PER QUÈ HA GUANYAT EL MILLOR?

Ara que han passat uns dies, hem paït, o no, els resultats de les eleccions a Lloret, i falta poc per saber qui serà el nostre alcalde en els propers quatre anys, és el moment oportú de fer valoracions i buscar explicacions al per què d'aquesta irrupció tan espectacular del Millor al nostre consistori, que a hores d’ara els dona possibilitats d’optar a governar i fins i tot a l’alcaldia.

Analitzant els resultats trobem que tot i ser la força més votada, CiU és la gran derrotada d’aquestes eleccions. La patacada ha estat històrica, i serà de les que es recordaran; i es recordarà més per la contundència amb que el Millor li ha pres el protagonisme que no pas per la pèrdua de regidors que han patit, (de 11 han passat a 7). El PSC ha estat en consonància amb els resultats del partit a Catalunya, però amb el tret diferencial que a Lloret poden ser decisius, i es més que evident que ho seran. El PP, tot i mantenir els mateixos regidors, no ha aprofitat l’alça del partit a tot el territori, per tant podríem dir que ha desaprofitat una ocasió única per augmentar la seva presència al consistori. ICV ha consolidat el seu regidor i fins i tot ha estat apunt d’aconseguir-ne un segon, el que hauria estat un èxit rotund per en Toni García. A Esquerra, encara que no ho estan, podrien estar orgullosos del seu resultat, ja que vist el desastre que han suposat aquests comicis a tota Catalunya, mantenir el regidor, estar molt a prop del segon, i augmentar en nombre de vots, crec que és un resultat molt bo per a una formació que es troba en una greu crisi a nivell nacional, que no local. Sobta la desaparició del Grill en la representació a l’Ajuntament, però és evident que el paper de formació independent li ha pres el Millor, i els quatre darrers anys a la oposició, i el fet de no ser ja la novetat que els va fer guanyar tants vots a les anteriors eleccions han passat factura. Ciutadans i Solidaritat han estat més aviat testimonials i la seva participació en els comicis ha tret vots a altres formacions que ben segur han trobat a faltar per augmentar representació. I ens queda el Millor, l’indiscutible guanyador, agradi o no agradi, de les eleccions.

Per què ha guanyat el Millor? Intentaré buscar algunes respostes a la pregunta que es fan milers de lloretencs.

I.- Perquè de no tenir representació a ser la segona força de la vila és un pas que no recordo hagi fet ningú abans, passant de poc més de 300 vots fa quatre anys a gairebé 2400 aquesta vegada. S'ha comentat que molts els han votat per fer la gracieta o per una "pataleta", però un augment tan significatiu dels seus registres no crec que sigui degut a aquests factors. Alguna cosa s'haurà fet malament des del govern per aquest creixement tan important del màxim oponent, no?
II.- Perquè han sabut jugar les seves cartes de manera intel•ligent desgastant tant com han pogut al seu rival que no era altre que CiU i alguns dels seus regidors. Una altra cosa és la manera com les han jugat, agradarà o no agradarà el seu estil, però el que és molt clar és que la estratègia els ha donat els resultats esperats.
III.- Perquè fa més d'un any que fan campanya amb els butlletins incendiaris que han anat publicant periòdicament, i que han ofuscat a uns (CiU), i han anat canviant la manera de veure les coses a d'altres (els votants). No entraré a valorar el contingut d'aquests butlletins perquè d'això ja se’n encarregaran els jutges, però aquestes publicacions han servit per fer des de fora la oposició al govern que la gent no veia a dintre. Durant el final del actual mandat han estat la veritable oposició a la majoria absoluta de CiU.
IV.- Parlant de la majoria absoluta; perquè han sabut aprofitar com ningú altre la gestió impopular d'aquesta majoria per part de CiU, atacant amb duresa tots els punts amb els quals la gent estava més descontenta. Faig un incís aquí per dir que la mala gestió de la majoria absoluta és més una errada (greu errada) de CiU que no pas un encert del Millor.

Un cop exposades algunes possibles respostes, també es digne d'estudi la manera com han fet la campanya, ja què no ha tingut res a veure amb la forma de fer de la resta de grups. Analitzem-ho:

I.- No han fet cap acte polític durant la campanya, només una presentació dels candidats a la Plaça de l' església el primer dia. Han basat la seva estratègia en el màrqueting prescindint totalment del contacte directe amb la gent. Això no sé si és positiu, però és clar que sense mitings ni actes públics han aconseguit fer arribar el seu missatge al votant.

II.- Han basat la seva estratègia en fer unes pancartes impactants, (de bon o mal gust segons com es miri) que anaven dirigides, unes a fer mal al seu màxim oponent, i altres a dir el que la gent volia escoltar en els temps de crisi que estem patint. Situades estratègicament, les més contundents les han posat prop de llocs on podien obtenir més ressò per ferir CiU.

III.- Han dividit la seva campanya de màrqueting en dos maneres de fer molt evidents. La primera setmana han omplert els voltants de la vila amb grans pancartes penjants amb missatges clars i directes en llocs estratègics. I la segona setmana han fet el cop definitiu amb una invasió de plafons amb slogans, atacant en ocasions cruelment a CiU (Valls, Riera), i prometent projectes populistes i molts d'ells inviables (xec bebè, I.B.I.), però de missatge fàcil per captar vots de descontents, indecisos i dels qui tenen problemes per arribar a fi de mes. A diferència de la primera setmana, aquests plafons no s’han quedat a llocs estratègics, sinó que han estat repartits en gran quantitat per tota la població.

Una altra cosa que seria interessant és saber el perfil del votant del Millor, però això no podrem saber-ho perquè hi ha una tendència clara a amagar el vot dirigit a aquesta formació. Ningú els ha votat però han obtingut més de 2000 vots. Algú ho pot entendre? Es parla també de pràctiques poc ètiques per aconseguir vots, però com això no es pot provar millor deixar-ho com a llegenda urbana. Vull que quedi clar que jo no els he votat, no m’agrada l’estil de Fuertes, però n’admiro la forma intel•ligent de dirigir la seva campanya.

Resumint i fent un símil fàcil i evident, el Millor ha utilitzat la tàctica Mourinho per atacar al rival, es a dir, atac i desgast del oponent sense respir buscant la complicitat de forces externes per arribar al seu objectiu. La diferència és que el Millor n'ha tret el fruit que esperava i el portuguès de moment no. Pobre Mou, crea escola i els seus alumnes el superen.

Per acabar, senyalar que dissabte hi ha una decisió molt complicada de prendre per totes les forces polítiques que han aconseguit representació al consistori. A hores d’ara ningú vol pactar amb el Millor perquè tothom es troba incòmode només pensant amb una possible aliança amb ells, però; s’atreviran la resta de partits a deixar de costat a la segona força de Lloret ignorant el que tants votants han decidit? I en cas de pactar; donarà la talla el Millor per governar? I en cas de girar-se la truita i governar; podran aguantar la dura oposició que els esperarà amb CiU buscant revenja? Jo he intentat buscar possibles respostes a uns resultats inesperats, però depenent del que surti de la votació d’investidura de dissabte, moltes més preguntes quedaran esperant resposta. Quins quatre anys més apassionants ens esperen!