THE HOUSEMARTINS – FIVE GET OVER EXCITED

Publicada: 11 de maig de 1987

Llistes: Regne Unit: #11

Publicada el 1987 com el segon single de “The People Who Grinned Themselves to Death”, “Five Get Over Excited” captura The Housemartins en el seu estat més paradoxal: lluminosos, alegres i irresistiblement melòdics — però alhora llançant dards prou esmolats per tallar el revestiment més optimista de la Gran Bretanya de l’era Thatcher.

Des de les primeres línies de guitarra, l’espurna jangle-pop característica de la banda és inconfusible. La veu de Paul Heaton, alhora dolça i mordaç, balla sobre una secció rítmica que sembla córrer amb propòsit. Però sota la superfície jubilosa hi ha una navalla: la lletra de Heaton es burla de l’optimisme pop simplista i dels clixés animats que tapen la frustració política. “I am not alive if I’m not in your arms” (No estic viu si no estic als teus braços), canta, burxant la tendència del pop cap a les frases ensucrades abans de retorçar el sentiment per convertir-lo en alguna cosa més punyent.

Com gran part de la producció dels Housemartins, la cançó combina humor i ideologia amb una habilitat poc comuna. El títol, inspirat en Enid Blyton, és més que una broma — és una burla a la infantilització de la cultura, la idea que la gent ha de “mantenir la calma, estar feliç, no qüestionar”. En comptes d’això, la banda s’hi llança de cap per qüestionar-ho tot.

La peça és pura energia: instruments i harmonies insinuen l’obsessió del grup per l’a cappella. És una composició pop enganyosament simple, executada amb precisió, plena d’aquella exuberància que va convertir la banda en estrelles de les llistes de manera inesperada. Va arribar al número 11 de la llista de singles del Regne Unit el juny de 1987.

THE HOUSEMARTINS - FIVE GET OVER EXCITED

Released: May 11, 1987

Charts: UK: #11 

Released in 1987 as the second single from “The People Who Grinned Themselves to Death”, “Five Get Over Excited” captures The Housemartins at their most paradoxical: bright, buoyant, and irresistibly melodic — yet delivering barbs sharp enough to cut through the cheeriest gloss of Thatcher-era Britain.

From the first chiming guitar lines, the band’s trademark jangle-pop spark is unmistakable. Paul Heaton’s voice, both sweet and sly, dances across a rhythm section that feels like it’s sprinting with purpose. But beneath the jubilant surface lies a razor: Heaton’s lyrics poke fun at simplistic pop optimism and the upbeat clichés that paper over political frustration. “I am not alive if I’m not in your arms,” he sings, skewering pop’s tendency toward syrupy platitudes before twisting the sentiment back into something more pointed.

Like much of The Housemartins’ output, the song blends humour and ideology with uncommon deftness. Its Enid Blyton–inspired title is more than a joke — it’s a jab at the infantilisation of culture, the idea that people should “keep calm, stay happy, don’t question.” Instead, the band charges headfirst into questioning everything.

The track is pure energy: jangling guitars, skittering drums, and harmonies that hint at the group’s a cappella obsession. It’s deceptively simple pop songwriting executed with precision, bubbling with the sort of exuberance that made the band unlikely chart stars. It peaked at #11 on the UK Singles Chart in June 1987.