U2 - BULLET THE BLUE SKY

Estrena: 9 de març de 1987

Àlbum: The Joshua Tree

"Bullet the Blue Sky" és una cançó carregada políticament de l'àlbum “The Joshua Tree”. Inspirada per les experiències de Bono a Nicaragua i El Salvador, la cançó reflecteix la seva ira envers l'impacte de la intervenció militar nord-americana sobre els camperols locals. Les actuacions en directe sovint inclouen crítiques fermes als conflictes polítics i la violència, convertint-la en una de les composicions més explícitament polítiques i socialment conscients de U2.

Adam Clayton, Larry Mullen i The Edge en van crear la música, mentre que Bono va escriure la lletra entorn de la seva composició. Bono va instar al guitarrista The Edge a crear un so que capturés la intensitat de la situació, resultant en una pista coneguda per la seva lletra poderosa i una melodia visceral dominada per la guitarra. Parlant sobre el procés, Bono va comentar: "Quan li vaig explicar a Edge el que havia viscut a El Salvador, va fer una referència a Jimi Hendrix, intentant transmetre una part d'aquell temor i odi en el seu solo de guitarra. Finalment vam utilitzar els meus sentiments per acabar la cançó.

"Bullet the Blue Sky" critica la política exterior nord-americana. Bono volia conscienciar sobre l'impacte perjudicial de les accions nord-americanes a l'estranger, que ell creia que molts americans desconeixien. Bono va fer una reflexió sobre la cançó a l'exposició del Rock and Roll Hall of Fame "Louder Than Words: Rock, Power and Politics." Va descriure les seves experiències de primera mà a Amèrica Central, observant l'impacte de la intervenció militar nord-americana i sentint-se inquietat pel suport d'alguns cristians americans a les guerres contra els comunistes només perl poder.

Malgrat la seva postura crítica, la cançó no va afectar l'èxit de l'àlbum als EUA; “The Joshua Tree” va debutar en el número u. La franqueesa de Bono no el va alienar dels polítics americans; en lloc d'això, va ser convidat a parlar sobre diverses causes, utilitzant la seva celebritat per defensar qüestions socials i polítiques.

U2 - BULLET THE BLUE SKY

Released: March 9, 1987

Album: The Joshua Tree

"Bullet the Blue Sky" is a politically charged song from the album "The Joshua Tree". Inspired by Bono's experiences in Nicaragua and El Salvador, the song reflects his anger at US military intervention's impact on local peasants. Live performances often feature strong critiques of political conflicts and violence, making it one of U2's most overtly political and socially conscious compositions.

Adam Clayton, Larry Mullen, and The Edge crafted the music for "Bullet the Blue Sky," while Bono penned the lyrics around their composition. Bono urged guitarist The Edge to create a sound capturing the intensity of the situation, resulting in a track known for its powerful lyrics and visceral guitar-driven melody. Reflecting on the process, Bono noted, "When I explained to Edge what I'd been through in El Salvador, he was able to, with a nod to Jimi Hendrix, try to put some of that fear and loathing into his guitar solo. We strapped my feelings to the song 'Bullet The Blue Sky.'"

"Bullet the Blue Sky" criticizes US foreign policy. Bono aimed to raise awareness about the detrimental impact of US actions abroad, which he believed many Americans were unaware of. Bono reflected on the song at the Rock and Roll Hall of Fame exhibit "Louder Than Words: Rock, Power and Politics." He described his firsthand experiences in Central America, witnessing the impact of US military intervention and feeling troubled by American Christians supporting proxy wars against Communists. 

Despite its critical stance, the song did not hinder the album's success in the US; "The Joshua Tree" debuted at number one. Bono's outspokenness did not alienate him from American politicians; instead, he was celebrated and invited to speak on various causes, leveraging his celebrity to advocate for social and political issues.

LA HISTÒRIA DEL CASSET

El 1963, Lou Ottens va crear una petita caixa de plàstic, de 10 centímetres per 6, que canviaria per sempre el món de la música. Com a cap d'enginyeria a la companyia holandesa Hasselt, propietat de Philips, va ser l'encarregat de desenvolupar un prototip per emmagatzemar i reproduir música, que deu anys més tard es va popularitzar a tot el món amb el nom de "casset."

Ottens estava obsessionat amb la possibilitat de crear una tecnologia compacta per reproduir música. En aquella època, les cançons es reproduïen en discos de vinil, massa grans i fràgils per adaptar-se al moviment de la població. Els sons sempre eren un plaer estàtic, però aquest prototip prometia donar a la música un altre tipus de moviment.

