDY GRANT - ELECTRIC AVENUE

Released: April 18, 1983

Charts:  US: #2    UK: #2 

“Electric Avenue” is a song by Guyanese-British musician Eddy Grant, released on his 1982 album “Killer on the Rampage”. Written and produced by Grant, it became one of the biggest hits of 1983, largely due to its music video, which was filmed in Barbados. The song first reached #2 in the UK in January 1983 before climbing to #2 on the US Billboard Hot 100 in July.

In the early years of MTV, the network faced criticism for not featuring black artists, but after the success of Michael Jackson’s Billie Jean, MTV expanded its diversity, adding songs like Electric Avenue to its rotation. The video’s exposure on MTV played a crucial role in the song’s success in the US.

The title “Electric Avenue” refers to a street in Brixton, South London, which was the first market street to be lit by electricity. Brixton, known for its large Caribbean immigrant population, was the site of the 1981 Brixton riot, sparked by tensions over unemployment, racism, and poverty. Eddy Grant, who had been involved in the Black Theatre of Brixton, was deeply affected by these events. In response, he wrote this song as a commentary on racial and social inequality. “Electric Avenue” tells the story of a poor man observing a world of wealth and success that remains out of his reach. 

Electric Avenue was crafted with minimal instrumentation—just basic synth, a drum kit, and a guitar—all played by Eddy Grant himself. The song’s distinctive sound was shaped through processing, including a unique effect that mimicked a motorbike, created using non-linear reverb. Grant’s studio engineer, Frank Aggarat, initially questioned the boldness of this effect, but Grant was convinced it would make an impact. A key production element was a delay effect on the snare drums, which wasn’t always perfectly executed but ultimately added to the song’s distinctiveness. 

In September 2020, Eddy Grant sued President Donald Trump for the unauthorized use of the song in a campaign video posted on Twitter. The video, viewed over 13 million times, was removed after Grant filed a copyright complaint. Trump attempted to dismiss the lawsuit, citing fair use and presidential immunity, but the court rejected these arguments.

On September 13, 2024, the court ruled in Grant’s favor, stating that the campaign ad did not qualify as fair use and that Trump was liable for damages and legal fees. The case then focused on determining the amount Grant would receive. On November 20, 2024, both parties reached a settlement, and the lawsuit was discontinued, though the terms of the settlement were not disclosed.