Director: Andrew StantonGènere: Animació, aventures, familiar
País: Estats Units
Estrena a Espanya: 6 d’agost de 2008
Editada en DVD: desembre 2008
Sinopsi
En un futur proper la terra s’ha convertit en una deixalleria inhabitable, plena de porqueria; la humanitat ha abandonat el planeta i navega per l’espai sense rumb en una gegant nau espacial. A la terra l’ única activitat que trobem és la que fa Wall-E, un petit robot de neteja que recull tota la porqueria que troba en el seu camí i la reconverteix en blocs que va apilant metòdicament. Wall-E és juntament amb un petit escarabat que l’acompanya arreu l’ única forma de vida que trobem al planeta, i se sent molt sol. Tot canvia el dia en que arriba una androide de reconeixement anomenada EVA en busca d’alguna prova de vida a la terra.
Comentari
Sinopsi
En un futur proper la terra s’ha convertit en una deixalleria inhabitable, plena de porqueria; la humanitat ha abandonat el planeta i navega per l’espai sense rumb en una gegant nau espacial. A la terra l’ única activitat que trobem és la que fa Wall-E, un petit robot de neteja que recull tota la porqueria que troba en el seu camí i la reconverteix en blocs que va apilant metòdicament. Wall-E és juntament amb un petit escarabat que l’acompanya arreu l’ única forma de vida que trobem al planeta, i se sent molt sol. Tot canvia el dia en que arriba una androide de reconeixement anomenada EVA en busca d’alguna prova de vida a la terra.
Comentari
La pel·lícula comença amb el que sembla un pla general de la ciutat de Nova York. Però a mida que s’apropa la càmera podem comprovar que allò no es Nova York, el que semblen edificis son piles i piles de brossa que Wall-E ha anat apilant al llarg dels set-cents anys que porta fent aquesta feina. Wall-E recull la brossa, selecciona allò que li sembla interessant i ho deixa apart, ho compacta i en fa blocs quadrats i després en fa piles. En arribar a casa classifica els objectes que creu que tenen algun valor i després mira una i una altra vegada la pel·lícula Hello Dolly.
La pel·lícula la podem dividir clarament en dues parts ben diferenciades. La primera part on veiem a Wall-E fent la seva feina de neteja amb l’escarabat com a única companyia fins que arriba a la terra EVE, la robot de reconeixement en busca d’algun tipus de vida animal o vegetal. I la segona part que seria quan Wall-E ofereix una planta que ha trobat a EVE i tots dos volen cap a la nau espacial on hi ha els essers humans.
A la primera part del metratge quasi no hi ha diàleg i les expressions i els gestos són els qui ens marquen els trets característics del personatge. S’ha de dir que els autors ho aconsegueixen perquè de seguida captem la vitalitat de Wall-E, però també la tremenda soledat i falta d’afecte que sent. Un altra fet remarcable d’aquests primers minuts, és el sentit de l’humor que desprenen les imatges gràcies a la inspiració buscada en els grans actors còmics de començament del segle XX com ara Buster Keaton i Charles Chaplin. També és remarcable el nom que s’ha triat per la robot femenina, Eva, en un gest cap a La Biblia i a la considerada mare de la humanitat per la religió catòlica. Però el tret més característic d’aquesta primera part és la soledat que ens transmet Wall-E. El robot busca la companyia que no té mirant la pel·lícula Hello Dolly, centrant-se en les escenes de ball i romàntiques, i buscant algú a qui agafar la mà com fan els personatges a la pantalla, amb una clara expressió de melancolia.
