JIMMY RUFFIN - WHAT BECOMES OF THE BROKENHEARTED

Publicada: 3 de juny de 1966

Llistes: Regne Unit: #4 · Estats Units: #7

Quan “What Becomes of the Brokenhearted” va sonar per primera vegada a les ràdios el 1966, no semblava només un altre èxit de la Motown — sonava com una confessió. Amb una veu plena de desesperació continguda, Jimmy Ruffin plantejava una pregunta sense resposta fàcil: on van els cors trencats? Què queda després que l’amor desaparegui? Mentre altres discos de soul oferien esperança o venjança, l’himne de Ruffin destacava per la seva honestedat: un home perdut en la tristesa, sense saber com seguir endavant, però encara intentant-ho.

La cançó no estava pensada inicialment per a Ruffin. El trio experimentat de la Motown —el lletrista James Dean, el compositor William Weatherspoon i l’arranjador Paul Riser— l’havia escrita per a The Spinners. Però Ruffin, germà gran del cantant principal dels Temptations, David Ruffin, va sentir una connexió íntima amb la lletra i va convèncer Dean perquè li deixés provar-la. La jugada li va sortir bé. La seva veu —menys espectacular que la del seu germà, però plena de contenció— va trobar en la melodia desesperada i el ritme malenconiós el seu millor vehicle. “As I walk this land with broken dreams…” (As I walk this land with broken dreams…) comença, ja vacil·lant, ja perdut.

La peça s’allunyava de l’habitual himne de desamor animat de la Motown. No hi havia aquí el dol resilient i ballable de tants èxits del segell. No hi havia cap costat bo, cap tornada lluminosa per aixecar la tristesa. El narrador de Ruffin queda atrapat en un llimb de desig, buscant una sortida que només li retorna ecos. La versió original fins i tot incloïa un pròleg parlat —una meditació poètica sobre l’absència de l’amor— que es va tallar per a l’edició als Estats Units, però que es va conservar en algunes versions posteriors a l’estranger.

Al darrere, els sempre fiables Funk Brothers hi van teixir un arranjament subtil però colpidor, mentre els Originals i les Andantes aportaven harmonies delicades que flotaven com records que s’esvaeixen. El mateix Smokey Robinson hi va participar en la producció, un senyal de com de seriosament la Motown es va prendre el projecte, tot i que el to de la cançó s’allunyava del seu patró habitual d’èxits.

La seva publicació va marcar el moment més destacat de Jimmy Ruffin. El senzill va arribar al número 7 del Billboard Hot 100 i al número 6 de la llista R&B als Estats Units, i al número 8 al Regne Unit. Quan es va reeditar a la Gran Bretanya vuit anys més tard, encara va pujar més amunt —fins al número 4—, assolint la seva millor posició allà.

Amb els anys, Diana Ross & The Supremes, The Contours i fins i tot Paul Young en van fer versions, però cap va aconseguir capturar del tot la quietud colpidora de l’original, aquell anhel exhaust a la veu de Ruffin mentre formulava la pregunta que tants han fet en silenci a altes hores de la nit: What becomes of the brokenhearted? (Què passa amb els que tenen el cor trencat?).

JIMMY RUFFIN - WHAT BECOMES OF THE BROKENHEARTED

Released: June 3, 1966

Charts:  UK: #4   US: #7 

When “What Becomes of the Brokenhearted” first played on radios in 1966, it didn’t just sound like another Motown hit — it sounded like a confession. With a voice filled with quiet desperation, Jimmy Ruffin asked a question that had no easy answer. Where do the heartbroken go? What’s left after love vanishes? While other soul records offered hope or revenge, Ruffin’s anthem stood out for its honesty: a man lost in sorrow, not sure how to move forward, but still trying.

The song wasn’t originally meant for Ruffin. It had been written by Motown’s seasoned trio—lyricist James Dean, composer William Weatherspoon, and arranger Paul Riser—for The Spinners. But Ruffin, older brother of Temptations lead singer David Ruffin, felt an intimate connection to the lyrics and convinced Dean to let him try it. The gamble paid off. His voice—less showy than his brother’s but rich with restraint—found its truest vessel in the despairing melody and downcast rhythm. “As I walk this land with broken dreams…” he begins, already stumbling, already lost.

The song veers from Motown’s usual upbeat heartbreak anthems. This isn’t the resilient, dancing-through-the-tears grief of many of the label’s hits. Here, there’s no silver lining, no bright hook to lift the sadness. Ruffin’s narrator is trapped in a limbo of longing, his search for a way out yielding only echoes. The original version even included a spoken-word prologue—a poetic meditation on love’s absence—but this was cut for release in the US, though it survived in some later versions abroad.

Behind Ruffin, the ever-reliable Funk Brothers laid down a subtle yet stirring arrangement, while the Originals and the Andantes provided delicate harmonies that hovered like fading memories. Smokey Robinson himself had a hand in the production, another nod to how seriously Motown took the project, even if the song’s tone risked diverging from their hitmaking formula.

Its release marked Jimmy Ruffin’s defining moment. The single climbed to No. 7 on the Billboard Hot 100 and No. 6 on the R&B charts in the US, and reached No. 8 in the UK. When it was reissued in Britain eight years later, it rose even higher—No. 4—giving Ruffin his highest chart position there.

In later years, Diana Ross and the Supremes would try their hand at it, as would The Contours, and even Paul Young decades later. But none quite captured the original’s haunting stillness, the exhausted yearning in Ruffin’s voice as he asked the question so many have silently asked in the quiet hours: What becomes of the brokenhearted?