SEX PISTOLS - GOD SAVE THE QUEEN

Publicació: 27 de maig de 1977

Llistes: EUA: - Regne Unit: 2 (?)

"God save the Queen" és una cançó de la banda anglesa de punk rock Sex Pistols. Va ser llançada com a segon senzill de la banda i més tard es va incloure al seu únic àlbum d'estudi, "Never mind the bollocks, here's the Sex Pistols".

Aquesta cançó tracta de rebel·lar-se contra la política britànica. Molts joves es van sentir alienats pel govern sufocant de l'antiga monarquia reial, i la reina (la reina Isabel), era el seu símbol. La cançó es deia originalment "No Future (Sense futur)". La banda la va tocar en directe i va gravar una versió demo amb aquest títol, però la va canviar quan el cantant Johnny Rotten va tenir la idea de burlar-se de la monarquia britànica durant el Jubileu de Plata de la Reina.

El cantant de Sex Pistols, John Lydon, també conegut com Johnny Rotten, tenia la cançó al cap molt abans de portar-la a la banda o fins i tot de escriure-la en un paper. Va explicar en una entrevista amb Daniel Rachel (The Art of Noise: Conversations with Great Songwriters): "'God Save the Queen' va estar rondant a la meva ment durant mesos, molt abans d'unir-me als Sex Pistols; la idea d'estar enfadat, de la indiferència de la reina cap a la població i el distanciament i la indiferència cap a nosaltres com a persones. Vaig haver de treballar en obres de construcció per aconseguir els diners per anar a la universitat perquè volia continuar els meus estudis i, tanmateix, em van cobrar impostos. Per què estic pagant per mantenir aquella vaca ximple a qui no li importo una puta merda? Van arribar els Pistols i en només un matí la vaig escriure en un moment a la taula de la cuina de la mare i el pare amb el plat de mongetes al costat. Vaig expressar el meu punt de vista sobre la Monarquia en general i sobre qualsevol persona que demani la teva obligació perquè si. Això és inacceptable per a mi, el dret a tenir la meva amistat i la meva lleialtat se l’han de guanyar".

El baixista Sid Vicious es va unir a la banda poc abans de la seva publicació: va ser una de les dues úniques cançons que va tocar. El baixista original Glen Matlock era molt més competent musicalment, però es va enfrontar amb els seus companys de banda fet que va provocar la seva marxa.

El Jubileu de Plata de la Reina va tenir lloc el 7 de juny de 1977. Aquell dia, els Sex Pistols van intentar tocar aquesta cançó des del riu Tàmesi, al costat del Palau de Westminster. Va ser la típica acrobàcia promocional de Malcolm McLaren, ja que la policia va interpretar que la banda estava eludint una "prohibició" tocant al riu en lloc de tocar a terra. L'actuació no es va fer mai, ja que van se frustrada per les autoritats.

Després de la seva publicació, la cançó va ser prohibida tant a la BBC com a les emisores de ràdio regulades per l'Autoritat de Radiodifusió Independent amb el controlador de Radio 2 dient que la cançó era "de mal gust". A més, els principals minoristes es van negar a vendre el disc. No obstant això, va assolir el número 2 (per sota de "I don't want to talk about it" de Rod Stewart publicat com a senzill de doble cara A juntament amb "The first cut is the deepest") a la llista oficial de singles del Regne Unit; ho va fer durant la setmana oficial del Jubileu de Plata de la Reina. A la llista de singles que es mostrava a les sucursals de WH Smith, la posició del senzill al número 2 estava representada per una línia en blanc.

No obstant això, diverses fonts afirmen que efectivament va ser el senzill més venut de la setmana, i s'ha suggerit que la cançó va ser bloquejada deliberadament per arribar al numero 1 de la llista "oficial". Segons un article de 1998 a The Independent, durant una setmana els recopiladors "van decretar que les botigues minoritàries no podien tenir les seves vendes representades a la  llista", i tampoc les vendes de Virgin Megastores no es van comptar. Virgin tenia pocs dubtes que aquest era el senzill més venut; en el total de vendes de la companyia va superar les vendes oficialment comptades per al single de Rod Stewart. De fet, la llista de la revista NME va col·locar el senzill dels Pistols al número u durant el Jubileu de Plata d'Isabel II, però va figurar al número 2 de la llista oficial de singles del Regne Unit segons la BBC. Això va provocar acusacions de que les llistes s'havien "arreglat" per evitar que la cançó arribés al número 1. En canvi al 2001, la BBC va referir-se a "God save the Queen" dient que havia "assolit el número u al Regne Unit".

