ABBA - GIMME! GIMME! GIMME! (A MAN AFTER MIDNIGHT)
Llançament: 12 d’octubre de 1979
Llistes: Regne Unit: núm. 3
L’any 1979, la disco ball girava amb tota la seva força, il·luminant el crepuscle d’una dècada marcada pel glamur, el ball i una complexitat emocional palpable. A l’ombra dels seus èxits aclaparadors i gires mundials, ABBA, la reialesa pop de Suècia, es preparava per emprendre una nova gira internacional. Necessitaven una cosa fresca — un nou himne que encengués Europa i Amèrica del Nord per igual.
L’agost de 1979, ABBA va entrar a l’estudi amb una idea diferent. Una peça titulada “Rubber Ball Man”, impregnada de les seves harmonies emblemàtiques, cordes clàssiques i veus compartides entre Agnetha i Frida, estava a la llista per ser gravada. Però alguna cosa no acabava de funcionar.
La música disco dominava les ones. El món volia ritme i sintetitzadors — i “Rubber Ball Man” no seguia aquest compàs. Benny Andersson i Björn Ulvaeus van prendre una decisió. Va néixer una nova cançó: més ràpida, més fosca i més intensa:
“Gimme! Gimme! Gimme!” — llisa, plena de sintetitzadors i amb la veu d’Agnetha Fältskog al centre, com un far de desig que travessa la nit.
La lletra dibuixava el retrat d’una dona que no ballava, sinó que esperava. La seva veu no celebrava la nit; la suplicava. “There’s not a soul out there, no one to hear my prayer.” No era només soledat — era una asfíxia emocional després de mitjanit, una angoixa alimentada per fantasies cinematogràfiques d’un amor que mai arribava a la seva vida real. Els protagonistes de pel·lícules potser tenien finals feliços — ella no.
Amb el ritme vibrant de la disco com a teló de fons, aquest contrast li donava a la cançó un poder esgarrifós: una pista de ball brillant que amagava una tristesa profunda. Es va publicar com l’única peça nova del recopilatori “Greatest Hits Vol. 2”, pensada per impulsar la gira del 1979. I va funcionar. “Gimme! Gimme! Gimme!” va esclatar a les llistes internacionals, sonant a discoteques i emissores d’arreu d’Europa. Però no es va publicar com a single als Estats Units, un buit curiós que només va augmentar el seu misticisme a l’altra banda de l’Atlàntic.
L’any 2005, el seu riff de sintetitzador va ser ressuscitat quan Madonna el va samplejar al seu èxit mundial “Hung Up”, una cançó que va introduir el so d’ABBA a una nova generació. Va ser una de les poques vegades que Benny i Björn van permetre que es sampleges la seva obra. Més d’una dècada després, el 2018, Cher va fer una versió del tema en el seu àlbum homenatge a ABBA, “Dancing Queen”. La seva interpretació, grandiloqüent i teatral, va fer que “Gimme! Gimme! Gimme!” tornés a entrar a les llistes britàniques, arribant al núm. 34.
ABBA - GIMME! GIMME! GIMME! (A MAN AFTER MIDNIGHT)
Released: October 12, 1979
Charts: UK: 3
In 1979 the disco ball was spinning at full tilt, illuminating the twilight of a decade defined by glitter, dance, and emotional complexity. In the shadow of soaring chart successes and arena-filling tours, ABBA, Sweden’s pop royalty, found themselves preparing to launch a global tour. They needed something fresh — a new anthem to light up Europe and North America alike.
In August 1979, ABBA entered the studio with a different idea. A track titled “Rubber Ball Man”, laced with their trademark harmonies, classical strings, and a shared vocal between Agnetha and Frida, was first in line. But something didn’t sit right.
Disco had tightened its grip on the airwaves. The world wanted pulse, urgency, and synth — and “Rubber Ball Man” didn’t fit the tempo of the time. Benny Andersson and Björn Ulvaeus made the call. A new song emerged, faster, darker, and more driven:
“Gimme! Gimme! Gimme!” — sleek, synth-laden, and with Agnetha Fältskog’s voice taking center stage as a beacon of longing in the night.
The lyrics painted a portrait of a woman not dancing, but waiting. Her voice wasn’t celebrating the night; it was pleading with it. “There’s not a soul out there, no one to hear my prayer.” She wasn’t merely lonely. She was suffocating in the silence after midnight, haunted by silver-screen fantasies of love that never seemed to manifest in her own life. Movie stars might get their happy endings — she did not.
Set against the beat-driven backdrop of disco, this contrast gave the song its haunting power: a glittering dancefloor hiding the ache of solitude. The song was released as the sole new track on “Greatest Hits Vol. 2”, intended to power their 1979 tour. It worked. “Gimme! Gimme! Gimme!” stormed into the international charts, echoing in nightclubs and on radios across Europe. Yet it was not released as a single in the United States — a curious gap that would only heighten its mystique across the Atlantic.
In 2005, the spectral synth riff was resurrected when Madonna sampled it for her hit single “Hung Up”, a global smash that introduced ABBA’s sound to a new generation. It was one of the rare times Benny and Björn allowed their work to be sampled. Over a decade later, in 2018, Cher covered the track on her ABBA tribute album “Dancing Queen”. Her version, grand and theatrical, brought “Gimme! Gimme! Gimme!” back into the UK charts at No. 34.