Casset significa "petita caixa" en francès, fent referència al contenidor que guarda dues petites bobines connectades per una cinta magnètica. La música s'enregistra en aquella cinta i es pot reproduir per ambdues cares, requerint que els oients treguin el casset del reproductor i girar-lo, per oferir a l'aparell la famosa cara A i cara B.

El 1964, els cassets ja es venien a Europa, i quatre anys més tard, van arribar als Estats Units. Era un objecte nou i encara rudimentari, però cada vegada tenia més entusiastes disposats a convertir-lo en un aliat indispensable per a la música.

El 1971, es va millorar la reducció de soroll amb l'ús de cinta de diòxid de crom. Els sons viatjaven cada cop millor a bord d'aquella petita caixa de plàstic, però la veritable popularitat va arribar de la mà de la tecnologia japonesa, que va convertir els oients en protagonistes. La companyia japonesa Maxell va llançar al mercat cintes verges, cassets que desfermaven la creativitat. Els usuaris ara podien gravar la seva pròpia música: copiar àlbums sencers, crear les seves pròpies compilacions i fins i tot gravar la seva pròpia veu utilitzant gravadores domèstiques. El casset oferia un món de possibilitats on l’oient tenia el control.

Durant els anys setanta i vuitanta, els cassets van dominar el món de la música. A diferència dels discos de vinil, eren resistents i compactes. Podien viatjar en motxilles i butxaques, ser compartits i suportar els reptes de cada viatge. També es podien adaptar a les preferències de l'usuari, que creava, en forma de casset mesclat, els predecessors de les llistes de reproducció actuals.

Amb la seva popularitat provada, diverses empreses van treballar per millorar l'invent d'Ottens. L'empresa nord-americana Dolby va treballar en la reducció de soroll, i el 1978 es van crear cintes de partícules metàl·liques pures, un avenç que preservava la qualitat del so sense deteriorament durant dècades. 

Només un any després, una altra innovació tecnològica vinculada al casset va revolucionar la manera d’escoltar música. L'1 de juliol de 1979 va néixer el Walkman, un reproductor portàtil amb piles que va introduir un hàbit encara present avui dia: escoltar música mentre es camina, en transport públic o en una sala d’espera, tot de manera individual gràcies a l’ús d’auriculars.

Als anys vuitanta, els cassets dominaven els estèreos dels cotxes, els Walkman i les gravadores domèstiques. En les seves versions verges, s'utilitzaven per crear compilacions o "mix tapes", i inundaven els aparadors de les botigues de discos amb les últimes novetats dels artistes més reconeguts. Però va ser el mateix Lou Ottens qui va participar en la creació del successor del casset: el disc compacte o CD, una nova tecnologia que va anar guanyant-se els consumidors de manera gradual fins a convertir-se en el nou rei de la reproducció sonora.

El 1981, Sony i Philips van llançar els CDs al mercat. Aquests discos, fets de policarbonat i recoberts d'alumini, feien que la petita caixa dels anys setanta semblés gran. Amb un pes de només 30 grams, podien emmagatzemar fins a 650 megabytes, dominant primer el món de la música i més tard fent-se un lloc en l'àmbit informàtic.

Els CDs van anar guanyant popularitat entre els usuaris. Al llarg dels anys noranta, els discos compactes i els cassets convivien a les botigues de discos, i molts encara preferien el Walkman fins i tot quan ja existien tecnologies més modernes com el Discman. Tanmateix, la fidelitat del so i la practicitat del CD van acabar per imposar-se del tot. El 2007, ja s’havien venut 200 mil milions de CDs a nivell mundial.

Fins i tot després de ser destronats com a reis de la reproducció musical, la petjada que van deixar els cassets en el món de la música va ser tan important que aquestes petites caixetes encara són recordades amb nostàlgia. Potser perquè van ser les primeres que van permetre als oients fer-se seva la música i posar-la en moviment.

THE HISTORY OF THE CASSETTE

In 1963, Lou Ottens created a small plastic box, 10 centimeters by 6, that would change the music world forever. As the head of engineering at the Dutch company Hasselt, owned by Philips, he was in charge of developing a prototype to store and play music, which ten years later became popular worldwide under the name "cassette."

Ottens was obsessed with the possibility of creating a compact technology for playing music. At that time, songs were played on vinyl records, which were too large and fragile to adapt to the movement of the population. Sounds were always a static pleasure, but this prototype promised to give music another kind of movement.

Cassette means "little box" in French, referring to the container that holds two small reels connected by a magnetic tape. Music is recorded on that tape and can be played on both sides, requiring listeners to remove the cassette from the player to offer the device the famous Side A and Side B.

By 1964, cassettes were already being sold in Europe, and four years later, they landed in the United States. It was a new and still rudimentary object, but it had an increasing number of enthusiasts ready to turn it into an indispensable ally for music.

