SPICE GIRLS - WANNABE 

Publicació: 26 de juny de 1996 (Regne Unit) Gener de 1997 (EUA)

Llistes: EUA: #1. Regne Unit: #1

Aquest va ser el primer senzill de les Spice Girls. Va ser un èxit enorme i immediat, ja que el seu missatge de "Girl Power" i les personalitats peculiars de les integrants del grup, acompanyat del ritme enganxós de la cançó va captivar el públic de tot el món.

La cançó va ser escrita per Richard "Biff" Stannard i el seu col·laborador musical Matt Rowe amb l'ajuda de les membres del grup, que van rebre crèdits d'escriptores. Stannard havia escrit la cançó "Steam" per a una banda de nois anomenada East 17, i després d'una trobada casual amb Mel B., va ser contractat per a escriure algunes cançons per a les Spice Girls, que estaven perfeccionant la seva posta a punt. Al llarg de deu dies, ell i Rowe van escriure tant "Wannabe" com l'eventual tercer senzill del grup, "2 become 1". Stannard va dir que gairebé totes les hores d'aquells deu dies es van dedicar a treballar en les cançons; va explicar a Pink News: "Vam escriure 'Wannabe' amb força rapidesa, però vam trigar una eternitat a aconseguir que sonés bé. El gran final de la pel·lícula Grease, on John Travolta fa uns grans moviments de ball en un ambient de festa de carnaval, va ser una inspiració per a aquesta cançó. Stannard diu que estaven parlant d'aquesta escena quan van començar a escriure la cançó, i es van basar en aquesta vibració amb Matt Rowe afegint acords a un ritme que Stannard tenia en una caixa de ritmes MPC. Recordo que em vaig despertar al pis de l'estudi amb aquest post-it de Matt dient: 'clica play'. Finalment ho havíem aconseguit, així que va ser sort i molt d’esforç”.

La lletra, que aborda el valor de l'amistat femenina sobre les relacions heterosexuals, es va convertir en un símbol de l'empoderament femení i la cançó més emblemàtica de la filosofia Girl Power del grup. Les cinc Spice Girls van ajudar a escriure la lletra i elaborar la cançó. Pel que fa a la seva contribució, Richard Stannard va dir: "Érem set asseguts a terra en aquesta petita habitació. Matt Rowe i jo afegim la pista de fons i comencem amb ritmes; cadascú tenia el seu paper; Geri sempre es concentrava en el tema i tots els altres intervindrien amb melodies i lletres". La línia "Friendship never ends" (l'amistat mai s'acaba) es va convertir en un credo per a les Spice Girls. Per exemple, van utilitzar aquesta frase en un comunicat de premsa quan Ginger Spice va deixar el grup.

Les Spice Girls es van formar com una alternativa femenina a les bandes de nois (Boy Band), que eren molt populars en aquell moment al Regne Unit. Van passar anys desenvolupant el seu paper i cultivant la seva imatge; quan es va publicar aquesta cançó, ja havien fet moltes aparicions als mitjans i estaven preparades per al gran moment.

Quan "Wannabe" es va estrenar al Regne Unit va superar fins i tot les expectatives més altes, arribant al número 1 el 27 de juliol, on va romandre durant set setmanes. Tot seguit va venir l’èxit global, a gener de 1997 la cançó va ser llançada als EUA i al febrer va arribar al número 1. Va encapçalar les llistes d'almenys 10 països més. El “Girl Power” era un fet. 

Un "Wannabe" és una persona que aspira a ser una altra persona, generalment una celebritat, i la imita. La frase té molt poc a veure amb la cançó, però fa un títol enganxós per a una cançó d’èxit. 

Al febrer de 1997, “Wannabe” va guanyar el Brit Award a la millor cançó. A més, el seu èxit posterior, "Say you’ll be there" va guanyar el millor vídeo. Aquest és el single més venut d'un grup totalment integrat per dones a tot el món. 

