ROD STEWART - I WAS ONLY JOKING 

Llançament: 20 de gener de 1978

Llistes d’èxits: Regne Unit: #5  Estats Units: #22 

“I Was Only Joking” és una cançó de Rod Stewart, coescrita amb Gary Grainger, llançada com el tercer senzill del seu àlbum de 1977 “Foot Loose & Fancy Free”. La cançó va aconseguir èxit comercial, assolint el número 5 al Regne Unit (com a part d’un doble senzill amb “Hot Legs”) i el lloc 22 als Estats Units, a més de classificar-se en altres països.

“I Was Only Joking” és una cançó introspectiva sobre el penediment, la consciència de si mateix i el dany involuntari causat en una relació. Stewart no especifica mai quin és l’error comès, però admet haver posat el seu cor en la cançó com a disculpa, esperant comprensió. Malgrat la seva naturalesa profundament personal, és una peça universal que s’ajusta a qualsevol que hagi experimentat la pèrdua d’un amor, oportunitats desaprofitades o grans errors. La cançó captura la vulnerabilitat d’afrontar els penediments del passat, fent-la adequada tant per a homes com per a dones.

La cançó toca aspectes profundament personals de la vida de Stewart. Fa referència a “Susie,” inspirada en Susannah Boffey, una estudiant d’art que Stewart va conèixer de jove el 1961. El 1963, Boffey va donar a llum la seva filla, Sarah Streeter, que va ser adoptada per una parella adinerada. Dècades després, el 2010, Streeter va ser rebuda a la família de Stewart. La cançó també al·ludeix a les experiències de Stewart amb l’alcohol i als reptes del seu estil de vida com a músic de rock, marcat pel consum de substàncies. El seu to reflexiu sembla una confessió sincera d’errors i un camí de creixement personal.

Rod Stewart va descriure “I Was Only Joking” com una de les seves cançons més sentides, en la qual reflexiona sobre la seva joventut rebel i ofereix una revisió del seu “passat accidentat.” En les notes de Storyteller, Stewart va destacar que les cançons properes al cor són les més fàcils i gratificants d’escriure. Va elogiar el “meravellós treball de guitarra” de Jim Cregan, que dona a la cançó una atmosfera melancòlica i narrativa en la tonalitat de mi, i va aplaudir l’execució de tota la banda.

ROD STEWART - I WAS ONLY JOKING 

Released: January 20, 1978

Charts:  UK: #5  US: #22 

“I Was Only Joking” is a song by Rod Stewart, co-written with Gary Grainger, released as the third single from his 1977 album Foot Loose & Fancy Free. The track achieved commercial success, reaching No. 5 in the UK (as part of a double A-side with “Hot Legs”) and No. 22 in the US, as well as charting in other countries.

“I Was Only Joking” is a reflective song about regret, self-awareness, and unintended harm caused in a relationship. Stewart never specifies the offense but admits to pouring his heart into the song as an apology, hoping for understanding. Despite its deeply personal nature, it is universally suited to anyone who has experienced the loss of love, missed opportunities or big mistakes. The song is both a personal reflection and a universal story of youthful mistakes and their consequences. The song captures the vulnerability of grappling with past regrets, making it relatable for both men and women.

This song touches on deeply personal aspects of his life. The song references “Susie,” inspired by Susannah Boffey, an art student Stewart met as a teenager in 1961. In 1963, Boffey gave birth to their daughter, Sarah Streeter, who was adopted by a wealthy couple. Decades later, in 2010, Streeter was welcomed into Stewart’s family. The song also nods to Stewart’s experiences with alcohol and the challenges of a rock musician’s lifestyle, marked by substance use. Its reflective tone seems as a candid confession of missteps and personal growth.

Rod Stewart described “I Was Only Joking” as one of his most heartfelt songs, reflecting on his spirited and rebellious youth and offering a review of his “checkered past.” In the liner notes of Storyteller, Stewart noted that songs close to the heart are the easiest and most fulfilling to write. He praised Jim Cregan’s “beautiful guitar work,” which created a wistful, narrative feel in the key of E, and commended the entire band’s execution.