Els Sex Pistols van signar amb A&M Records quan van gravar "God save the Queen". Van acomiadar la banda just quan es va llançar, i van retirar tots els singles del mercat. Els que no es van poder retirar es van convertir en valuosos articles de col·leccionista. L'any 2011, la revista Record Collector va recopilar els 50 discos més col·leccionables, i el primer de la llista va ser la versió de "God save the Queen" d'A&M Records; si en teniu una còpia, la bona notícia és que val 12.000 dòlars (8.000 £).

SEX PISTOLS - GOD SAVE THE QUEEN

Released: May 27, 1977

Charted:  US: -  UK: 2 (?)

"God save the Queen” is a song by the English punk rock band the Sex Pistols. It was released as the band's second single and was later included on their only studio album, “Never mind the bollocks, here’s the Sex Pistols”. 

This song is about rebelling against British politics. A lot of young people felt alienated by the stifling rule of the old-fashioned royal monarchy, and the Queen (Queen Elizabeth), was their symbol. This was originally called "No Future." The band played it live and recorded a demo version with that title, but changed it when lead singer Johnny Rotten got the idea to mock the British monarchy during the Queen’s Silver Jubilee. 

Sex Pistols lead singer John Lydon, aka Johnny Rotten, had the song on his mind long before he brought it to the band or even committed it to paper. He explained in an interview with Daniel Rachel (The Art of Noise: Conversations with Great Songwriters): "'God Save the Queen' was running around in my mind for months, long before joining the Sex Pistols; the idea of being angry, of the indifference of the Queen to the population and the aloofness and indifference to us as people. I had to work on building sites to get the money to go to college because I wanted to further my education and yet I was taxed to f--k. Why am I paying for that silly cow who couldn't give a s--t about me? Along come the Pistols and just one morning over baked beans I wrote it down in one go on Mum and Dad's kitchen table. It was expressing my point of view on the Monarchy in general and on anybody that begs your obligation with no thought. That's unacceptable to me. You have to earn the right to call on my friendship and my loyalty." 

Bass player Sid Vicious joined the band shortly before this was released - it was one of only two songs he played on. Original bassist Glen Matlock was far more competent musically, but clashed with his bandmates, leading to his departure.

The Queen's Silver Jubilee took place on June 7, 1977. On that day, The Sex Pistols attempted to play this song from the Thames river, outside of Westminster Palace. It was a typical Malcolm McLaren promotional stunt, as they played up how the band was circumventing a "ban" by playing on the river instead of setting foot on ground. The performance never took place, as they were thwarted by authorities.

Upon its release, the song was banned from both the BBC and radio stations regulated by the Independent Broadcasting Authority with Radio 2 controller saying the song was "in gross bad taste". Additionally, the major retailers all declined to sell the record. Nevertheless, it peaked at No. 2 (below Rod Stewart's "I don’t want to talk about it" released as a double A side budget single along with "The first cut is the deepest") on the official UK Singles Chart; it did so during the week of the Silver Jubilee's official observation. On the singles chart displayed in branches of WH Smith, the single's position at No. 2 was represented by a blank line.

However, various sources state that it was indeed the highest-selling single of the week, and it has been suggested that the song was deliberately blocked from reaching the top spot on the "official" chart. According to a 1998 article in The Independent, for one week compilers "decreed that shops which sold their own records could not have those records represented in the chart", and thus sales from Virgin Megastores were not counted. Virgin had few doubts that theirs was the higher-selling single; the company's sales total out of stock exceeded the officially cited sales for the Rod Stewart single. The NME magazine chart did in fact place the single at number one during the Silver Jubilee of Elizabeth II, and made it to No. 2 on the official UK Singles Chart as used by the BBC. This led to accusations by some that the charts had been "fixed" to prevent the song from reaching No. 1. In 2001, the BBC described the song as having "reached number one in the UK".

The Sex Pistols were signed to A&M records when they recorded this. They dropped the band just as this was released, pulling all the singles. The ones that slipped through became valuable collectors items. In 2011 Record Collector magazine compiled its Top 50 most collectable records, and top of the list came the A&M release of this song - if you happen to have a copy the good news is it worth $12,000 (£8,000).