SPICE GIRLS - WANNABE

Released: June 26, 1996 (UK) January 1997 (US)

Charted: US: #1. UK: #1

This was the Spice Girls first single. It was a huge and immediate hit, as their message of "Girl Power" and quirky personalities went along with the catchy beat and intrigued audiences around the world.

The song was written by Richard "Biff" Stannard and his musical collaborator Matt Rowe with assistance from the group members, who all received writers credits. Stannard had written the song "Steam" for a boy band called East 17, and after a chance encounter with Mel B., he was invited to write some songs for the Spice Girls, which was honing their act. Over the course of 10 days, he and Rowe wrote both "Wannabe" and the group's eventual third single, "2 become 1". Stannard said that pretty much every waking hour of those 10 days was spent working on the songs; he explained to Pink News: "We wrote 'Wannabe' quite quickly, but it took ages to get it to sound right. I remember waking up on the studio floor with this post-it from Matt saying, 'Press play.' We'd finally got it. So it was luck and hard work”.

The big finish in the movie Grease, where John Travolta breaks out some great dance moves in a party carnival setting, was an inspiration for this song. Stannard says they were talking about that scene when they started to write the song, and they built on that vibe with Matt Rowe adding chords to a beat Stannard had on an MPC drum machine.

The lyrics, which address the value of female friendship over heterosexual relationships, became a symbol of female empowerment and the most emblematic song of the group's Girl Power philosophy. The five Spice Girls helped come up with the words and craft the song. Regarding their contribution, Richard Stannard said: "There were seven of us sitting on the floor in this tiny room. Matt Rowe and I would add the backing track and start with rhythms; everyone had their role; Geri was always concentrating on the theme and all the others would chip in with melodies and lyrics." The line "Friendship never ends" became a credo for the Spice Girls. They used the phrase in a press release when Ginger Spice left the group.

The Spice Girls were formed as a female alternative to boy bands, which were big at the time in the UK. They spent years developing their act and cultivating their image; by the time this song was released, they had already made many media appearances and were ready for the big time.

When "Wannabe" was released in the UK it blew past even the loftiest of expectations, reaching #1 on July 27, where it stayed for seven weeks. Global domination followed, in January 1997 the song was released in the US and in February it went to #1. It topped the charts in at least 10 other countries, including Australia, Canada, Israel, Netherlands, Norway, Sweden, and Switzerland.

A "Wannabe" is a person who aspires to be someone else, generally a celebrity, and imitates that person. The phrase has very little to do with the song, but makes a catchy title..

In February of 1997, this song won a Brit Award for Best Song. In addition, their follow-up hit, "Say you’ll be there" won for Best Video. Worldwide, this is the best-selling single by an all-female group.

 

 BOOMTOWN RATS - I DON’T LIKE MONDAYS 

Publicat: 13 de juliol de 1979 (Regne Unit) Octubre de 1979 (EUA)

Llistes: Regne Unit: #1 EUA: #73

“I don’t like Mondays” tracta sobre Brenda Spencer, una estudiant de secundària de 16 anys que vivia davant de l'escola primària de Cleveland a San Diego, Califòrnia. El dilluns 29 de gener de 1979 va obrir foc a l'escola amb un rifle que li havia regalat el seu pare per Nadal; va matar dos adults (incloent el director) i va ferir nou nens abans de tornar a casa seva. La policia va envoltar la seva casa i va esperar set hores fins que es va lliurar. Durant aquelles hores va parlar amb un periodista per telèfon. Quan li van preguntar per què ho va fer, va respondre: "vaig començar a disparar, això és tot. Ho vaig fer per diversió. No m'agraden els dilluns. Ho vaig fer perquè és una manera d'animar el dia. A ningú li agraden els dilluns".

