LLIBRES: CONVERSES AMB LA SALANDER

Aquest article tracta sobre les impressions que em va deixant la lectura de La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina la segona part de la trilogia Millenium d’Stieg Larsson, i les hipotètiques converses que tindria amb la Lisbeth Salander la seva fascinant protagonista en cas de poder-hi parlar. Està fet a mode de diari, i en els comentaris procuro no desvetllar part important de la trama pels qui no hagin llegit el llibre. Pels qui no el coneixen els recomanaria que abans llegissin la primera part Els homes que no estimaven les dones per conèixer la Lisbeth amb més profunditat.

23/1/09 Estimada Lisbeth, es pot saber què cony fots al Carib?

24/1/09 Lisbeth, per què passes d’en Mikael? Entenc que no pugis suportar l’Erika, però ja sabies com funcionaven les coses entre ells abans de fer-t’ho amb ell. Reflexiona.

25/1/09 Estimada Lisbeth, que t’hagis operat els pits ho puc entendre perquè això en el teu cas te la seva explicació, però prescindir del tattoo de la vespa del coll em costa més d’entendre. Puc acceptar que el coll no era el lloc més idoni per un tattoo, però la vespa era el teu signe d’identificació, te l’hauries de tornar a tatuar en alguna altra part del teu cós.

26/1/09 Estimada Lisbeth, Com és que ara t’has tornat una apassionada de les matemàtiques? D’acord, ja sé que t’agradaven els puzles i els enigmes però això d’ara és gairebé una obsessió.

27/1/09 Lisbeth, Aquest Bjurman em fa por, ves amb molt de compte perquè pot resultar un element molt perillós.

28/1/09 Lisbeth, hauries d'allunyar-te del teu veí d'habitació, crec que et portarà maldecaps.

29/1/09 Estimada Lisbeth, has estat molt valenta, però ja t'he avisat què podries tenir problemes. Segur que la mort d'aquell paio et ficarà en un embolic.

30/1/09 Estimada Lisbeth, Per fi has tornat a Estocolm, ja era hora! Veig que de moment no ha passat res amb la mort de l’home aquell que atonyinava la seva dona, espero que tot quedi aquí i no se’n parli més. Saps? la jugada que li has fet a l’imbecil aquell de l’immobiliària Nobel m’ha semblat magistral, jajajaja, ja li està bé per "burru"!! Per cert, en el meu ordinador no se t’hi ha perdut res, oi que m’entens? Deixa’l en paus que no vull enfadar-me amb tu.

1/2/09 Caram Lisbeth quines sorpreses tens amagades, ja em parlaràs quan et vingui bé sobre la Camilla, i aquesta cosa de “Tot el mal” em te molt intrigat, suposo que també m’ho explicaràs algun dia. D’altra banda, m’agrada que malgrat els diners que tens ara segueixis sent tu mateixa, felicitats!

3/2/09 Bé, ja era hora que fessis alguna cosa extraordinària, ja em pensava que t’havies aburgesat. Això d’entrar al despatx de l’Armansky a la nit no ha estat el teu millor cop però almenys indica que segueixes viva. I a més et treus pearcings, t’esborres tattoos..., Lisbeth, t’estàs fent gran?

6/2/09 Estimada Lisbeth, crec que estava equivocat quan vaig parlar-te d’en Mikael uns dies enrere. Em sabia greu perquè veia que la vostra amistat se’n anava en orris, però ara penso que si n’estaves enamorada la teva decisió és la millor que podies prendre, perquè ara veig que és un autèntic Casanova... dona que li passa pel davant, dona que s’emporta al llit. Se que ha estat dur per a tu, però has fet bé.

8/2/09 Ara si que pateixo de debò. Lisbeth ves amb molt de compte, en Bjurman ja ha començat a moure els fils per donar-te un bon ensurt. I la teva amiga, la Mimmi, també pateixo per ella, m’agradaria tant poder avisar-la també a ella.

9/2/09 Estimada Lisbeth, qui anava a dir que després de tant de temps tornaríem a saber d’en Holger Palmgren, és una noticia que m’alegra molt i em demostra el que et deia fa uns dies, que t’estàs fent gran. Però més que gran, jo diria que estàs madurant, encara tens punts d’aquella noia rebel que semblaves, però la tendresa amb què cuides d’en Holger deixa veure el canvi que estàs fent.

10/2/09 Lisbeth, avui has tornat a veure en Mikael després de un any i la meva reacció davant d’aquest fet ha estat semblant a la teva. També a mi m’agradaria saber com hauria anat si ell també t’hagués vist, però t’has mantingut distant i ens hem quedat tots dos amb les ganes de saber-ho. Sort que has esperat que marxés per fer el numeret que has muntat amb la Mimmi.

11/2/09 Ara m’agrada! Ara comences a ser de nou la Lisbeth que coneixia, però ves amb molt de compte perquè aquests paios que s’han creuat avui en el teu camí semblen molt perillosos. Però encara que pateixi per tu, veig que no se te’n escapa ni una, has estat uns dies amb la guàrdia baixa i quasi t’agafen desprevinguda, però avui la sort s’ha posat del teu costat amb aquesta trobada casual i ha fet que et tornis a posar les piles i tornis a ser tu mateixa. Em diu el nas que els propers dies seran moguts.

