ROLLING STONES - (I CAN’T GET NO) SATISFACTION

Publicada: 4 de juny de 1965 (EUA)  20 d'agost de 1965 (Regne Unit)

Llistes: EUA: #1 (4 setmanes)  Regne Unit: #1 (2 setmanes)

"(I Can't Get No) Satisfaction" és una cançó escrita per Mick Jagger i Keith Richards que exhibeix un riff de guitarra fascinant de Richards que fa reconeixible inmediatament la cançó. Ampliament aclamada com un dels millors ganchos de la història de la música, la lletra toca temes de frustració sexual i comercialisme. Reverenciada com una de les cançons més icòniques del món, "Satisfaction" va ser induïda al Saló de la Fama dels Grammy el 1998 i afegida al Registre Nacional de Gravacions de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units el 2006.

"(I Can't Get No) Satisfaction" va ser enregistrada només cinc dies després que Keith Richards concebés inicialment la idea de la cançó. Llançada com a single als Estats Units tres setmanes després, es va convertir ràpidament en un èxit massiu, impulsant els Rolling Stones a l'estrellatge a Amèrica. La cançó va arribar al número u a la llista Billboard Hot 100 el 10 de juliol, on va romandre durant quatre setmanes consecutives. També va ser inclosa a l'edició americana del seu quart àlbum d'estudi, "Out of Our Heads", llançat aquell juliol.

Al Regne Unit, la cançó va afrontar-se a una censura inicial, només sent retransmesa a emisores de ràdio pirates a causa de la seva lletra excessivament suggerent sexualment, però el single va ser finalment llançat el 20 d'agost de 1965, després que els Stones insistissin en estar presents al país per donar suport al seu llançament. També va arribar al número u a l’UK Singles Chart el 15 de setembre, on va romandre dues setmanes, esdevenint el seu quart número u al seu país natal.

L'experiència de Keith Richards a l'estadi Jack Russell a Clearwater, Florida, el 6 de maig de 1965, durant la primera gira dels Rolling Stones pels Estats Units, es va convertir en el catalitzador d'un dels riffs i lletres més icònics de la música rock. Enmig del caos mentre uns 200 joves es barallaven amb agents de policia, els Stones van aconseguir interpretar només quatre cançons abans que la interrupció els obligués a aturar l’actuació. Aquella mateixa nit, Richards es va despertar a l’habitació de l'hotel amb el riff de guitarra, ara famós, i la lletra "can't get no satisfaction" ressonant al seu cap. Va enregistrar ràpidament el riff en una grabadora portàtil, capturant no només la inspiració musical sinó també els sons dels seus propis roncs. La setmana següent, armat amb la idea enregistrada, Richards la va portar a l'estudi, immortalitzant-la finalment en l'èxit "(I Can't Get No) Satisfaction". Richards s’allotjava a l'Hotel Fort Harrison, llavors conegut com a Jack Tar Harrison Hotel, quan la inspiració va arribar.

Mick Jagger en va escriure la majoria de la lletra excepte la memorable tornada "can't get no satisfaction". La lletra reflecteix les observacions de Jagger sobre Amèrica, mostrant el contrast entre l'autenticitat i l'artificialitat. Retracta la recerca dels homes per experiències genuïnes enmig de la influència omnipresent del consumisme i el màrqueting. Les experiències personals de Jagger amb el consumisme d'Amèrica durant les gires dels Rolling Stones van formar la seva perspectiva, i la banda posteriorment va aprofitar aquest aspecte a través de patrocinis i venda de merchandising, aconseguint un gran èxit financer als Estats Units.

Keith Richards va experimentar amb una Gibson Fuzz Box mentre enregistrava "(I Can't Get No) Satisfaction", amb l’intenció d'utilitzar-la per esbossar una secció de vents amb notes sostingudes. Inicialment, no tenia plans d'incloure el so de guitarra distorsionat en la gravació final, però la resta de la banda va quedar impressionada amb el so únic i poc convencional que produïa la Fuzz Box. Malgrat les reticències de Richards pel caràcter artificiós de l'efecte, la banda el va convèncer de prescindir de la secció de vents i mantenir el so distorsionat de la guitarra, fent que finalment fos la característica reconeixible de la cançó.