Mentre estava de gira, a Atlanta, Bob Geldof va escoltar la notícia sobre Brenda Spencer. Geldof va explicar com va escriure la cançó: “Estava fent una entrevista de ràdio i hi havia una màquina de télex al meu costat. El vaig llegir tal com va sortir. No li agraden els dilluns com a motiu per fer una cosa aixía és una mica estrany. Hi pensava de tornada a l'hotel i només em voltava la frase: 'silicon chip inside her head had switched to overload' (el xip de silicona dins del seu cap s'ha sobrecàrregat).  Ho vaig escriure. I els periodistes que la van entrevistar van preguntar: 'Digues per què?' I ella va respondre: ‘Va ser un acte sense cap sentit. Va ser l'acte perfecte sense sentit i aquesta va ser la raó perfecta sense sentit per fer-ho’. Així que potser vaig escriure la cançó perfecta sense sentit per il·lustrar-la. No va ser un intent d'aprofitar la tragèdia”.

Geldof va compondre la cançó pensada originalment com un número de reggae. De tornada a Los Angeles després de la gira, es va gravar una demo d'estudi amb piano de cua i veu. Quan "I Don't Like Mondays" es va presentar a l'escenari de Loch Lomond, Escòcia, la cançó s'havia transformat de manera espectacular. Geldof originalment volia que això fos una cara B i quan Ensign Records la va publicar com a single, va protestar: "Esteu bojos, això no és un èxit". No obstant això, la gent del seu segell discogràfic en sabia una mica més que ell, i la cançó va ser un èxit mundial.

“I don’t like Mondays” va ser número 1 a diferents països, però va fracassar a Estats Units, probablement perquè el tema de fons era massa a prop per a ells. Els pares de Brenda Spencer van intentar que el single fos prohibit als EUA, sense èxit. En anys posteriors, Geldof va declarar que es va penedir d'haver escrit la cançó perquè "va fer famosa a Brenda Spencer".

El vídeo, dirigit per David Mallet, va ser un dels primers en tenir una història narrativa, encara que més aviat abstracta. No hi ha cap referència al rodatge que va inspirar la cançó, però veiem una col·legial sortir de classe i tornar a casa, on els seus pares estan mirant la televisió.

A nivell bàsic, sovint s'escolta com una cançó que lamenta l'inici de la setmana laboral. Algunes emissores de ràdio la reprodueixen cada dilluns a una hora determinada.

BOOMTOWN RATS - I DON’T LIKE MONDAYS

Released: July 13, 1979 (UK) October 1979 (US)

Charted: UK: #1 US: #73

This is about Brenda Spencer, a 16-year-old high school student who lived across the street from Cleveland Elementary School in San Diego, California. On Monday, January 29, 1979, she opened fire on the school with a rifle her father had given her for Christmas, killing two adults (including the principal) and injuring nine children before going back to her home. Police surrounded her home and waited for seven hours until she gave herself up. In that time, she spoke with a reporter on the phone. When asked why she did it, she replied, "I just started shooting, that's it. I just did it for the fun of it. I just don't like Mondays. I just did it because it's a way to cheer the day up. Nobody likes Mondays."

While in Atlanta touring, Bob Geldof heard the news story about Brenda Spencer. Geldof explained how he wrote the song: “I was doing a radio interview and there was a telex machine beside me. I read it as it came out. Not liking Mondays as a reason for doing somebody in is a bit strange. I was thinking about it on the way back to the hotel and I just said 'silicon chip inside her head had switched to overload'. I wrote that down. And the journalists interviewing her said, 'Tell me why?' It was such a senseless act. It was the perfect senseless act and this was the perfect senseless reason for doing it. So perhaps I wrote the perfect senseless song to illustrate it. It wasn't an attempt to exploit tragedy”.

Geldof composed the song on the spot, originally as a reggae number. Back in Los Angeles after the tour, a studio demo was recorded with grand piano and vocals. By the time 'I Don't Like Mondays' was introduced onstage in Loch Lomond, Scotland, the song had been transformed dramatically. Geldof originally intended this to be a B-side and when Ensign put this out as a single, he protested, "You're mad, that's not a hit." However his record label people knew better.

