ROBERT PALMER - EVERY KINDA PEOPLE

Publicada: 10 de març de 1978

Llistes: Regne Unit: #43   EUA: #16

“Every Kinda People” de Robert Palmer va arribar el 1978 com un himne tranquil per a la humanitat — un recordatori suau i soulful que allò que ens connecta és molt més gran que allò que ens divideix. Escrita per Andy Fraser, conegut sobretot com el baixista de la banda de rock Free, la cançó va marcar la primera gran irrupció de Palmer als Estats Units, arribant al número 16 del Billboard Hot 100 i convertint-se en una peça habitual a les emissores de ràdio adult contemporary.

En el seu nucli, “Every Kinda People” tracta sobre la unitat en la diversitat. Palmer, que sovint saltava entre gèneres i influències culturals, va transmetre el missatge de Fraser amb sinceritat i naturalitat: “It takes every kinda people to make what life’s about.”(Es necessita tota mena de persones per fer el que és la vida). En un paisatge musical que encara s’adaptava als canvis socials dels anys setanta, la cançó destacava — no de manera sorollosa o radical, sinó ferma i edificant.

Els orígens del tema remunten a la versió original de Fraser, que Palmer va dir que tenia un to més explícitament polític. Palmer el va suavitzar, desplaçant el missatge cap a la connexió humana universal en lloc de la crítica social. El resultat va ser un groove càlid i melòdic que irradiava optimisme. Sota el missatge hi havia un ritme amb un toc clarament caribeny, influït pel temps que Palmer va viure a Nassau. Aquell ambient relaxat donava a la cançó un so fluid i global — calmat, però amb propòsit.

Tot i que la línia de baix va ser escrita per Fraser, Palmer la va reordenar, distribuint el riff entre altres instruments i creant una producció més plena. El resultat va ser subtil però contagiós, una cançó que no cridava el seu missatge sinó que el deixava lliscar suaument dins la teva consciència.

La carrera de Palmer sempre havia desafiat la categorització fàcil. Era un cantant blanc anglès amb un amor profund pel soul, el reggae i la música del món. “Every Kinda People” reflectia aquesta eclecticitat a la perfecció — un missatge inclusiu tant en la lletra com en el so. Va ser un punt de trencament, i continuaria sent una de les seves peces més estimades, fins i tot quan més tard es va orientar cap a sons més elegants i sintètics als vuitanta amb èxits com “Addicted to Love”.

La cançó va tenir una segona vida el 1992, quan Palmer la va remesclar per al seu àlbum recopilatori “Addictions: Volume 2”. La remescla va arribar més amunt a les llistes del Regne Unit que l’original i va venir acompanyada d’un nou videoclip que mostrava persones de diferents cultures i orígens.

Palmer va assenyalar una vegada com les organitzacions religioses sovint li enviaven cartes elogiant la positivitat de la cançó. Ell semblava divertit per això, però hi havia quelcom innegablement espiritual en la simplicitat del missatge: en un món fracturat, l’empatia, la tolerància i l’amor són actes radicals. “Every Kinda People” no demanava res — ens convidava a entrar-hi. I encara ho fa.

ROBERT PALMER - EVERY KINDA PEOPLE

Released : March 10, 1978

Charts:  UK: #43  US: #16 

Robert Palmer’s “Every Kinda People” arrived in 1978 like a quiet anthem for humanity—a smooth, soulful reminder that what connects us is far greater than what divides us. Written by Andy Fraser, best known as the bassist for the rock band Free, the song marked Palmer’s first major breakthrough in the US, reaching No. 16 on the Billboard Hot 100 and becoming a staple on adult contemporary radio.

At its core, “Every Kinda People” is about unity in diversity. Palmer, who often bounced between genres and cultural influences, delivered Fraser’s message with sincerity and ease: “It takes every kinda people to make what life’s about.” In a musical landscape still adjusting to the social changes of the 1970s, the song stood out—not loud or radical, but resolute and uplifting.

The origins of the track trace back to Fraser’s original version, which Palmer said had a more explicitly political tone. Palmer softened it, shifting the message toward universal human connection rather than social critique. The result was a warm, melodic groove that radiated optimism. Beneath the message was a distinctly Caribbean-tinged rhythm, influenced by Palmer’s time living in Nassau. That laid-back vibe gave the song a fluid, global sound—calm, but with purpose.

Though the bassline was written by Fraser, Palmer rearranged it, distributing the riff among other instruments and creating a fuller, more layered production. The result was subtle but infectious, a song that didn’t shout its message but let it ride smoothly into your consciousness.

Palmer’s career had always defied easy categorization. He was a white English singer with a deep love for soul, reggae, and world music. “Every Kinda People” reflected that eclecticism perfectly—an inclusive message in both lyric and sound. It was a breakthrough, and it would remain one of his most beloved tracks, even as he later shifted toward slicker, more synthetic sounds in the ’80s with hits like “Addicted to Love.”

The song got a second life in 1992 when Palmer remixed it for his compilation album “Addictions: Volume 2”. The remix charted higher in the UK than the original and came with a new music video featuring people of various cultures and backgrounds. 

Palmer once noted how religious organizations often sent him letters praising the song’s positivity. He seemed bemused by it, but there was something undeniably spiritual in the simplicity of the message: in a fractured world, empathy, tolerance, and love are radical acts. “Every Kinda People” didn’t demand anything—it invited us in. It still does.