R.E.M. – IT’S THE END OF THE WORLD AS WE KNOW IT (AND I FEEL FINE)

Publicació: 16 de novembre de 1987

Llistes: EUA: núm. 69 · Regne Unit: núm. 39

“It’s the End of the World as We Know It (And I Feel Fine)”, primer senzill del cinquè àlbum d’estudi del grup, “Document”, va arribar al número 69 del Billboard Hot 100 i més tard va escalar fins al número 39 de la llista britànica de s després de la seva reedició el 1991.

Construïda al voltant d’una interpretació vocal vertiginosa de Michael Stipe, la cançó es llegeix com un somni transcrit a tota velocitat. Fa referència a un quartet de figures que comparteixen les inicials “L.B.” —Leonard Bernstein, Leonid Brejnev, Lenny Bruce i Lester Bangs—, una seqüència que Stipe va revelar més tard que provenia directament d’un somni. “Era a la festa d’aniversari de Lester Bangs”, va explicar el 1992, “i jo era l’única persona allà les inicials de la qual no eren L.B.”

Stipe va descriure la cançó com una “col·lecció de fluxos de consciència”, extreta de la sobrecàrrega sensorial de la vida quotidiana —fragments de notícies, televisió, somnis i deixalles culturals que col·lideixen constantment dins del seu cap. “Les paraules surten de tot arreu”, va dir. “Soc extremadament conscient de tot el que m’envolta, tant si estic despert, adormit o en algun punt entremig.”

Musicalment, la cançó canalitza “Subterranean Homesick Blues” de Bob Dylan, un altre clàssic de jocs verbals accelerats que va inspirar el ritme vocal de Stipe. Fins i tot va parodiar Dylan en un film underground anomenat “Just Like a Movie” anys abans, un gest de la seva fascinació pel foc verbal del bard.

Pel que fa a la lletra, el tema oscil·la entre l’humor i la revelació. La frase inicial —“That’s great; it starts with an earthquake” (“Genial; comença amb un terratrèmol”)— evoca tant la imatgeria bíblica del Llibre de l’Apocalipsi com el pànic absurd, saturat pels mitjans, dels temps moderns. Tal com Stipe ha admès en més d’una ocasió, durant molt temps l’han perseguit somnis d’apocalipsis, ciutats en ruïnes i finals. Aquí, però, hi troba alliberament —calma dins del caos.

La cançó va començar la seva vida com una demo anterior de R.E.M. titulada “Bad Day”, una peça políticament carregada escrita durant els anys de Reagan. Tot i que el grup va abandonar aquella versió a favor de “End of the World”, la idea original va ressorgir el 2003, quan R.E.M. finalment va publicar “Bad Day” al recopilatori “In Time: The Best of R.E.M. 1988–2003”.

“It’s the End of the World as We Know It (And I Feel Fine)” és un col·lapse joiós, un atac de pànic convertit en poesia pop. En un món que constantment sembla a punt d’esfondrar-se, la seva tornada continua sent una ironia desafiant: “And I feel fine” (“I em sento bé”).

R.E.M. - IT’S THE END OF THE WORLD AS WE KNOW IT (AND I FEEL FINE) 

Released: November 16, 1987

Charts: US: #69  UK: #39 

“It’s the End of the World as We Know It (And I Feel Fine)”, first single on the group’s fifth studio album, “Document”, reached No. 69 on the Billboard Hot 100 and later climbed to No. 39 on the UK Singles Chart after its 1991 re-release.

Built around a rapid-fire vocal delivery from Michael Stipe, the song reads like a dream transcribed at high speed. It name-checks a quartet of figures who share the initials “L.B.” — Leonard Bernstein, Leonid Brezhnev, Lenny Bruce, and Lester Bangs — a sequence that Stipe later revealed came directly from a dream. “I was at Lester Bangs’ birthday party,” he told in 1992, “and I was the only person there whose initials weren’t L.B.”

Stipe described the song as a “collection of streams of consciousness,” drawn from the sensory overload of daily life — fragments of news, television, dreams, and cultural detritus all colliding in his head. “The words come from everywhere,” he said. “I’m extremely aware of everything around me, whether I’m awake, asleep, or somewhere in between.”

Musically, the song channels Bob Dylan’s “Subterranean Homesick Blues”, another rapid-wordplay classic that inspired Stipe’s vocal rhythm. He even spoofed Dylan in an underground film called Just Like a Movie years earlier, a nod to his fascination with the bard’s verbal fire.

Lyrically, the track toggles between humor and revelation. The opening line — “That’s great; it starts with an earthquake” — evokes both the biblical imagery of the Book of Revelation and the absurd, media-saturated panic of modern times. As Stipe once admitted, he’s long been haunted by dreams of apocalypse, ruined cities, and endings. Here, he finds liberation in them — the calm in chaos.

The song began life as an earlier R.E.M. demo titled “Bad Day,” a politically charged track written during the Reagan years. Although the band abandoned that version in favor of “End of the World”, the original idea resurfaced in 2003, when R.E.M. finally released “Bad Day” on their retrospective In Time: The Best of R.E.M. 1988–2003.

“It’s the End of the World as We Know It (And I Feel Fine)” it’s a joyful collapse, a panic attack turned into pop poetry. In a world that constantly feels on the brink, its refrain still rings with wry defiance: “And I feel fine.”