This was #1 hit in different countries, but it flopped in America, probably because the subject matter hit too close to home. Brenda Spencer's parents tried to have the single banned in the US, without success. In later years, Geldof stated that he regretted writing the song because he "made Brenda Spencer famous”.

The video, directed by David Mallet, was one of the first to have a narrative story to it, albeit a rather abstract one. There is no reference to the shooting that inspired the song, but we see a schoolgirl leave class and return home, where her parents are watching television.

At a basic level, this is often heard as a song lamenting the beginning of the work week. Some radio stations play it every Monday at a certain time.

BILLY JOEL - JUST THE WAY YOU ARE

Publicació: setembre de 1977

Llistes: Regne Unit: #19  EUA: #3

Billy Joel va escriure aquesta cançó per a la seva primera dona, Elizabeth, com a regal d'aniversari, en una pura expressió d’amor incondicional. Malauradament, després de nou anys de matrimoni, Joel i Elizabeth es van divorciar l'any 1982. Es va casar dos cops més i es tampoc van funcionar els matrimonis. "Cada cop que escrivia una cançó per a una persona amb qui tenia una relació, no va durar", va dir Joel. "Va ser una mica com una maledicció. Aquí tens la teva cançó: també ens podríem dir adéu ara", va dir en una entrevista.

Segons Joel, alguns oients van perdre el sentit i van pensar que la cançó era misògina perquè deia a una dona que no li estava "permès" canviar. "No, no, no. Don't go changing to try and please me" (No, no, no. No vagis canviant per intentar agradar-me), va dir el 2016. "La gent s'oblida d'aquestes coses. Si no els agrada el que faig diran: 'Oh, sí, aquell que odia les dones. Quan en realitat estic dient: ‘No canviïs, segueix com ets, sent la mateixa persona que vaig conèixer. No canviïs per mi, si vols canvia per agradar-te a tu mateixa, estic d'acord. Però no has de canviar per mi perquè em fas feliç exactament sent com ets. És per això que t'estimo’".

Després que Joel enregistrés això, no hi va pensar gaire més, considerant-la una "balada tonta" que només es tocaria en casaments. Li atribueix el crèdit al seu productor, Phil Ramone, per convèncer-lo que era una gran cançó. En Ramone va portar a Linda Ronstadt i Phoebe Snow a l'estudi de gravació per escoltar la cançó i, per descomptat, els va encantar, cosa que va fer bona impressió a Billy. A la televisió australiana l'any 2006, Joel va confirmar: "Gairebé la vàrem descartar per l’àlbum. Estàvem asseguts escoltant-la pensant: naaah, aquesta cançó és una cursilada".

El qui va ser bateria de Joel durant molts anys, Liberty DeVitto, considera que el seu treball en aquest tema és la seva millor contribució a una cançó de Billy Joel. En una entrevista, DeVitto va dir: "En Phil Ramone i jo teniem l’idea que fos com una mena de samba, com una bossa nova amb un raspall i un pal". DeVitto va ser un dels qui més es va oposar als arrenjaments vocals de la cançó en la seva forma original. Joel va recordar al llibre de Ramone Making Records: "Originalment vam tocar 'Just The Way You Are' com a txa-txa:" Don't go changing (txa-txa-txa), just to please me (txa-txa-txa) .…' Bé, Liberty DeVitto es va enfadar tant que em va llançar les baquetes i va marxar. "No sóc un maleït bateria de fira, va dir". Quan Ramone va acceptar que el ritme de txa-txa no funcionava i va suggerir un patró amb un aire més sensual, DeVitto es va reincorporar a la gravació. El bateria recorda: "Phil va suggerir provar un ritme de bayón sud-americà i va tocar el patró per mostrar-me el què volia. Ho vam tornar a provar, i aquesta vegada vaig començar a deixar caure el bombo en determinats llocs i seguir el ritme pausat. Un lleuger repòs i una mica de pressió addicional a cada cop del pedal del bombo li van donar més èmfasi. L'ús de pinzells a la caixa li va donar un so molt sexy".

