ELTON JOHN - BENNIE AND THE JETS

"Bennie and the Jets" va aparèixer per primera vegada a l'àlbum "Goodbye Yellow Brick Road" l'any 1973 i ha estat una de les cançons més populars de John. No es va publicar com a senzill al Regne Unit, on es va publicar com a cara B de "Candle in the wind". Als Estats Units, "Candle In The Wind" no es va llançar com a senzill perquè MCA Records pensava que aquesta era millor. Elton va protestar, però va aparèixer quan les emissores de ràdio de música soul van començar a reproduir-la i es va convertir en un èxit. Elton no pensava que “Bennie” seria un èxit. Es va sorprendre quan va arribar al número 1 a Amèrica. John afirma que poques vegades sap quina de les seves cançons serà un èxit. Al Regne Unit es va llançar com a senzill dos anys més tard, arribant al número 37.

"Bennie and the Jets" és una cançó sobre una banda de ficció de la qual el narrador del tema és un fan. És una melodia sincopada de piano-percussió que encaixa perfectament amb els anys 70. El tema troba Elton en el seu millor moment, amb un arranjament de piano excel·lent i original, i una melodia inusual interpretada en part en falset. Va ser idea d'Elton tartamudejar la veu: "B-B-B-Bennie..." Bernie Taupin va pensar que això funcionava molt bé amb el tema futurista i robòtic de les seves lletres. Taupin va dir: "Aquesta és una petita peculiaritat de la cançó amb la qual em sap greu dir que no he tingut res a veure. Això i aquest gran acord meravellós al principi. Crec que aquestes dues coses són les que probablement van fer que aquesta cançó sigui tan popular, amb la qual vaig tenir alguna cosa a veure". Això és jazz divertit com l'infern.

Tot i sonar com si s'hagués gravat en directe, la cançó es va gravar en estudi, amb efectes de so en directe afegits més tard. El productor Gus Dudgeon va barrejar sons d'una actuació de John del 1972 i un concert de Jimi Hendrix de 1970 a l'illa de Wight. Va incloure una sèrie de xiulets d'un concert en directe i va afegir aplaudiments i diversos crits.

Elton va escriure la música d'aquesta cançó com un homenatge al glam rock, un estil definit per vestits escandalosos que va ser popular a principis dels anys 70, especialment al Regne Unit. Artistes com David Bowie i Gary Glitter n’eren les estrelles, però per a Elton va ser una extensió de la seva personalitat; realment era gai i li agradava portar roba femenina a l'escenari. Es va fer conegut pel seu aspecte salvatge i la seva col·lecció d'ulleres de sol vistoses.

Va interpretar "Bennie And The Jets" a Soul Train, convertint-se en la primera superestrella blanca a aparèixer al programa. El seu episodi es va emetre el 17 de maig de 1975, superant David Bowie per sis mesos. Elton va demanar d’apareixer al programa, ja que n’era un gran fan. Aquesta cançó també es va interpretar durant la seva aparició a l'escenari de Live Aid a Londres.

ELTON JOHN - BENNIE AND THE JETS

“Bennie and the Jets” first appeared on the “Goodbye Yellow Brick Road” album in 1973, and has been one of John's most popular songs. This wasn't released as a single in the UK, where it was released as the B-side of "Candle in the wind”. In the US, "Candle In The Wind" was not released as a single because MCA records thought this was better. Elton protested, but came around when black radio stations started playing it and it became a hit. Elton did not think this would be a hit. He was shocked when it went to #1 in America. John claims he rarely knows which of his songs will be hits. In the UK was released as a single two years ago peaking at #37.

"Bennie and the Jets" it’s a song about a fictional band that the track’s narrator is a fan of. It’s a syncopated piano-percussion tune that fits in perfectly with the 70’s. The track finds him at his best with an excellent and original piano arrangement and an unusual melody performed partly in falsetto. It was Elton's idea to stutter the vocal: "B-B-B-Bennie..." Bernie Taupin thought this worked very well with the futuristic, robotic theme of his lyrics. Said Taupin: "That's a little quirk of the song which I'm sad to say I had nothing to do with. That and that wonderful big chord at the beginning. I think those two things are what probably made that song so popular. Neither of which I had anything to do with." This one is jazzy and fun as hell.

Despite sounding as though recorded live, the song was actually recorded in studio, with live sound effects added in later. Producer Gus Dudgeon mixed in sounds from a 1972 performance of John, and a 1970 Jimi Hendrix concert at the Isle of Wight. He included a series of whistles from a live concert and added hand claps and various shouts.

Elton wrote the music to this song as an homage to glam rock, a style defined by outrageous costumes that was popular in the early '70s, especially in the UK. Artists like David Bowie and Gary Glitter got into the act, but for Elton, it was an extension of his personality - he really was gay and liked to wear feminine clothes on stage. He became known for his wild appearance and collection of gaudy sunglasses.

He performed "Bennie And The Jets" on Soul Train, becoming the first white superstar to appear on the show. His episode aired May 17, 1975, beating David Bowie by six months. Elton asked to appear on the show, as he was a big fan. This song was also performed during his appearance at Live Aid in London stage.