U2 - WHERE THE STREETS HAVE NO NAME

Estrena: 31 d'agost de 1987

Llistes: EUA: #13  Regne Unit: #4 

"Where the Streets Have No Name" és la primera pista de l'àlbum "The Joshua Tree". Es va llançar com a tercer senzill l'agost de 1987. La cançó va rebre elogis de la crítica i va assolir èxit comercial, arribant al número tretze als Estats Units, al número catorze al Canadà, al número deu als Països Baixos i al número quatre al Regne Unit.

El 1985, Bono va visitar Etiòpia després del Live Aid, fent que s’especulés que “Where the Streets Have No Name” s’inspirés en aquell país on molts carrers manquen de noms. No obstant això, el significat de la cançó és metafòric. Bono va pensar el títol durant el seu viatge a Etiòpia, però la lletra va evolucionar cap a una reflexió sobre un país imaginari. En el seu llibre Surrender del 2022, va clarificar la seva intenció: trencar les barreres personals fent un viatge transformador cap a la descoberta personal.

Bono la va descriure com un retorn al clàssic estil U2, destinat a esbossar una ubicació, possiblement espiritual o romàntica, i transmetre una sensació de voler escapar-se dels límits de la vida urbana i les normes socials. Va recordar una història de Belfast on l'adreça d'algú podia revelar tant la seva religió com el seu estatus socioeconòmic, impulsant-lo a imaginar un lloc on aquestes diferències no existissin, simbolitzat per carrers sense noms.

Bono va reflexionar sobre "Where The Streets Have No Name", descrivint la lletra com a incompleta i expressant el desig de desenvolupar-la més. Va dir que la cançó era musicalment potent, atorgant crèdit a la banda per la seva creació, però va reconèixer la seva lírica esquemàtica. Bono va explicar que part de la cançó serveix com una invocació, convidant els oients a imaginar un lloc lliure de constriccions socials, un lloc d'ànima i imaginació. Va assenyalar que, fins i tot ara, invocar aquestes paraules pot provocar una potent resposta emocional, transportant els oients a aquell món imaginatiu. Bono va dir que Brian Eno va tranquilitzar-lo respecte a la seva incompletitud, destacant que els pensaments incomplets són generosos perquè permeten als oients implicar-se i completar-los a la seva manera.

Brian Eno va coproduir el tema juntament amb Daniel Lanois. La influència d'Eno és notable a l'introducció, que construeix un paisatge sonor distintiu abans que la veu de Bono entri passat 1:46 des de l’inici. La música va ser composada per The Edge al seu estudi casolà, inicialment sense una lletra específica en ment. Eno va afegir una línia de teclat a la demo de The Edge en una obertura lenta de sintetitzador. Després, The Edge va afegir la seva part diferencial de guitarra amb un arpeggi repetit amb efecte retardat, creant una textura atmosfèrica amb notes mínimes. Bono va comparar la introducció amb l'afinació d'una orquestra i va pensar que era una manera poderosa de començar l'àlbum.

El productor Brian Eno es va implicar profundament en la creació de "Where the Streets Have No Name", dedicant més del 40% del temps de producció de l'àlbum a la cançó. La frustració d'Eno va arribar al seu punt àlgid durant la mescla, gairebé portant-lo a destruir la cinta i començar de nou, però les seves instruccions per esborrar la cinta van ser ignorades pels assistents, fet que va alleujar el co-productor Daniel Lanois. Lanois va descriure la creació de la cançó com a desafiadora per a la secció rítmica a causa de les longituds poc convencionals de les frases, recordant moments de tensió en la gravació.

El vídeo mostra el grup interpretant-la a la teulada de la botiga de licors Republic a la cantonada de la 7th i Main Street a Los Angeles. Enregistrat el 27 de març de 1987, aquest enfocament poc convencional va cridar l'atenció i va causar certa controvèrsia, aturant el trànsit i provocant reaccions diverses entre els espectadors. U2 va interpretar la cançó diverses vegades durant la gravació, juntament amb altres temes com "People Get Ready", "In God's Country", "Sunday Bloody Sunday" i "Pride (In The Name Of Love)". El vídeo va guanyar el Grammy a la millor actuació per a un vídeo musical el 1989.

El concepte de la teulada va fer recordar el famós concert dels Beatles a Apple Records el 1969, que va aparèixer a la pel·lícula "Let It Be". Quan se'ls va preguntar sobre la semblança, Bono va reconèixer amb humor la característica d'U2 de treure inspiració dels Beatles, afirmant: "Hem copiat als Beatles moltes vegades abans."