Joel va explicar a USA Today: "Vaig somiar la melodia, no la lletra. Recordo que em vaig despertar de matinada i vaig pensar: "Aquesta és una gran idea per a una cançó". Un parell de setmanes després, estava en una reunió de negocis, i la melodia em va tornar al cap, just en un moment que la meva ment s'havia desconnectat d'escoltar números i argot legal. Vaig dir: "He de marxar!" Vaig arribar a casa i vaig acabar escrivint-ho tot de cop pràcticament. Vaig trigar potser dues o tres hores a escriure la lletra".

"Just The Way You Are" va guanyar el premi Grammy per a la cançó de l'any a la cerimònia de 1979. Va ser un gran avanç per a Joel, el major èxit del qual fins llavors era "Piano Man", que va arribar al número 25 als Estats Units. Joel va dir a USA Today el 9 de juliol de 2008: "Em va sorprendre absolutament que guanyés un Grammy. Ni tan sols era rock 'n' roll, era com un estàndard amb una mica de R&B. Em va recordar a un antic enregistrament d’Stevie Wonder”.

Paul McCartney va elogiar aquesta cançó, afirmant al seu butlletí Club Sandwich que és una de les poques cançons que desitjaria haver escrit.

"Just The Way You Are" va ser la primera cançó de Billy Joel en entrar a les llistes al Regne Unit.

BILLY JOEL - JUST THE WAY YOU ARE

Released: September 1977

Charted:  UK: #19  US: #3

Joel wrote this song about his first wife, Elizabeth. A pure expression of unconditional love, he gave it to her as a birthday present. Sadly, after nine years of marriage, Joel and Elizabeth divorced in 1982. He was married twice and also divorced. "Every time I wrote a song for a person I was in a relationship with, it didn't last" Joel said. "It was kind of like the curse. Here's your song - we might as well say goodbye now".

According to Joel, some listeners missed the point and thought the song was misogynistic because he was telling a woman she wasn't "allowed" to change. "No, no, no. Don't go changing to try and please me", he told in 2016. "People forget these things. If they don't like what I do, they'll go, 'Oh yeah, he hates women. Look at this. Don't change, stay the way you are, the same old someone that he knew. Wow, he really doesn't like her.' Don't change for me. You wanna change for yourself, fine. But you don't have to change for me because I'm happy exactly the way you are. That's why I love you in the first place."

After Joel recorded this, he didn't think much of it, considering it a "gloppy ballad" that would only get played at weddings. He credits his producer, Phil Ramone, with convincing him that it was a great song. Ramone brought Linda Ronstadt and Phoebe Snow into the recording studio to hear the song, and of course they loved it, which was good enough for Billy. On Australian TV in 2006, Joel confirmed: "We almost didn't put it on an album. We were sitting around listening to it going naaah, that's a chick song".

Joel's longtime drummer Liberty DeVitto considers his work on this track his greatest contribution to a Billy Joel song. In a interview DeVitto said: "Me and Phil Ramone came up with that kind of crazy rhythm that started out as a samba beat, like a bossa nova with a brush and a stick". But DeVitto was one of the most vocal opponents of the song in its original form. Joel recalled in Ramone's book Making Records: "We originally played 'Just The Way You Are' as a cha-cha: 'Don't go changing (cha-cha-cha) - just to please me (cha-cha-cha).…' Well, Liberty DeVitto got so pissed that he threw his drum sticks at me. 'I'm no goddamned sissy drummer,' he said".

