Temps de James Bond. Seguim amb el rànking personal amb les pel·lícules situades entre els llocs 10 i 4. Ens apropem al final. 
10. GoldenEye (1995)
Primer film amb Brosnan de protagonista, i el seu millor. També és el debut de Judi Dench com a M substituint Robert Brown, en la que és una de les millors decisions de la franquícia. Dench és el contrapunt ideal pel caràcter de Bond, dura i exigent quan convé, però amb un marcat caràcter maternal quan no és davant l’agent. Aquesta característica és més palpable en les entregues protagonitzades per Craig. Argumentalment, Bond ha d’impedir que un agent desertor del MI6 utilitzi el satèl·lit GoldenEye contra Londres.
El millor: l’escena inicial de la presa, les lluites de Famke Janssen i les persecucions per Sant Petersburg amb el tanc i per Mònaco. El pitjor: el moment inicial de l’avioneta.
Repartiment: Pierce Brosnan, Sean Bean, Izabella Scorupco, Famke Janssen, Judi Dench, Robbie Coltrane, Gottfried John, Alan Cumming, Joe Don Baker.
Director: Martin Campbell
Malvats: Alec Trevelyan (Sean Bean), Xenia Onatopp (Famke Janssen)
Noies Bond: Natalya Simonova (Izabella Scorupco), Xenia Onatopp (Famke Janssen)
Cançó: GoldenEye (Tina Turner)
9. Dr. No (1962)
Primera entrega de la sèrie amb Connery com a cap de cartell. Els anys no perdonen i en alguns aspectes no ha envellit bé, però no podem obviar que han passat seixanta anys des de la seva estrena. Sylvia Trench (Eunice Gayson) va ser la primera persona en escoltar el famòs “Bond… James Bond”, que també és al pronunciar aquestes paraules, el primer moment que veiem 007 en pantalla, tota una presentació en societat. A partir d’aquí comencen tota la sèrie de tòpics sobre el personatge que s’han mantingut durant sis dècades: el Martini vodka, els casinos, la pistola Walther ppk, i a partir de la segona pel·lícula, els gadgets de Q, les ordres de M i les insinuacions amb Moneypenny, l’Aston Martin i les noies Bond.
El millor: l’aparició de Honey Ryder des del mar, i el tema musical principal, tota una icona de les bandes sonores del cinema.
Repartiment: Sean Connery, Ursula Andress, Bernard Lee, Joseph Wiseman, Jack Lord, Lois Maxwell, John Kitzmiller, Anthony Dawson, Eunice Gayson.
Director: Terence Young
Malvat: Dr. No (Joseph Wiseman)
Noia Bond: Honey Ryder (Ursula Andress)
Cançó: James Bond Theme (Monty Norman)
8. Licence to kill (1989)
Segona i última aparició de Dalton com a protagonista. Problemes amb els drets legals van endarrerir la següent pel·lícula sis anys, fet que va fer que Dalton acabes el seu contracte i després no volgués tornar. En aquesta ocasió veiem un Bond que persegueix un narcotraficant que ha assessinat la dona del seu amic Felix Leiter, cosa que fa que M li revoqui la llicència per matar. Veiem un 007 venjatiu, més fosc i en la línia del que més tard caracteritzarà l’enfoc de Daniel Craig.
El millor: Sánchez i el caràcter de Bond.
Repartiment: Timothy Dalton, Robert Davi, Carey Lowell, Talisa Soto, Benicio del Toro, David Hedison, Desmond Llewelyn.
Director: John Glen.
Malvats: Sánchez (Robert Davi), Dario (Benicio del Toro)
Noies Bond: Pam Bouvier (Carey Lowell), Lupe Lamora (Talisa Soto)
Cançó: Licence to kill (Gladys Knight)
7. No time to die (2021)
Cinquena i última aparició de Daniel Craig com a protagonista. El film és un homenatge sense amagar-se’n a “Al servei secret de sa majestat”, una de les pel·lícules més maltractades de la sèrie, però també una de les més interessants. Des de la cançó de Louis Armstrong, present en diversos moments del metratge, a la situació personal de Bond tributen aquell film. Allà es casava i tot seguit enviduava sense gaudir del matrimoni. Ara descobreix que és pare i el que mor és ell sense arribar a tastar la paternitat. Sí, Bond mor, l’impossible aquí el fan possible, i fan que pensis: per què? Quina necessitat hi ha de destroçar un mite? Doncs ho fan, I el més trist de tot, és que a sobre fan que mori a causa de foc amic. Volen demostrar així que no hi ha cap enemic que pugui amb ell? El cas és que en un moment et llencen per terra la idea que ens ha acompanyat durant 60 anys de què James Bond era immortal. La decisió de matar James Bond només la puc entendre com que la saga protagonitzada per Daniel Craig hagi estat un rebooth de la franquícia. De fet ja va començar amb Casino Royale que era un remake de la primera aventura de 007. Només així es poden entendre algunes de les coses que han passat en tots els films protagonitzats per Craig. Per exemple la reaparició de Blofeld i Spectre. Un altre aspecte que pot ratificar aquest supòsit és el lligam que aporta Vesper a totes les pel·lícules, sempre en la memòria de l’heroi. Només veient-t’ho com una saga tancada de cinc pel·lícules, a part de tot el que s’havia fet abans, puc entendre el final que s’ha decidit per a les interpretacions de Craig. Per tant entenc que quan es triï el nou actor que es posarà en la pell de 007, estarem parlant d’un nou rebooth i que tot el viscut fins avui serà com si no hagués existit. Perquè 007 sempre ha de ser James Bond, i no tindria cap sentit una nova pel·lícula sense ell. Seria un insult als seguidors de la sèrie i a l’esperit del personatge d’Ian Fleming. Lanzeby va passar a la història com el Bond que es va casar. Craig passarà a la història com el Bond que va morir, encara que no ens agradi. La cançó de Billie Eilish és la guanyadora en la darrera edició dels Òscar.
