THE POLICE - BRING ON THE NIGHT / REGGATTA DE BLANC

Llançament: 5 d’octubre de 1979

Àlbum: Reggatta de Blanc

“Bring on the Night” és una cançó escrita pel baixista i vocalista Sting, que ocupa la quarta posició al segon àlbum d’estudi de The Police, “Reggatta de Blanc”. Considerada pel bateria Stewart Copeland com una de les millors pistes de l’àlbum, va ser llançada com a senzill als Estats Units, França i Alemanya, aconseguint classificar-se només a França, on va arribar al número 6.

La cançó expressa el desig del narrador d’escapar i transformar-se, simbolitzat pel consol de la nit. La lletra reflecteix l’anhel de deixar enrere la monotonia del dia i les càrregues del passat, abraçant la nit com una metàfora de nous inicis. Temes com la incertesa i la frustració es transmeten a través d’imatges vives, com el “signe d’interrogació” que simbolitza la imprevisibilitat de la vida i la “ceguesa”, que representa els obstacles per aconseguir claredat. La repetició de la tornada subratlla la desesperació per un canvi, mentre que el solo de guitarra intensifica l’emoció. La peça reflexa el desig universal de llibertat, renovació i l’oportunitat de créixer.

Sting va incorporar a “Bring on the Night” lletres d’una cançó anterior seva, “Carrion Prince (O Ye of Little Hope)”, incloent-hi la frase “when the evening spreads itself against the sky”, que pren inspiració del poema de T.S. Eliot The Love Song of J. Alfred Prufrock. Sting, reflexionant sobre la seva influència, va parafrasejar l’afirmació d’Eliot que els poetes madurs transformen creativament allò que prenen prestat, creant una obra nova i cohesionada.

Posteriorment, Sting va reinventar “Bring on the Night” amb la seva banda de jazz-fusió durant la gira de “The Dream of the Blue Turtles”, donant també aquest nom a un àlbum en directe.

“Reggatta de Blanc,” la peça que dóna títol al segon àlbum de The Police és una composició instrumental nascuda de les improvisacions en directe que la banda feia durant les interpretacions de “Can’t Stand Losing You”. Com que el grup tenia un repertori limitat en aquell moment, allargaven les cançons amb sessions de jam. Aquestes improvisacions es van convertir en una peça pròpia quan van gravar el segon àlbum.

“Reggatta de Blanc”, juntament amb “Deathwish”, són les dues úniques cançons de The Police acreditades als tres membres de la banda, ja que la majoria de les peces són obra exclusiva de Sting. Amb una combinació de vocalitzacions i paraules disperses de Sting, la peça captura l’essència del so reggae-rock de la banda. La seva rítmica contagiosa i l’arranjament dinàmic van fer que “Reggatta de Blanc” guanyés el Premi Grammy a la Millor Interpretació Instrumental de Rock l’any 1980.

Els tres primers àlbums de The Police—“Outlandos d’Amour”, “Reggatta de Blanc” i “Zenyatta Mondatta”—van ser titulats pel mànager de la banda, Miles Copeland, utilitzant paraules inventades. Entre ells, “Reggatta de Blanc” és únic per ser l’únic títol compartit amb una cançó. En el llenguatge inventat per Copeland, la frase es tradueix com a “Reggae Blanc,” un homenatge a l’estil reggae influït per la banda. Aquesta estratègia de denominació va canviar amb els quart i cinquè àlbums, “Ghost in the Machine” i “Synchronicity”, els títols dels quals van ser escollits per Sting.

THE POLICE - BRING ON THE NIGHT / REGGATTA DE BLANC

Released: October 5, 1979

Album: Reggatta de Blanc

“Bring on the Night” is a song written by bassist and vocalist Sting. It is the fourth track on their second studio album, “Reggatta de Blanc”. The song is considered by drummer Stewart Copeland to be one of their finest album tracks. Although released as a single in the United States, France, and Germany, the song only charted in France, where it reached #6. 

“Bring on the Night” captures the narrator’s longing for escape and transformation, symbolized by the solace of nighttime. The lyrics reflect a yearning to leave behind the monotony of daylight and the burdens of the past, embracing the evening as a metaphor for new beginnings. Themes of uncertainty and frustration are conveyed through vivid imagery, such as a “question mark” symbolizing life’s unpredictability and “blindness” representing obstacles to clarity. The repetition of the chorus emphasizes desperation for change, while the guitar solo deepens the emotional intensity. The song portrays the universal human desire for freedom, renewal, and the chance to grow.

Sting incorporated lyrics from his earlier song “Carrion Prince (O Ye of Little Hope)” into “Bring on the Night,” borrowing the line “when the evening spreads itself against the sky” from T.S. Eliot’s poem The Love Song of J. Alfred Prufrock. Reflecting on his inspiration, Sting paraphrased Eliot’s assertion that mature poets creatively transform what they borrow, crafting something distinct and cohesive.

Sting later reimagined “Bring On The Night” with his jazz fusion band for “The Dream of the Blue Turtles” tour even naming a live album after it. 

“Reggatta de Blanc,” the title track of The Police’s 1979 album, is an instrumental composition born from the band’s early live improvisations during performances of “Can’t Stand Losing You.” At the time, The Police had a limited repertoire, so they would extend the song with a jam session. This improvisation evolved into a standalone track when they recorded their second album. “Reggatta de Blanc,” along with “Deathwish,” is one of only two songs credited to all three members of The Police. Most of the band’s songs are credited solely to Sting.

Featuring a mix of vocalizations and sparse words by Sting, the song captures the essence of the band’s reggae-inspired rock sound. Its infectious rhythm and dynamic arrangement earned “Reggatta de Blanc” the Grammy Award for Best Rock Instrumental Performance in 1980.

The first three albums by The Police—“Outlandos d’Amour”, “Reggatta de Blanc”, and “Zenyatta Mondatta”—were named by the band’s manager, Miles Copeland, using invented words. Of these, “Reggatta de Blanc” is unique as the only title shared with a song. In Copeland’s fabricated language, the phrase translates to “White Reggae,” a nod to the band’s reggae-influenced style. The naming approach shifted with their fourth and fifth albums, “Ghost in the Machine” and “Synchronicity”, whose titles were chosen by Sting.