La reflexió de Mick Jagger sobre "(I Can't Get No) Satisfaction" en una entrevista del 1995 destaca el seu important impacte en la carrera dels Rolling Stones. Reconeix el paper fonamental de la cançó en impulsar la banda a l'estrellatge global, descrivint-la com la melodia característica que els va distingir dels altres grups. Jagger destaca el títol, el memorable riff de guitarra i el so innovador com a factors claus del seu èxit. També assenyala que la cançó va capturar perfectament l'esperit de l'època, parlant de temes d'alienació i frustració sexual que reflectien el sentir del públic en aquell moment. En general, Jagger reconeix la importància de la cançó en el llegat de la banda i el seu impacte cultural.

ROLLING STONES - (I CAN’T GET NO) SATISFACTION

Released: June 4, 1965 (US)  August 20, 1965 (UK)

Charted:  US: #1 (4 weeks)  UK: #1 (2 weeks)

"(I Can't Get No) Satisfaction" is a song by the English rock band the Rolling Stones. Composed by Mick Jagger and Keith Richards, it showcases a mesmerizing guitar riff by Richards that drives the song. Widely acclaimed as one of the greatest hooks in music history, the track's lyrics touch upon themes of sexual frustration and commercialism. Revered as one of the world's most iconic songs, "Satisfaction" was inducted into the Grammy Hall of Fame in 1998 and added to the National Recording Registry of the Library of Congress in 2006.

"(I Can't Get No) Satisfaction" was recorded only five days after Keith Richards initially conceived the idea for the song. Released as a single in the US three weeks later, it quickly became a massive hit, propelling The Rolling Stones to stardom in America. The song reached number one on the Billboard Hot 100 chart on July 10, where it remained for four consecutive weeks. It was also included on the American edition of their fourth studio album, "Out of Our Heads," released that July. 

In the UK, the song faced initial censorship, only being played on pirate radio stations due to its sexually suggestive lyrics, but the single was finally released on August 20, 1965, after The Stones insisted on being present to support its release. It also reached number one on the UK Singles Chart on September 15, where it stayed for two weeks, becoming their fourth number one single in their home country. 

Keith Richards' experience at the Jack Russell Stadium in Clearwater, Florida on May 6, 1965, during The Rolling Stones' first US tour, became the catalyst for one of rock music's most iconic riffs and lyrics. Amidst chaos as about 200 young fans clashed with police officers, The Stones managed just four songs before the disruption forced them to halt the performance. That very night, Richards awoke in his hotel room with the now-famous guitar riff and the lyric "can't get no satisfaction" echoing in his mind. He swiftly recorded the riff on a portable tape deck, capturing not only the musical inspiration but also the sounds of his own snoring. The following week, armed with his recorded idea, Richards brought it to the studio, ultimately immortalizing it in the timeless hit "(I Can't Get No) Satisfaction." Richards was lodging at the Fort Harrison Hotel, then known as the Jack Tar Harrison Hotel, when inspiration struck.

Mick Jagger wrote the majority of the lyrics for the song except for the memorable refrain "can't get no satisfaction." The song's lyrics reflect Jagger's observations of America, depicting the contrast between authenticity and artifice. It portrays a man's quest for genuine experiences amidst the pervasive influence of commercialism and marketing. Jagger's firsthand encounters with the commercialism of America during The Rolling Stones' tours informed his perspective, and the band later capitalized on this aspect by leveraging sponsorships and merchandising to great financial success in the US.

Keith Richards experimented with a Gibson Fuzz Box while recording "(I Can't Get No) Satisfaction," intending to use it to outline a horn section with sustained notes. Initially, he had no plans to incorporate the distorted guitar sound into the final recording, but the rest of the band was impressed with the unique and unconventional sound produced by the Fuzz Box. Despite Richards' reservations about the gimmicky nature of the effect, the band persuaded him to forego the horn section and embrace the distorted guitar sound, ultimately making it a defining feature of the song.

Mick Jagger's reflection on "(I Can't Get No) Satisfaction" in a 1995 interview emphasizes its transformative impact on The Rolling Stones' career. He acknowledges the song's pivotal role in propelling the band to global stardom, describing it as the signature tune that distinguished them from other acts. Jagger highlights the song's catchy title, memorable guitar riff, and innovative sound as key factors in its success. He also notes how the song captured the zeitgeist of the era, reflecting themes of alienation and sexual frustration that resonated with audiences at the time. Overall, Jagger recognizes the song's enduring significance in the band's legacy and its cultural impact.