WHITESNAKE - HERE I GO AGAIN

Publicació: octubre de 1982, juny de 1987 (nova versió)

Llistes: EUA: #1 (1 setmana) Regne Unit: #9 

"Here I Go Again" és una balada de la banda de rock britànica Whitesnake. Inicialment present en el seu àlbum de 1982 "Saints & Sinners", la cançó va guanyar una enorme popularitat després de ser enregistrada de nou per al seu àlbum homònim de 1987. Una altra versió, coneguda com a "radio-mix", es va llançar com a senzill el mateix any, arribant al número u a la llista del Billboard Hot 100 el 10 d'octubre de 1987, significant l'únic número u de la banda en aquesta llista. A més, va arribar al número 9 a la UK Singles Chart el 28 de novembre de 1987.

David Coverdale va escriure la lletra mentre estava a Portugal. Malgrat el seu tema percebut de confrontar reptes, la cançó es submergeix en el territori de la desil·lusió i la solitud resultant. La narrativa personal de Coverdale es desplega dins la lletra, reflectint la dissolució del seu primer matrimoni amb Julia Borkowski, amb qui es va casar el 1974.

La versió original de 1982 dura 5:08, mostrant un creixement gradual mentre David Coverdale canta sobre un orgue gòspel, tocat hàbilment per Jon Lord, el seu company de banda a Deep Purple. La bateria fa la seva entrada al minut 1:20. En contrast, la versió de l'àlbum de 1987, que dura 4:35, mostra una introducció de teclat més directa feta per Don Airey. Malgrat mantenir una progressió lenta, la bateria fa la seva aparició al minut 1:15. Aquesta versió és la que es presenta en el vídeo acompanyant.

A instàncies de la discogràfica de Whitesnake, Geffen Records, es va encarregar una nova versió molt més radiable per al llançament del senzill. Coverdale va tornar a l'estudi amb Airey i un grup de músics d'estudi per crear un nou enregistrament. Aquest ràdio-mix, amb una durada de 3:52, comença més directa, amb bateria i guitarra que entren des del principi. La veu de Coverdale es retarda 22 segons, permetent temps suficient perquè els DJs de ràdio introdueixin la cançó. La versió de ràdio era la que més s’adaptava als cànons de les hair bands de l'època. Personalment, crec que és la pitjor versió de les tres, però és la que els va donar el seu únic número u.

El vídeo musical de 1982 mostra l’actuació en directe de la banda interpretant la cançó a l'escenari. Dirigit per Marty Callner, el vídeo de la versió enregistrada el 1987 presenta l'actuació a l'escenari de la banda juntament amb aparicions de la model Julie E. "Tawny" Kitaen. Kitaen, que va estar casada amb David Coverdale del 1989 al 1991, irradia un notable sex-appeal en el vídeo. Va filmar escenes memorables i sense coreografia vestida amb una bata blanca, girant i fent volteretes de manera captivadora a través dels capots de dos Jaguars XJ. 

La cançó va tornar a l’actualitat el 2002 a causa de circumstàncies poc usuals relacionades amb Tawny Kitaen, que es va casar amb el jugador de bèisbol Chuck Finley el 1997. El 2002, Kitaen va ser arrestada per maltractament familiar després de suposadament donar cops a Finley amb els seus talons mentre ell conduïa. Després de l'incident, Finley va presentar la sol·licitud de divorci. Poc després de l'arrest de Kitaen, el DJ dels Chicago White Sox va ser acomiadat per posar "Here I Go Again" a l'estadi mentre Finley s'escalfava amb el seu equip, els Cleveland Indians.

WHITESNAKE - HERE I GO AGAIN

Released: October 1982, June 1987 (new version)

Charted:  US: #1 (1 week)   UK: #9 

"Here I Go Again" is a power ballad by British rock band Whitesnake. Initially featured on their 1982 album "Saints & Sinners," the song gained immense popularity after being re-recorded for their 1987 self-titled album. Another re-recording, known as the "radio-mix" version, was released as a single the same year, reaching the number one spot on the Billboard Hot 100 chart on October 10, 1987, marking the band's sole chart-topper on that list. Additionally, it peaked at No. 9 on the UK Singles Chart on November 28, 1987.

David Coverdale wrote the lyrics while in Portugal. Despite its commonly perceived inspirational theme of confronting challenges, the song delves into the realm of heartbreak and the ensuing solitude. Coverdale's personal narrative unfolds within the lyrics, reflecting the dissolution of his initial marriage to Julia Borkowski, whom he married in 1974.

The original 1982 rendition spans 5:08, featuring a gradual build-up as David Coverdale croons over a gospel organ, skillfully played by Jon Lord, his bandmate in Deep Purple. Notably, the drums make their entrance at 1:20. In contrast, the 1987 album version, lasting 4:35, showcases a more assertive keyboard introduction by Don Airey. Despite maintaining a slow progression, the drums make their appearance at 1:15. This rendition is the one featured in the accompanying video.

At the behest of Whitesnake's label, Geffen Records, a new, ultra-radio-friendly iteration was commissioned for the single release. Coverdale returned to the studio with Airey and a cohort of studio musicians to craft another recording. This rendition, clocking in at 3:52, immediately dives into the action, with drums and guitar entering right from the start. Coverdale's vocals are delayed by 22 seconds, allowing ample time for radio DJs to introduce the track. The radio version was the one that most conformed to the canons of the hair bands of the time. Personally I think it is the worst version of the three, however it is the one that gave them their only number one.

The 1982 music video showcases the band's live performance of the song onstage. Directed by Marty Callner, the music video for the 1987 re-recorded version features the band's stage performance along with appearances by model Julie E. "Tawny" Kitaen. Kitaen, who was married to Whitesnake's David Coverdale from 1989 to 1991, exudes notable sex appeal in the video. She filmed memorable, unchoreographed scenes dressed in a white negligee, captivatingly writhing and cartwheeling across the hoods of two Jaguars XJ.

The song made headlines in 2002 due to unusual circumstances involving Tawny Kitaen, who married baseball player Chuck Finley in 1997. In April 2002, Kitaen was arrested for spousal abuse after allegedly kicking Finley with her high-heeled shoes while he was driving. Following the incident, Finley filed for divorce. Shortly after Kitaen's arrest, the DJ for the Chicago White Sox was fired for playing "Here I Go Again" at the stadium while Finley was warming up for his team, the Cleveland Indians.