PACO DE LUCIA - ENTRE DOS AGUAS
Publicada: novembre de 1973
Àlbum: Fuente y caudal
L’any 1973, el guitarrista de flamenc Paco de Lucía va entrar a l’estudi per acabar d’enregistrar el que es convertiria en el seu setè àlbum en solitari, “Fuente y caudal”. Amb només 26 anys, Paco ja s’havia consolidat com un dels guitarristes de flamenc més virtuosos i atrevits de la seva generació. Però aquell dia faltava alguna cosa: a l’àlbum li mancava una peça. El productor, José Torregrosa, necessitava un farciment, una peça ràpida per completar el disc.
Paco es va asseure, va agafar la guitarra i va improvisar. El que va crear en aquell moment, gairebé com un pensament fugaç, es convertiria en la peça instrumental de flamenc més famosa de tots els temps: “Entre dos aguas”.
Acompanyat pel seu germà Ramón de Algeciras a la segona guitarra, Eduardo Gracia al baix i Pepe Ébano als bongos —substituint les tradicionals palmes de les rumbes flamenques—, Paco va crear una melodia que fusionava tradició i modernitat. Amb el toc del ritme llatí i l’ànima d’Andalusia, “Entre dos aguas” no va néixer de la planificació meticulosa, sinó de l’instint i el sentiment.
La publicació inicial de “Fuente y caudal” va ser rebuda amb indiferència. Va passar gairebé desapercebuda, a punt d’esgotar-se al cap de pocs mesos. Però el mànager de Paco d’aquell moment, el carismàtic Jesús Quintero, també conegut com El Loco de la Colina, va veure-hi potencial en aquella rumba improvisada. Amb el suport de diversos periodistes, va pressionar la discogràfica perquè publiqués “Entre dos aguas” com a single independent, i l’aposta va sortir bé.
L’any 1974, “Entre dos aguas” va arribar a les ones—i amb força. La peça va esclatar a les llistes espanyoles, venent més de 300.000 còpies i mantenint-se en els primers llocs durant 22 setmanes consecutives. El 1976, va rebre la certificació de Senzill d’Or, un assoliment poc comú per a enregistraments de flamenc. De sobte, el nom de Paco de Lucía era a tot arreu. El flamenc, que durant molt temps havia estat vist com un art tradicional restringit al seu context cultural, ara sonava a les ràdios, als cafès i a les llars d’arreu del país i més enllà.
El 1975, l’àlbum “Fuente y caudal” va ser reeditat a causa de l’èxit aclaparador del single. Posteriorment es va publicar en cassette el 1981 i en CD el 1987. “Entre dos aguas” es va incloure en múltiples recopilacions de grans èxits, convertint-se en una pedra angular no només del catàleg de Paco, sinó també de la història de la música flamenca.
El que molts no sabien era que la melodia principal no era del tot original. Paco, durant la seva improvisació, va prendre elements del tema de fusió pop-flamenc “Te estoy amando locamente” de Las Grecas, i de la seva pròpia cançó coescrita “Caramba, carambita” amb Los Marismeños. Aquesta combinació d’influència popular i autenticitat flamenca va contribuir a donar a “Entre dos aguas” el seu encant hipnòtic i accessible.
Segons el musicòleg Faustino Núñez, que recorda haver rebut una entrada de concert gratuïta en comprar uns pantalons el 1973, “Entre dos aguas” va marcar un punt d’inflexió. Fins llavors, Paco era conegut principalment com acompanyant de guitarra de Camarón de la Isla, el jove cantaor gitano amb qui redefiniria l’ànima del flamenc. Paco ja havia publicat diversos àlbums en solitari, però aquesta peça el va portar a un nou nivell de fama popular, no només dins del flamenc, sinó dins l’escena musical espanyola més general.
Per a molts, “Entre dos aguas” va ser una porta d’entrada. Convidava oients que mai abans s’havien endinsat en el món del flamenc a descobrir-ne la passió i la complexitat amb una llum nova i moderna. Va anunciar el naixement del nou flamenc, un estil que combinava la improvisació, el jazz i les influències llatines sense perdre les arrels profundes.
El títol mateix, “Entre dos aguas”, és tan geogràfic com metafòric. Paco de Lucía va néixer a Algesires, una ciutat costanera del sud d’Espanya situada entre l’oceà Atlàntic i el mar Mediterrani. El nom evoca la sensació d’estar en una cruïlla—entre cultures, entre sons, entre èpoques. I això és exactament el que la cançó representava.
Des d’aquell dia, “Entre dos aguas” es va convertir en inseparable de la identitat de Paco. No importava on toqués—a Tòquio, Nova York o Sevilla—el públic sempre la reclamava. Era la peça que el definia. I tot i que va néixer amb presses, gairebé per accident, es va convertir en l’himne de la seva carrera i una obra mestra del flamenc modern.
PACO DE LUCIA - ENTRE DOS AGUAS
Released: November 1973
Album: Fuente y Caudal
In 1973, flamenco guitarist Paco de Lucía walked into the studio to finish recording what would become his seventh solo album, “Fuente y caudal”. At just 26 years old, Paco had already established himself as one of the most virtuosic and daring flamenco guitarists of his generation. But that day, something was missing—the album was short by one track. The producer, José Torregrosa, needed a filler, something quick to round out the record.
Paco sat down, picked up his guitar, and improvised. What he created on the spot, almost as an afterthought, would become the most famous flamenco instrumental of all time: “Entre dos aguas” (Between Two Waters).
Accompanied by his brother Ramón de Algeciras on second guitar, Eduardo Gracia on bass, and Pepe Ébano on bongos—replacing the traditional handclaps of flamenco rumbas—Paco crafted a melody that merged tradition with modernity. With the flair of Latin rhythm and the soul of Andalucía, “Entre dos aguas” was born not through meticulous planning, but through instinct and feel.
The initial release of “Fuente y caudal”was met with indifference. It slipped quietly into the background, nearly going out of print within a few months. But Paco’s manager at the time, the charismatic Jesús Quintero, also known as El Loco de la Colina, saw the potential in that improvised rumba. Alongside several journalists, he lobbied the record label to release “Entre dos aguas” as a standalone single, and the gamble paid off.
In 1974, “Entre dos aguas” hit the airwaves—and hit hard. The track exploded onto the Spanish charts, selling over 300,000 copies and remaining in the top positions for 22 consecutive weeks. In 1976, it was certified a Gold Single, a milestone rarely reached by flamenco recordings. Suddenly, Paco de Lucía’s name was everywhere. Flamenco, long seen as a traditional art form locked within its cultural boundaries, now found itself on radios, in cafés, and in homes across the country and beyond.
In 1975, the album “Fuente y caudal” was reissued due to the single’s runaway success. It was later released on cassette in 1981, and on CD in 1987. “Entre dos aguas” was included in multiple greatest hits compilations, becoming a cornerstone not only of Paco’s catalog but of flamenco music history.
What many did not know was that the main melody was not entirely original. Paco, in his improvisation, borrowed from the pop-flamenco fusion hit “Te estoy amando locamente” by Las Grecas, and his own co-written song “Caramba, carambita” with Los Marismeños. This blend of popular influence and flamenco authenticity was part of what gave “Entre dos aguas” its accessible and hypnotic charm.
According to musicologist Faustino Núñez, who recalls getting a free concert ticket with the purchase of pants in 1973, “Entre dos aguas” marked a turning point. Until then, Paco was known largely as a guitar accompanist for Camarón de la Isla, the young Romani singer with whom he would reshape the very soul of flamenco. Paco had released several solo albums, but this track pushed him into a new realm of popular stardom, not just within flamenco, but in the mainstream Spanish music scene.
For many, “Entre dos aguas” felt like a gateway. It invited listeners who had never ventured into the world of flamenco to experience its passion and complexity in a new, modern light. It signaled the birth of nuevo flamenco—a style that embraced improvisation, jazz, and Latin influences without losing its deep roots.
The title itself, “Between Two Waters”, is both geographical and metaphorical. Paco de Lucía was born in Algeciras, a coastal town in southern Spain nestled between the Atlantic Ocean and the Mediterranean Sea. The name evokes the feeling of standing at a crossroads—between cultures, between sounds, between eras. And that’s exactly what the song embodied.
From that day forward, “Entre dos aguas” became inseparable from Paco’s identity. No matter where he played—in Tokyo, New York, or Seville—the audience would cry out for it. It was the piece that defined him. And though it was born in haste, almost by accident, it became the anthem of his career and a masterpiece of modern flamenco.