13/2/09 Bé, pressentia que els propers dies tindríem moviment, però no pensava que serien tantes les coses que passarien. De la primera te n’has sortit pels pèls, sort que has estat més ràpida que aquell animalot. De la segona no tinc tan clar que pugis sortir-te’n tan fàcilment. Això que ha passat és massa gruixut, i crec que no estaves en el lloc correcte en el moment adequat. Veurem que passa en les properes hores.

16/2/09 Lisbeth, fa tres dies que no se rés de tu. Espero que avui donis senyals de vida perquè no sé que va passar en aquell apartament i ja és hora que me’n facis cinc cèntims.

20/2/09 Estimada Lisbeth, ja fa una setmana que has desaparegut sense deixar rastre. Et busca la policia, la premsa, tot el país viu pendent de tu. Espero retrobar-te aviat perquè jo no em crec res de totes aquestes coses que diuen sobre tu i espero que m’ho aclareixis. Lo dolent del cas és que els qui més parlen són els qui menys et coneixen, i els qui t’han conegut encara que sigui de passada són els qui comparteixen el meu pensament. Ara ja no sé que dir-te, no se si és millor que tornis o que segueixis tan ben amagada com estàs. El cert és que et trobo a faltar.

21/2/09 Hola Lisbeth, Per fi has reaparegut! L’ultima vegada que sabia de tu era quan vas anar a aquell coi d’apartament [pag 264], i el primer senyal teu des de llavors no l’hem tornat a tenir fins el missatge aquell que vas deixar a un Mikael [pag 415]. Son molts dies amagada, encara que jo estic segur que no estaves perdent el temps. Ja has deixat més missatges a en Mikael, suposo que això vol dir que no desestimes el seu ajut. Me’n alegro de la teva tornada.

22/2/09 Lisbeth, sabia que estaves ben amagada, i no gaire lluny dels llocs per on en busquen, ets més llesta que tots aquests que es fan dir investigadors. Ja has pogut comprovar la quantitat de merda que han llençat sobre tu aquest cony de periodistes, tindràs molta feina per tornar a sortir ben neta de tot aquest embolic.

23/2/09 Dedueixo que estem molt a prop de saber coses molt importants. I allò que comentàvem fa ja uns quants dies de “tot el mal”, cada cop tinc més clar que és la clau de tot aquest enrenou.

24/2/09 Ens apropem a la fi, les coses es van aclarint dia rere dia. Ara tot el misteri gira vers aquest Zala que sembla ser un personatge perillós com ell sol. I el pitjor de tot és que te uns contactes que toquen molt amunt, cosa que el fa encara pitjor. Però te’n sortiràs Lisbeth, n’estic segur.

25/2/09 Estimada Lisbeth, estan passant tantes coses que estic col·lapsat. El gegant ros aquest dels pebrots, la Miriam Wu, en Paolo Roberto, la policia que no sap on navega i... en Mikael, aquest és el mes llest de la classe, ell solet s’està apropant a la resolució de tots els enigmes que tenim oberts. És un crack! Tindries de facilitar-li una mica més les coses.

26/2/09 Lisbeth, la trobada amb els dos “moteros” ha estat espectacular, jajaja. No crec pas que tinguin més ganes de creuar-se en el teu camí. Però hi ha hagut un detall que m’ha deixat acollonit. Per un moment he pensat que en Holger Palmgren era el culpable de tot el que t’ha passat. Sort que en Mikael ha anat a parlar amb ell i m’ho han aclarit, perquè no m’ho volia creure que fos ell. Aquest coi de l’Stieg Larsson m’ha ben enredat!

27/2/09 Hòstia Lisbeth!! Per fi sé que vol dir allò de “tot el mal”, em podia esperar qualsevol cosa, però això m’ha superat amb escreix! No m’estranya que portis tanta ràbia acumulada. T’has passat la vida rodejada de cabrons que t’han putejat des de ben petita, ets una supervivent! La violència genera violència, i en cap cas està justificada, però no se fins a quin punt hauria pogut jo evitar pensar en revenja si m’hagués trobat en el teu cas. De tota manera el que tenia ben clar des del primer moment és que no havies matat ningú, i això s’ha confirmat, però repartint estopa tampoc t’has quedat curta. Ets una dona admirable per molt que digui segons qui! Per cert, avui estrenen la pel·lícula Els homes que no estimaven les dones al teu país, espero que no triguem molt a veure-la per aquí. Aquesta foto teva està extreta de la peli, el teu rostre li han posat a l'actriu Noomi Rapace.

28/2/09 Estimada Lisbeth, he arribat a la fi de la teva segona aventura i m’has deixat amb el cor encongit, però sé que ets una dona forta i amb una voluntat de ferro i te’n sortiràs, com sempre. Aquests darrers dies han estat molt intensos perquè els esdeveniments es succeïen sense parar i no podia deixar de llegir, em tenies en vil i m’has pres unes quantes hores de son. Però l’esforç ha pagat la pena i ara només em queda esperar a que La reina al palau dels corrents d’aire vegi la llum, uns diuen que per Sant Jordi, d’altres que al maig o al juny, tal se val, jo t’estaré esperant, tu fins aleshores recuperat el millor que pugis. T’envio un petó.