Vivències del meu carrer 

El nen corre cap al veí, un jove d’uns vint anys que viu tres portes més enllà de la seva. Estira els braços mentre crida “més Josep, més... un altre cop”. En Josep l’agafa per les mans i comença a voltar sobre sí mateix. L’Infant riu escandalosament i crida “estic volant, estic volant”, mentre en Josep volta cada com més depressa. Uns segons després, el jove deixa el nen a terra, mentre camina de tort a causa de la sensació de mareig. El nen resta a terra cridant “puc volar, puc volar, sóc Peter Pan”. En Josep seu al seu costat, al mig del carrer, i entre riallades diu “aterra Peter Pan, ja ets a Neverland”. 

Aquell nen, ja s’ha fet adult i avui escolta l’home que és a punt de jubilar-se, és en Josep. Fa més de quaranta anys va conèixer una jove de Califòrnia i va marxar a Amèrica. Ara ha vingut a Lloret a causa de la mort de la mare, la Maria, una pagesa de noranta-un anys que vivia tres portes  més enllà de la seva casa. 

Quan era un nen, la mare el feia anar a comprar a casa de la Maria. “Vete a la Pelaburrus y que te de media docena de huevos y dos cebollas que ya le pagaré”. I el nen sortia com un llamp cap a can Pelaburrus a per la comanda. Si el Land Rover era aparcat davant la casa és que la Maria ja havia tornat amb verdures fresques. 

Li agradava entrar a aquella casa. Era com una casa de pagès a mig el poble, però no per l’aspecte de la construcció, sinó per l’olor. S’hi entrava per una porta amb un parell de graons, i davant trobaves les caixes amb les verdures de la collita del dia. Quan demanava ous, anava amb la pagesa al pati i es distreia mirant les gallines mentre la dona li preparava la comanda. Quan la mare li donava diners, entrava al menjador on la María li cobrava i tot seguit guardava els diners en una caixa metàl·lica que tenia a sobre de la llar de foc. Quan no portava diners li deia: Maria, la mare ja passarà. I ella li contestava: si home si, passa cap a casa! 

El funeral ja ha acabat; el nen ja adult xerra amb en Josep: 

• Et quedaràs molts dies?
• Una setmana més i torno a Califòrnia. 
• Ara heu fet la casa nova, però a mi m’agradava molt la vella. Aquí al costat de la porta hi havia la finestra de la teva habitació i sobint escoltava la música de hippies que posaves. 

En Josep riu. 

Sense adonar-se tots dos han fet un viatge més de quaranta anys enrere. L’americano marxarà en uns dies, el nen ja adult seguirà visquent a prop del seu barri, del seu carrer.