When Ramone agreed the cha-cha rhythm wasn't working and suggested a pattern with a more sensuous feel, DeVitto finally got on board. The drummer recalled in Making Records: "Phil suggested trying a South American Byonne rhythm, and tapped out the pattern to show me what he meant. We tried it again, and this time I began dropping the bass drum out in certain places, and playing the tom-tom on the 'and' of four. The slight rest, and a little extra pressure on each kick of the bass drum pedal gave it extra emphasis. Using brushes on the snare gave it a very sexy sound."

Joel expanded to USA Today: "I dreamt the melody, not the words. I remember waking up in the middle of the night and going, 'This is a great idea for a song.' A couple of weeks later, I'm in a business meeting, and the dream reoccurs to me right at that moment because my mind had drifted off from hearing numbers and legal jargon. And I said, 'I have to go!' I got home and I ended up writing it all in one sitting, pretty much. It took me maybe two or three hours to write the lyrics."

"Just The Way You Are" won Grammy Awards for Song of the Year and Record of the Year at the 1979 ceremony. It was a breakthrough for Joel, whose biggest hit to this point was "Piano Man," which reached #25 in the US. Joel told USA Today July 9, 2008: "I was absolutely surprised it won a Grammy. It wasn't even rock 'n' roll, it was like a standard with a little bit of R&B in it. It reminded me of an old Stevie Wonder recording.

Paul McCartney delivered high praise for this song, stating in his Club Sandwich newsletter that it's one of the few songs he wished he had written.

"Just The Way You Are" was Joel's first chart entry in the UK.

 

 

QUEEN - FAT BOTTOMED GIRLS / BICYCLE RACE

"Fat Bottomed Girls" va ser escrita pel guitarrista Brian May per a l'àlbum "Jazz". Llançada com a senzill de doble cara A amb "Bicycle Race", va arribar al número 11 al Regne Unit i al número 24 als Estats Units. L'any anterior, van utilitzar la mateixa fórmula per al llançament del senzill "We Will Rock You" i "We Are The Champions" com a doble cara A per a l'àlbum "News of the World". Cada cançó té una referència a l'altra a la lletra. A "Bicycle Race", la lletra diu: "Fat bottomed girls, they'll be riding today, so look out for those beauties, oh yeah." (les noies de cul gran avui aniran muntant, així que vetlleu per aquestes belleses, oh yeah). A "Fat Bottomed Girls", la tonada de tancament diu "get on your bikes and ride!" (pugeu a les vostres bicicletes i a passejar!) enllaçant les dues cançons.

En una entrevista van preguntar a Brian May com una icona gai com Freddie Mercury podia oferir una actuació heterosexual tan convincent en aquesta cançó. Va respondre: "La vaig escriure pensant en Fred, com ho fas si tens un gran cantant a qui li agraden les noies de cul gros... o els nois? A primera vista, és una cançó heterosexual perquè es diu 'Fat Bottomed Girls', però jo era totalment conscient de les inclinacions de Freddie i del fet que era ell qui l'anava a cantar. A més, una part de la inspiració per a la cançó prové de coses que vaig veure tant a la vida de Freddie com a la meva. Per tant, en realitat no és una cançó tan heterosexual com podríeu pensar (riu). És una mena de cançó pansexual. Hi ha tantes maneres de prendre-la!". 

"Bicycle Race" és una cançó escrita per Freddie Mercury a França després de veure passar el Tour de França davant del seu hotel. La banda estava gravant “Jazz” al país francès principalment per una qüestió de desgravació fiscal.

La cançó presenta una instrumentació sorprenentment complexa, i l'àlbum “Jazz” en el seu conjunt potser representa el punt àlgid en l'experimentació de Queen. Compta amb un solo imaginatiu interpretat exclusivament amb timbres de bicicletes, progressions d'acords inusuals i tota una sèrie de referències de la cultura pop a les lletres, incloses mencions de religió, l'escàndol Watergate, drogues, “Jaws”, “Star Wars” i Frankenstein.

