HUMAN LEAGUE - DARE

Estrena: 16 d'octubre de 1981

Llistes: Regne Unit: #1 (4 setmanes) EUA: #3

“Dare” (publicat com a “Dare!” als Estats Units) és el tercer àlbum d’estudi de The Human League. Aquesta obra va marcar un moment transformador per a la banda, ja que va ser el primer àlbum després de la marxa dels membres fundadors Martyn Ware i Ian Craig Marsh, que van formar Heaven 17. Amb una nova alineació que incloïa les noves incorporacions de Susan Ann Sulley i Joanne Catherall com a vocalistes i ballarines, el cantant principal Philip Oakey va conduir la banda cap a un nou camí de pop sintetitzat. El productor Martin Rushent va tenir un paper essencial en l’elaboració del so de “Dare”, transformant les textures de sintetitzadors en temes pop estructurats i refinats. L'àlbum va catapultar The Human League cap a l'èxit massiu i el mainstream.

“Dare” projecta una profunditat emocional a través de la veu barítona de Philip Oakey, en contrast amb línies de sintetitzador vives, creant una experiència sonora que se sent alhora propera i amb aspiracions. L’àlbum s’obre amb "The Things That Dreams Are Made Of", celebrant les petites alegries de la vida junt amb grans ambicions. "Open Your Heart" posa èmfasi en l’amor i la vulnerabilitat com a elements clau del creixement personal, amb una melodia que recorda el pop clàssic. "The Sound of the Crowd", una peça icònica de l’era New Romantic, ofereix un so intens però estimulant que tipifica la combinació única de calidesa i plenitud de "Dare" dins d'un estil minimalista de synth-pop.

En un to més fosc, The Human League explora temes inquietants amb peces com "Darkness", que transmet paranoia amb el seu pols intens, i "Do or Die", amb ritmes frenètics. La seva estranya interpretació del tema "Get Carter" intensifica la tensió, aportant una qualitat atmosfèrica esgarrifosa que se sent sorprenentment moderna. "I Am The Law" ofereix un ambient autoritari amb sintetitzadors que emfatitzen la narrativa penetrant d'Oakey, on la seva veu brilla de manera evocadora. Un dels temes destacats, "Seconds", explora l’assassinat de Kennedy des de la perspectiva d’Oswald, combinant ritmes tensos i de compte enrere amb sintetitzadors dramàtics per crear una experiència fascinant i immersiva.

Sorgint d'aquestes atmosferes ombrívoles, hi ha dues de les peces més pop de l’àlbum. "Love Action (I Believe in Love)" presenta un so ballable amb un riff central brillant i una secció parlada, convertint-se en el primer èxit al Top 10 del Regne Unit per a la banda. La peça clau de l’àlbum és, però, "Don’t You Want Me", una història clàssica de rebuig amb seqüències de sintetitzador rítmiques, una melodia de baix profunda i un famós duet de pregunta-resposta entre Oakey i Sulley. Aquesta cançó, amb la seva memorable tornada i tensió emocional, es va convertir en un èxit definitiu, encapçalant les llistes arreu del món i consolidant l'impacte massiu i la influència de “Dare”.

“Dare” va rebre un ampli reconeixement el 1981, ocupant la sisena posició en els millors àlbums de l’any segons NME i guanyant el premi d'Àlbum de l'Any a l'enquesta de lectors de Smash Hits. Als Brit Awards de 1982, el productor Martin Rushent va guanyar el premi al Millor Productor Britànic per la seva feina a l'àlbum, i The Human League van ser reconeguts com a Millor Nou Artista Britànic, confirmant l'impacte de l'àlbum i l'èxit del grup.

HUMAN LEAGUE - DARE

Released: October 16, 1981

Charts: UK: #1 (4 wks)  US: #3 

“Dare” (released as “Dare!” in the U.S.) is the band’s third studio album, launched in October 1981 in the UK and mid-1982 in the U.S. It marked a transformative moment for the band, as it was their first album after founding members Martyn Ware and Ian Craig Marsh left to form Heaven 17. With a reconfigured lineup that included new members Susan Ann Sulley and Joanne Catherall as backing vocalists and dancers, lead singer Philip Oakey took the band in a fresh, synth-driven pop direction. Producer Martin Rushent played a crucial role in shaping “Dare”’s sound, meticulously crafting the band’s raw synth output into polished, structured pop songs. This album ultimately propelled the Human League into mainstream success.

“Dare” channels emotional depth through Philip Oakey’s baritone vocals set against sharp synth lines, creating an album that feels both relatable and aspirational. Opening with "The Things That Dreams Are Made Of," the album celebrates life’s simple joys alongside greater ambitions. "Open Your Heart" emphasizes love and vulnerability as vital to personal growth, its melody as catchy as classic pop. "The Sound of the Crowd," a defining track for the New Romantic era, delivers a stark yet uplifting sound that typifies “Dare”’s unique blend of warmth and fullness within a minimalist synth-pop style.

At “Dare”’s darker core, The Human League delve into unsettling themes with songs like "Darkness," which pulses with moody paranoia, and "Do or Die," driven by frenetic rhythms. Their eerie take on the “Get Carter” theme intensifies the tension, bringing a chilling, atmospheric quality that feels strikingly modern. The oppressive “I Am The Law” creates an authoritarian aura, with cascading synths that underscore Oakey’s haunting narrative and showcase his voice at its evocative best. A standout, "Seconds," explores the Kennedy assassination from Oswald’s perspective, pairing tense, countdown beats with dramatic synths to create a hauntingly immersive experience.

Emerging from the album’s darker soundscapes are two of its most pop-centered tracks. "Love Action (I Believe in Love)" offers a danceable, shape-shifting sound with a bright main riff and a spoken-word middle section, becoming the band’s first UK Top 10 hit. The album's standout, however, is "Don’t You Want Me," a classic tale of rejection that combines ticking synth sequences, a deep bass melody, and an iconic call-and-response duet between Oakey and Sulley. This track, known for its catchy chorus and emotional tension, became a defining hit, topping charts worldwide and solidifying “Dare”’s massive impact and influence.

“Dare” received significant acclaim in 1981, ranking sixth in NME's best albums of the year and winning Album of the Year in the Smash Hits readers' poll. At the 1982 Brit Awards, producer Martin Rushent won Best British Producer for his work on the album, and The Human League were recognized as Best British Newcomer, affirming the album's impact and the band’s breakthrough success.