THE DOORS - L.A. WOMAN

Publicada el 19 d'abril de 1971  

Àlbum: L.A. Woman

"L.A. Woman" és la cançó principal de l'àlbum homònim dels Doors de 1971, l'últim amb Jim Morrison abans de la seva mort més tard aquell any. Celebrada com una oda perfecta a Los Angeles, L.A. Weekly la va anomenar el 2014 la millor cançó mai escrita sobre la ciutat. El 1985, Ray Manzarek va dirigir un videoclip de la cançó, produït per Rick Schmidlin, que va aparèixer a MTV i a la compilació de vídeos dels Doors “Dance on Fire”, mantenint viu el llegat de Morrison anys després de la seva desaparició.

Aquesta cançó captura l'essència de Los Angeles a través d'un ritme de jazz-folk vibrant i la potent veu de Morrison, que combina la intensitat contracultural amb l'autoreflexió. És considerada un retrat viu del paisatge salvatge i captivador de L.A., des de les bungalows de Hollywood fins a les colines en flames, i sovint es considera el màxim homenatge de la banda a la seva ciutat natal.

"L.A. Woman" es veu com l'adeu de Morrison a Los Angeles abans de traslladar-se a París, amb influències del llibre “City of Night” de John Rechy i personificant la ciutat com una dona complexa i indomable. El joc d'anagrames de Morrison amb "Mr. Mojo Risin’", derivat del seu propi nom, afegeix energia a la cançó i va inspirar al bateria John Densmore a crear un ritme lent i fosc que creix en intensitat. Densmore admirava la metàfora de Los Angeles com una dona vulnerable, observant com versos com "cops in cars, never saw a woman so alone" (policies als cotxes, mai vaig veure una dona tan sola) subratllen l'atractiu seductor però solitari de la ciutat.

Morrison va gravar la veu de "L.A. Woman" al bany de l'estudi per aconseguir un so més ple, una elecció adient, ja que feia visites freqüents al bany durant les sessions de gravació degut a la cervesa que consumia. Els Doors van comptar amb músics addicionals per al tema: el baixista Jerry Scheff, conegut pel seu treball amb Elvis, i el guitarrista Marc Benno. Tots dos estaven inicialment destinats a anar de gira amb la banda, però la mort de Morrison va posar fi a aquests plans. "L.A. Woman" només es va interpretar en directe una vegada, a Dallas, al State Fair Music Hall, l'11 de desembre de 1970, amb l'única gravació en viu capturada al disc pirata “If It Ain't One Thing, It's Another”.

El 4 d'agost de 2009, una còpia manuscrita de la lletra de "L.A. Woman" per Jim Morrison, escrita en paper groc A4, es va subhastar a Berkshire, al Regne Unit, i es va vendre per 13.000 lliures esterlines.

THE DOORS - L.A. WOMAN

Released: April 19, 1971

Album: L.A. Woman

"L.A. Woman" is the title track of the Doors' 1971 album, which was the last to feature Jim Morrison before his death later that year. Celebrated as a perfect ode to Los Angeles, the song was named by “LA Weekly” in 2014 as the best song ever written about the city. In 1985, a music video for the song was directed by Ray Manzarek and produced by Rick Schmidlin. The video, which was featured on MTV and in the Doors’ video compilation “Dance on Fire”, kept Morrison's legacy alive years after his passing.

The Doors' title track "L.A. Woman" captures the essence of Los Angeles through a lively jazz-folk rhythm and Jim Morrison’s powerful final vocal performance, which intertwines countercultural intensity with self-reflection. The song serves as a vibrant portrait of L.A.'s wild, alluring landscape—from Hollywood’s bungalows to fiery hills—and is often regarded as the band’s ultimate homage to their hometown.

Viewed as Morrison’s farewell to L.A. before his move to Paris, "L.A. Woman" draws on themes from John Rechy's novel “City of Night” and personifies the city as a complex, untamed woman. Morrison’s use of the anagram "Mr. Mojo Risin’" for his own name adds to the song’s energy, inspiring drummer John Densmore to create a slow, dark rhythm that builds in intensity. Densmore admired the metaphor of Los Angeles as a vulnerable woman, noting how lines like "cops in cars, never saw a woman so alone" underscore the city’s seductive yet lonely allure. Today, "L.A. Woman" remains a defining anthem that captures the glamor and chaos of Los Angeles.

Jim Morrison recorded his vocals for "L.A. Woman" in the studio bathroom to achieve a fuller sound, a choice fitting his frequent visits there due to the beer he consumed during recording sessions. The Doors enlisted additional musicians for the track: bassist Jerry Scheff, known for his work with Elvis, and guitarist Marc Benno. Both were initially set to tour with the band, but Morrison’s death ended those plans. "L.A. Woman" was performed live only once, in Dallas at the State Fair Music Hall on December 11, 1970, with the only live recording captured on the bootleg  “If It Ain't One Thing, It's Another”.

A handwritten sheet of “L.A. Woman” lyrics by Jim Morrison, written on yellow lined A4 paper, was auctioned in Berkshire, UK, on August 4, 2009. The lyrics sold for £13,000.