DICK DALE & HIS DEL-TONES - MISIRLOU

Publicada: 21 d’abril de 1962

Àlbum: Surfer’s Choice

Molt abans que esclatés a les ones americanes amb una guitarra elèctrica amarada de reverb, “Misirlou” sonava pels cafès, carrerons i sales de ball de l’Orient Mediterrani. Nascuda al gresol cultural de l’Imperi Otomà, aquesta misteriosa cançó folklòrica —el seu nom vol dir més o menys “noia egípcia”— va passar entre músics àrabs, grecs i jueus com un secret xiuxiuejat. No hi ha cap compositor concret a qui atribuir-la. La seva gravació més antiga coneguda data del 1927, enregistrada pel cantant grec Tetos Demetriades.

Però no va ser fins al 1962 que “Misirlou” renaixeria —més ràpida, més forta i més esmolada que mai— en mans d’un jove amb arrels libaneses i una guitarra elèctrica capaç d’udolar com el mar. Aquest home era Dick Dale, l’autoproclamat Rei de la Guitarra Surf.

Segons explica la història, un fan va desafiar Dale a tocar una cançó utilitzant només una corda de la seva guitarra. Inspirat pel oud del seu oncle, Dale va recordar una melodia de l’Orient Mitjà que coneixia: “Misirlou”. Va agafar la seva melodia sinuosa i la va sobrecarregar. Amb una sola corda, un picking a velocitat de llampec i un tsunami de reverb, Dale va transformar una vella melodia folklòrica en un himne del surf-rock que sonava com l’essència mateixa de la cultura de les onades del sud de Califòrnia.

La versió de Dale —acreditada a Dick Dale and His Del-Tones— no s’assemblava a res del que el públic americà hagués escoltat mai. Era exòtica, agressiva i infinitament fresca. Tot i que no va entrar al Top 10 del Billboard, es va convertir en un clàssic subterrani del surf, influenciant tota una generació de déus de la guitarra, inclosos Jimi Hendrix, Brian May i Eddie Van Halen. I Dale mateix es va convertir en llegenda —un pioner que va ajudar a definir el so d’una era amb una Fender Stratocaster, un amplificador portat al límit i un ritme capaç de córrer més que la marea.

Tres dècades més tard, “Misirlou” va trobar la immortalitat el 1994, quan Quentin Tarantino la va escollir com a tema d’obertura de “Pulp Fiction”. Aquell riff explosiu —visceral, perillós, inoblidable— va introduir la tempesta surf-rock de Dale a tota una nova generació, fent esclatar el passat en el present.

DICK DALE & HIS DEL-TONES - MISIRLOU

Released: April 21, 1962

Album: Surfer’s Choice

Long before it ripped through American airwaves on a reverb-drenched electric guitar, “Misirlou” meandered through the cafes, alleys, and dance halls of the Eastern Mediterranean. Born in the cultural melting pot of the Ottoman Empire, this mysterious folk tune — its name loosely meaning “Egyptian girl” — passed between Arab, Greek, and Jewish musicians like a whispered secret. There is no single composer to name. Its oldest known recording dates to 1927, captured by Greek rebetiko singer Tetos Demetriades.

But it wasn’t until 1962 that “Misirlou” would be reborn — faster, louder, and sharper than ever — in the hands of a young man with Lebanese roots and an electric guitar that could howl like the sea. That man was Dick Dale, the self-proclaimed King of the Surf Guitar.

As the story goes, a fan challenged Dale to play a song using just one string of his guitar. Inspired by his uncle’s oud playing, Dale thought back to a Middle Eastern tune he knew — “Misirlou”. He took its sinuous melody and supercharged it. Using one string, lightning-speed picking, and a tsunami of reverb, Dale transformed an old folk melody into a surf-rock anthem that sounded like the very essence of Southern California’s wave culture.

Dale’s version — credited to Dick Dale and His Del-Tones — was unlike anything the American public had heard. It was exotic, aggressive, and endlessly cool. While it didn’t crack the Billboard Top 10, it became an underground surf classic, influencing a generation of guitar gods including Jimi Hendrix, Brian May, and Eddie Van Halen. And Dale himself became a legend — a pioneer who helped define the sound of an era with a Fender Stratocaster, an amp pushed to the edge, and a beat that could outrun the tide.

Three decades later, “Misirlou” found immortality in 1994, when Quentin Tarantino made it the opening track for “Pulp Fiction”. That explosive opening riff — visceral, dangerous, unforgettable — introduced Dale’s surf-rock firestorm to a whole new generation, blasting the past into the present.