Queen va organitzar una cursa de bicicletes a l'estadi de Wimbledon Greyhound a Londres per promocionar el senzill. Seixanta-cinc models professionals van ser contractades per competir nues. Les imatges es van utilitzar pel vídeo original, amb efectes especials que amagaven la nuesa de les noies. Es va utilitzar una foto de la cursa per a la portada del single i Queen va llogar 65 bicicletes per a la cursa. La llegenda diu que quan l'empresa que va llogar les bicicletes es va assabentar per a què es van fer servir, es va negar a que els hi tornessin tret que la banda pagués nous seients. L'àlbum contenia un pòster de les noies nues de la cursa. A les botigues que es negaven a vendre el disc amb el pòster, no s’hi incloïa però els aficionats el podien demanar per correu si ho desitjaven. D’altra banda, la portada del single mostrava una dona nua que anava en bicicleta i es va modificar després que moltes botigues es neguessin a vendre’l. Es va solucionar pintant una part inferior de bikini per cobrir el cul a la portada del senzill, i en alguns llançaments nord-americans també es va afegir un sostenidor. Que ridícul tot plegat. A les fotos hi ha totes les versions; l’original, la censurada amb bikini i la censurada amb bikini i sostens. Obviament el pòster que s’incloïa a l’elepé també hi és.

Allà on tocava Queen, les botigues de bicicletes esgotaven els timbres comprats pels fans que els portaven a l'espectacle per tocar-los durant aquesta cançó. Com a fet curiós, en un concert de 1978 al Madison Square Garden, Queen va recrear el vídeo fent que dones amb molt poca roba passegessin amb bicicleta per l'escenari.

QUEEN - FAT BOTTOMED GIRLS / BICYCLE RACE

"Fat Bottomed Girls" was written by guitarist Brian May for the album “Jazz”. Released as a double A-side single with "Bicycle Race", reached #11 in the UK and #24 in the US. The year before, they used the same formula for the release of the single "We Will Rock You" and "We Are The Champions" as a double A-side for the album “News of the World”. Each song has a reference to the other in the lyrics: in "Bicycle Race," a lyric runs: "Fat bottomed girls, they'll be riding today, so look out for those beauties, oh yeah." In "Fat Bottomed Girls" the closing call shouts "get on your bikes and ride!," linking the two songs together.

Mojo asked Brian May how gay icon Freddie Mercury could deliver such a convincing heterosexual performance on this song. He replied: "On the face of it, it's a heterosexual song because it's called 'Fat Bottomed Girls,' but I was totally aware of Freddie's proclivities and the fact he was going to sing it. Plus, some of the inspiration for the song came from stuff that I saw in Freddie's life as well as my own. So it's actually not so much of a heterosexual song as you might think (laughs). It's a sort of pansexual song. There are so many ways you can take it."

"Bicycle Race" it’s a song wrote by Freddie Mercury in France after watching the Tour de France bicycle race ride by his hotel. The band were recording Jazz in the French countryside mainly as a tax break. 

Queen staged a bicycle race around Wimbledon stadium in England to promote the single. Sixty-five professional models were hired to race nude, with special effects hiding the nudity in the original video; a photo from the race was used on the cover of the single and images from the race were used for the video. Queen rented 65 bicycles for the race. In a possibly apocryphal but often-repeated story, when the rental company found out what they were used for, they refused to take the bikes back unless the band paid for new seats.

The album contained a poster of the women in the bicycle race. It was left out of some copies for stores that did not want to carry it, but fans could mail order the poster if they desired. 

The cover of the single featured a nude woman riding a bicycle, and was altered after many stored refused to stock it. A bikini bottom was added to cover the bum on the cover of the single, and on some US releases a bra was also added.