El millor: Ana de Armas. El pitjor: el desenllaç.
Repartiment: Daniel Craig, Lea Seydoux, Rami Malek, Ana de Armas, Christoph Waltz, Lashana Lynch, Ralph Fiennes, Jeffrey Wright, Ben Whishaw, Naomie Harris.
Director: Cary Joji Fukunaga
Malvats: Bloefeld (Christoph Waltz), Safin (Rami Malek)
Noies Bond: Madeleine (Lea Seydoux), Paloma (Ana de Armas)
Cançó: No time to die (Billie Eilish)
Primera i única aparició de George Lazenby com a protagonista després de la negativa de Connery de continuar en la franquícia. No ho va tenir fàcil l’australià degut a l’enorme carisma del seu predecessor, com tampoc el fet de què abans de l’estrena ja anunciés que aquesta seria la seva única participació en la sèrie. Tot i així el seu treball va ser més que acceptable tot i la quantitat de crítiques rebudes en el seu moment. Tampoc va agradar que Bond es casés encara que fos breument. El temps ha revaloritzat la pel·lícula i argumentalment se la considera una de les més interessants de la saga.
El millor: la trama amorosa, inusual fins aleshores fent referència al seu protagonista.
Repartiment: George Lazenby, Telly Savalas, Diana Rigg, Gabriele Ferzetti, Ilse Steppat, George Baker.
Director: Peter Hunt
Malvat: Blofeld (Telly Savalas)
Noia Bond: Tracy (Diana Rigg)
Cançó: We have all the time in the world (Louis Armstrong)
5. Skyfall (2012)
Tercera actuació de Craig com a Bond en la que ha de combatre un ex-agent de l’MI6 que vol matar M. Primera aparició de Noemie Harris com a Moneypeppy on tindrà un paper molt rellevant en el futur de 007 al abatre’l accidentalment. També és destacable l’actuació de Bardem com a Silva, l’ex-agent que vol revenjar-se de M a la que acusa de tots els seus mals. Aquesta és la setena i darrera actuació de Dench com a M, sobre la qual gira la trama principal d’Skyfall pel que la podriem considerar la veritable noia Bond d’aquest capítol. Estricta quan ho ha de ser, això és palpable en la decisió que pren a l’inici quan ordena Moneypeppy disparar tot i el risc que això comporta, i protectora quan accepta Bond per la missió tot i saber que no és apte. La seva relació personal s’estreny a mida que va transcorrent el metratge, fins a l’escena en que M mor en braços de Bond. Després d’On her Majesty’s secret service, és l’entrega on més s’aprofundeix en la vida personal de Bond, cosa que es farà més evident en les dues darreres actuacions de Craig. Skyfall va ser nominada a cinc Oscars dels quals en va guanyar dos, millor cançó per Adele i millor edició de so.
El millor: la relació de Bond amb M
Repartiment: Daniel Craig, Javier Bardem, Judi Dench, Naomie Harris, Albert Finnes, Ralph Fiennes, Ben Whishaw, Berenice Marlohe.
Director: Sam Mendes
Malvat: Silva (Javier Bardem)
Noies Bond: M (Judi Dench), Moneypeppy (Naomie Harris), Severine (Berenice Marlohe)
Cançó: Skyfall (Adele)
4. The Spy who loved me (1977)
Tercera participació de Moore com a 007. En aquest cas, Bond s’ha d’enfrontar a un empresari naval que vol destruir el món per crear una nova civilització al fons del mar.
Per impedir-ho farà aliança amb una espía soviètica. Aquí trobem una de les escenes més iconiques de tota la sèrie, quan Bond fugint d’una persecució a la neu salta per un precipici i desplega un paracaigudes amb la bandera de la Union Jack. També apareix per primer cop, Jaws, un dels malvats més estimats pel públic. Aquesta entrega suposa la primera aparició de Walter Gotell en el paper del General Gogol de l’exèrcit soviètic i jefe de la KGB, rol que mantindria en sis films consecutius. Abans ja havia tingut un paper a From Russia with love. La pel·lícula va ser nominada a tres Oscar.
El millor: és difícil fer una tria perquè el metratge està plagat de moments destacats. Les escenes amb el Lotus blanc, ja sigui per terra o mar. La majestuositat de la ciutadella marítima Atlantis. El recorregut per Egipte, i obviament la mencionada seqüència pre-crèdits a la neu.
Repartiment: Roger Moore, Barbara Bach, Curd Jurgens, Richard Kiel, Walter Gotell, Caroline Munro.
Director: Lewis Gilbert
Malvats: Stromberg (Curd Jurgens), Jaws ( Richard Kiel)
Noia Bond: Anya Amasova (Barbara Bach)
Cançó: Nobody does It better (Carly Simon)
====================
(Continuarà amb les pel·lícules del 3 a l’1)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada