SAM BROWN – STOP!

Publicada: 2 de maig de 1988

Llistes: EUA: #65  Regne Unit: #4

“Stop!” és una cançó de la cantautora anglesa Sam Brown, extreta del seu àlbum debut, també titulat “Stop!”. El single es va llançar inicialment al maig de 1988, arribant al #52 en les llistes del Regne Unit. La cançó va aconseguir èxit mundial a principis de 1989, quan, amb una nova edició, va assolir el #4 al seu país, liderant les llistes en diversos països europeus i arribant al #4 a Austràlia i al #13 al Canadà. A Amèrica, però, no va entrar al top 40, arribant al #65.

“Stop!” és una balada colpidora de traïció, on Sam representa una dona enganyada, suplicant al seu amant que deixi les seves infidelitats i torni amb ella. La cançó es caracteritza per la increïble interpretació de Sam Brown, amb una veu gairebé blues, impregnada de desesperació en cada paraula, mentre les cordes tristes marquen el ritme en l’orquestració de la peça. Si la cançó hagués estat escrita vint anys abans, podríem imaginar Dusty Springfield interpretant-la, o fins i tot Janis Joplin fent-ne una versió plena de blues. És un veritable espectacle de la capacitat vocal de Sam Brown.

Samantha Brown és filla de la reialesa del pop britànic. És la filla del rocker britànic Joe Brown, una gran estrella al Regne Unit durant els anys 60 i 70, i de Vicki Brown, una antiga membre de les Vernon Girls, que va construir una carrera notable com a corista per a artistes com The Kinks, Pink Floyd, Robert Palmer i Elton John. Als seus inicis, Sam va treballar amb la seva mare com a cantant de sessió, participant en l’últim àlbum d’estudi de Small Faces, “78 in the Shade”, el 1978, amb només 14 anys.

Sam va signar el seu primer contracte en solitari amb A&M el 1986, i en menys de divuit mesos va llançar el seu àlbum debut, “Stop!”. Amb l’èxit eventual del senzill del mateix nom, l’àlbum va assolir el #4 al Regne Unit, i una versió de “Can I Get a Witness” de Marvin Gaye (amb el seu pare Joe tocant la guitarra) va seguir “Stop!” a les llistes, arribant al #15. El segon àlbum de Sam, “April Moon” de 1990, va incloure el senzill “Kissing Gate” (#23), però sense un altre senzill que repliqués l’èxit de “Stop!”, va ser difícil mantenir-se, i l’àlbum no va entrar al top 30 del Regne Unit.

El següent àlbum de Sam, “43 Minutes…”, va ser gravat durant la llarga, però desafortunadament infructuosa, lluita de la seva mare contra el càncer de mama. A&M no va quedar satisfeta amb l’àlbum i va exigir que Sam enregistrés una versió amb potencial de single. Davant d’això, Sam va comprar la còpia mestra de l’àlbum i va trencar el seu contracte amb A&M, publicant-lo pel seu propi segell independent.

Sam Brown va continuar gravant fins al 2007, no només com a artista en solitari i cantant de suport, sinó també com a membre de la Rhythm and Blues Orchestra de Jools Holland. Malauradament, aquell any es va veure obligada a deixar de cantar a causa de problemes que van revelar un quist a les cordes vocals. Tot i que el quist es va eliminar, encara no podia mantenir una nota. Buscant una nova ocupació dins de la indústria musical, Sam va obrir un club de ukulele el 2010, que des de llavors ha crescut fins a tenir altres clubs i un negoci en línia pròsper. El 2023 va llançar el seu vuitè àlbum, “Number 8”, utilitzant programari de correcció de to per fer front als seus problemes vocals. Aquest va ser el seu primer àlbum en quinze anys.

Al llarg de la seva carrera, Sam Brown ha treballat amb alguns dels grans noms del rock: Pink Floyd, George Harrison, Deep Purple, Gary Moore, Marillion i Nick Cave, entre altres. Tot i això, el poder i l’emoció de “Stop!” ens mostren de què era capaç realment.

SAM BROWN – STOP!

Released: May 2, 1988

Charts: US: #65  UK: #4

 “Stop!” was a single by English singer/songwriter Sam Brown, taken from her debut album, also called “Stop!”. The single was first released in May 1988, reaching #52 in the UK charts. The song found worldwide success in early 1989, when on reissue, it peaked at #4, topping the charts in several European countries, while also making #4 in Australia and #13 in Canada. In America, it wasn’t able to crack the top 40, peaking at #65.

 “Stop!” is a stirring ballad of betrayal, with Sam playing the wronged woman, pleading with her lover to stop his cheating ways and return to her. What drives the song is Sam Brown's incredible, almost bluesy delivery, with desperation dripping off her words, while the mournful strings punctuate through the song’s orchestration. If the song was written 20 years before, you could imagine Dusty Springfield performing it, or even Janis Joplin letting rip through a full-on blues version. The song really is a tour de force of Sam Brown’s vocal ability.

Samantha Brown is the product of British pop royalty. She is the daughter of British Rock & Roller Joe Brown, who was a major star in the UK during the 60s and 70s, and former Vernon Girl, Vicki Brown, who forged a formidable career as a backing singer for artists like The Kinks, Pink Floyd, Robert Palmer and Elton John. In her early career, Sam joined her mom as a session singer, performing on Small Faces final studio album, “78 in the Shade” in 1978, aged only 14. 

Sam signed her first solo deal with A&M in 1986, and within eighteen months, had released her debut album “Stop!”. With the eventual success of the single of the same name, the album peaked at #4 in the UK, with a cover of Marvin Gaye's “Can I Get a Witness” (featuring Dad Joe on guitar) following “Stop!” into the charts, peaking at #15. Sam's second album, 1990’s “April Moon” featured the #23 single “Kissing Gate”, but without a single replicating the success of “Stop!”, it found going tough, failing to make the UK top 30.

Sam's next album, “43 Minutes...” was recorded against her mother's long, but ultimately unsuccessful battle against breast cancer. A&M were unhappy with the album and demanded that Sam record a cover version with hit single potential. With that, Sam bought back the album’s master copy, and parted ways with A&M, releasing the album on her own independent label.

Sam Brown continued to record until 2007, not only as a solo artist and backing singer, but as a member of Jools Holland's Rhythm and Blues Orchestra. Unfortunately, she was forced to quit singing that year, after vocal issues found a cyst on her vocal cords. After the cyst was removed, she still found herself unable to hold a note. Looking for an alternate occupation in the music industry, Sam opened a ukulele club in 2010, which has since expanded to several other clubs and a thriving online business. She released her eighth album, “Number 8” in 2023, with the aid of pitch correction software to correct her vocal issues. It was her first album in 15 years.

Sam Brown has worked with some of rock music’s greatest in the past: Pink Floyd, George Harrison, Deep Purple, Gary Moore, Marillion and Nick Cave among that number. Still, the power and emotion of “Stop!” shows us what she was capable of.