 PRINCE - WHEN DOVES CRY

"When Doves Cry" va ser un èxit mundial i va ser el primer senzill número 1 de Prince al Billboard Hot 100, on hi va romandre durant cinc setmanes a l'estiu, mantenint "Dancing on the Dark" de Bruce Springsteen al número 2, evitant així que el Boss assolis un número 1. Segons Billboard, "When Doves Cry" va ser el senzill més venut de 1984. Al Regne Unit va assolir el número 4 a la llista de singles.

Prince va escriure aquesta cançó per a la seva pel·lícula "Purple Rain". A la pel·lícula, la cançó es reprodueix després que el seu personatge perdi la seva noia (Apollonia) davant del seu rival (Morris - Morris Day de The Time). Veiem a Prince conduint la seva motocicleta barrejat amb plans de moments íntims amb Apollonia. A la pel·lícula, Prince té una relació difícil amb el seu pare, el qual maltracta la seva mare.

No hi ha baix en aquesta cançó. Prince va treure la pista del baix a l'últim moment per obtenir un so diferent, tot i que odiava fer-ho. El baixista de Prince, Brown Mark, no va tenir cap problema amb romandre a l'atur en aquesta cançó. "When Doves Cry era una cançó en solitari de Prince", va dir a Uncut. “Em va explicar que quan l'estava escrivint li va posar una línia de baix però després la va treure i li va agradar com quedava. Me l'ha va deixar escoltar perquè no volia que cregués que havia tret el baix com un insult cap a mi”. Vaig pensar que era fenomenal". Durant les actuacions en directe de la cançó al Purple Rain Tour, Mark va afegir línies de baix.

Els crítics van lloar l'estructura innovadora i sense baixos de la cançó. Les seves legions de fans que s'han multiplicat ràpidament van convertir la cançó en el seu primer èxit número 1 als Estats Units, i seria votada com el millor senzill de 1984 per Village Voice i el número 52 de tots els temps per Rolling Stone.

El tema s'acredita a Prince And the Revolution a causa de la seva inclusió a l'àlbum "Purple Rain", acreditat a la banda, encara que el llançament del single "When doves cry" només es va acreditar a Prince i als crèdits, tant al senzill com al àlbum, mostren que Prince és l'únic intèrpret de la cançó.

WHEN DOVES CRY

"When Doves Cry" was a worldwide hit, and was Prince's first Billboard Hot 100 #1 single, staying there for five weeks, over the summer, and kept Bruce Springsteen's "Dancing on the Dark" at #2, preventing The Boss from ever having a #1 hit. According to Billboard "When Doves Cry" was the top-selling single of 1984. In the UK peaked at #4 in the UK Singles Chart.

Prince wrote this song for his movie “Purple Rain”. In the film, the song plays under a montage after his character loses his girl (Apollonia) to his rival (Morris - Morris Day of The Time). We see Prince riding his motorcycle along with shots of intimate moments with Apollonia. In the movie, Prince has a difficult relationship with his father, who beats his mom. Scenes of his father come in on the lyrics where Prince calls him "demanding."

There is no bass on this song. Prince took out the bass track at the last minute to get a different sound, though he hated to see it go. Prince's bass player Brown Mark had no problem with being unemployed on this song. "When Doves Cry was a Prince solo track," he told Uncut. "He let me hear it because he and I had been bumping heads, and he didn't want me to think he took the bass out as an insult! He explained that when he was writing it, he put a bass line on but then took it out and liked the feel. I thought it was phenomenal." During live performances of the song on the Purple Rain Tour, Mark added bass lines to the song as well as to other songs without bass lines.

Critics fell all over themselves trying to come up with new superlatives to praise the song's innovative, bass-free structure. His rapidly multiplying legions of fans made the song his first-ever #1 hit in the United States, and it would go on to be voted the best single of 1984 by the Village Voice and No. 52 of all time by Rolling Stone.

The track is credited to Prince And the Revolution due to its inclusion on the album “Purple Rain”, credited to the band, although the single release “When doves cry” was credited only to Prince and the credits, on both the single and the album, show that Prince is the only performer on the track.