In 1971, noise reduction was improved with the use of chromium dioxide tape. Sounds traveled better and better on board that little plastic box, but true popularity came hand in hand with Japanese technology, which turned listeners into protagonists.

The Japanese company Maxell launched blank tapes on the market, cassettes that unleashed creativity. Users could now record their own music: copy entire albums, create their own compilations, and even record their own voices using home recorders. The cassette offered a world of possibilities where the listener was in control.

During the 1970s and 1980s, cassettes dominated the music world. Unlike vinyl records, they were sturdy and compact. They could travel in backpacks and pockets, be shared, and withstand the challenges of every journey. They could also be tailored to the user's preferences, who created, in the form of a mixed cassette, the forerunners of today's playlists.

With their proven popularity, various companies worked to improve Ottens' invention. The American company Dolby worked on noise reduction, and in 1978, pure metal particle tapes were created, an advancement that preserved sound quality without deterioration for decades.

Just a year later, another technological breakthrough associated with the cassette revolutionized the way people listened to music. On July 1, 1979, the Walkman was born—a portable, battery-powered player that introduced a habit still present today: listening to music while walking, on public transportation, or in a waiting room, all individually, thanks to the use of headphones.

In the 1980s, cassettes dominated car stereos, Walkmans, and home recorders. In their blank versions, they were used to create compilations or "mix tapes," and flooded record store windows with the latest releases from the most renowned artists.

But it was Lou Ottens himself who participated in the creation of the cassette's successor: the compact disc or CD, a new technology that gradually won over consumers and eventually became the new king of sound reproduction.

In 1981, Sony and Philips launched CDs on the market. These discs, made of polycarbonate and coated with aluminum, made the small cassette box of the 1970s seem large. Weighing just 30 grams, they could store up to 650 megabytes, first dominating the music world and later making their mark in the realm of computing.

CDs gradually gained popularity among users. Throughout the 1990s, compact discs and cassettes coexisted in record stores, and many still preferred the Walkman even when more modern technologies like the Discman were available. However, the sound fidelity and practicality of the CD eventually won out completely. By 2007, 200 billion discs had been sold worldwide.

Even after being dethroned as the king of music playback, the mark that cassettes left on the music world was so significant that these small boxes are still remembered fondly by the nostalgic. Perhaps because they were the first to truly allow listeners to take ownership of music and set it in eternal motion.

PAT BENATAR - HIT ME WITH YOUR BEST SHOT

Estrena: 15 de setembre de 1980

Llistes: EUA: #9

"Hit Me with Your Best Shot" és una cançó llançada el 1980 com el segon senzill de l'àlbum “Crimes of Passion”. Escrita per Eddie Schwartz, es va convertir en una de les cançons més emblemàtiques de Benatar i en el seu primer Top 10 als EUA, arribant al número 9 a la llista Billboard Hot 100 i al número 7 a la llista de Cash Box.

"Hit Me with Your Best Shot" reflecteix una actitud confiada i resilient, en la qual un se sent preparat per afrontar el que la vida li pugui llançar. L'escriptor Eddie Schwartz explica que el concepte de la cançó li va venir després d'assistir a una sessió de teràpia bioenergètica a Toronto, on els participants colpejaven coixins per alliberar hostilitat. Després de la sessió, la frase "Hit Me with Your Best Shot" li va venir al cap. Aquesta cançó es va convertir en un èxit clau per Pat Benatar i va impulsar la carrera de Schwartz, permetent-li produir per diversos artistes com Joe Cocker i Carly Simon.

En aquell moment, Schwartz treballava com a guitarrista per a la cantant canadenca Charity Brown. Una editorial, ATV, estava interessada a signar-lo, però volien una maqueta del seu treball. Schwartz va preparar ràpidament una maqueta, enregistrant "Hit Me With Your Best Shot" a primeres hores del matí després d'un concert. Va improvisar la lletra a l'estudi, escrivint-la sobre la marxa mentre la gravava.

A ATV inicialment no els va agradar gens la cançó, fins al punt que van esborrar les gravacions mestres. No obstant això, un enginyer va guardar en secret una còpia per a Schwartz. Més tard, un nou executiu d'ATV, Marv Goodman, va escoltar la maqueta i li va agradar. Encara treballant a Chrysalis Records, Goodman escoltava sovint la maqueta. Un dia, es diu que Pat Benatar va escoltar la cançó a través de la paret durant una reunió a Chrysalis i en va quedar entusiasmada. Això la va portar a gravar "Hit Me With Your Best Shot", que es va convertir en un gran èxit, consolidant tant les carreres de Benatar com de Schwartz.

