HUMAN LEAGUE – THE LEBANON

Llançament: 24 d'abril de 1984  

Llistes: Regne Unit: #11, EUA: #64  

“The Lebanon” és una cançó antibel·licista de The Human League. Va ser escrita per Phil Oakey i Jo Callis i va ser el primer single extret del quart àlbum de la banda, “Hysteria”. Va tenir un èxit moderat al Regne Unit, arribant al lloc #11, i a Austràlia, on va assolir el lloc #23. No va tenir gaire èxit als Estats Units, quedant-se al lloc #64 i lluitant per obtenir reproduccions a la ràdio (possiblement per la seva temàtica). A diferència de moltes cançons de The Human League, “The Lebanon” és una peça amb un so fortament marcat per la guitarra, amb la línia de baix d'Ian Burden i la guitarra de Jo Callis destacant al llarg de tota la cançó.

La lletra fa referència a la guerra civil libanesa. Philip Adrian Wright va confirmar que la cançó es va inspirar específicament en les massacres de Sabra i Xatila, on entre 1500 i 3500 civils van ser assassinats per milícies libaneses amb l'ajuda de les Forces de Defensa d'Israel. La cançó té dos protagonistes: la primera és una dona, que té por per la seva vida i somia amb els temps d’abans de la guerra; el segon és un jove soldat que es troba atrapat en una guerra quan ell creia que s'havia allistat com a pacificador.

En general, la cançó retracta la turbulència emocional, la confusió i la pèrdua que experimenten les persones comunes atrapades en un conflicte. Planteja qüestions sobre el veritable cost de la guerra i la fragilitat de la pau.

HUMAN LEAGUE – THE LEBANON

Released: April 24, 1984

Charts: UK: #11 US: #64

 “The Lebanon” is an anti-war song by Synth-pop band The Human League. It was written by Phil Oakey and Jo Callis, and was the first single lifted from the band’s fourth album “Hysteria”. The song was a moderate success in the UK, making #11, and Austrailia, where it peaked at #23. It failed to set the Billboard charts on fire, stalling at #64, struggling for airplay (possibly due to its subject matter). Unlike many of The Human League's songs, “The Lebanon” is a guitar heavy track, with Ian Burden's bassline and Jo Callis' guitar both prominent throughout the song.

The lyrics are a reference to the Lebanese Civil War. Philip Adrian Wright confirmed that the song was specifically inspired by the Sabra and Shatila Massacres, where between 1500 and 3500 civilians were killed by Lebanese militia, aided by the Israel Defence Forces. The song has two protagonists, the first is a woman, scared for her life and dreaming of a time before the war began, and the second, a young soldier who finds he is caught in a war, when he believed he had signed up to be a peacekeeper.

Overall, the song portrays the emotional turmoil, confusion and loss experienced by ordinary individuals caught up in the middle of conflict. It raises questions about the true cost of war, and the frailty of peace.