Els Pet Shop Boys van llançar una mescla de "Where the Streets Have No Name" amb "Can't Take My Eyes Off You" de Frankie Valli, titulada "Where the Streets Have No Name (I Can't Take My Eyes off You)". Als Estats Units, va arribar al número 72 el 1991. Al Regne Unit, es va llançar com a senzill amb doble cara A amb "How Can You Expect to Be Taken Seriously?" i va arribar al número 4 a les llistes.

U2 van interpretar "Where the Streets Have No Name" durant l'actuació de la mitja part del Super Bowl del 2002 entre els Patriots i els Rams. Van incloure un homenatge a les víctimes dels atemptats de l'11 de setembre amb els seus noms apareixent en una pantalla gegant. Bono va concloure l'actuació mostrant una bandera americana a l'interior de la seva jaqueta. 

U2 - WHERE THE STREETS HAVE NO NAME

Released: August 31, 1987

Charted:  US: #13   UK: #4 

"Where the Streets Have No Name" is the opening track from the 1987 album "The Joshua Tree." It was released as the album's third single in August 1987. The song received critical acclaim and achieved commercial success, reaching number thirteen in the US, number fourteen in Canada, number ten in the Netherlands, and number four in the United Kingdom.

"In 1985, Bono visited Ethiopia after Live Aid, prompting speculation that 'Where the Streets Have No Name' was inspired by the country where many streets lack names. However, the song's meaning is metaphorical. Bono coined the title during his Ethiopia trip, but the lyrics evolved into a reflection on a 'country of the imagination.' In his 2022 book Surrender, he clarified his intent: to break free from personal barriers and embrace a transformative journey toward self-discovery."

Bono described the song as a return to the classic U2 style, intended to sketch a location—possibly a spiritual or romantic one—and convey a sense of wanting to escape the confines of city life and societal norms. He recounted a story from Belfast where one's address could reveal both their religion and socioeconomic status, prompting him to envision a place where such distinctions didn't exist, symbolized by streets without names.

Bono reflected on "Where The Streets Have No Name," describing the lyrics as incomplete and expressing a desire to further develop them. He characterized the song as musically strong, crediting the band for its creation, but acknowledged its lyrical sketchiness. Bono explained that part of the song serves as an invocation, inviting listeners to join in imagining a place free from societal constraints—a place of soul and imagination. He noted that even now, invoking those words can evoke a powerful emotional response, as they transport listeners to that imaginative realm. Bono shared that Brian Eno provided reassurance regarding the unfinished noting that incomplete thoughts are generous because they allow listeners to engage and complete them in their own way.

Brian Eno co-produced the track along with Daniel Lanois. Eno's influence is notable in the intro, which builds a signature soundscape before Bono's vocals enter at 1:46. The music was composed by The Edge in his home studio, initially without a specific lyric in mind. Eno integrated a keyboard line from The Edge's demo into a slow-building, synthesizer-driven opening. The Edge then added his distinctive guitar part featuring a repeated arpeggio with a delay effect, creating a textured atmosphere with minimal notes. Bono likened the intro to an orchestra tuning up and felt it was a powerful way to commence "The Joshua Tree" album.

Producer Brian Eno was deeply involved in crafting "Where the Streets Have No Name", dedicating over 40% of the album's production time to the song. Eno's frustration peaked during mixing, almost leading him to destroy the tape and start afresh, but his instructions to erase the tape were ignored by assistants, much to the relief of co-producer Daniel Lanois. Lanois described the song's creation as challenging for the rhythm section due to its unconventional bar lengths, recalling moments of tension and meticulous guidance akin to a science lesson. 

The video depicts the band performing on the roof of the Republic Liquor Store at 7th and Main Street in Los Angeles. Filmed on March 27, 1987, this unconventional approach drew attention and some controversy, halting traffic and prompting mixed reactions from onlookers. U2 played the song multiple times during the shoot, alongside other tracks like "People Get Ready," "In God's Country," "Sunday Bloody Sunday," and "Pride (In The Name Of Love)." The video won the Grammy for Best Performance Music Video in 1989.

The rooftop concept echoed The Beatles' famous rooftop concert at Apple Records in 1969, featured in their film “Let It Be”. When asked about the resemblance, Bono humorously acknowledged U2's history of drawing inspiration from The Beatles, stating, "We've ripped off The Beatles many times before."

The Pet Shop Boys released a mashup of "Where the Streets Have No Name" with Frankie Valli's "Can't Take My Eyes Off You" titled "Where the Streets Have No Name (I Can't Take My Eyes off You)." In the US, it charted at #72 in 1991. In the UK, it was released as a double A-side single with "How Can You Expect to Be Taken Seriously?" and reached #4 on the charts.

U2 performed "Where the Streets Have No Name" during the halftime show of the 2002 Super Bowl between the Patriots and Rams. They included a tribute to the victims of the September 11 attacks by scrolling their names on a giant screen. Bono concluded the performance by revealing an American flag inside his jacket lining.