ROD STEWART - YOU WEAR IT WELL

Llançament: 12 d’agost de 1972

Llistes d’èxits: EUA: #13 | Regne Unit: #1 (1 setmana)

“You Wear It Well”, escrita per Rod Stewart i Martin Quittenton, es va enregistrar per a l’àlbum de Stewart del 1972 “Never a Dull Moment”. La cançó va esdevenir un èxit internacional, assolint el número u a la llista de singles del Regne Unit i el número 13 al Billboard Hot 100 dels Estats Units.

Després de l’èxit de “Every Picture Tells a Story”, Rod Stewart i la seva banda van tornar amb “You Wear It Well”, un tema que reflecteix de prop l’estil del seu anterior èxit “Maggie May”. Tot i les similituds, Stewart i el seu grup, inclosos els membres de Faces Ronnie Wood i Ian McLagan, es trobaven en el seu punt creatiu més alt. El so folk i blue-eyed soul de la cançó es va convertir en una característica definidora del primer treball en solitari de Stewart.

“You Wear It Well” presenta Stewart escrivint una carta a una antiga amant amb un to reflexiu però positiu. El títol probablement fa referència a la seva vida actual, als anys que han passat o a un vestit d’aniversari que ell li havia regalat. Stewart va interpretar la cançó en directe a Top of the Pops amb Faces, acompanyat per Quittenton a la guitarra clàssica i Dick Powell al violí. L’àlbum “Never a Dull Moment” també incloïa senzills d’èxit com una versió d’“Angel” de Jimi Hendrix i “What Made Milwaukee Famous”.

La frase “Madame Onassis got nothing on you” fa referència a Jacqueline Kennedy Onassis, l’antiga primera dama i vídua del president John F. Kennedy. En aquell moment, estava casada amb l’armador grec Aristòtil Onassis i era àmpliament admirada per la seva elegància, encant i estil icònic. La reputació de Jackie O com a figura de majestuositat i distinció la convertia en un referent natural per a la comparació a la lletra de Stewart.

Rod Stewart va expressar el seu afecte per la combinació de guitarra acústica, caixa de bateria i orgue Hammond, elements prominents a “You Wear It Well”. Va elogiar la interpretació d’Ian McLagan a l’orgue Hammond, referint-s’hi humorísticament com “el deliciós Ian McLagan, famós per les seves mitges sorolloses i intrusives” a les notes del seu recopilatori Anthology.

ROD STEWART - YOU WEAR IT WELL

Released: August 12, 1972

Charts:  US: #13    UK: #1 (1 week)

“You Wear It Well,” written by Rod Stewart and Martin Quittenton, was recorded for Stewart’s 1972 album “Never a Dull Moment”. The song became an international success, reaching number one on the UK Singles Chart and number 13 on the US Billboard Hot 100.

Following the success of “Every Picture Tells a Story”, Rod Stewart and his band returned with “You Wear It Well”, a track that closely mirrors the style of his earlier hit “Maggie May.” Despite the similarities, Stewart and his group, including Faces members Ronnie Wood and Ian McLagan, were at their creative peak. The song’s folksy, blue-eyed soul sound became a defining feature of Stewart’s early solo work.

“You Wear It Well” features Stewart writing a letter to an old flame with a reflective yet positive tone. The song’s title likely refers to her current life, the years gone by, or a birthday gown he once gifted her. Stewart performed the song live on Top of the Pops with Faces, joined by Quittenton on classical guitar and Dick Powell on fiddle. The “Never a Dull Moment” album also included charting singles like Jimi Hendrix’s “Angel” and “What Made Milwaukee Famous.”

The line “Madame Onassis got nothing on you” from You Wear It Well references Jacqueline Kennedy Onassis, the former First Lady and widow of President John F. Kennedy. At the time, she was married to Greek shipping magnate Aristotle Onassis and was widely admired for her grace, charm, and iconic style. Jackie O’s reputation as a figure of majesty and elegance made her a natural benchmark for comparison in Stewart’s lyrics.

Rod Stewart expressed his fondness for the blend of acoustic guitar, loud snare drum, and Hammond organ, which features prominently in “You Wear It Well.” He praised Ian McLagan’s Hammond organ performance, humorously referring to him as “the delectable Ian McLagan of loud, obtrusive sock fame” in his Anthology liner notes.