En una entrevista de 1984, Pat Benatar va reflexionar sobre el seu enfocament de la lletra. Benatar va admetre que, tot i que normalment és meticulosa amb les lletres que canta, de vegades deixa passar algunes frases si la resta de la cançó funciona bé. Per a aquesta pista, va mencionar tenir sentiments contradictoris sobre algunes parts de la cançó, particularment trobant difícil cantar frases com "you're a real tough cookie" (ets una galeta molt dura) a mesura que la seva carrera avançava. Tot i això, va continuar interpretant-la, ja que s'havia convertit en un èxit.

Benatar també va recordar un moment incòmode quan va presentar l'escriptor de la cançó, Eddie Schwartz, en un concert en directe. Després de mencionar el seu nom, el públic es va quedar en silenci, demostrant que no el coneixien. A més, va modificar lleugerament una frase de la cançó, canviant "Before I put another notch in your lipstick case" (Abans de posar una altra osca al teu estoig de llapis de llavis) a "my lipstick case" per ajustar-se a una perspectiva femenina. Quan artistes masculins versionen la cançó, de vegades l'alteren per "guitar case".

La lletra te un to suggerent, però la cançó no es va veure com a ofensiva. Alguns comentaris de l'època la van etiquetar com a sexista o com una cançó que fomentava la violència contra les dones, cosa que va sorprendre el seu escriptor, Eddie Schwartz. Va explicar que sempre es va concebre de manera metafòrica, sense cap violència literal intencionada. Tot i que les lletres es podien interpretar com a referides a una aventura d'una nit, Schwartz va aclarir que la cançó tracta sobre l'auto-confiança. Parla de la resiliència, amb el missatge que, sigui quina sigui la dificultat que se't presenti, pots afrontar-la i "jugar a la lliga" dels qui t'envolten.

PAT BENATAR - HIT ME WITH YOUR BEST SHOT

Released: September 15, 1980

Charts:  US: #9   

"Hit Me with Your Best Shot" is a song released in 1980 as the second single from the “Crimes of Passion” album. Written by Eddie Schwartz, it became one of Benatar's signature songs and her first Top 10 hit in the U.S., reaching No. 9 on the Billboard Hot 100 and No. 7 on the Cash Box chart. 

"Hit Me with Your Best Shot" reflects a confident, resilient attitude, where one feels ready to take on whatever life throws their way. Writer Eddie Schwartz, explains the song's concept came to him after attending a bio-energetics therapy session in Toronto, where participants punched pillows to release hostility. After the session, the phrase "Hit Me with Your Best Shot" popped into his mind. This song became a breakout hit for Pat Benatar and catapulted Schwartz's career, leading him to produce for various artists like Joe Cocker and Carly Simon.

At the time, Schwartz was working as a guitarist for Canadian singer Charity Brown. A publishing company, ATV, was interested in signing him, but they wanted a demo of his work. Schwartz quickly put together a demo, recording "Hit Me With Your Best Shot" in the early morning hours after a gig. He improvised the song's lyrics in the studio, writing them on the fly as he recorded.

ATV initially disliked the song so much they erased the master recordings. However, an engineer secretly saved a copy for Schwartz. Later, a new executive at ATV, Marv Goodman, heard the demo and liked it. While still working at Chrysalis Records, Goodman played the demo frequently. One day, Pat Benatar reportedly overheard the song through the wall during a meeting at Chrysalis and became excited about it. This led her to record "Hit Me With Your Best Shot," which became a massive hit, solidifying both Benatar’s and Schwartz’s careers.

In a 1984 interview Pat Benatar reflected on her approach to lyrics, especially with songs like "Hit Me With Your Best Shot." Benatar admitted that while she is usually meticulous about the lyrics she sings, she sometimes lets certain lines slide if the rest of the song works well. For this track she mentioned having mixed feelings about parts of the song, particularly finding it hard to sing lines like "you're a real tough cookie" as her career progressed. Despite this, she stuck with the song, as it had become a hit.

Benatar also recalled an awkward moment when she introduced the song’s writer, Eddie Schwartz, at a live show. After mentioning his name, the audience fell silent, showing they weren't familiar with him. Additionally, she slightly modified a lyric in the song, changing "Before I put another notch in your lipstick case" to "my lipstick case" to fit a female perspective. When male artists cover the song, they sometimes alter it to "guitar case" instead.

The lyrics carry suggestive undertones, but the song was not widely seen as offensive. Some commentary at the time labeled it as sexist or as encouraging violence against women, which surprised its writer, Eddie Schwartz. He explained that the song was always meant metaphorically, with no literal violence intended. Though the lyrics could be interpreted as referring to a one-night stand, Schwartz clarified that the song is about self-confidence. It's about resilience, with the message that whatever challenges come your way, you can handle them and "play in the league" of those around you.