Si la primera part era clarament més pausada, la segona és d’un ritme molt més viu, plena de persecucions i de lluites i enfocada evidentment a satisfer la dosi d’acció que petits i grans precisen per passar una bona estona sense que es perdi l’interès per la pel·lícula. Aquesta segona part és una crítica contundent a la societat del benestar en que vivim gran part de la humanitat. Aquesta crítica la veiem en el fet que la raça humana s’anat engreixant i ha anat perdent personalitat al llarg dels anys. Això és degut a que en els més de set-cents anys que han passat a la nau espacial, no han hagut de preocupar-se de res, ni tant sols d’aixecar-se de la butaca, perquè els robots els fan tota la feina, i l’única ocupació que tenen és mirar les pantalles d’informació i alimentar-se.
Per últim cal destacar la importància dels títols de crèdit finals. Molta gent té el costum de marxar del cinema quan comencen a sortir els crèdits al final de la pel·lícula, i en aquest cas això és un greu error perquè en aquests títols trobem l’epíleg de la història. Podem veure com la terra es va repoblant i torna a créixer la vida animal i vegetal, i veiem com aquella planta protagonista del relat es converteix en el primer arbre del que serà un bosc.
En conclusió, es podria definir Wall-E com un cant a l’ecologisme, a la soledat i en contra del materialisme. I també com la pel·lícula que manté a Pixar com la companyia numero u indiscutible del cinema d’animació digital.
La pel·lícula la podem dividir clarament en dues parts ben diferenciades. La primera part on veiem a Wall-E fent la seva feina de neteja amb l’escarabat com a única companyia fins que arriba a la terra EVE, la robot de reconeixement en busca d’algun tipus de vida animal o vegetal. I la segona part que seria quan Wall-E ofereix una planta que ha trobat a EVE i tots dos volen cap a la nau espacial on hi ha els essers humans.
A la primera part del metratge quasi no hi ha diàleg i les expressions i els gestos són els qui ens marquen els trets característics del personatge. S’ha de dir que els autors ho aconsegueixen perquè de seguida captem la vitalitat de Wall-E, però també la tremenda soledat i falta d’afecte que sent. Un altra fet remarcable d’aquests primers minuts, és el sentit de l’humor que desprenen les imatges gràcies a la inspiració buscada en els grans actors còmics de començament del segle XX com ara Buster Keaton i Charles Chaplin. També és remarcable el nom que s’ha triat per la robot femenina, Eva, en un gest cap a La Biblia i a la considerada mare de la humanitat per la religió catòlica. Però el tret més característic d’aquesta primera part és la soledat que ens transmet Wall-E. El robot busca la companyia que no té mirant la pel·lícula Hello Dolly, centrant-se en les escenes de ball i romàntiques, i buscant algú a qui agafar la mà com fan els personatges a la pantalla, amb una clara expressió de melancolia.
Si la primera part era clarament més pausada, la segona és d’un ritme molt més viu, plena de persecucions i de lluites i enfocada evidentment a satisfer la dosi d’acció que petits i grans precisen per passar una bona estona sense que es perdi l’interès per la pel·lícula. Aquesta segona part és una crítica contundent a la societat del benestar en que vivim gran part de la humanitat. Aquesta crítica la veiem en el fet que la raça humana s’anat engreixant i ha anat perdent personalitat al llarg dels anys. Això és degut a que en els més de set-cents anys que han passat a la nau espacial, no han hagut de preocupar-se de res, ni tant sols d’aixecar-se de la butaca, perquè els robots els fan tota la feina, i l’única ocupació que tenen és mirar les pantalles d’informació i alimentar-se.
Per últim cal destacar la importància dels títols de crèdit finals. Molta gent té el costum de marxar del cinema quan comencen a sortir els crèdits al final de la pel·lícula, i en aquest cas això és un greu error perquè en aquests títols trobem l’epíleg de la història. Podem veure com la terra es va repoblant i torna a créixer la vida animal i vegetal, i veiem com aquella planta protagonista del relat es converteix en el primer arbre del que serà un bosc.
En conclusió, es podria definir Wall-E com un cant a l’ecologisme, a la soledat i en contra del materialisme. I també com la pel·lícula que manté a Pixar com la companyia numero u indiscutible del cinema d’animació digital.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada