BILLY JOEL - PIANO MAN

Publicació: 2 de novembre de 1973

Llistes: EUA: #25

“Piano Man” és el gran èxit que va llançar la carrera de Billy Joel i una de les seves cançons més icòniques. Va ser publicada el 2 de novembre de 1973 i forma part del seu àlbum homònim, “Piano Man”. Escrita des de la perspectiva d’un pianista de bar, la cançó es basa en les experiències reals de Joel tocant a The Executive Room, un local de Los Angeles, durant un període difícil de la seva carrera. En aquell moment, Joel actuava sota el pseudònim “Bill Martin” mentre intentava escapar d’un contracte discogràfic restrictiu amb Family Productions, després del fracàs comercial del seu primer àlbum “Cold Spring Harbor”.

La lletra retracta una escena de dissabte a la nit en un bar, plena de personatges tant acolorits com melancòlics: un vell, un cambrer, una cambrera, homes de negocis frustrats i clients habituals desenganyats, com el novel·lista immobiliari Paul o un mariner anomenat Davy. Tots ells busquen un moment d’evasió, i el pianista —el piano man— els la proporciona amb la seva música, mentre recull propines en un pot.

La composició combina narració personal amb una estructura semblant a una cansó de rima o limerick, que Joel va descriure més tard com a senzilla i repetitiva. Tot i que inicialment se sentia avergonyit per l’èxit de la cançó, amb el temps la va acceptar com una de les seves peces més estimades, dient que era una favorita del karaoke i considerant-la com un fill ben estimat dins del seu catàleg musical.

Aquest tema es va convertir en el primer gran èxit de Joel i va ajudar a impulsar la seva carrera després de signar amb Columbia Records. Irònicament, tot i haver deixat Family Productions, aquesta companyia va mantenir els drets sobre els beneficis de “Piano Man” durant anys. Un dels personatges de la cançó —la cambrera que practica la política— fa referència a Elizabeth Weber, la primera esposa de Joel, amb qui es va casar el 1973.

“Piano Man” ha inspirat diverses versions, incloent-hi una adaptació en castellà titulada “El Hombre del Piano” interpretada per Ana Belén, que dona més protagonisme al dolor personal del pianista que no pas als clients del bar.

BILLY JOEL - PIANO MAN

Released: November 2, 1973

Charts:  US: #25 

“Piano Man” is Billy Joel’s breakthrough hit and one of his most iconic songs, first released on November 2, 1973, and featured on his album “Piano Man”. Written from the perspective of a lounge pianist, the song reflects Joel’s own experiences playing under the pseudonym “Bill Martin” at The Executive Room, a bar in Los Angeles, during a low point in his early career. At the time, Joel was trying to escape a restrictive record contract with Family Productions after the commercial failure of his debut album “Cold Spring Harbor”.

The lyrics depict a Saturday night scene at a bar, filled with colorful and melancholic characters—an old man, a bartender, a waitress, struggling businessmen, and disillusioned regulars like “the real estate novelist” Paul and a naval serviceman named Davy. These figures all come seeking escape, and the piano man provides it with his music, while collecting tips in his jar.

Joel’s songwriting mixes personal narrative with limerick-style verses, a structure he later described as simple and repetitive. Despite initially being embarrassed by the song’s success, Joel recognized its impact, calling it “a karaoke favorite” and ultimately embracing it as a well-loved “kid” among his catalog of songs.

The tune became Joel’s first major hit and helped launch his career after he signed with Columbia Records. Ironically, though Joel had left Family Productions, the company retained royalties from “Piano Man” for years. One of the characters in the song—the “waitress practicing politics”—is a reference to Elizabeth Weber, Joel’s first wife, whom he married in 1973.

The song has inspired covers, including a Spanish version titled “El Hombre del Piano” by Ana Belén, which reinterprets the narrative, focusing more on the piano man’s personal sorrow than the bar’s patrons.