Dorms. Ets aquí al meu costat i no et reconec. Si estiro el braç et podria tocar però no goso. De fet ets aquí però ets lluny, molt lluny, mai ho havies estat tant.
Dorms. La boca mig oberta amb aquell gest que tant m’agrada. Els cabells esvalotats. Dorms, somies? No ho se. Somiïs o no el teu cap no és aquí, ni dormida ni desperta, segueix lluny, tant lluny com mai hauria pensat.
Dorms. Que puc fer? Voldria que tot fos un malson i que acabés en el moment en què obrissis els ulls, però sé que no serà així. Et despertaràs i seguiràs tant lluny com avui i segurament tant com demà.
De moment tu dorm, amb aquest gest meravellós, i jo et miraré per sentir-te a prop.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada